new icn messageflickr-free-ic3d pan white
View allAll Photos Tagged urban+renovation

This treasure was uncovered thanks to a little urban renovation in the downtown district. I'm happy I was fortunate and lucky enough to get a peek. 125 N. Commercial St. Trinidad,Colorado 4.5.2017

This reno blew up on social media this week because folks noticed its dull appearance, narrow windows and it didn't match the architectural renderings which were far more beautiful for a public infrastructure project (read $$$ taxes).

 

Some compared it to a bunker, or an Imperial Star Destroyer.

 

It's scheduled to open in February 2020, and is still work in progress.

 

Personally, I think the cladding looks toolshed cheap, although we're told the Azengar Zinc finish is expensive and the windows do throw a bunker vibe.

 

What do you think?

Detail of the Neptune Fountain - Bologna, Italy

 

In 1563 Pope Pious IV, following an urban renovation project, commissioned this great monument. The work on the magnificent statue of Neptune was assigned to a great Flemish sculptor, Jean Boulogne De Donai called "il Giambologna", while Tommaso Laureti designed the base. It is an excellent example of the Bolognese renaissance. It represents Neptune cooling down water.

People from Bologna usually refer to fountain as "il gigante" (The Giant). In effects, the statue in bronze of the marine God is high 3,20 meters and hung 22 quintals. (4850 lb)

 

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de la Nova Icària

Aquest és un dels espais verds construïts el 1992 arran dels Jocs Olímpics de Barcelona. És un espai encalmant que contrasta amb l'agitació de la Ronda del Litoral, que en aquest punt emergeix del túnel que s'inicia al Parc de les Cascades. Grans ponts de fusta comuniquen la Vila Olímpica amb les platges, i suaus pendents de gespa amb iris, saücs i desmais van a parar a un gran llac amb el perfil de la mítica illa d'Icària.

El Parc de la Nova Icària té una entrada absolutament olímpica: la plaça dels Campions. Es tracta d'un espai rectangular i lleugerament elevat al qual s'accedeix per una rampa. Es va pavimentar amb plaques dedicades als campions dels Jocs Olímpics de 1992 i a figures destacades de l'esport de tots els temps, que va ser necessari retirar i guardar en un lloc segur quan van començar a "desaparèixer".

Un gran solàrium verd

Al final de la plaça dels Campions emergeix, sorollosa, la Ronda del Litoral. Entre aquesta via i les platges hi ha amplis espais de gespa que s'estenen sobre turonets poc més que insinuats i que, sobretot els diumenges, es converteixen en un immens solàrium. Aquest és un parc familiar, molt concorregut per la gent a qui els dies assolellats li agrada passejar pel litoral barceloní.

L'illa d'Icària

Dóna nom al parc i la forma de la seva costa està dibuixada en la riba del gran estany que, des de la meitat del parc, s'estén fins més enllà del carrer Jaume Vicens Vives. Vora l'aigua, els suaus pendents dels turonets de gespa, grans protagonistes vegetals d'aquesta zona verda, finalitzen el seu recorregut.

Vegetació

Als camins que voregen la plaça dels Campions hi ha moreres (Morus alba), pins blancs i pins pinyers (Pinus halapensis i Pinus pinea) i margallons (Chamaerops humilis). La vegetació arbòria també està composta per bellaombres (Phytolacca dioica) i alguns exemplars d'olivera (Olea europaea) i d'eucaliptus (Eucalyptus sp.). A prop del llac hi destaquen uns quants desmais (Salix babylonica) i un gran pollancre (Populus sp.). Les palmeres washingtònies (Washingtonia robusta i Washingtonia filifera) també s'eleven, elegants, en aquest parc.

Art i arquitectura

Cinc ponts de fusta per a vianants i un per a vehicles travessen la ronda i comuniquen la ciutat amb el parc i el mar. Són estructures vistoses i al mateix temps lleugeres, sobretot les de fusta, que s'integren perfectament al paisatge i li confereixen personalitat.

Història

El Parc de la Nova Icària és, juntament amb el del Port Olímpic, el de les Cascades, el del Poblenou i el de Carles I, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

-----------------------------------------

 

This is one of the green areas built for the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is a peaceful area which contrasts with the bustle of the Ronda del Litoral, which emerges at this point from the tunnel beginning at Parc de les Cascades. Large wooden bridges connect the Vila Olímpica with the beaches, and grass slopes with iris and willow trees end at a large lake in the shape of the mythical island of Icaria.

