new icn messageflickr-free-ic3d pan white
View allAll Photos Tagged procesos+participativos

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

  

Pla Especial del Cabanyal: un nou camí a cap de lloc

  

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, ha fet públic, després de més d'un any de treball, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar i el seu entorn (PEC), que substituïx al PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior), el projecte abanderat durant lustres pel consistori de Rita Barberà, aprovat l'any 2001 i suspés pel Ministeri de Cultura en 2016.

 

El PEC, per tant, hauria d'acaramullar les expectatives i esperances dels veïns i col·lectius que des de fa tres dècades han lluitat per a preservar un Cabanyal sancer i viu i contra l'amenaça que representava (per als propietaris de 1600 vivendes i per al patrimoni moderniste), la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Les noves directrius s'han proposat de viva veu i a través d'un pdf amb escassa informació específica (és una "versió preliminar" del PEC) i difícil de trobar per al gran públic.

 

Trenta anys de degradació… i quinze de regeneració

 

Durant 24 anys els consistoris conservadors liderats per l'alcaldessa Barberà (1991-2015) tractaren d'impondre la prolongació de Blasco Ibáñez contra una majoria de la població, aplastant, a finals del segle XX. N'han transcorregut tres i mig més, amb el govern de la Nau, que anuncià des del minut 1 que el Cabanyal era una de les seues prioritats. Per als oïts del veïnat aquelles paraules eren música celestial i molts estaven convençuts que la situació es capgiraria. Hui la sensació generalitzada és de frustració i decepció.

 

Mentres governà el PP l'oposició a la prolongació de l'avinguda minvà progressivament, no per falta de convicció, sinó per un argument cada volta més arguït: "arribats a tal punt de degradació, que facen allò que vullguen, però que facen alguna cosa. No es pot viure en estes condicions". Hui el nou Pla Especial del Cabanyal (PEC) podria aplegar a obtindre la cabotada d'una majoria de veïns per pur cansament, per resignació, tot i que els parega decebedor. Seria un error gravíssim haver aplegat fins ací per a morir a la vora: s'estima que l'execució del PEC va a tardar quinze anys, amb la qual cosa serà important lluitar per millorar cada detall, per pegar-li la volta, si cal, abans que comence. O es farà molt llarg. De fet, la primera cosa a reivindicar és un pla més modest, executable en un màxim de cinc anys, per a reduir l'afectació sobre la vida quotidiana dels veïns. Després de tres dècades de degradació i negligències, castigar al Cabanyal amb quinze anys d'obres és, de tot punt, excesiu.

 

Regeneració urbana i rehabilitació, incompatibles?

 

Es diria que existix una certa obsessió amb construir un gran hotel prop del port: si fa un temps Ribó desautoritzava un projecte per a convertir els Docks en un hotel-casino, fa poc tornava la polèmica amb l'anunci de bastir un gran hotel junt a l'estació marítima. Torna l'hotel a estar en l'horitzó, dins del PEC, com si fóra essencial per al futur del Cabanyal.

 

Ara fa dotze anys que s'inaugurà l'hotel de Les Arenes, arrasant l'antic balneari de finals del segle XIX i amb una altura excepcional. L'operació fon molt criticada però l'edifici de gran luxe es construí, creant una pantalla de més que dubtós gust estètic entre la mar i eixa àrea del Cabanyal. Molta de l'atenció del PEC s'ha centrat ara en este hotel de 17 altures però, tot i que siga difícil de justificar des del punt de vista de la regeneració del Cabanyal (la paraula rehabilitació pareix haver desaparegut del discurs), no és el pitjor dels problemes del pla. La idoneïtat o no de l'hotel no hauria, en cap cas, de solapar el necessari debat sobre la conveniència general del pla.

 

Gerardo Roger, director de l'equip redactor del pla, i els altres signants exposen, d'entrada, la filosofia que els mou. En esta part preliminar ja apareixen les primeres contradiccions: per una banda s'explica que el PEC partix del PEPRI de 2001, suspés l'any 2016 perquè representava l'expoliació del conjunt històric del Cabanyal, perquè destruïa la trama urbana i part dels elements protegits; però el PEC no suggerix, ni explícitament ni implícitament, la protecció d'eixe conjunt com a tal –de la trama– ni prioritza l'harmonització de l'actuació prevista amb eixa graella i amb el patrimoni protegit. Es posiciona, més bé, per "la regeneració urbana i socioeconòmica", literalment. Sobre esta base, el pla desplega tres objectius essencials: recuperar la mar, la població i el carrer i l'espai públic. Si Rita alçara el cap podria argumentar que el seu PEPRI buscava just açò mateix.

 

Recuperar la mar, el carrer?

 

Per a la connexió amb la mar s'han dissenyat itineraris de mobilitat tranquila. La intenció naix d'un cert desconeixement del Cabanyal, ja que millorar la ciutat per als vianants és una necessitat en molts punts, però no una urgència ací. En realitat la trama històrica del Cabanyal, eixa estructura urbana heretada de les fileres de barraques originàries, forma una graella de carrers paral·lels i travessies per a vianants perpendiculars a la mar. El Cabanyal històric ja és just això que ara es vol implementar. Així que, en tot cas, sí que és molt interessant suprimir (o resoldre) les barreres que s'han creat amb els anys, però sense perdre de vista que actualment l'accés dels vianants a la mar és més que òptim i que, per tant, esta actuació és un tant gratuïta, i més encara si tenint en compte que és el motiu que justifica la construcció de cinc aparcaments en altura i un subterrani per a 1.300 vehicles.

 

El Cabanyal no necessita recuperar la mar; este és un concepte estrany a la situació del poble i la idiosincràcia dels veïns. La mar se n'entra en el Cabanyal a través de la trama urbana que oxigena carrers i travessies, amb la brisa. La mar està a un pas i ben present en tots els carrers, banyats per la llum, sobretot en aquelles àrees on s'han mantingut les cases de dos altures i l'estructura de carrers i travessies està inalterada.

 

S'anuncia també en el pla la intenció de recuperar el carrer i l'espai públic. En el Cabanyal tradicionalment –de forma minvant– s'ha viscut de cara al carrer. Tant és així que la pròpia vorera, la frontera i el rebedor eren els espais més importants de la casa, els espais de socialització.

 

La creació de blocs residencials de quatre i cinc altures –com els que apareixen en les recreacions il·lustrades del PEC– barraran alguns dels pasos existents cap a la mar i consolidaran unes altres barreres, i representa una agressió a la trama urbana tradicionali als avantatges històrics per a la qualitat de vida dels veïns. Provoca, a més, just l'efecte contrari al que diu perseguir: aïlla el poble de la mar i crea una sòlida frontera de nous edificis residencials –i nous habitants– que miraran a la platja i la taparan a la resta dels veïns, sobretot en els blocs de l'entorn d'Eugènia Vinyes, i també, en menor mida, en els de Doctor Lluch.

 

Per l'altra banda, construir cinc unitats residencials amb espais verds interiors, com mostren les imàtgens, és contrari a la conformació tradicional de les vivendes: l'antiga cohesió social del Cabanyal –arrasada en les últimes dècades– està lligada a la disposició de les cases, bolcades al carrer com a espai de convivència; just al contrari del concepte residencial, tan de moda, que incita a viure tancat dins d'una comunitat privilegiada i d'esquenes al carrer i a la resta del veïnat.

 

Recuperar la població, bastir mil vivendes

 

El concepte de recuperar població és el més confús. D'entrada és interessant que el pla tinga en compte a la població que ha abandonat el Cabanyal, per diversos motius, o als fills dels actuals habitants que vullguen seguir fent vida ací, quan s'emancipen, però el pla parla de repoblar. Textualment diu que cal atraure al nou barri als veïns que l'abandonaren i a nous habitants que enriquisquen el teixit social. Esta és la base que justifica la construcció de mil noves vivendes en els blocs residencials.

 

És realment imprescindible apadrinar un efecte crida per a repoblar el Cabanyal? És precís repoblar precisament els espais que no estan edificats i construir blocs residencials per a satisfer eixe efecte crida? Pareix evident que un Cabanyal rehabilitat al costat de la mar és un dels llocs més atractius per a viure en València; no necessita cap efecte crida. I d'una institució pública, com l'Ajuntament, s'espera que resolga els problemes –molts i complexos– dels actuals veïns; no que actue com a promotora de blocs residencials per a atraure'n de nous a un poble que té ara mateixa una part important de la seua bossa de vivenda pendent de rehabilitar, reconstruir i rehabitar. En el Cabanyal existixen, segons diverses fonts, entorn a un 20-25% de vivendes deshabitades –algunes de propietat municipal-– i una considerable quantitat de xicotets solars disponibles, tot dins de la trama urbana tradicional.

 

Vivenda social en propietats municipals

 

Un dels grans reptes que sí que té l'Ajuntament és regular el mercat immobiliari per a que alguns dels actuals veïns, amb menor poder adquisitiu o major risc d'exclusió social, poguen fer front, amb èxit, a un procés de rehabilitació i regeneració que, després de dècades de degradació, augmentarà el preu de la vivenda, tant d'adquisició com de lloguer, i que, com a mínim, l'equipararà al de la resta del cap i casal.

