new icn messageflickr-free-ic3d pan white
Culla | by Toni Duarte
Back to photostream

Culla

www.toniduarte.tk

 

Toni Duarte Freelance Photographer

Please don't use this image on websites, blogs or other media

without my explicit permission.

© All rights reserved

Contac: toniduarte[a]cmail.cat

   

Wikipedia:

Culla és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat a la província de Castelló i pertanyent a la comarca de l'Alt Maestrazgo.Situada a la Serra de Segures seu clima és continental. La seva orografia es caracteritza per grans desnivells, profunds barrancs i nombroses coves i avencs, la qual cosa proporciona un fort atractiu natural i paisatgístic a la zona.

El clima és mediterrani, però amb contrastos més acusats a causa de la influència de l'element orogràfic. Els hiverns són una mica més freds que a la costa amb el que no és rar veure la neu. Els estius són molt agradables, amb calor durant el dia i fresc per la noche.Remonta seus orígens a èpoques prehistòriques. Prova d'això són les restes arqueològiques trobades al voltant de la Font de la Carrasca i a la Roca del Corb, així com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarxa o les restes del poblat iber del Castellar.

Fins l'edat mitjana es manca de dades històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'època de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del segle XIII, passant de manera definitiva a mans cristianes en 1233, després de ser reconquerit per D. Blasco de Alagón.

Culla va rebre la carta de poblament el 1244, de mans de Guillem d'Anglesola i la seva dona Constança de Alagón.

El Castell de Culla jugava en aquella època un important paper estratègic per la seva situació i per ampli del seu territori. Al segle XIII va ser castellà del mateix Arnau de Monsonís.

En 1303, Guillem d'Anglesola, nét de Blasco d'Alagó, ven Culla i tots els seus dominis a l'Orde del Temple per la quantitat de 500.000 sous. El 1307 és extingida aquesta Ordre per manament Papal, passant a dependre des de 1317 de l'Ordre de Santa Maria de Montesa. Sent Tinença de l'Ordre de Montesa va passar al seu titular Bernat de Monsonís, que era Comendador Major de l'Ordre de Montesa i Comendador d'Ares i Peñíscolay per herència la baylía de Culla passarà a la família de Català de Monsonís, propietaris de la Casa del Comendador qui van tenir la baylía durant generacions fins al segle XVIII.

És de destacar en aquesta època el naixement de la Setena de Culla o "Comunitat d'herbatge" que estava constituïda per Culla, Benassal, Vistabella del Maestrat, Atzeneta, Benafigos, Vilar de Canes i la Torre d'En Besora. Aquesta agrupació de municipis va comprar els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Ordre de Montesa, per així defensar amb més força els seus interessos ramaders comuns. El funcionament de la Setena de Culla va perdurar fins a meitat del segle XIX.

Al segle XVIII es produeix una forta transformació urbanística a Culla, amb la construcció de l'Església, l'ermita de Sant Cristòfol, acompanyat d'altres obres de millora i ampliació del nucli urbà.

  

ESP:

Culla es un municipio de la Comunidad Valenciana, España. Situado en la provincia de Castellón y perteneciente a la comarca del Alto Maestrazgo.Situada en plena Sierra de Seguras su clima es continental. Su orografía se caracteriza por grandes desniveles, profundos barrancos y numerosas cuevas y simas, lo cual proporciona un fuerte atractivo natural y paisajístico a la zona.

El clima es mediterráneo, pero con contrastes más acusados debido a la influencia del elemento orográfico. Los inviernos son un poco más fríos que en la costa con lo que no es raro ver la nieve. Los veranos son muy agradables, con calor durante el día y fresco por la noche.Remonta sus orígenes a épocas prehistóricas. Prueba de ello son los restos arqueológicos encontrados alrededor de la Fuente de la Carrasca y en la Roca del Corb, así como las pinturas rupestres del Barranco de Santa María y Covarxa o los restos del poblado íbero del Castellar.

Hasta la Edad Media se carece de datos históricos sobre el municipio de Culla, siendo incierta la época de dominación romana. Fue dominio musulmán hasta principios del siglo XIII, pasando de manera definitiva a manos cristianas en 1233, tras ser reconquistado por D. Blasco de Alagón.

Culla recibió la Carta de Población en 1244, de manos de Guillermo de Anglesola y su mujer Constanza de Alagón.

El Castillo de Culla jugaba en aquella época un importante papel estratégico por su situación y por lo amplio de su territorio. En el siglo XIII fue castellano del mismo Arnau de Monsonís.

En 1303, Guillem d'Anglesola, nieto de Blasco de Alagón, vende Culla y todos sus dominios a la Orden del Temple por la cantidad de 500.000 sueldos. En 1307 es extinguida esta Orden por mandamiento Papal, pasando a depender desde 1317 de la Orden de Santa María de Montesa. Siendo Tenencia de la Orden de Montesa pasó a su titular Bernat de Monsonís, que era Comendador Mayor de la Orden de Montesa y Comendador de Ares y Peñíscolay por herencia la baylía de Culla pasará a la familia de Catalá de Monsonís, propietarios de la Casa del Comendador quienes tuvieron la baylía durante generaciones hasta el siglo XVIII.

Es de destacar en esta época el nacimiento de la Setena de Culla o "Comunitat d'Herbatge" que estaba constituida por Culla, Benasal, Vistabella del Maestrazgo, Adzaneta, Benafigos, Villar de Canes y la Torre de Embesora. Esta agrupación de municipios compró los derechos de explotación de los recursos pecuarios y forestales a la Orden de Montesa, para de esta forma defender con más fuerza sus intereses ganaderos comunes. El funcionamiento de la Setena de Culla perduró hasta mitad del siglo XIX.

En el siglo XVIII se produce una fuerte transformación urbanística en Culla, con la construcción de la Iglesia, la ermita de San Cristóbal, acompañado de otras obras de mejora y ampliación del casco urbano.

9,017 views
72 faves
247 comments
Taken on April 7, 2012