Parc de la Nova Icària has a very Olympic entrance: La Plaça dels Campions (Champions Square). It is a rectangular, slightly elevated area accessed by a ramp. It was paved with plaques dedicated to the champions of the 1992 Olympic Games and to important figures in sport from all time. However, it was necessary to remove these to keep in a safe place when they began to "disappear".

A large green solarium

At the end of Plaça dels Campions, the noisy Ronda del Litoral emerges. Between this road and the beaches there are large lawn areas which extends over small hills which especially on Sundays, become an immense solarium. This is a family park, very popular with the people who enjoy walking along the Barcelona coastline on sunny days.

Icària island

This island gives its name to the park and the form of its coast is reproduced on the bank of the large lake which runs from the centre of the park to beyond C. Jaume Vicens Vives. Next to the water, the gentle slopes of the grass hills, which make up most of this green area, reach the end of their trail.

Vegetation

On the paths which run around the Plaça dels Campions there are mulberry trees (Morus alba), white pines and stone pines (Pinus halapensis and Pinus pinea) and European fan palms (Chamaerops humilis). The tree vegetation also consists of ombu trees (Phytolacca dioica) and some types of olive trees (Olea europaea) and eucalyptus (Eucalyptus sp.). Next to the lake, there are some weeping willows (Salix babylonica) and a large poplar tree (Populus sp.). Washingtonian palms (Washingtonia robusta and Washingtonia filifera) can also be found in this park.

Art and architecture

Five wooden bridges for pedestrians and one for vehicles cross the ring road and connect the city with the park and the sea. They are attractive light structures, especially those of wood which are perfectly integrated into the scenery and add character to the area.

History

Parc de la Nova Icària is, together with the Port Olímpic, Parc de les Cascades, Parc del Poblenou and Parc de Carles I, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the Olympic Games of 1992.

 

-----------------------------------------

 

Éste es uno de los espacios verdes construidos el 1992 con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Es un espacio que incita a la calma y que contrasta con la agitación de la Ronda del Litoral, que en este punto emerge del túnel que se inicia en el parque de Les Cascades. Grandes puentes de madera comunican la Villa Olímpica con las playas, y suaves pendientes de césped con iris, saúcos y sauces llorones dan a un gran lago con el perfil de la mítica isla de Icaria.

El parque de la Nova Icària tiene una entrada absolutamente olímpica: la plaza de Els Campions. Es un espacio rectangular y ligeramente elevado al que se accede por una rampa. Se pavimentó con placas dedicadas a los campeones de los Juegos Olímpicos de 1992 y a figuras destacadas del deporte de todos los tiempos, que fue necesario retirar y guardar en lugar seguro cuando empezaron a "desaparecer".

Un gran solárium verde

Al final de la plaza de Els Campions emerge, ruidosa, la Ronda del Litoral. Entre esta vía y las playas hay amplios espacios de césped que se extienden sobre colinas sólo insinuadas y que, especialmente los domingos, se convierten en un inmenso solárium. Éste es un parque familiar, muy concurrido por la gente a la que los días soleados le gusta pasear por el litoral barcelonés.

La isla de Icaria

Da nombre al parque y la forma de su costa está dibujada en la forma del gran estanque que, desde el centro del parque, se extiende hasta más allá de la calle Jaume Vicens Vives. Cerca del agua, las suaves pendientes de las colinas de césped, grandes protagonistas vegetales de esta zona verde, finalizan su recorrido.

Vegetación

En los caminos que bordean la plaza de Els Campions hay moreras (Morus alba), pinos carrascos y pinos piñoneros (Pinus halapensis y Pinus pinea) y palmitos (Chamaerops humilis). La vegetación arbórea también está compuesta por ombúes (Phytolacca dioica) y algunos ejemplares de olivo (Olea europaea) y de eucalipto (Eucalyptus sp.). Cerca del lago destacan unos cuantos sauces llorones (Salix babylonica) y un gran chopo (Populus sp.). Las palmeras (Washingtonia robusta y Washingtonia filifera) también se elevan, elegantes, en este parque.

Arte y arquitectura

Cinco puentes de madera para peatones y uno para vehículos cruzan la ronda y comunican la ciudad con el parque y el mar. Son estructuras vistosas y ligeras, especialmente las de madera, que se integran perfectamente en el paisaje y le confieren personalidad.

Historia

El parque de la Nova Icària es, junto con el del Port Olímpic, el de Les Cascades, el de Poblenou y el de Carles I, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc del Port Olímpic

Situat al davant del Port Olímpic, aquest espai verd avança cap al mar en una gran corba que ofereix àmplies perspectives del passeig marítim. La plaça dels Voluntaris, els pals on van onejar les banderes dels països que van participar en els Jocs Olímpics Barcelona'92 i una escultura de Cobi, la mascota dels jocs, recorden en diferents punts del parc aquest gran esdeveniment esportiu.