 

Com pot regular el mercat un ajuntament? Pot generar una bossa de vivenda social(contemplada en el pla, per a lloguer social i protecció oficial, però de nova construcció) emprant els habitatges i solars que té en propietat. Açò permetria, a més, la rehabilitació de cases i reutilització de solars municipals, respectant i recuperant la trama urbana tradicional, i contribuiria, a més, a una ubicació aleatòria de la població minoritzadadurant els propers anys, evitant l'estratificació social.

 

Per a què construir els blocs residencials?

 

Si no és precís fer un efecte crida a nous veïns i es pot crear una bossa de vivenda social alhora que es rehabilita i reconstruïx la trama urbana tradicional, quina necessitat existix de promoure vivenda nova per part de l'Ajuntament? Si ni tan sols és precís, a penes, crear més espais per a vianants, per a què 1.000 places d'aparcament en altura? És més: si després de la rehabilitació i reconstrucció de la trama urbana tradicional i de l'habilitació de la bossa de vivendes d'ús social, encara en calen més, o si cal promoure'n algunes de renda lliure per a finançar les altres actuacions (es parla d'una Memòria de viabilitat econòmica però es desconeix encara el seu contingut)… ¿no es poden fer cases baixes, harmòniques en l'entorn i inserides en la graella tradicional, sense crear fronteres de 4/5 altures?

 

L'hotel, l'àrea Erasmus i els espais verds

 

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Sorprén, com ja hem comentat, la inclusió d'un projecte que, segons el text del pla, vol "enriquir el teixit social", afegint a l'ús residencial del PEC, el terciari ("comerç, oficines i hotel") en el cantó d'Eugènia Vinyes front als Docks, on estava el vell Bar Gol, on apareix l'hotel de 17 altures. El pla no concreta si este mateix espai va a ser en realitat un centre comercial i d'oficines a l'ús, junt amb l'hotel, ni per què es considera que el complex enriquirà el teixit social. En contrast amb esta intenció, no es dedica ni una línia al foment del comerç tradicional ni al seu encaix en el PEC.

 

Hi ha una altra zona d'actuació en l'entorn del tanatori de Servisa en Tarongers, on s'aprofiten els tres grans solars recaents a la redona central per a la construcció d'allotjaments per a estudiants estrangers. Això almenys es deduïx del subtítol de l'epígraf ("àrea Erasmus"), per més que el concepte de l'actuació el definix com a "ús educatiu-cutural".El text no desplega qui promouria i explotaria les instal·lacions. Estos blocs, com la resta, estan dissenyats també en forma de residencial semi-tancat de 4/5 altures. En el cas del projectat en la Malva-rosa té l'agravant de que tapona completament la ja escassa perspectiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, emblemàtic i centenari edifici moderniste de Francisco Mora (1913).

 

Un dels majors atractius del PEC, en un primer colp d'ull, és l'augment de les zones verdes en tota l'àrea d'actuació del PEC: 108.000 m2 més de les que n'hi havien, fonamentalment en l'àrea Erasmus i en la zona d'Eugènia Vinyes, la immensa majoria sobre solars preexistents. En realitat en un nou PEC que contemplara com a innecessaris els grans blocs residencials projectats es podrien aprofitar tots estos solars –o gran part d'ells– per a zones verdes, igualment, incloent a més, en elles, l'espai destinat a les noves construccions.

 

En tot cas, en l'hipotètic cas que es vullguera justificar l'edificabilitat en altura per a garantir zones verdes o d'esplai, cal recordar que les ja existents en tota esta àrea són considerables: tota la part de llevant de Doctor Lluch, de punta a punta, que queda a més al costat de la platja i del passeig marítim. No té trellat afegir més zones verdes a canvi d'omplir el Cabanyal d'edificis de quatre i cinc altures que encaixonen les actuals vivendes i les aïllen de la mar, guetificant-les fins i tot.

 

Un dels grans retrets al PEPRI, de fet, era que l'edificabilitat en altura en el nou tram de Blasco Ibáñez, amb edificis luxosos, era una forma de guetificar les parts del poble que quedaven al sud i al nord de l'avinguda, per a poder seguir fent obra nova a mida que s'anaren degradant estes àrees. Sense anar tan llunt, este PEC alimenta les mateixes pors.

 

PSPV-PSOE: una erràtica política en el Cabanyal

 

En el PGOU de 1988 l'Ajuntament governat pel PSPV-PSOE de Ricard Pérez Casado deixava oberta la possibilitat de la prolongació de Blasco Ibáñez. Aquella tímida posició deixà entreobert el clavill per a que la dreta, des que entrà en el consistori l'any 1991, fera bandera del projecte i decidira anar a la guerra contra l'oposició veïnal. Amb la boca més o menys xicoteta els posteriors dirigents socialistes sempre s'han penedit d'allò i obertament s'han posicionat per la rehabilitació integral del Cabanyal. Este PEC és un gerro d'aigua gelada per a milers de veïns, com ja va ser-ho el globus sonda llançat fa uns mesos, quan es va anunciar la destrucció de part de l'actual polideportiu per a construir 700 vivendes, anunci ràpidament rectificat.

 

L'actual versió preliminar del PEC preocupa, més que per les propostes concretes, per la filosofia que subjau i que delata una alarmant falta de sensibilitat per la preservació patrimonial i identitària del Cabanyal.

 

Un altre PEC és possible

 

Potser el Cabanyal del futur a penes mantinga un rastre del que formàrem part nosaltres i els nostres pares i els nostres iaios. Les ciutats en general creixen amb escàs respecte pel seu passat, deixant en tot cas illes excepcionals d'altre temps i arrasant la resta, creant capes que se suplanten les unes a les altres, amb el gust estètic de cada època i la perenne irreverència per la memòria col·lectiva. Per això és molt difícil –i valuós– trobar un conjunt patrimonial com el que representa el Cabanyal, encara i a pesar de les enormes agressions estètiques patides des dels anys 60 del segle XX.

 

L'oportunitat és ara i ací. Des d'un punt de vista arquitectònic i patrimonial --–i també polític– este PEC representa una oportunitat històrica perduda per al Cabanyal i per a la ciutat de València. Un altre PEC és possible: més modest i econòmic, respectuós amb la identitat històrica del poble i que es puga executar en un màxim de cinc anys, un termini raonable per a la vida quotidiana dels veïns. Perquè tan important com encertar amb el pla és permetre als ciutadans que puguen rescatar, a la fi, les seues vides, després de tres dècades de lluita. A banda dels arguments exposts, quinze anys és molt de temps, un galló massa gran de vida, un horitzó en excés llunyà per a poder mantindre la il·lusió de tornar a vore la llum, al final del túnel. Un altre PEC és possible. I precís.

 

Felip Bens

  

valenciaplaza.com/pla-especial-del-cabanyal-un-nou-cami-a...

  

RESUMEN EJECUTIVO CORRESPONDIENTE AL PLAN ESPECIAL DEL CABANYAL-CANYAMELAR Y SU ENTORNO URBANO (PEC).

 

servicios.lasprovincias.es/documentos/nuevo-plan-cabanyal...

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

  

Pla Especial del Cabanyal: un nou camí a cap de lloc

  

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, ha fet públic, després de més d'un any de treball, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar i el seu entorn (PEC), que substituïx al PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior), el projecte abanderat durant lustres pel consistori de Rita Barberà, aprovat l'any 2001 i suspés pel Ministeri de Cultura en 2016.

 

El PEC, per tant, hauria d'acaramullar les expectatives i esperances dels veïns i col·lectius que des de fa tres dècades han lluitat per a preservar un Cabanyal sancer i viu i contra l'amenaça que representava (per als propietaris de 1600 vivendes i per al patrimoni moderniste), la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Les noves directrius s'han proposat de viva veu i a través d'un pdf amb escassa informació específica (és una "versió preliminar" del PEC) i difícil de trobar per al gran públic.

 

Trenta anys de degradació… i quinze de regeneració

 

Durant 24 anys els consistoris conservadors liderats per l'alcaldessa Barberà (1991-2015) tractaren d'impondre la prolongació de Blasco Ibáñez contra una majoria de la població, aplastant, a finals del segle XX. N'han transcorregut tres i mig més, amb el govern de la Nau, que anuncià des del minut 1 que el Cabanyal era una de les seues prioritats. Per als oïts del veïnat aquelles paraules eren música celestial i molts estaven convençuts que la situació es capgiraria. Hui la sensació generalitzada és de frustració i decepció.

