Bellavista Vella, Cingles de Bertí (Sant Martí de Centelles, Osona, Catalunya)
Les referències escrites sobre Bellavista Vella es remunten al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta a Joan Bellavista sense poder determinar si es tracta de Bellavista Vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar durant l'edat mitjana, tot i que no hi ha cap evidència arquitectònica que pugui confirmar aquesta hipòtesi. Les restes conservades pertanyen a l'època moderna avançada, segurament cap el segle XVIII fou quan el mas arribà a la seva època de màxima esplendor.
És un petit mas de dimensions rectangulars orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat. Són diverses les dependències annexes que es distribueixen al seu voltant, la majoria de les quals són reformes posteriors. Aquesta masia presenta una estructura, de planta baixa més pis amb dos accessos a la cara oest. Es tracta d'una estructura de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars combinant amb l'ús de l'obra. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com finestres, es troben emmarcats per carreus de petites dimensions. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis. Al voltant del petit barri es disposen els annexes ramaders i a l'exterior es documenta un forn d'ús domèstic i un pou de factura contemporània que imita l'antiga construcció en pedra.
Bellavista Vella, Cingles de Bertí (Sant Martí de Centelles, Osona, Catalunya)
Les referències escrites sobre Bellavista Vella es remunten al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta a Joan Bellavista sense poder determinar si es tracta de Bellavista Vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar durant l'edat mitjana, tot i que no hi ha cap evidència arquitectònica que pugui confirmar aquesta hipòtesi. Les restes conservades pertanyen a l'època moderna avançada, segurament cap el segle XVIII fou quan el mas arribà a la seva època de màxima esplendor.
És un petit mas de dimensions rectangulars orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat. Són diverses les dependències annexes que es distribueixen al seu voltant, la majoria de les quals són reformes posteriors. Aquesta masia presenta una estructura, de planta baixa més pis amb dos accessos a la cara oest. Es tracta d'una estructura de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars combinant amb l'ús de l'obra. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com finestres, es troben emmarcats per carreus de petites dimensions. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis. Al voltant del petit barri es disposen els annexes ramaders i a l'exterior es documenta un forn d'ús domèstic i un pou de factura contemporània que imita l'antiga construcció en pedra.