Aquest parc constitueix la part central de la continuïtat verda que, des del carrer del Doctor Aiguader, s'estén per sobre de la Ronda del Litoral fins al Parc de la Nova Icària. Seguint l'eix lineal que s'inicia en el Parc de les Cascades -el primer d'aquest llarg tram enjardinat-, la porta d'entrada al Parc del Port Olímpic és un gran passeig de saulò amb una doble filera de pals on van onejar les banderes olímpiques.

En un dels costats del passeig, una gran pèrgola esdevé zona de descans amb bancs, jocs infantils i testos de terracota on llueixen plantes molt ornamentals. A l'altre costat, mirant cap al mar, s'inicia un ampli parterre ple d'arbres, arbustos i palmeres que, a mesura que avança, es va eixamplant generosament per donar pas a un gran espai semicircular amb camins, placetes, àmplies extensions de gespa i un llarguíssim i sinuós banc fet amb trencadís.

Vegetació

Entre els arbres que hi ha en aquest parc destaca, per la seva bellesa, un grup de garrofers (Ceratonia siliqua) procedents dels camps de Tarragona. Al Parc del Port Olímpic també hi ha importants exemplars de pi blanc (Pinus halepensis) i de pi pinyer (Pinus pinea), de bellaombra (Phytolacca dioica) i de tipuana (Tipuana tipu). El plàtan (Platanus X hispanica) és present tant als parterres amples i allargassats del començament del parc com a les grans superfícies de gespa que van apareixent a mesura que l'espai es va eixamplant.

Quant a les palmeres, al costat de les datileres i les de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) sobresurten els grans grups de margallons (Chamerops humilis). Els arbustos estan representats, sobretot, pel pitòspor (Pittosporum tobira), l'abèlia (Abelia floribunda), el baladre (Nerium oleander) i extensions molt ornamentals de Juniperus sp.

Art i arquitectura

A l'inici de les fileres de pals de bandera hi ha Marc, una escultura plena de color que l'autor, el pintor Robert Llimós, va dedicar a la memòria del seu fill Marc, mort en accident de cotxe. Cap al mig del parc, al centre d'un petit estany quadrat, hi ha una figura feta amb bronze de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics Barcelona'92 creada per Xavier Mariscal.

Història

El Parc del Port Olímpic és, juntament amb el de les Cascades, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de Carles I, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

-------------------------------------------

 

Situated in front of the Port Olímpic, this green area advances towards the sea in a large curve and offers ample views of the sea front. Plaça dels Voluntaris, the flag poles holding the flags of the countries that took part in the Olympic Games in 1992 and a sculpture of Cobi, the mascot of the games remind us of this great sports event in various areas of this park.

This park constitutes the central part of the green belt that, from Carrer del Doctor Aiguader, stretches above Ronda del Litoral to Parc de la Nova Icària. Following the lineal axis which begins in Parc de les Cascades -the first in this long green area- the entrance to Parc del Port Olímpic is a long restful walk with a double line of flag poles where the Olympic flags hung.

On one side of the walk, a large pergola becomes a rest area with benches, children's play areas and terracotta plant pots holding wonderful ornamental plants. On the other side, looking towards the sea, a wide parterre full of trees, shrubs and palm trees begins and which, as it advances, widens generously to give way to a large semicircular area with pathways, small squares, large areas of lawn and a long winding bench made with pieces of porcelain.

Vegetation

Among the trees in the park a group of carob trees from Tarragona (Ceratonia siliqua) stand out for their beauty. At Parc del Port Olímpic there are also important examples of the white pine (Pinus halepensis) and the stone pine (Pinus pinea), the Ombu (Phytolacca dioica) and the rosewood (Tipuana tipu). The plane tree (Platanus X hispanica), is present both in the long wide parterres at the beginning of the park, as well as in the large areas of lawn which start to appear as the area widens.

With reference to the palm trees, next to the date palm and the Canary Island date palm (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) large groups of Mediterranean fan palm (Chamerops humilis) grow. There are also many shrubs, such as pittosporum (Pittosporum tobira), abelia (Abelia floribunda), oleander (Nerium oleander) and large areas with the ornamental Juniper tree Juniperus sp.

Art and architecture

At the beginning of the lines of flag poles there is Marc, a sculpture full of colour that the artist, Robert Llimós, dedicated to the memory of his son Marc, who died in a car accident. Towards the centre of the park, in the middle of a small square lake, there is a bronze figure of Cobi, the mascot of the 1992 Olympic Games, created by Xavier Mariscal.