 

Mentres governà el PP l'oposició a la prolongació de l'avinguda minvà progressivament, no per falta de convicció, sinó per un argument cada volta més arguït: "arribats a tal punt de degradació, que facen allò que vullguen, però que facen alguna cosa. No es pot viure en estes condicions". Hui el nou Pla Especial del Cabanyal (PEC) podria aplegar a obtindre la cabotada d'una majoria de veïns per pur cansament, per resignació, tot i que els parega decebedor. Seria un error gravíssim haver aplegat fins ací per a morir a la vora: s'estima que l'execució del PEC va a tardar quinze anys, amb la qual cosa serà important lluitar per millorar cada detall, per pegar-li la volta, si cal, abans que comence. O es farà molt llarg. De fet, la primera cosa a reivindicar és un pla més modest, executable en un màxim de cinc anys, per a reduir l'afectació sobre la vida quotidiana dels veïns. Després de tres dècades de degradació i negligències, castigar al Cabanyal amb quinze anys d'obres és, de tot punt, excesiu.

 

Regeneració urbana i rehabilitació, incompatibles?

 

Es diria que existix una certa obsessió amb construir un gran hotel prop del port: si fa un temps Ribó desautoritzava un projecte per a convertir els Docks en un hotel-casino, fa poc tornava la polèmica amb l'anunci de bastir un gran hotel junt a l'estació marítima. Torna l'hotel a estar en l'horitzó, dins del PEC, com si fóra essencial per al futur del Cabanyal.

 

Ara fa dotze anys que s'inaugurà l'hotel de Les Arenes, arrasant l'antic balneari de finals del segle XIX i amb una altura excepcional. L'operació fon molt criticada però l'edifici de gran luxe es construí, creant una pantalla de més que dubtós gust estètic entre la mar i eixa àrea del Cabanyal. Molta de l'atenció del PEC s'ha centrat ara en este hotel de 17 altures però, tot i que siga difícil de justificar des del punt de vista de la regeneració del Cabanyal (la paraula rehabilitació pareix haver desaparegut del discurs), no és el pitjor dels problemes del pla. La idoneïtat o no de l'hotel no hauria, en cap cas, de solapar el necessari debat sobre la conveniència general del pla.

 

Gerardo Roger, director de l'equip redactor del pla, i els altres signants exposen, d'entrada, la filosofia que els mou. En esta part preliminar ja apareixen les primeres contradiccions: per una banda s'explica que el PEC partix del PEPRI de 2001, suspés l'any 2016 perquè representava l'expoliació del conjunt històric del Cabanyal, perquè destruïa la trama urbana i part dels elements protegits; però el PEC no suggerix, ni explícitament ni implícitament, la protecció d'eixe conjunt com a tal –de la trama– ni prioritza l'harmonització de l'actuació prevista amb eixa graella i amb el patrimoni protegit. Es posiciona, més bé, per "la regeneració urbana i socioeconòmica", literalment. Sobre esta base, el pla desplega tres objectius essencials: recuperar la mar, la població i el carrer i l'espai públic. Si Rita alçara el cap podria argumentar que el seu PEPRI buscava just açò mateix.

 

Recuperar la mar, el carrer?

 

Per a la connexió amb la mar s'han dissenyat itineraris de mobilitat tranquila. La intenció naix d'un cert desconeixement del Cabanyal, ja que millorar la ciutat per als vianants és una necessitat en molts punts, però no una urgència ací. En realitat la trama històrica del Cabanyal, eixa estructura urbana heretada de les fileres de barraques originàries, forma una graella de carrers paral·lels i travessies per a vianants perpendiculars a la mar. El Cabanyal històric ja és just això que ara es vol implementar. Així que, en tot cas, sí que és molt interessant suprimir (o resoldre) les barreres que s'han creat amb els anys, però sense perdre de vista que actualment l'accés dels vianants a la mar és més que òptim i que, per tant, esta actuació és un tant gratuïta, i més encara si tenint en compte que és el motiu que justifica la construcció de cinc aparcaments en altura i un subterrani per a 1.300 vehicles.

 

El Cabanyal no necessita recuperar la mar; este és un concepte estrany a la situació del poble i la idiosincràcia dels veïns. La mar se n'entra en el Cabanyal a través de la trama urbana que oxigena carrers i travessies, amb la brisa. La mar està a un pas i ben present en tots els carrers, banyats per la llum, sobretot en aquelles àrees on s'han mantingut les cases de dos altures i l'estructura de carrers i travessies està inalterada.

 

S'anuncia també en el pla la intenció de recuperar el carrer i l'espai públic. En el Cabanyal tradicionalment –de forma minvant– s'ha viscut de cara al carrer. Tant és així que la pròpia vorera, la frontera i el rebedor eren els espais més importants de la casa, els espais de socialització.

 

La creació de blocs residencials de quatre i cinc altures –com els que apareixen en les recreacions il·lustrades del PEC– barraran alguns dels pasos existents cap a la mar i consolidaran unes altres barreres, i representa una agressió a la trama urbana tradicionali als avantatges històrics per a la qualitat de vida dels veïns. Provoca, a més, just l'efecte contrari al que diu perseguir: aïlla el poble de la mar i crea una sòlida frontera de nous edificis residencials –i nous habitants– que miraran a la platja i la taparan a la resta dels veïns, sobretot en els blocs de l'entorn d'Eugènia Vinyes, i també, en menor mida, en els de Doctor Lluch.

 

Per l'altra banda, construir cinc unitats residencials amb espais verds interiors, com mostren les imàtgens, és contrari a la conformació tradicional de les vivendes: l'antiga cohesió social del Cabanyal –arrasada en les últimes dècades– està lligada a la disposició de les cases, bolcades al carrer com a espai de convivència; just al contrari del concepte residencial, tan de moda, que incita a viure tancat dins d'una comunitat privilegiada i d'esquenes al carrer i a la resta del veïnat.

 

Recuperar la població, bastir mil vivendes

 

El concepte de recuperar població és el més confús. D'entrada és interessant que el pla tinga en compte a la població que ha abandonat el Cabanyal, per diversos motius, o als fills dels actuals habitants que vullguen seguir fent vida ací, quan s'emancipen, però el pla parla de repoblar. Textualment diu que cal atraure al nou barri als veïns que l'abandonaren i a nous habitants que enriquisquen el teixit social. Esta és la base que justifica la construcció de mil noves vivendes en els blocs residencials.

 

És realment imprescindible apadrinar un efecte crida per a repoblar el Cabanyal? És precís repoblar precisament els espais que no estan edificats i construir blocs residencials per a satisfer eixe efecte crida? Pareix evident que un Cabanyal rehabilitat al costat de la mar és un dels llocs més atractius per a viure en València; no necessita cap efecte crida. I d'una institució pública, com l'Ajuntament, s'espera que resolga els problemes –molts i complexos– dels actuals veïns; no que actue com a promotora de blocs residencials per a atraure'n de nous a un poble que té ara mateixa una part important de la seua bossa de vivenda pendent de rehabilitar, reconstruir i rehabitar. En el Cabanyal existixen, segons diverses fonts, entorn a un 20-25% de vivendes deshabitades –algunes de propietat municipal-– i una considerable quantitat de xicotets solars disponibles, tot dins de la trama urbana tradicional.

 

Vivenda social en propietats municipals

 

Un dels grans reptes que sí que té l'Ajuntament és regular el mercat immobiliari per a que alguns dels actuals veïns, amb menor poder adquisitiu o major risc d'exclusió social, poguen fer front, amb èxit, a un procés de rehabilitació i regeneració que, després de dècades de degradació, augmentarà el preu de la vivenda, tant d'adquisició com de lloguer, i que, com a mínim, l'equipararà al de la resta del cap i casal.

 

Com pot regular el mercat un ajuntament? Pot generar una bossa de vivenda social(contemplada en el pla, per a lloguer social i protecció oficial, però de nova construcció) emprant els habitatges i solars que té en propietat. Açò permetria, a més, la rehabilitació de cases i reutilització de solars municipals, respectant i recuperant la trama urbana tradicional, i contribuiria, a més, a una ubicació aleatòria de la població minoritzadadurant els propers anys, evitant l'estratificació social.

 

Per a què construir els blocs residencials?

 

Si no és precís fer un efecte crida a nous veïns i es pot crear una bossa de vivenda social alhora que es rehabilita i reconstruïx la trama urbana tradicional, quina necessitat existix de promoure vivenda nova per part de l'Ajuntament? Si ni tan sols és precís, a penes, crear més espais per a vianants, per a què 1.000 places d'aparcament en altura? És més: si després de la rehabilitació i reconstrucció de la trama urbana tradicional i de l'habilitació de la bossa de vivendes d'ús social, encara en calen més, o si cal promoure'n algunes de renda lliure per a finançar les altres actuacions (es parla d'una Memòria de viabilitat econòmica però es desconeix encara el seu contingut)… ¿no es poden fer cases baixes, harmòniques en l'entorn i inserides en la graella tradicional, sense crear fronteres de 4/5 altures?

