Penyagolosa

www.toniduarte.tk

 

Toni Duarte Freelance Photographer

Please don't use this image on websites, blogs or other media

without my explicit permission.

© All rights reserved

Contac: toniduarte[a]cmail.cat

 

Wikipedia:

El parc natural del Penyagolosa s'extèn per els termes municipals de Vistabella del Maestrat, Vilafermosa i Xodos en el Massís del Penyagolosa a la província de Castelló. Aquest paratge de 1.094,45 hectàrees fou declarat parc natural per la Generalitat Valenciana el 7 d'abril de 2006.L'origen del topònim Penyagolosa (Peñagolosa en la zona de l'Alt Millars) es perd en el temps, però pareix que procedeix de l'evolució del terme pinna (muntanya) i lucosa (boscós), segons resen alguns documents com el relatiu a la donació de Culla a l'ordre del Temple en 1213.

Existeixen multitut de vestigis dels pobles que romaren i passaren per aques lloc; així es localitzen pobles d'íbers, restes de calçades romanes i sobretot s'aprecien signes manifest del despoblament actual, pel que es tradueix en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial.

L'Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, està integrat per un conjunt arquitectònic d'estil neoclàssic amb origen en el segle XIV, encara que la Cofradia de Sant Joan data del segle XVII. Tots els anys es celebren event amb centre en el Santuari, el més conegut dels quals és l'antiga romeria de Els Pelegrins de les Useres, que se celebra cada últim divendres d'abril.

No menys important és el patrimoni construit vinculat al medi rural tradicional, centrat en els masos i edificacions relacionades, del qual el conjunt poseeïx un gran valor històric i cultural.És un dels mites geogràfics del País Valencià, convertit en símbol de les terres agrestes de l'interior en agut contrast amb les planures litorals i les valls. Representa un mite en la geografia del País Valencià i un referent cultural arrelat molt profundament en la tradició valenciana. Amb els 1.813 metres, es tracta de la segona cima del País Valencià, només lleugerament superada pel Alto de las Barracas, en el Javalambre valencià del Racó d'Ademús. Es caracteritza per una orografia molt abrupta, sobretot en la vertent asomada al mar Mediterrani, dominant les fortes pendents, amb angosts i profunds barrancs llaurats sobre els floraments calcàreus predominants.

El Massís de Penyagolosa presenta importants aspectes geològics, tals com l'interesant seqüència estratigràfica, representativa de bona part del període Cretàcic, i els notables traços estructurals i geomorfològics. Entre aquests últims destaquen formes típiques de periglaciarisme, així com espectaculars formacions kàrstiques com el Poldjé de Vistabella, el Canyó del riu Montlleó, el riu Carbo i distintes coves d'interès.

El Massís se sitúa en el forcall entre ambients biogeogràfics molts diversos. El seu caràcter de transició entre l'interior i la costa, i també entre els secotr norteny i meridional del País Valencià, propicia una extraordinaria diversitat de flora i fauna. Aquest riquesa queda acrecentada per la forta impronta paisatgística dels espessos boscs de les rostàries en contrast amb els rasos de les cimes.

 

 

 

ESP:

El Parque Natural del Peñagolosa (Penyagolosa en valenciano), es un paraje en torno al macizo del mismo nombre, que ocupa una superfície de 1.094'45 ha, localizado entre los términos municipales de Vistabella del Maestrazgo, Villahermosa del Río, y Chodos, (en el interior de la provincia de Castellón).El origen del topónimo Peñagolosa, se pierde en el tiempo, pero parece que procede de la evolución metatética del término pinna (montaña) y lucosa (boscoso), según rezan algunos documentos como el relativo a la donación de Culla a la Orden del Temple en 1213. Existen multitud de vestigios de los pueblos que moraron y pasaron por este lugar; así se localizan poblados íberos, restos de calzadas romanas y, sobre todo, se aprecian signos manifiestos del despoblamiento actual, lo que se traduce en una pérdida de valor cultural e histórico del conjunto territorial.Es uno de los hitos geográficos de la Comunidad Valenciana, convertido en símbolo de las tierras agrestes del interior en agudo contraste con las llanuras litorales y los valles. Representa un hito de la geografía y el referente cultural arraigado muy profundamente en la tradición valenciana. Con sus 1.814 metros, se trata de la segunda cima de la Comunidad Valenciana, sólo ligeramente superada por el Cerro Calderón, en el Javalambre valenciano del Rincón de Ademuz. Se caracteriza por una orografía abrupta, sobre todo en la vertiente asomada al mar Mediterráneo, dominando las fuertes pendientes, con angostos y profundos barrancos labrados sobre los afloramientos calizos predominantes.

El Macizo de Peñagolosa presenta importantes aspectos geológicos, tales como la interesante secuencia estratigráfica, representativa de buena parte del período Cretácico, y los notables rasgos estructurales y geomorfológicos. Entre estos últimos destacan formas típicas de periglaciarismo, así como espectaculares formaciones kársticas como el Poldjé de Vistabella, el Cañón del río Monleón, el río Carbo y distintas cuevas de interés.

El Macizo se sitúa en la encrucijada entre ambientes biogeográficos muy diversos. Su carácter de transición entre el interior y la costa, y también entre los sectores norteño y meridional de la Comunidad Valenciana, propicia una extraordinaria diversidad de flora y fauna. Esta riqueza queda acrecentada por la fuerte impronta paisajística de los espesos bosques de las laderas en contraste con los rasos de las cumbres.

S Search
Photo navigation
< > Thumbnail navigation
Z Zoom
B Back to context