History

Parc del Port Olímpic is, together with Parc de les Cascades, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de Carles I, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the Olympic Games of 1992.

 

--------------------------------------------

 

Situado delante del puerto Olímpico, este espacio verde avanza hacia el mar en una gran curva que ofrece amplías perspectivas del paseo marítimo. La plaza de Els Voluntaris, las astas donde ondearon las banderas de los países que participaron en los Juegos Olímpicos de Barcelona'92 y una escultura de Cobi, la mascota de los juegos, recuerdan en diferentes puntos del parque este gran acontecimiento deportivo.

Este parque constituye la parte central de la continuidad verde que, desde la calle del Doctor Aiguader, se extiende por encima de la Ronda del Litoral hasta el parque de la Nova Icària. Siguiendo el eje lineal que se inicia en el parque de Les Cascades -el primero de este largo tramo ajardinado-, la puerta de entrada al parque del Port Olímpic es un gran paseo de sablón con una doble hilera de astas donde ondearon las banderas olímpicas.

A uno de los lados del paseo, una gran pérgola se convierte en una zona de descanso con bancos, juegos infantiles y macetas de terracota donde lucen plantas muy ornamentales. Al otro lado, mirando hacia el mar, empieza un amplio parterre lleno de árboles, arbustos y palmeras que, a medida que avanza, se va ensanchando generosamente para dar paso a un gran espacio semicircular con caminos, plazoletas, amplias extensiones de césped y un larguísimo y sinuoso banco de trencadís.

Vegetación

Entre los árboles que hay en este parque destaca, por su belleza, un grupo de algarrobos (Ceratonia siliqua) procedentes de los campos de Tarragona. En el parque del Port Olímpic también hay importantes ejemplares de pino carrasco (Pinus halepensis) y pino piñonero (Pinus pinea), de ombú (Phytolacca dioica) y de tipuana (Tipuana tipu). El plátano (Platanus X hispanica) está presente tanto en los parterres anchos y alargados del comienzo del parque como en las grandes superficies de césped que van apareciendo a medida que el espacio se va ensanchando.

En cuanto a las palmeras, junto a las datileras y las canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) destacan los grandes grupos de palmitos (Chamerops humilis). Los arbustos están representados, sobre todo, por el pitósporo (Pittosporum tobira), la abelia (Abelia floribunda), la adelfa (Nerium oleander) y extensiones muy ornamentales de Juniperus sp.

Arte y arquitectura

Al principio de las filas de astas de bandera hay Marc, una escultura llena de color que el autor, el pintor Robert Llimós, dedicó a la memoria de su hijo Marc, muerto en accidente de coche. Entrando en el parque, en el centro de un pequeño estanque cuadrado, hay una figura de bronce de Cobi, la mascota de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92 creada por Xavier Mariscal.

Historia

El parque del Port Olímpic es, junto con el de Les Cascades, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Carles I, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc del Port Olímpic

Situat al davant del Port Olímpic, aquest espai verd avança cap al mar en una gran corba que ofereix àmplies perspectives del passeig marítim. La plaça dels Voluntaris, els pals on van onejar les banderes dels països que van participar en els Jocs Olímpics Barcelona'92 i una escultura de Cobi, la mascota dels jocs, recorden en diferents punts del parc aquest gran esdeveniment esportiu.

Aquest parc constitueix la part central de la continuïtat verda que, des del carrer del Doctor Aiguader, s'estén per sobre de la Ronda del Litoral fins al Parc de la Nova Icària. Seguint l'eix lineal que s'inicia en el Parc de les Cascades -el primer d'aquest llarg tram enjardinat-, la porta d'entrada al Parc del Port Olímpic és un gran passeig de saulò amb una doble filera de pals on van onejar les banderes olímpiques.

En un dels costats del passeig, una gran pèrgola esdevé zona de descans amb bancs, jocs infantils i testos de terracota on llueixen plantes molt ornamentals. A l'altre costat, mirant cap al mar, s'inicia un ampli parterre ple d'arbres, arbustos i palmeres que, a mesura que avança, es va eixamplant generosament per donar pas a un gran espai semicircular amb camins, placetes, àmplies extensions de gespa i un llarguíssim i sinuós banc fet amb trencadís.

Vegetació

Entre els arbres que hi ha en aquest parc destaca, per la seva bellesa, un grup de garrofers (Ceratonia siliqua) procedents dels camps de Tarragona. Al Parc del Port Olímpic també hi ha importants exemplars de pi blanc (Pinus halepensis) i de pi pinyer (Pinus pinea), de bellaombra (Phytolacca dioica) i de tipuana (Tipuana tipu). El plàtan (Platanus X hispanica) és present tant als parterres amples i allargassats del començament del parc com a les grans superfícies de gespa que van apareixent a mesura que l'espai es va eixamplant.

