new icn messageflickr-free-ic3d pan white
Vilafamés | by Toni Duarte
Back to group

Vilafamés

www.toniduarte.tk

 

Toni Duarte Freelance Photographer

Please don't use this image on websites, blogs or other media

without my explicit permission.

© All rights reserved

Contac: toniduarte[a]cmail.cat

  

Wikipedia:

Vilafamés (en valencià i oficialment, Vilafamés) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat a la província de Castelló, a la comarca de la Plana Alta.

Les primeres evidències d'ocupació de l'entorn de Vilafamés se centren en les troballes arqueològiques realitzades en l'anomenat "Homo erectus vilafamensis", on es van localitzar restes antropològiques Els seus orígens es remunten al Plistocè Mitjà, segons el descobriment de les restes de l'anomenat "homo erectus vilafamensis "a la Cova de Dalt del Tossal de la Font amb una antiguitat de 80.000 anys. Una continuïtat en l'ocupació del medi estaria reflectida en la Cova del Matutano, jaciment del Paleolític Superior. Les primeres manifestacions artístiques apareixen amb les pintures esquemàtiques de l'Edat del Bronze.

Pel que fa al nucli urbà, el mateix topònim AVilahameç, ABeniffamez, denota el seu origen en època musulmana. D'aquest període es conserven entre altres elements, la fonamentació del castell que corona el turó sobre el qual s'assenta el municipi i el traçat urbà de la zona contigua a aquest, d'estrets carrerons tortuosos. Queden així mateix vestigis de les antigues fortificacions constituïdes per llenços de muralla i restes de torres.

És amb la conquesta de la musulmana Beni-Hamez pel rei Jaume I d'Aragó quan Vilafamés pren identitat històrica pròpia. Aquest fet porta a que, el 30 de agost de 1241, Jaume I comissions a Guillem Ramon de Vielha per donar a poblar el castell a Diumenge Ballester, A. Cabrera i altres, carta de població que s'estableix a fur de Saragossa. Aquesta donació serà confirmada posteriorment pel propi monarca a Lleida el 21 de febrer de 1242.

Posteriorment s'incorpora al patrimoni dels Hospitalaris de Sant Joan a 1264, després d'una permuta real amb aquests per la vila d'Olocau del Rei, que seran els seus amos fins 1317, data en què la vila i el castell queden annexionats a la recentment creada Ordre de Montesa. En 1343, Pere IV el Cerimoniós, s'entesta a l'ordre el mer i mixt imperi, amb les corresponents jurisdiccions, drets i emoluments que pertanyien a la corona.

Joan I d'Aragó, en 1393, concedeix a Vilafamés el privilegi pel qual el Consell pot fer i ordenar tot tipus de establemientos i ordenacions que consideri convenients d'acord amb els furs generals del regne.

En les Corts celebrades a València durant l'any 1403, Martí I l'Humà disposa donar possessió al mestre de Montesa del mer i mixt imperi de la població, aquest fet provocarà la protesta irada del Consell en 1404.

Ja al segle XVI, en 1519, Carlos I d'Espanya promet no separar de la corona la jurisdicció civil i criminal, i el mer i mixt imperi de la vila. Quan en 1635 culminen les desavinences sorgides entre els Justícies, per una banda i l'ordre d'una altra, el "Consell" creu arribat el moment de demanar del Papa Innocenci XII autorització per comprar la jurisdicció alfonsina, adquisició que porta a terme el 16 d'abril pel preu de sis mil lliures. A partir d'aquesta data, Vilafamés queda incorporada plenament al patrimoni real, reservant-Montesa la percepció de certes primícies i el dret d'habitació sobre el castillo.Será al segle XIX, amb els enfrontaments civils que segueixen a la mort de Ferran VII, quan el nom de Vilafamés sonarà de nou dins de l'àmbit històric com plaça inexpugnable. Al març de 1837 pateix el primer intent d'assalt de les tropes carlines. El 29 octubre 1838 la guarnició de la plaça rebutja una segona intentona, que es repetirà de nou el 3 de gener del següent any, aquesta vegada amb Cabrera al capdavant de les tropes, que des de les muntanyes que dominen la vila comencen a assetjar a la població, trencant foc contra la ciutadella. En aquesta ocasió es va fer front al setge per part dels veïns a més de comptar amb l'ajuda d'una columna mòbil enviada per l'Ajuntament de Castelló i un destacament d'artilleria de marina, molt poc nombrós. Cinc dies van durar els continus enfrontaments, rebutjant la població tots els atacs de Cabrera, fins que el dia 7 l'arribada de tropes reals va obligar al general carlista a aixecar el lloc. Amb el més selecte de les seves tropes i recorrent a l'auxili de les de Forcadell, Cabrera intentarà el cop definitiu l'abril del mateix any, establint un campament davant la població. El dia 16 s'obre una bretxa en les muralles, encara que els atacants són rebutjats i resulten infructuosos tots els esforços de prendre la plaça que va resultar semi derruïda.

