new icn messageflickr-free-ic3d pan white

Catedral de Santa María de Valencia

www.toniduarte.tk

 

Toni Duarte Freelance Photographer

Please don't use this image on websites, blogs or other media

without my explicit permission.

© All rights reserved

Contac: toniduarte[a]cmail.cat

    

Wikipedia:

L'Església Catedral-Basílica Metropolitana de l'Assumpció de la Mare de Déu de València, anomenada popularment "Seu" en valencià, és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada per desig de Jaume I-seguint la tradició del segle XIII - a l'Assumpció de Santa Maria. Va ser consagrada l'any 1238 pel primer bisbe de València posterior a la Reconquesta, Fra Andreu d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita de Balansiya, aquesta s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica, edificada sobre un antic temple romà dedicat a Júpiter o Diana, del qual encara avui es poden veure en peu les columnes, al museu de l'Almoina, costat de la Catedral.

El gòtic mediterrani espanyol és l'estil constructiu predominant d'aquesta catedral, tot i que també conté elements del romànic, del gòtic francès, del renaixement, del barroc i neoclàssic.

En el seu interior es venera el Sant Calze, datat del segle I, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436.

Conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la Península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI. Aquest últim Papa valencià, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, va fer la petició per elevar la seu valentina al rang de Metropolitana, categoria que li va ser atorgada pel papa Innocenci VIII el 1492.

L'estructura principal de la Catedral de València es va alçar entre els segles XIII i XV, raó per la qual és principalment d'estil gòtic. No obstant això, la seva construcció es va perllongar durant segles, raó per la qual hi ha una barreja d'estils artístics-que van des del primerenc romànic, fins al subtil renaixement, el barroc recarregat i el més contingut neoclàssic-que és la característica més rellevant de la catedral de València i que la converteix en una joia de l'arquitectura universal.

Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de l'Almoina han desenterrat restes de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tard, va passar a ser mesquita. Hi ha constància documental de que fins dècades després de la conquesta cristiana (1238) la mesquita-catedral va romandre en peu-fins i tot amb les sentències alcoràniques en les parets-, fins que finalment el 22 juny 1262 fra Andreu d'Albalat va resoldre enderrocar i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència amb els plànols de l'arquitecte Arnau Vidal.

Es va emprar per aixecar material de les veïnes pedreres de Burjassot i Godella, però també d'altres indrets més allunyats com Benidorm i Xàbia, d'on van arribar les pedres en vaixell.

Altres raons que expliquen la simplicitat i sobrietat de la catedral de València són que va ser construïda amb celeritat per marcar el territori cristià enfront del musulmà, i que no va ser una obra sumptuària de cap monarca, sinó una construcció eminentment ciutadana sufragada per la burgesia local.

    

ESP:

La Iglesia Catedral-Basílica Metropolitana de la Asunción de Nuestra Señora de Valencia, llamada popularmente “Seu” en valenciano, es sede del arzobispado de Valencia y está dedicada por deseo de Jaime I —siguiendo la tradición del siglo XIII—- a la Asunción de Santa María. Fue consagrada el año 1238 por el primer obispo de Valencia posterior a la Reconquista, Fray Andrés de Albalat. Se encuentra sobre la antigua mezquita de Balansiya, esta se había alzado sobre la antigua catedral visigótica, edificada sobre un antiguo templo romano dedicado a Júpiter o Diana, del que aun hoy se pueden ver en pie las columnas, en el museo de la Almoina, junto a la Catedral.

El gótico mediterráneo español es el estilo constructivo predominante de esta catedral, aunque también contiene elementos del románico, del gótico francés, del renacimiento, del barroco y neoclásico.

En su interior se venera el Santo Cáliz, fechado del siglo I, y dado a la catedral por el rey Alfonso el Magnánimo en 1436.

Contiene algunas de las primeras y mejores pinturas del Quattrocento de toda la Península Ibérica, que llegaron de Roma a través de artistas contratados por Alejandro VI. Este último Papa valenciano, cuando aún era el cardenal Rodrigo de Borja, hizo la petición para elevar la sede valentina al rango de Metropolitana, categoría que le fue otorgada por el papa Inocencio VIII en 1492.

La estructura principal de la Catedral de Valencia se alzó entre los siglos XIII y XV, razón por la que es principalmente de estilo gótico. Sin embargo, su construcción se prolongó durante siglos, razón por la cual hay una mezcla de estilos artísticos -que van desde el temprano románico, hasta el sutil renacimiento, el barroco recargado y el más contenido neoclásico- que es la característica más relevante de la catedral de Valencia y que la convierte en una joya de la arquitectura universal.

Las excavaciones en el adyacente Centro Arqueológico de la Almoina han desenterrado restos de la antigua catedral visigoda, la cual, más tarde, pasó a ser mezquita. Hay constancia documental de que hasta décadas después de la conquista cristiana (1238) la mezquita-catedral permaneció en pie –incluso con las sentencias alcoránicas en las paredes-, hasta que finalmente el 22 de junio de 1262 fray Andreu d’Albalat resolvió derribarla y construir en su lugar una catedral, en correspondencia con los planos del arquitecto Arnau Vidal.

Se empleó para levantarla material de las vecinas canteras de Burjasot y Godella, pero también de otros lugares más alejados como Benidorm y Jávea, de donde llegaron las piedras en barco.

Otras razones que explican la simplicidad y sobriedad de la catedral de Valencia son que fue construida con celeridad para marcar el territorio cristiano frente al musulmán, y que no fue una obra suntuaria de ningún monarca, sino una construcción eminentemente ciudadana sufragada por la burguesía local.

8,408 views
46 faves
154 comments
Taken on May 26, 2012