Quant a les palmeres, al costat de les datileres i les de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) sobresurten els grans grups de margallons (Chamerops humilis). Els arbustos estan representats, sobretot, pel pitòspor (Pittosporum tobira), l'abèlia (Abelia floribunda), el baladre (Nerium oleander) i extensions molt ornamentals de Juniperus sp.

Art i arquitectura

A l'inici de les fileres de pals de bandera hi ha Marc, una escultura plena de color que l'autor, el pintor Robert Llimós, va dedicar a la memòria del seu fill Marc, mort en accident de cotxe. Cap al mig del parc, al centre d'un petit estany quadrat, hi ha una figura feta amb bronze de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics Barcelona'92 creada per Xavier Mariscal.

Història

El Parc del Port Olímpic és, juntament amb el de les Cascades, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de Carles I, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

-------------------------------------------

 

Situated in front of the Port Olímpic, this green area advances towards the sea in a large curve and offers ample views of the sea front. Plaça dels Voluntaris, the flag poles holding the flags of the countries that took part in the Olympic Games in 1992 and a sculpture of Cobi, the mascot of the games remind us of this great sports event in various areas of this park.

This park constitutes the central part of the green belt that, from Carrer del Doctor Aiguader, stretches above Ronda del Litoral to Parc de la Nova Icària. Following the lineal axis which begins in Parc de les Cascades -the first in this long green area- the entrance to Parc del Port Olímpic is a long restful walk with a double line of flag poles where the Olympic flags hung.

On one side of the walk, a large pergola becomes a rest area with benches, children's play areas and terracotta plant pots holding wonderful ornamental plants. On the other side, looking towards the sea, a wide parterre full of trees, shrubs and palm trees begins and which, as it advances, widens generously to give way to a large semicircular area with pathways, small squares, large areas of lawn and a long winding bench made with pieces of porcelain.

Vegetation

Among the trees in the park a group of carob trees from Tarragona (Ceratonia siliqua) stand out for their beauty. At Parc del Port Olímpic there are also important examples of the white pine (Pinus halepensis) and the stone pine (Pinus pinea), the Ombu (Phytolacca dioica) and the rosewood (Tipuana tipu). The plane tree (Platanus X hispanica), is present both in the long wide parterres at the beginning of the park, as well as in the large areas of lawn which start to appear as the area widens.

With reference to the palm trees, next to the date palm and the Canary Island date palm (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) large groups of Mediterranean fan palm (Chamerops humilis) grow. There are also many shrubs, such as pittosporum (Pittosporum tobira), abelia (Abelia floribunda), oleander (Nerium oleander) and large areas with the ornamental Juniper tree Juniperus sp.

Art and architecture

At the beginning of the lines of flag poles there is Marc, a sculpture full of colour that the artist, Robert Llimós, dedicated to the memory of his son Marc, who died in a car accident. Towards the centre of the park, in the middle of a small square lake, there is a bronze figure of Cobi, the mascot of the 1992 Olympic Games, created by Xavier Mariscal.

History

Parc del Port Olímpic is, together with Parc de les Cascades, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de Carles I, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the Olympic Games of 1992.

 

--------------------------------------------

 

Situado delante del puerto Olímpico, este espacio verde avanza hacia el mar en una gran curva que ofrece amplías perspectivas del paseo marítimo. La plaza de Els Voluntaris, las astas donde ondearon las banderas de los países que participaron en los Juegos Olímpicos de Barcelona'92 y una escultura de Cobi, la mascota de los juegos, recuerdan en diferentes puntos del parque este gran acontecimiento deportivo.

Este parque constituye la parte central de la continuidad verde que, desde la calle del Doctor Aiguader, se extiende por encima de la Ronda del Litoral hasta el parque de la Nova Icària. Siguiendo el eje lineal que se inicia en el parque de Les Cascades -el primero de este largo tramo ajardinado-, la puerta de entrada al parque del Port Olímpic es un gran paseo de sablón con una doble hilera de astas donde ondearon las banderas olímpicas.

A uno de los lados del paseo, una gran pérgola se convierte en una zona de descanso con bancos, juegos infantiles y macetas de terracota donde lucen plantas muy ornamentales. Al otro lado, mirando hacia el mar, empieza un amplio parterre lleno de árboles, arbustos y palmeras que, a medida que avanza, se va ensanchando generosamente para dar paso a un gran espacio semicircular con caminos, plazoletas, amplias extensiones de césped y un larguísimo y sinuoso banco de trencadís.