 

L'hotel, l'àrea Erasmus i els espais verds

 

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Sorprén, com ja hem comentat, la inclusió d'un projecte que, segons el text del pla, vol "enriquir el teixit social", afegint a l'ús residencial del PEC, el terciari ("comerç, oficines i hotel") en el cantó d'Eugènia Vinyes front als Docks, on estava el vell Bar Gol, on apareix l'hotel de 17 altures. El pla no concreta si este mateix espai va a ser en realitat un centre comercial i d'oficines a l'ús, junt amb l'hotel, ni per què es considera que el complex enriquirà el teixit social. En contrast amb esta intenció, no es dedica ni una línia al foment del comerç tradicional ni al seu encaix en el PEC.

 

Hi ha una altra zona d'actuació en l'entorn del tanatori de Servisa en Tarongers, on s'aprofiten els tres grans solars recaents a la redona central per a la construcció d'allotjaments per a estudiants estrangers. Això almenys es deduïx del subtítol de l'epígraf ("àrea Erasmus"), per més que el concepte de l'actuació el definix com a "ús educatiu-cutural".El text no desplega qui promouria i explotaria les instal·lacions. Estos blocs, com la resta, estan dissenyats també en forma de residencial semi-tancat de 4/5 altures. En el cas del projectat en la Malva-rosa té l'agravant de que tapona completament la ja escassa perspectiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, emblemàtic i centenari edifici moderniste de Francisco Mora (1913).

 

Un dels majors atractius del PEC, en un primer colp d'ull, és l'augment de les zones verdes en tota l'àrea d'actuació del PEC: 108.000 m2 més de les que n'hi havien, fonamentalment en l'àrea Erasmus i en la zona d'Eugènia Vinyes, la immensa majoria sobre solars preexistents. En realitat en un nou PEC que contemplara com a innecessaris els grans blocs residencials projectats es podrien aprofitar tots estos solars –o gran part d'ells– per a zones verdes, igualment, incloent a més, en elles, l'espai destinat a les noves construccions.

 

En tot cas, en l'hipotètic cas que es vullguera justificar l'edificabilitat en altura per a garantir zones verdes o d'esplai, cal recordar que les ja existents en tota esta àrea són considerables: tota la part de llevant de Doctor Lluch, de punta a punta, que queda a més al costat de la platja i del passeig marítim. No té trellat afegir més zones verdes a canvi d'omplir el Cabanyal d'edificis de quatre i cinc altures que encaixonen les actuals vivendes i les aïllen de la mar, guetificant-les fins i tot.

 

Un dels grans retrets al PEPRI, de fet, era que l'edificabilitat en altura en el nou tram de Blasco Ibáñez, amb edificis luxosos, era una forma de guetificar les parts del poble que quedaven al sud i al nord de l'avinguda, per a poder seguir fent obra nova a mida que s'anaren degradant estes àrees. Sense anar tan llunt, este PEC alimenta les mateixes pors.

 

PSPV-PSOE: una erràtica política en el Cabanyal

 

En el PGOU de 1988 l'Ajuntament governat pel PSPV-PSOE de Ricard Pérez Casado deixava oberta la possibilitat de la prolongació de Blasco Ibáñez. Aquella tímida posició deixà entreobert el clavill per a que la dreta, des que entrà en el consistori l'any 1991, fera bandera del projecte i decidira anar a la guerra contra l'oposició veïnal. Amb la boca més o menys xicoteta els posteriors dirigents socialistes sempre s'han penedit d'allò i obertament s'han posicionat per la rehabilitació integral del Cabanyal. Este PEC és un gerro d'aigua gelada per a milers de veïns, com ja va ser-ho el globus sonda llançat fa uns mesos, quan es va anunciar la destrucció de part de l'actual polideportiu per a construir 700 vivendes, anunci ràpidament rectificat.

 

L'actual versió preliminar del PEC preocupa, més que per les propostes concretes, per la filosofia que subjau i que delata una alarmant falta de sensibilitat per la preservació patrimonial i identitària del Cabanyal.

 

Un altre PEC és possible

 

Potser el Cabanyal del futur a penes mantinga un rastre del que formàrem part nosaltres i els nostres pares i els nostres iaios. Les ciutats en general creixen amb escàs respecte pel seu passat, deixant en tot cas illes excepcionals d'altre temps i arrasant la resta, creant capes que se suplanten les unes a les altres, amb el gust estètic de cada època i la perenne irreverència per la memòria col·lectiva. Per això és molt difícil –i valuós– trobar un conjunt patrimonial com el que representa el Cabanyal, encara i a pesar de les enormes agressions estètiques patides des dels anys 60 del segle XX.

 

L'oportunitat és ara i ací. Des d'un punt de vista arquitectònic i patrimonial --–i també polític– este PEC representa una oportunitat històrica perduda per al Cabanyal i per a la ciutat de València. Un altre PEC és possible: més modest i econòmic, respectuós amb la identitat històrica del poble i que es puga executar en un màxim de cinc anys, un termini raonable per a la vida quotidiana dels veïns. Perquè tan important com encertar amb el pla és permetre als ciutadans que puguen rescatar, a la fi, les seues vides, després de tres dècades de lluita. A banda dels arguments exposts, quinze anys és molt de temps, un galló massa gran de vida, un horitzó en excés llunyà per a poder mantindre la il·lusió de tornar a vore la llum, al final del túnel. Un altre PEC és possible. I precís.

 

Felip Bens

  

valenciaplaza.com/pla-especial-del-cabanyal-un-nou-cami-a...

  

RESUMEN EJECUTIVO CORRESPONDIENTE AL PLAN ESPECIAL DEL CABANYAL-CANYAMELAR Y SU ENTORNO URBANO (PEC).

 

servicios.lasprovincias.es/documentos/nuevo-plan-cabanyal...

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

  

Pla Especial del Cabanyal: un nou camí a cap de lloc

  

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, ha fet públic, després de més d'un any de treball, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar i el seu entorn (PEC), que substituïx al PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior), el projecte abanderat durant lustres pel consistori de Rita Barberà, aprovat l'any 2001 i suspés pel Ministeri de Cultura en 2016.

 

El PEC, per tant, hauria d'acaramullar les expectatives i esperances dels veïns i col·lectius que des de fa tres dècades han lluitat per a preservar un Cabanyal sancer i viu i contra l'amenaça que representava (per als propietaris de 1600 vivendes i per al patrimoni moderniste), la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Les noves directrius s'han proposat de viva veu i a través d'un pdf amb escassa informació específica (és una "versió preliminar" del PEC) i difícil de trobar per al gran públic.

 

Trenta anys de degradació… i quinze de regeneració

 

Durant 24 anys els consistoris conservadors liderats per l'alcaldessa Barberà (1991-2015) tractaren d'impondre la prolongació de Blasco Ibáñez contra una majoria de la població, aplastant, a finals del segle XX. N'han transcorregut tres i mig més, amb el govern de la Nau, que anuncià des del minut 1 que el Cabanyal era una de les seues prioritats. Per als oïts del veïnat aquelles paraules eren música celestial i molts estaven convençuts que la situació es capgiraria. Hui la sensació generalitzada és de frustració i decepció.

 

Mentres governà el PP l'oposició a la prolongació de l'avinguda minvà progressivament, no per falta de convicció, sinó per un argument cada volta més arguït: "arribats a tal punt de degradació, que facen allò que vullguen, però que facen alguna cosa. No es pot viure en estes condicions". Hui el nou Pla Especial del Cabanyal (PEC) podria aplegar a obtindre la cabotada d'una majoria de veïns per pur cansament, per resignació, tot i que els parega decebedor. Seria un error gravíssim haver aplegat fins ací per a morir a la vora: s'estima que l'execució del PEC va a tardar quinze anys, amb la qual cosa serà important lluitar per millorar cada detall, per pegar-li la volta, si cal, abans que comence. O es farà molt llarg. De fet, la primera cosa a reivindicar és un pla més modest, executable en un màxim de cinc anys, per a reduir l'afectació sobre la vida quotidiana dels veïns. Després de tres dècades de degradació i negligències, castigar al Cabanyal amb quinze anys d'obres és, de tot punt, excesiu.

 

Regeneració urbana i rehabilitació, incompatibles?

 

Es diria que existix una certa obsessió amb construir un gran hotel prop del port: si fa un temps Ribó desautoritzava un projecte per a convertir els Docks en un hotel-casino, fa poc tornava la polèmica amb l'anunci de bastir un gran hotel junt a l'estació marítima. Torna l'hotel a estar en l'horitzó, dins del PEC, com si fóra essencial per al futur del Cabanyal.

 

Ara fa dotze anys que s'inaugurà l'hotel de Les Arenes, arrasant l'antic balneari de finals del segle XIX i amb una altura excepcional. L'operació fon molt criticada però l'edifici de gran luxe es construí, creant una pantalla de més que dubtós gust estètic entre la mar i eixa àrea del Cabanyal. Molta de l'atenció del PEC s'ha centrat ara en este hotel de 17 altures però, tot i que siga difícil de justificar des del punt de vista de la regeneració del Cabanyal (la paraula rehabilitació pareix haver desaparegut del discurs), no és el pitjor dels problemes del pla. La idoneïtat o no de l'hotel no hauria, en cap cas, de solapar el necessari debat sobre la conveniència general del pla.

