new icn messageflickr-free-ic3d pan white
Estación Toras-Bejis,Via verde Ojos Negros | by Toni Duarte
Back to album

Estación Toras-Bejis,Via verde Ojos Negros

www.toniduarte.tk

 

Toni Duarte Freelance Photographer

Please don't use this image on websites, blogs or other media

without my explicit permission.

© All rights reserved

Contac: toniduarte[a]cmail.cat

  

Wikipedia:

La Via Verda d'Ojos Negros, també coneguda com Via Minera és una via verda que parteix de les antigues mines de ferro a la localitat d'Ojos Negros en la província de Terol i finalitza en Algímia d'Alfara a Castelló, travessant les comarques de Camp de Morvedre i Alt Palància al País Valencià, i Gúdar-Javalambre, Comunitat de Terol i Jiloca a l'Aragó.

La ruta de 161 km és la via verda condicionada més llarga de l'Estat i és ideal per a recórrer-la caminant, a cavall i especialment en bicicleta, a més proporciona un elevat grau d'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda pels escassos desnivells.El topònim d'Ojos Negros es creu que prové de les taques fosques produïdes per la calcinació de les escòries en grans clots en el procés de forja.

Els jaciments de ferro de la serra Menera a les localitats aragoneses d'Ojos Negros i Villar del Salz i les castellanes Setiles i Tordesilos han estat des d'antic la font de riquesa més important a la zona, fins i tot abans de l'Edat Mitjana, en èpoques celtibèrica,romana i musulmana, segons estudis portats a terme pels arqueòlegs Clemente Polo i Julián Ortega, membres del Seminari d'Arqueologia i Etnologia de Terol, ja es realitzaven processos metal·lúrgics en la zona: extracció, transformació i forja.A causa de la quantitat i qualitat del mineral extret decideixen sol·licitar la llicència per a la construcció d'un ferrocarril econòmic (de via estreta) per a transportar el mineral fins al port de Sagunt. Van Decidir construir aquesta línia a causa de diverses divergències amb els dirigents del Ferrocarril central d'Aragó que cobria l'actual línia entre Sagunt i Terol i que discorre de manera quasi paral·lela i de vegades a menys de cent metres de distància, la història del traçat és la d'un gran despropòsit.

El 10 de Gener de 1902, la Reina Regent Maria Cristina d'Àustria atorga per una Reial Ordre la llicència per a la construcció d'un ferrocarril econòmic que transportara el mineral fins a la platja de Sagunt, on, per altra Reial Ordre es concedeix la llicència per a la construcció d'un embarcador en la platja de Sagunt, al Port de Sagunt.

L'elecció del camí de la via fèrria oferia diverses alternatives. Ciutats com València, Castelló, Borriana i Vinaròs pugnaren per aconseguir que l'embarcador s'instal·lara en els seus ports. L'estudi de les alternatives possibles portà a la companyia a optar per Sagunt, descartant traçats més complicats com el de l'eixida a Vinaròs passant per Utrillas o el recorregut per la conca del Túria per a eixir a València.

Tremuges usades a Ojos Negros, ara a una rotonda al Port de Sagunt on abans passava el ferrocarril miner

Aquest ferrocarril tenia una longitud de 205 quilòmetres, i durant el seu funcionament comptava amb 27 locomotores i 600 tremuges d'acer. Els combois estaven formats per un nombre de tremuges que variava entre 24, 26 o 33 remolcades per una locomotora. Des de Terol fins al Port d'Escandón era necessari l'ús de la doble tracció. L'obra més important d'aquest ferrocarril va ser el viaducte d'Albentosa, format per set arcs amb una longitud de 160 metres que salven una altura de 48 metres

 

ESP:

La Vía Verde de Ojos Negros, también conocida como Vía Minera es una vía verde que parte de la localidad de Ojos Negros en la provincia de Teruel en Aragón y finaliza en Sagunto, provincia de Valencia en la Comunidad ValencianaA finales del siglo XIX se concedió la explotación de diversos yacimientos de hierro en la localidad de Ojos Negros a un par de empresarios vascos quienes fundaron la Compañía Minera de Sierra Menera el 3 de septiembre de 1900. Debido a la cantidad y calidad del mineral extraído deciden solicitar la licencia para la construcción de un ferrocarril económico (de vía estrecha) para transportar el mineral hasta el puerto de Sagunto. Decidieron construir esta línea debido a diversas divergencias con los dirigentes del Ferrocarril central de Aragón que cubría la actual línea entre Sagunto y Teruel y que discurre de manera casi paralela y en ocasiones a menos de cien metros de distancia. Este hecho hizo que ante la necesidad de una mayor capacidad de transporte se abandonará el trazado del ferrocarril de la Sierra Menera el 29 de julio de 1972.

El año 2001 el gobierno valenciano decidió acondicionar el antiguo trazado ferroviario para su uso como vía verde. Posteriormente el gobierno aragonés hizo lo propio en su parte del recorrido.

Del antiguo trazado del ferrocarril no se ha aprovechado todo él para la conversión en vía verde. Ello es debido a que en muchos casos el antiguo trazado ha sido ocupado por diversas edificaciones y carreteras, en especial en el tramo más cercano a Sagunto y a lo largo del recorrido por las obras de construcción de la A-23 (autovía Mudéjar). Se encuentra dividida en dos tramos:

Ojos Negros 1: Parte de la localidad de Algimia de Alfara en Valencia y finaliza en Barracas, última localidad de Castellón antes de entrar en la de Teruel. Tiene una longitud de 70 kilómetros y posee un firme mixto, existiendo tramos de asfalto y otros de zahorra compactada. A lo largo de este tramo existen quince túneles y ocho puentes.

Ojos Negros 2: Parte de la localidad Barracas (Castellón) y finaliza en la de Santa Eulalia (Teruel). El tramo hasta Ojos Negros está sin definir si se va a recuperar o no como V.V. Tiene una longitud de 91 kilómetros y posee un firme de tierra compactada con tramos de balasto. A lo largo de este tramo existen cinco túneles y 13 viaductos, entre ellos el de Albentosa con una altura de 50 metros a unos 20 km desde Barracas hacia Teruel .

13,421 views
67 faves
241 comments
Taken on April 23, 2011