Vegetación

Entre los árboles que hay en este parque destaca, por su belleza, un grupo de algarrobos (Ceratonia siliqua) procedentes de los campos de Tarragona. En el parque del Port Olímpic también hay importantes ejemplares de pino carrasco (Pinus halepensis) y pino piñonero (Pinus pinea), de ombú (Phytolacca dioica) y de tipuana (Tipuana tipu). El plátano (Platanus X hispanica) está presente tanto en los parterres anchos y alargados del comienzo del parque como en las grandes superficies de césped que van apareciendo a medida que el espacio se va ensanchando.

En cuanto a las palmeras, junto a las datileras y las canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) destacan los grandes grupos de palmitos (Chamerops humilis). Los arbustos están representados, sobre todo, por el pitósporo (Pittosporum tobira), la abelia (Abelia floribunda), la adelfa (Nerium oleander) y extensiones muy ornamentales de Juniperus sp.

Arte y arquitectura

Al principio de las filas de astas de bandera hay Marc, una escultura llena de color que el autor, el pintor Robert Llimós, dedicó a la memoria de su hijo Marc, muerto en accidente de coche. Entrando en el parque, en el centro de un pequeño estanque cuadrado, hay una figura de bronce de Cobi, la mascota de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92 creada por Xavier Mariscal.

Historia

El parque del Port Olímpic es, junto con el de Les Cascades, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Carles I, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.

Parc de Carles I

Més que un espai estrictament delimitat, els quatre carrers que creuen aquest parc el converteixen en una mena de puzle format per sis grans peces on conviuen personalitats tan diferents com els terres pavimentats i les àmplies superfícies de gespa. Saltant d'una banda a l'altra, un petit canal i llargues fileres d'arbres donen continuïtat i coherència paisatgística al conjunt.

Situat en el vèrtex del Parc de la Ciutadella, el Parc de Carles I esdevé una mena de pòrtic de la Vila Olímpica, que és cap a on es dirigeix el seu traçat. A la confluència entre els carrers Wellington i Marina, el parc s'eleva damunt de murs de pedra i avança deixant enrere les vies de l'estació de França. Aquesta és una zona que s'inicia amb un espai fonamentalment pavimentat, on hi ha una àrea de joc infantil i on comença el seu recorregut un petit canal que voreja gairebé tot el parc.

La connexió dels arbres

En aquesta primera peça és on comença la llarga filera d'altíssims xiprers que, juntament amb les alineacions de plàtans, marquen el camí d'unió entre les diferents parts en què es divideix el parc. Un gran espai de gespa i l'aigua del canal caient en cascada per seguir el seu camí pel tram situat a la cota del carrer posen punt i final a aquesta zona, àmplia i elevada, del Parc de Carles I. Una mica més enllà hi ha la segona peça del parc, una zona sobretot de descans amb petits racons separats per tanques vegetals i un parell de ponts que permeten anar d'una banda a l'altra del canal abans que finalitzi el seu recorregut.

Els turons i la plaça

Juntament amb les fileres d'arbres, els suaus turonets coberts d'extenses superfícies de gespa són l'altre element que dóna personalitat i determina el paisatge d'aquest espai verd. Aquí són freqüents les zones de descans, que conviden el vianant a fer una pausa i seure una estona. L'altra peça amb personalitat pròpia és la darrera, a l'altra banda del carrer Doctor Trueta, una mena de gran plaça, en gran part asfaltada, amb un parell de parterres de gespa, arbres plantats en escocells i una àrea de jocs infantils. Un darrer apunt dedicat als propietaris de gossos: en aquest parc hi ha una de les àrees d''esbarjo més grans de Barcelona.

Vegetació

El Parc de Carles I compta amb una gran varietat d'espècies vegetals, entre les quals destaquen, tant per la quantitat d'exemplars com per la seva funció paisatgística, els altíssims xiprers (Cupressus sempervirens) i els enormes plàtans (Platanus X hispanica). Cal destacar els plàtans ramificats des de la soca, molt rars de veure en una ciutat, que hi ha a la part del parc delimitada pels carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta. Procedeixen d'una antiga "perxada" o arbreda destinada a la producció silvícola (és relativament corrent que després de la primera tala no s'arrenquin els arbres perquè tornin a brotar des de la soca).

Al principi de la zona per on discorre el tram final del canal d'aigua hi ha tres bellaombres (Phytolaca dioica) de grans dimensions, una de les quals mostra nombroses arrels. A les zones pavimentades del parc hi ha tarongers (Citrus aurantium) i magnòlies (Magnolia grandiflora).