 

Gerardo Roger, director de l'equip redactor del pla, i els altres signants exposen, d'entrada, la filosofia que els mou. En esta part preliminar ja apareixen les primeres contradiccions: per una banda s'explica que el PEC partix del PEPRI de 2001, suspés l'any 2016 perquè representava l'expoliació del conjunt històric del Cabanyal, perquè destruïa la trama urbana i part dels elements protegits; però el PEC no suggerix, ni explícitament ni implícitament, la protecció d'eixe conjunt com a tal –de la trama– ni prioritza l'harmonització de l'actuació prevista amb eixa graella i amb el patrimoni protegit. Es posiciona, més bé, per "la regeneració urbana i socioeconòmica", literalment. Sobre esta base, el pla desplega tres objectius essencials: recuperar la mar, la població i el carrer i l'espai públic. Si Rita alçara el cap podria argumentar que el seu PEPRI buscava just açò mateix.

 

Recuperar la mar, el carrer?

 

Per a la connexió amb la mar s'han dissenyat itineraris de mobilitat tranquila. La intenció naix d'un cert desconeixement del Cabanyal, ja que millorar la ciutat per als vianants és una necessitat en molts punts, però no una urgència ací. En realitat la trama històrica del Cabanyal, eixa estructura urbana heretada de les fileres de barraques originàries, forma una graella de carrers paral·lels i travessies per a vianants perpendiculars a la mar. El Cabanyal històric ja és just això que ara es vol implementar. Així que, en tot cas, sí que és molt interessant suprimir (o resoldre) les barreres que s'han creat amb els anys, però sense perdre de vista que actualment l'accés dels vianants a la mar és més que òptim i que, per tant, esta actuació és un tant gratuïta, i més encara si tenint en compte que és el motiu que justifica la construcció de cinc aparcaments en altura i un subterrani per a 1.300 vehicles.

 

El Cabanyal no necessita recuperar la mar; este és un concepte estrany a la situació del poble i la idiosincràcia dels veïns. La mar se n'entra en el Cabanyal a través de la trama urbana que oxigena carrers i travessies, amb la brisa. La mar està a un pas i ben present en tots els carrers, banyats per la llum, sobretot en aquelles àrees on s'han mantingut les cases de dos altures i l'estructura de carrers i travessies està inalterada.

 

S'anuncia també en el pla la intenció de recuperar el carrer i l'espai públic. En el Cabanyal tradicionalment –de forma minvant– s'ha viscut de cara al carrer. Tant és així que la pròpia vorera, la frontera i el rebedor eren els espais més importants de la casa, els espais de socialització.

 

La creació de blocs residencials de quatre i cinc altures –com els que apareixen en les recreacions il·lustrades del PEC– barraran alguns dels pasos existents cap a la mar i consolidaran unes altres barreres, i representa una agressió a la trama urbana tradicionali als avantatges històrics per a la qualitat de vida dels veïns. Provoca, a més, just l'efecte contrari al que diu perseguir: aïlla el poble de la mar i crea una sòlida frontera de nous edificis residencials –i nous habitants– que miraran a la platja i la taparan a la resta dels veïns, sobretot en els blocs de l'entorn d'Eugènia Vinyes, i també, en menor mida, en els de Doctor Lluch.

 

Per l'altra banda, construir cinc unitats residencials amb espais verds interiors, com mostren les imàtgens, és contrari a la conformació tradicional de les vivendes: l'antiga cohesió social del Cabanyal –arrasada en les últimes dècades– està lligada a la disposició de les cases, bolcades al carrer com a espai de convivència; just al contrari del concepte residencial, tan de moda, que incita a viure tancat dins d'una comunitat privilegiada i d'esquenes al carrer i a la resta del veïnat.

 

Recuperar la població, bastir mil vivendes

 

El concepte de recuperar població és el més confús. D'entrada és interessant que el pla tinga en compte a la població que ha abandonat el Cabanyal, per diversos motius, o als fills dels actuals habitants que vullguen seguir fent vida ací, quan s'emancipen, però el pla parla de repoblar. Textualment diu que cal atraure al nou barri als veïns que l'abandonaren i a nous habitants que enriquisquen el teixit social. Esta és la base que justifica la construcció de mil noves vivendes en els blocs residencials.

 

És realment imprescindible apadrinar un efecte crida per a repoblar el Cabanyal? És precís repoblar precisament els espais que no estan edificats i construir blocs residencials per a satisfer eixe efecte crida? Pareix evident que un Cabanyal rehabilitat al costat de la mar és un dels llocs més atractius per a viure en València; no necessita cap efecte crida. I d'una institució pública, com l'Ajuntament, s'espera que resolga els problemes –molts i complexos– dels actuals veïns; no que actue com a promotora de blocs residencials per a atraure'n de nous a un poble que té ara mateixa una part important de la seua bossa de vivenda pendent de rehabilitar, reconstruir i rehabitar. En el Cabanyal existixen, segons diverses fonts, entorn a un 20-25% de vivendes deshabitades –algunes de propietat municipal-– i una considerable quantitat de xicotets solars disponibles, tot dins de la trama urbana tradicional.

 

Vivenda social en propietats municipals

 

Un dels grans reptes que sí que té l'Ajuntament és regular el mercat immobiliari per a que alguns dels actuals veïns, amb menor poder adquisitiu o major risc d'exclusió social, poguen fer front, amb èxit, a un procés de rehabilitació i regeneració que, després de dècades de degradació, augmentarà el preu de la vivenda, tant d'adquisició com de lloguer, i que, com a mínim, l'equipararà al de la resta del cap i casal.

 

Com pot regular el mercat un ajuntament? Pot generar una bossa de vivenda social(contemplada en el pla, per a lloguer social i protecció oficial, però de nova construcció) emprant els habitatges i solars que té en propietat. Açò permetria, a més, la rehabilitació de cases i reutilització de solars municipals, respectant i recuperant la trama urbana tradicional, i contribuiria, a més, a una ubicació aleatòria de la població minoritzadadurant els propers anys, evitant l'estratificació social.

 

Per a què construir els blocs residencials?

 

Si no és precís fer un efecte crida a nous veïns i es pot crear una bossa de vivenda social alhora que es rehabilita i reconstruïx la trama urbana tradicional, quina necessitat existix de promoure vivenda nova per part de l'Ajuntament? Si ni tan sols és precís, a penes, crear més espais per a vianants, per a què 1.000 places d'aparcament en altura? És més: si després de la rehabilitació i reconstrucció de la trama urbana tradicional i de l'habilitació de la bossa de vivendes d'ús social, encara en calen més, o si cal promoure'n algunes de renda lliure per a finançar les altres actuacions (es parla d'una Memòria de viabilitat econòmica però es desconeix encara el seu contingut)… ¿no es poden fer cases baixes, harmòniques en l'entorn i inserides en la graella tradicional, sense crear fronteres de 4/5 altures?

 

L'hotel, l'àrea Erasmus i els espais verds

 

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Sorprén, com ja hem comentat, la inclusió d'un projecte que, segons el text del pla, vol "enriquir el teixit social", afegint a l'ús residencial del PEC, el terciari ("comerç, oficines i hotel") en el cantó d'Eugènia Vinyes front als Docks, on estava el vell Bar Gol, on apareix l'hotel de 17 altures. El pla no concreta si este mateix espai va a ser en realitat un centre comercial i d'oficines a l'ús, junt amb l'hotel, ni per què es considera que el complex enriquirà el teixit social. En contrast amb esta intenció, no es dedica ni una línia al foment del comerç tradicional ni al seu encaix en el PEC.

 

Hi ha una altra zona d'actuació en l'entorn del tanatori de Servisa en Tarongers, on s'aprofiten els tres grans solars recaents a la redona central per a la construcció d'allotjaments per a estudiants estrangers. Això almenys es deduïx del subtítol de l'epígraf ("àrea Erasmus"), per més que el concepte de l'actuació el definix com a "ús educatiu-cutural".El text no desplega qui promouria i explotaria les instal·lacions. Estos blocs, com la resta, estan dissenyats també en forma de residencial semi-tancat de 4/5 altures. En el cas del projectat en la Malva-rosa té l'agravant de que tapona completament la ja escassa perspectiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, emblemàtic i centenari edifici moderniste de Francisco Mora (1913).

 

Un dels majors atractius del PEC, en un primer colp d'ull, és l'augment de les zones verdes en tota l'àrea d'actuació del PEC: 108.000 m2 més de les que n'hi havien, fonamentalment en l'àrea Erasmus i en la zona d'Eugènia Vinyes, la immensa majoria sobre solars preexistents. En realitat en un nou PEC que contemplara com a innecessaris els grans blocs residencials projectats es podrien aprofitar tots estos solars –o gran part d'ells– per a zones verdes, igualment, incloent a més, en elles, l'espai destinat a les noves construccions.