 

ESP:

Villafamés (en valenciano y oficialmente, Vilafamés) es un municipio de la Comunidad Valenciana, España. Situado en la provincia de Castellón, en la comarca de la Plana Alta.

Las primeras evidencias de ocupación del entorno de Villafamés se centran en los hallazgos arqueológicos realizados en el llamado “Homo erectus vilafamensis”, donde se localizaron restos antropológicos Sus orígenes se remontan al Pleistoceno Medio, según el descubrimiento de los restos del llamado "homo erectus vilafamensis" en la Cova de Dalt del Tossal de la Font con una antigüedad de 80.000 años. Una continuidad en la ocupación del medio estaría reflejada en la Cueva del Matutano, yacimiento del Paleolítico Superior. Las primeras manifestaciones artísticas aparecen con las pinturas esquemáticas de la Edad del Bronce.

Por lo que respecta al núcleo urbano, el mismo topónimo AVilahameç, ABeniffamez, denota su origen en época musulmana. De este periodo se conservan entre otros elementos, la cimentación del castillo que corona el cerro sobre el que se asienta el municipio y el trazado urbano de la zona contigua al mismo, de estrechas callejuelas tortuosas. Quedan asimismo vestigios de las antiguas fortificaciones constituidas por lienzos de muralla y restos de torres.

Es con la conquista de la musulmana Beni-Hamez por el rey Jaime I de Aragón cuando Villafamés toma identidad histórica propia. Este hecho lleva a que, en 30 de agosto de 1241, Jaime I comisione a Guillem Ramón de Viella para dar a poblar el castillo a Domingo Ballester, A. Cabrera y otros, carta de población que se establece a fuero de Zaragoza. Esta donación será confirmada posteriormente por el propio monarca en Lérida el 21 de febrero de 1242.

Posteriormente se incorpora al patrimonio de los Hospitalarios de San Juan en 1264, tras una permuta real con estos por la villa de Olocau del Rey, que serán sus dueños hasta 1317, fecha en que la villa y el castillo quedan anexionados a la recién creada Orden de Montesa. En 1343, Pedro IV el Ceremonioso, empeña a la orden el mero y mixto imperio, con las correspondientes jurisdicciones, derechos y emolumentos que pertenecían a la corona.

Juan I de Aragón, en 1393, concede a Villafamés el privilegio por el cual el Consejo puede hacer y ordenar todo tipo de establemientos y ordenaciones que considere convenientes con arreglo a los fueros generales del reino.

En las Cortes celebradas en Valencia durante el año 1403, Martín I el Humano dispone dar posesión al maestre de Montesa del mero y mixto imperio de la población, este hecho provocará la protesta airada del Consejo en 1404.

Ya en el siglo XVI, en 1519, Carlos I de España promete no separar de la corona la jurisdicción civil y criminal, y el mero y mixto imperio de la villa. Cuando en 1635 culminan las desavenencias surgidas entre los Justicias, de una parte y la orden de otra, el "Consejo" cree llegado el momento de solicitar del Papa Inocencio XII autorización para comprar la jurisdicción alfonsina, adquisición que lleva a cabo el 16 de abril por el precio de seis mil libras. A partir de esta fecha, Vilafamés queda incorporada plenamente al patrimonio real, reservándose Montesa la percepción de ciertas primicias y el derecho de habitación sobre el castillo.Será en el siglo XIX, con los enfrentamientos civiles que siguen a la muerte de Fernando VII, cuando el nombre de Villafamés sonará de nuevo dentro del ámbito histórico como plaza inexpugnable. En marzo de 1837 sufre el primer intento de asalto de las tropas carlistas. El 29 de octubre de 1838 la guarnición de la plaza rechaza una segunda intentona, que se repetirá de nuevo el 3 de enero del siguiente año, esta vez con Cabrera al frente de las tropas, que desde las montañas que dominan la villa comienzan a hostigar a la población, rompiendo fuego contra la ciudadela. En esta ocasión se hizo frente al asedio por parte de los vecinos además de contar con la ayuda de una columna móvil enviada por el Ayuntamiento de Castellón y un destacamento de artillería de marina, muy poco numeroso. Cinco días duraron los continuos enfrentamientos, rechazando la población todos los ataques de Cabrera, hasta que el día 7 la llegada de tropas reales obligó al general carlista a levantar el sitio. Con lo más selecto de sus tropas y recurriendo al auxilio de las de Forcadell, Cabrera intentará el golpe definitivo en abril del mismo año, estableciendo un campamento ante la población. El día 16 se abre una brecha en las murallas, aunque los atacantes son rechazados y resultan infructuosos todos los esfuerzos de tomar la plaza que resultó semi derruida.

17,113 views
115 faves
434 comments
Taken on July 23, 2011