El Parc de Carles I és ric en coníferes, representades pel pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Hi ha palmeres datileres i de Canàries (Phoenix dactylifera i Phoenix canariensis) i washingtònies (Washingtonia robusta), i entre les espècies arbòries hi trobem l'om (Ulmus pumila), el salze (Salix babylonica), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).

Art i arquitectura

En aquest parc hi ha una de les escultures que es van realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Es tracta d'El Cul, una peça de bronze de sis metres i mig d'alçària obra d'Eduardo Úrculo que va ser dedicada a Santiago Roldán, president del Holding Olímpic entre els anys 1989 i 1993. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura, situada a prop del bosquet de cedres de l'Himàlaia, consisteix en unes cames llargues i molsudes que suporten dos glutis perfectes en la seva rodonesa.

Història

El Parc de Carles I és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de les Cascades, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

 

--------------------------------------------

 

More than a strictly delimited area, the four streets that cross this park convert it into a kind of puzzle formed by six large pieces where very different areas live together, such as the paved paths and the large areas of lawn. Moving from one side to the other, a small canal and long lines of trees give continuity and scenic coherence to the area.

Situated in the vertex of Parc de la Ciutadella, Parc de Carles I is a type of portico to the Vila Olímpica, which is where it leads. At the junction of Carrers Wellington and Marina, the park rises above the stone walls and advances leaving behind the railway lines of Estació de França. This is the where a paved area begins, where there is a children's play area and where a small canal begins which skirts the whole park.

The connecting trees

In this first piece, a long line of tall cypress trees begins which, together with lines of plane trees, mark the road that unites the different parts of the park. A large area of lawn and the canal water falling in a waterfall which then runs its course along the road bring this wide high section of Parc de Carles I to an end. A little further on there is a second park, an area especially designed for resting with small isolated corners separated by planters and a couple of bridges which permit the visitor to move from one side of the canal to the other before it reaches the end of the route.

The hills and the square

Together with the lines of trees, the sloping hills covered with large areas of lawn are the other element which gives character and determines the landscape of this green area. There are many rest areas, which invite the walker to pause and sit down to rest. The other interesting aspect is the back area, at the other side of Carrer Doctor Trueta. This is a type of square, mainly asphalted, with a few grass parterres, trees planted in planters and a children's pay area. A note to dog owners: in this park there is one of the largest areas for dog walking in Barcelona.

Vegetation

Parc de Carles I contains a large variety of plant species, among which the tall cypress trees (Cupressus sempervirens) stand out, for their large number as well as for their beauty and the enormous plane trees (Platanus X hispanica). It is worth pointing out the plane trees, situated in the part of the park delimited by Carrers Marina, Moscou and Doctor Trueta, which branch from the trunk and are rarely seen in a city,. They originally came from an old "perxada" or forest (it is relatively common that after the first cutting, the trees are not cut down again because they sprout again from the trunk).

At the beginning of the area where the final stretch of canal water flows, there are three large Ombu trees (Phytolaca dioica), one of which displays numerous roots. In the paved areas of the park there are orange trees (Citrus aurantium) and magnolias (Magnolia grandiflora).

Parc de Carles I is rich in pine trees, represented by the white pine (Pinus halepensis), the Italian stone pine (Pinus pinea), and the Himalayan cedar (Cedrus deodara). There are date palms and Canary date palms (Phoenix dactylifera and Phoenix canariensis) and Washingtonians (Washingtonia robusta), and among the tree species we can find the Siberian elm (Ulmus pumila), the weeping willow (Salix babylonica), the Himalayan cedar (Cedrus deodara), the mulberry (Morus alba) and the olive tree (Olea europaea).

Art and architecture

This park holds one of the sculptures built to celebrate the 1992 Olympic Games in Barcelona. It is El Cul (The Bottom), a bronze piece 6.5 metres high by Eduardo Úrculo, and was dedicated to Santiago Roldan, the President of the Holding Olímpic between 1989 and 1993. Úrculo was very pleased that "Barcelona was the first Western city to have a monument dedicated to the bottom". The sculpture, situated next to the Himalayan cedar forest, consists of long thick legs supporting two perfectly round buttocks.

History

Parc de Carles I is, together with Parc del Port Olímpic, Parc de la Nova Icària, Parc del Poblenou and Parc de les Cascades, one of the five large green areas which were built on the old industrial land of Poblenou at the beginning of the 1990s.

Barcelona recovered this land and dedicated part of it to the creation of new green public areas: the Parcs del Litoral. This project formed part of the important urban renovation which was carried out to the coastline of the city in preparation for the 1992 Olympic Games.