 

En tot cas, en l'hipotètic cas que es vullguera justificar l'edificabilitat en altura per a garantir zones verdes o d'esplai, cal recordar que les ja existents en tota esta àrea són considerables: tota la part de llevant de Doctor Lluch, de punta a punta, que queda a més al costat de la platja i del passeig marítim. No té trellat afegir més zones verdes a canvi d'omplir el Cabanyal d'edificis de quatre i cinc altures que encaixonen les actuals vivendes i les aïllen de la mar, guetificant-les fins i tot.

 

Un dels grans retrets al PEPRI, de fet, era que l'edificabilitat en altura en el nou tram de Blasco Ibáñez, amb edificis luxosos, era una forma de guetificar les parts del poble que quedaven al sud i al nord de l'avinguda, per a poder seguir fent obra nova a mida que s'anaren degradant estes àrees. Sense anar tan llunt, este PEC alimenta les mateixes pors.

 

PSPV-PSOE: una erràtica política en el Cabanyal

 

En el PGOU de 1988 l'Ajuntament governat pel PSPV-PSOE de Ricard Pérez Casado deixava oberta la possibilitat de la prolongació de Blasco Ibáñez. Aquella tímida posició deixà entreobert el clavill per a que la dreta, des que entrà en el consistori l'any 1991, fera bandera del projecte i decidira anar a la guerra contra l'oposició veïnal. Amb la boca més o menys xicoteta els posteriors dirigents socialistes sempre s'han penedit d'allò i obertament s'han posicionat per la rehabilitació integral del Cabanyal. Este PEC és un gerro d'aigua gelada per a milers de veïns, com ja va ser-ho el globus sonda llançat fa uns mesos, quan es va anunciar la destrucció de part de l'actual polideportiu per a construir 700 vivendes, anunci ràpidament rectificat.

 

L'actual versió preliminar del PEC preocupa, més que per les propostes concretes, per la filosofia que subjau i que delata una alarmant falta de sensibilitat per la preservació patrimonial i identitària del Cabanyal.

 

Un altre PEC és possible

 

Potser el Cabanyal del futur a penes mantinga un rastre del que formàrem part nosaltres i els nostres pares i els nostres iaios. Les ciutats en general creixen amb escàs respecte pel seu passat, deixant en tot cas illes excepcionals d'altre temps i arrasant la resta, creant capes que se suplanten les unes a les altres, amb el gust estètic de cada època i la perenne irreverència per la memòria col·lectiva. Per això és molt difícil –i valuós– trobar un conjunt patrimonial com el que representa el Cabanyal, encara i a pesar de les enormes agressions estètiques patides des dels anys 60 del segle XX.

 

L'oportunitat és ara i ací. Des d'un punt de vista arquitectònic i patrimonial --–i també polític– este PEC representa una oportunitat històrica perduda per al Cabanyal i per a la ciutat de València. Un altre PEC és possible: més modest i econòmic, respectuós amb la identitat històrica del poble i que es puga executar en un màxim de cinc anys, un termini raonable per a la vida quotidiana dels veïns. Perquè tan important com encertar amb el pla és permetre als ciutadans que puguen rescatar, a la fi, les seues vides, després de tres dècades de lluita. A banda dels arguments exposts, quinze anys és molt de temps, un galló massa gran de vida, un horitzó en excés llunyà per a poder mantindre la il·lusió de tornar a vore la llum, al final del túnel. Un altre PEC és possible. I precís.

 

Felip Bens

  

valenciaplaza.com/pla-especial-del-cabanyal-un-nou-cami-a...

  

RESUMEN EJECUTIVO CORRESPONDIENTE AL PLAN ESPECIAL DEL CABANYAL-CANYAMELAR Y SU ENTORNO URBANO (PEC).

 

servicios.lasprovincias.es/documentos/nuevo-plan-cabanyal...

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

  

Pla Especial del Cabanyal: un nou camí a cap de lloc

  

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, ha fet públic, després de més d'un any de treball, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar i el seu entorn (PEC), que substituïx al PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior), el projecte abanderat durant lustres pel consistori de Rita Barberà, aprovat l'any 2001 i suspés pel Ministeri de Cultura en 2016.

 

El PEC, per tant, hauria d'acaramullar les expectatives i esperances dels veïns i col·lectius que des de fa tres dècades han lluitat per a preservar un Cabanyal sancer i viu i contra l'amenaça que representava (per als propietaris de 1600 vivendes i per al patrimoni moderniste), la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Les noves directrius s'han proposat de viva veu i a través d'un pdf amb escassa informació específica (és una "versió preliminar" del PEC) i difícil de trobar per al gran públic.

 

Trenta anys de degradació… i quinze de regeneració

 

Durant 24 anys els consistoris conservadors liderats per l'alcaldessa Barberà (1991-2015) tractaren d'impondre la prolongació de Blasco Ibáñez contra una majoria de la població, aplastant, a finals del segle XX. N'han transcorregut tres i mig més, amb el govern de la Nau, que anuncià des del minut 1 que el Cabanyal era una de les seues prioritats. Per als oïts del veïnat aquelles paraules eren música celestial i molts estaven convençuts que la situació es capgiraria. Hui la sensació generalitzada és de frustració i decepció.

 

Mentres governà el PP l'oposició a la prolongació de l'avinguda minvà progressivament, no per falta de convicció, sinó per un argument cada volta més arguït: "arribats a tal punt de degradació, que facen allò que vullguen, però que facen alguna cosa. No es pot viure en estes condicions". Hui el nou Pla Especial del Cabanyal (PEC) podria aplegar a obtindre la cabotada d'una majoria de veïns per pur cansament, per resignació, tot i que els parega decebedor. Seria un error gravíssim haver aplegat fins ací per a morir a la vora: s'estima que l'execució del PEC va a tardar quinze anys, amb la qual cosa serà important lluitar per millorar cada detall, per pegar-li la volta, si cal, abans que comence. O es farà molt llarg. De fet, la primera cosa a reivindicar és un pla més modest, executable en un màxim de cinc anys, per a reduir l'afectació sobre la vida quotidiana dels veïns. Després de tres dècades de degradació i negligències, castigar al Cabanyal amb quinze anys d'obres és, de tot punt, excesiu.

 

Regeneració urbana i rehabilitació, incompatibles?

 

Es diria que existix una certa obsessió amb construir un gran hotel prop del port: si fa un temps Ribó desautoritzava un projecte per a convertir els Docks en un hotel-casino, fa poc tornava la polèmica amb l'anunci de bastir un gran hotel junt a l'estació marítima. Torna l'hotel a estar en l'horitzó, dins del PEC, com si fóra essencial per al futur del Cabanyal.

 

Ara fa dotze anys que s'inaugurà l'hotel de Les Arenes, arrasant l'antic balneari de finals del segle XIX i amb una altura excepcional. L'operació fon molt criticada però l'edifici de gran luxe es construí, creant una pantalla de més que dubtós gust estètic entre la mar i eixa àrea del Cabanyal. Molta de l'atenció del PEC s'ha centrat ara en este hotel de 17 altures però, tot i que siga difícil de justificar des del punt de vista de la regeneració del Cabanyal (la paraula rehabilitació pareix haver desaparegut del discurs), no és el pitjor dels problemes del pla. La idoneïtat o no de l'hotel no hauria, en cap cas, de solapar el necessari debat sobre la conveniència general del pla.

 

Gerardo Roger, director de l'equip redactor del pla, i els altres signants exposen, d'entrada, la filosofia que els mou. En esta part preliminar ja apareixen les primeres contradiccions: per una banda s'explica que el PEC partix del PEPRI de 2001, suspés l'any 2016 perquè representava l'expoliació del conjunt històric del Cabanyal, perquè destruïa la trama urbana i part dels elements protegits; però el PEC no suggerix, ni explícitament ni implícitament, la protecció d'eixe conjunt com a tal –de la trama– ni prioritza l'harmonització de l'actuació prevista amb eixa graella i amb el patrimoni protegit. Es posiciona, més bé, per "la regeneració urbana i socioeconòmica", literalment. Sobre esta base, el pla desplega tres objectius essencials: recuperar la mar, la població i el carrer i l'espai públic. Si Rita alçara el cap podria argumentar que el seu PEPRI buscava just açò mateix.

 

Recuperar la mar, el carrer?

 

Per a la connexió amb la mar s'han dissenyat itineraris de mobilitat tranquila. La intenció naix d'un cert desconeixement del Cabanyal, ja que millorar la ciutat per als vianants és una necessitat en molts punts, però no una urgència ací. En realitat la trama històrica del Cabanyal, eixa estructura urbana heretada de les fileres de barraques originàries, forma una graella de carrers paral·lels i travessies per a vianants perpendiculars a la mar. El Cabanyal històric ja és just això que ara es vol implementar. Així que, en tot cas, sí que és molt interessant suprimir (o resoldre) les barreres que s'han creat amb els anys, però sense perdre de vista que actualment l'accés dels vianants a la mar és més que òptim i que, per tant, esta actuació és un tant gratuïta, i més encara si tenint en compte que és el motiu que justifica la construcció de cinc aparcaments en altura i un subterrani per a 1.300 vehicles.

 

El Cabanyal no necessita recuperar la mar; este és un concepte estrany a la situació del poble i la idiosincràcia dels veïns. La mar se n'entra en el Cabanyal a través de la trama urbana que oxigena carrers i travessies, amb la brisa. La mar està a un pas i ben present en tots els carrers, banyats per la llum, sobretot en aquelles àrees on s'han mantingut les cases de dos altures i l'estructura de carrers i travessies està inalterada.

 

S'anuncia també en el pla la intenció de recuperar el carrer i l'espai públic. En el Cabanyal tradicionalment –de forma minvant– s'ha viscut de cara al carrer. Tant és així que la pròpia vorera, la frontera i el rebedor eren els espais més importants de la casa, els espais de socialització.

 

La creació de blocs residencials de quatre i cinc altures –com els que apareixen en les recreacions il·lustrades del PEC– barraran alguns dels pasos existents cap a la mar i consolidaran unes altres barreres, i representa una agressió a la trama urbana tradicionali als avantatges històrics per a la qualitat de vida dels veïns. Provoca, a més, just l'efecte contrari al que diu perseguir: aïlla el poble de la mar i crea una sòlida frontera de nous edificis residencials –i nous habitants– que miraran a la platja i la taparan a la resta dels veïns, sobretot en els blocs de l'entorn d'Eugènia Vinyes, i també, en menor mida, en els de Doctor Lluch.

 

Per l'altra banda, construir cinc unitats residencials amb espais verds interiors, com mostren les imàtgens, és contrari a la conformació tradicional de les vivendes: l'antiga cohesió social del Cabanyal –arrasada en les últimes dècades– està lligada a la disposició de les cases, bolcades al carrer com a espai de convivència; just al contrari del concepte residencial, tan de moda, que incita a viure tancat dins d'una comunitat privilegiada i d'esquenes al carrer i a la resta del veïnat.

 

Recuperar la població, bastir mil vivendes

 

El concepte de recuperar població és el més confús. D'entrada és interessant que el pla tinga en compte a la població que ha abandonat el Cabanyal, per diversos motius, o als fills dels actuals habitants que vullguen seguir fent vida ací, quan s'emancipen, però el pla parla de repoblar. Textualment diu que cal atraure al nou barri als veïns que l'abandonaren i a nous habitants que enriquisquen el teixit social. Esta és la base que justifica la construcció de mil noves vivendes en els blocs residencials.

 

És realment imprescindible apadrinar un efecte crida per a repoblar el Cabanyal? És precís repoblar precisament els espais que no estan edificats i construir blocs residencials per a satisfer eixe efecte crida? Pareix evident que un Cabanyal rehabilitat al costat de la mar és un dels llocs més atractius per a viure en València; no necessita cap efecte crida. I d'una institució pública, com l'Ajuntament, s'espera que resolga els problemes –molts i complexos– dels actuals veïns; no que actue com a promotora de blocs residencials per a atraure'n de nous a un poble que té ara mateixa una part important de la seua bossa de vivenda pendent de rehabilitar, reconstruir i rehabitar. En el Cabanyal existixen, segons diverses fonts, entorn a un 20-25% de vivendes deshabitades –algunes de propietat municipal-– i una considerable quantitat de xicotets solars disponibles, tot dins de la trama urbana tradicional.

 

Vivenda social en propietats municipals

 

Un dels grans reptes que sí que té l'Ajuntament és regular el mercat immobiliari per a que alguns dels actuals veïns, amb menor poder adquisitiu o major risc d'exclusió social, poguen fer front, amb èxit, a un procés de rehabilitació i regeneració que, després de dècades de degradació, augmentarà el preu de la vivenda, tant d'adquisició com de lloguer, i que, com a mínim, l'equipararà al de la resta del cap i casal.

 

Com pot regular el mercat un ajuntament? Pot generar una bossa de vivenda social(contemplada en el pla, per a lloguer social i protecció oficial, però de nova construcció) emprant els habitatges i solars que té en propietat. Açò permetria, a més, la rehabilitació de cases i reutilització de solars municipals, respectant i recuperant la trama urbana tradicional, i contribuiria, a més, a una ubicació aleatòria de la població minoritzadadurant els propers anys, evitant l'estratificació social.

 

Per a què construir els blocs residencials?

 

Si no és precís fer un efecte crida a nous veïns i es pot crear una bossa de vivenda social alhora que es rehabilita i reconstruïx la trama urbana tradicional, quina necessitat existix de promoure vivenda nova per part de l'Ajuntament? Si ni tan sols és precís, a penes, crear més espais per a vianants, per a què 1.000 places d'aparcament en altura? És més: si després de la rehabilitació i reconstrucció de la trama urbana tradicional i de l'habilitació de la bossa de vivendes d'ús social, encara en calen més, o si cal promoure'n algunes de renda lliure per a finançar les altres actuacions (es parla d'una Memòria de viabilitat econòmica però es desconeix encara el seu contingut)… ¿no es poden fer cases baixes, harmòniques en l'entorn i inserides en la graella tradicional, sense crear fronteres de 4/5 altures?

 

L'hotel, l'àrea Erasmus i els espais verds

 

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Sorprén, com ja hem comentat, la inclusió d'un projecte que, segons el text del pla, vol "enriquir el teixit social", afegint a l'ús residencial del PEC, el terciari ("comerç, oficines i hotel") en el cantó d'Eugènia Vinyes front als Docks, on estava el vell Bar Gol, on apareix l'hotel de 17 altures. El pla no concreta si este mateix espai va a ser en realitat un centre comercial i d'oficines a l'ús, junt amb l'hotel, ni per què es considera que el complex enriquirà el teixit social. En contrast amb esta intenció, no es dedica ni una línia al foment del comerç tradicional ni al seu encaix en el PEC.

 

Hi ha una altra zona d'actuació en l'entorn del tanatori de Servisa en Tarongers, on s'aprofiten els tres grans solars recaents a la redona central per a la construcció d'allotjaments per a estudiants estrangers. Això almenys es deduïx del subtítol de l'epígraf ("àrea Erasmus"), per més que el concepte de l'actuació el definix com a "ús educatiu-cutural".El text no desplega qui promouria i explotaria les instal·lacions. Estos blocs, com la resta, estan dissenyats també en forma de residencial semi-tancat de 4/5 altures. En el cas del projectat en la Malva-rosa té l'agravant de que tapona completament la ja escassa perspectiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, emblemàtic i centenari edifici moderniste de Francisco Mora (1913).

 

Un dels majors atractius del PEC, en un primer colp d'ull, és l'augment de les zones verdes en tota l'àrea d'actuació del PEC: 108.000 m2 més de les que n'hi havien, fonamentalment en l'àrea Erasmus i en la zona d'Eugènia Vinyes, la immensa majoria sobre solars preexistents. En realitat en un nou PEC que contemplara com a innecessaris els grans blocs residencials projectats es podrien aprofitar tots estos solars –o gran part d'ells– per a zones verdes, igualment, incloent a més, en elles, l'espai destinat a les noves construccions.

 

En tot cas, en l'hipotètic cas que es vullguera justificar l'edificabilitat en altura per a garantir zones verdes o d'esplai, cal recordar que les ja existents en tota esta àrea són considerables: tota la part de llevant de Doctor Lluch, de punta a punta, que queda a més al costat de la platja i del passeig marítim. No té trellat afegir més zones verdes a canvi d'omplir el Cabanyal d'edificis de quatre i cinc altures que encaixonen les actuals vivendes i les aïllen de la mar, guetificant-les fins i tot.

 

Un dels grans retrets al PEPRI, de fet, era que l'edificabilitat en altura en el nou tram de Blasco Ibáñez, amb edificis luxosos, era una forma de guetificar les parts del poble que quedaven al sud i al nord de l'avinguda, per a poder seguir fent obra nova a mida que s'anaren degradant estes àrees. Sense anar tan llunt, este PEC alimenta les mateixes pors.

 

PSPV-PSOE: una erràtica política en el Cabanyal

 

En el PGOU de 1988 l'Ajuntament governat pel PSPV-PSOE de Ricard Pérez Casado deixava oberta la possibilitat de la prolongació de Blasco Ibáñez. Aquella tímida posició deixà entreobert el clavill per a que la dreta, des que entrà en el consistori l'any 1991, fera bandera del projecte i decidira anar a la guerra contra l'oposició veïnal. Amb la boca més o menys xicoteta els posteriors dirigents socialistes sempre s'han penedit d'allò i obertament s'han posicionat per la rehabilitació integral del Cabanyal. Este PEC és un gerro d'aigua gelada per a milers de veïns, com ja va ser-ho el globus sonda llançat fa uns mesos, quan es va anunciar la destrucció de part de l'actual polideportiu per a construir 700 vivendes, anunci ràpidament rectificat.

 

L'actual versió preliminar del PEC preocupa, més que per les propostes concretes, per la filosofia que subjau i que delata una alarmant falta de sensibilitat per la preservació patrimonial i identitària del Cabanyal.