 

------------------------------------------

 

Más que un espacio estrictamente delimitado, las cuatro calles que cruzan este parque lo convierten en una especie de puzle formado por seis grandes piezas donde conviven personalidades tan diferentes como los suelos pavimentados y las amplias superficies de césped. Saltando de un lado para otro, un pequeño canal y largas hileras de árboles dan continuidad y coherencia paisajística al conjunto.

Situado en el vértice del parque de La Ciutadella, el parque de Carles I se convierte en una especie de pórtico de la Villa Olímpica, que es hacia donde se dirige su trazado. En la confluencia entre las calles Wellington y Marina, el parque se eleva sobre muros de piedra y avanza dejando atrás las vías de la estación de França. Ésta es una zona que se inicia con un espacio fundamentalmente pavimentado, donde se encuentra un área de juego infantil y donde comienza su recorrido un pequeño canal que bordea casi todo el parque.

La conexión de los árboles

En esta primera pieza es donde empieza la larga hilera de altísimos cipreses que, junto con las alineaciones de plátanos, marcan el camino de unión entre las diferentes partes en que se divide el parque. Un gran espacio de césped y el agua del canal cayendo en cascada para seguir su camino por el tramo situado en la cota de la calle ponen punto y final a esta zona, amplia y elevada, del parque de Carles I. Un poco más allá está la segunda pieza del parque, una zona básicamente de descanso con pequeños rincones separados por setos vegetales y un par de puentes que permiten ir de un lado a otro del canal antes de que éste finalice su recorrido.

Las colinas y la plaza

Junto con las hileras de árboles, las suaves colinas cubiertas de extensas superficies de césped son el otro elemento que da personalidad y determina el paisaje de este espacio verde. Aquí son frecuentes las zonas de descanso, que invitan al peatón a hacer una pausa y sentarse un rato. La otra pieza con personalidad propia es la última, al otro lado de la calle Doctor Trueta, una especie de gran plaza, en gran parte asfaltada, con dos de parterres de césped, árboles plantados en socavas y un área de juegos infantiles. Un último apunte dedicado a los propietarios de perros: en este parque hay una de las áreas de recreo de mayor tamaño de Barcelona.

Vegetación

El parque de Carles I cuenta con una gran variedad de especies vegetales, entre las que destacan, tanto por la cantidad de ejemplares como por su función paisajística, los altísimos cipreses (Cupressus sempervirens) y los enormes plátanos (Platanus X hispanica). Cabe destacar los plátanos ramificados desde la cepa, muy raros de ver en una ciudad, que hay en la parte del parque delimitada por las calles Marina, Moscou y Doctor Trueta. Proceden de una antigua arboleda destinada a la producción silvícola (es relativamente corriente que después de la primera tala no se arranquen los árboles para que vuelvan a brotar desde la cepa).

Al principio de la zona por donde discurre el tramo final del canal de agua hay tres ombúes (Phytolaca dioica) de grandes dimensiones, uno de los cuales muestra numerosas raíces. En las zonas pavimentadas del parque hay naranjos (Citrus aurantium) y magnolias (Magnolia grandiflora).

El parque de Carles I es rico en coníferas, representadas por el pino carrasco (Pinus halepensis), el pino piñonero (Pinus pinea) y el cedro del Himalaya (Cedrus deodara). Hay palmeras datileras y canarias (Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis) y palmeras de abanico (Washingtonia robusta), y entre las especies arbóreas encontramos el olmo (Ulmus pumila), el sauce (Salix babylonica), el cedro del Himalaya (Cedrus deodara), la morera (Morus alba) y el olivo (Olea europaea).

Arte y arquitectura

En este parque hay una de las esculturas que se realizaron con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Se trata de El Culo, una pieza de bronce de seis metros y medio de altura obra de Eduardo Úrculo que fue dedicada a Santiago Roldán, presidente del Holding Olímpico entre los años 1989 y 1993. Úrculo estaba muy contento de que "Barcelona fuese la primera ciudad occidental en tener un monumento al culo". La escultura, situada cerca del bosquecillo de cedros del Himalaya, consiste en unas piernas largas y carnosas que soportan dos glúteos perfectos en su redondez.

Historia

El parque de Carles I es, junto con el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de Poblenou y el de Les Cascades, uno de los cinco grandes espacios verdes que se construyeron en los antiguos terrenos industriales de Poblenou a principios de la década de 1990.

Barcelona recuperó estos terrenos y dedicó una parte de ellos a la creación de nuevos espacios verdes públicos: los llamados Parques del Litoral. Esta actuación formó parte de la importante renovación urbanística que se realizó en la fachada litoral de la ciudad con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.