 

Un altre PEC és possible

 

Potser el Cabanyal del futur a penes mantinga un rastre del que formàrem part nosaltres i els nostres pares i els nostres iaios. Les ciutats en general creixen amb escàs respecte pel seu passat, deixant en tot cas illes excepcionals d'altre temps i arrasant la resta, creant capes que se suplanten les unes a les altres, amb el gust estètic de cada època i la perenne irreverència per la memòria col·lectiva. Per això és molt difícil –i valuós– trobar un conjunt patrimonial com el que representa el Cabanyal, encara i a pesar de les enormes agressions estètiques patides des dels anys 60 del segle XX.

 

L'oportunitat és ara i ací. Des d'un punt de vista arquitectònic i patrimonial --–i també polític– este PEC representa una oportunitat històrica perduda per al Cabanyal i per a la ciutat de València. Un altre PEC és possible: més modest i econòmic, respectuós amb la identitat històrica del poble i que es puga executar en un màxim de cinc anys, un termini raonable per a la vida quotidiana dels veïns. Perquè tan important com encertar amb el pla és permetre als ciutadans que puguen rescatar, a la fi, les seues vides, després de tres dècades de lluita. A banda dels arguments exposts, quinze anys és molt de temps, un galló massa gran de vida, un horitzó en excés llunyà per a poder mantindre la il·lusió de tornar a vore la llum, al final del túnel. Un altre PEC és possible. I precís.

 

Felip Bens

  

valenciaplaza.com/pla-especial-del-cabanyal-un-nou-cami-a...

  

RESUMEN EJECUTIVO CORRESPONDIENTE AL PLAN ESPECIAL DEL CABANYAL-CANYAMELAR Y SU ENTORNO URBANO (PEC).

 

servicios.lasprovincias.es/documentos/nuevo-plan-cabanyal...

El Cabanyal y su Plan Especial: un nuevo camino hacia ningún lugar

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

  

Pla Especial del Cabanyal: un nou camí a cap de lloc

  

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, ha fet públic, després de més d'un any de treball, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar i el seu entorn (PEC), que substituïx al PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior), el projecte abanderat durant lustres pel consistori de Rita Barberà, aprovat l'any 2001 i suspés pel Ministeri de Cultura en 2016.

 

El PEC, per tant, hauria d'acaramullar les expectatives i esperances dels veïns i col·lectius que des de fa tres dècades han lluitat per a preservar un Cabanyal sancer i viu i contra l'amenaça que representava (per als propietaris de 1600 vivendes i per al patrimoni moderniste), la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Les noves directrius s'han proposat de viva veu i a través d'un pdf amb escassa informació específica (és una "versió preliminar" del PEC) i difícil de trobar per al gran públic.

 

Trenta anys de degradació… i quinze de regeneració

 

Durant 24 anys els consistoris conservadors liderats per l'alcaldessa Barberà (1991-2015) tractaren d'impondre la prolongació de Blasco Ibáñez contra una majoria de la població, aplastant, a finals del segle XX. N'han transcorregut tres i mig més, amb el govern de la Nau, que anuncià des del minut 1 que el Cabanyal era una de les seues prioritats. Per als oïts del veïnat aquelles paraules eren música celestial i molts estaven convençuts que la situació es capgiraria. Hui la sensació generalitzada és de frustració i decepció.

 

Mentres governà el PP l'oposició a la prolongació de l'avinguda minvà progressivament, no per falta de convicció, sinó per un argument cada volta més arguït: "arribats a tal punt de degradació, que facen allò que vullguen, però que facen alguna cosa. No es pot viure en estes condicions". Hui el nou Pla Especial del Cabanyal (PEC) podria aplegar a obtindre la cabotada d'una majoria de veïns per pur cansament, per resignació, tot i que els parega decebedor. Seria un error gravíssim haver aplegat fins ací per a morir a la vora: s'estima que l'execució del PEC va a tardar quinze anys, amb la qual cosa serà important lluitar per millorar cada detall, per pegar-li la volta, si cal, abans que comence. O es farà molt llarg. De fet, la primera cosa a reivindicar és un pla més modest, executable en un màxim de cinc anys, per a reduir l'afectació sobre la vida quotidiana dels veïns. Després de tres dècades de degradació i negligències, castigar al Cabanyal amb quinze anys d'obres és, de tot punt, excesiu.

 

Regeneració urbana i rehabilitació, incompatibles?

 

Es diria que existix una certa obsessió amb construir un gran hotel prop del port: si fa un temps Ribó desautoritzava un projecte per a convertir els Docks en un hotel-casino, fa poc tornava la polèmica amb l'anunci de bastir un gran hotel junt a l'estació marítima. Torna l'hotel a estar en l'horitzó, dins del PEC, com si fóra essencial per al futur del Cabanyal.

 

Ara fa dotze anys que s'inaugurà l'hotel de Les Arenes, arrasant l'antic balneari de finals del segle XIX i amb una altura excepcional. L'operació fon molt criticada però l'edifici de gran luxe es construí, creant una pantalla de més que dubtós gust estètic entre la mar i eixa àrea del Cabanyal. Molta de l'atenció del PEC s'ha centrat ara en este hotel de 17 altures però, tot i que siga difícil de justificar des del punt de vista de la regeneració del Cabanyal (la paraula rehabilitació pareix haver desaparegut del discurs), no és el pitjor dels problemes del pla. La idoneïtat o no de l'hotel no hauria, en cap cas, de solapar el necessari debat sobre la conveniència general del pla.

 

Gerardo Roger, director de l'equip redactor del pla, i els altres signants exposen, d'entrada, la filosofia que els mou. En esta part preliminar ja apareixen les primeres contradiccions: per una banda s'explica que el PEC partix del PEPRI de 2001, suspés l'any 2016 perquè representava l'expoliació del conjunt històric del Cabanyal, perquè destruïa la trama urbana i part dels elements protegits; però el PEC no suggerix, ni explícitament ni implícitament, la protecció d'eixe conjunt com a tal –de la trama– ni prioritza l'harmonització de l'actuació prevista amb eixa graella i amb el patrimoni protegit. Es posiciona, més bé, per "la regeneració urbana i socioeconòmica", literalment. Sobre esta base, el pla desplega tres objectius essencials: recuperar la mar, la població i el carrer i l'espai públic. Si Rita alçara el cap podria argumentar que el seu PEPRI buscava just açò mateix.

 

Recuperar la mar, el carrer?

 

Per a la connexió amb la mar s'han dissenyat itineraris de mobilitat tranquila. La intenció naix d'un cert desconeixement del Cabanyal, ja que millorar la ciutat per als vianants és una necessitat en molts punts, però no una urgència ací. En realitat la trama històrica del Cabanyal, eixa estructura urbana heretada de les fileres de barraques originàries, forma una graella de carrers paral·lels i travessies per a vianants perpendiculars a la mar. El Cabanyal històric ja és just això que ara es vol implementar. Així que, en tot cas, sí que és molt interessant suprimir (o resoldre) les barreres que s'han creat amb els anys, però sense perdre de vista que actualment l'accés dels vianants a la mar és més que òptim i que, per tant, esta actuació és un tant gratuïta, i més encara si tenint en compte que és el motiu que justifica la construcció de cinc aparcaments en altura i un subterrani per a 1.300 vehicles.

 

El Cabanyal no necessita recuperar la mar; este és un concepte estrany a la situació del poble i la idiosincràcia dels veïns. La mar se n'entra en el Cabanyal a través de la trama urbana que oxigena carrers i travessies, amb la brisa. La mar està a un pas i ben present en tots els carrers, banyats per la llum, sobretot en aquelles àrees on s'han mantingut les cases de dos altures i l'estructura de carrers i travessies està inalterada.

 

S'anuncia també en el pla la intenció de recuperar el carrer i l'espai públic. En el Cabanyal tradicionalment –de forma minvant– s'ha viscut de cara al carrer. Tant és així que la pròpia vorera, la frontera i el rebedor eren els espais més importants de la casa, els espais de socialització.

 

La creació de blocs residencials de quatre i cinc altures –com els que apareixen en les recreacions il·lustrades del PEC– barraran alguns dels pasos existents cap a la mar i consolidaran unes altres barreres, i representa una agressió a la trama urbana tradicionali als avantatges històrics per a la qualitat de vida dels veïns. Provoca, a més, just l'efecte contrari al que diu perseguir: aïlla el poble de la mar i crea una sòlida frontera de nous edificis residencials –i nous habitants– que miraran a la platja i la taparan a la resta dels veïns, sobretot en els blocs de l'entorn d'Eugènia Vinyes, i també, en menor mida, en els de Doctor Lluch.

 

Per l'altra banda, construir cinc unitats residencials amb espais verds interiors, com mostren les imàtgens, és contrari a la conformació tradicional de les vivendes: l'antiga cohesió social del Cabanyal –arrasada en les últimes dècades– està lligada a la disposició de les cases, bolcades al carrer com a espai de convivència; just al contrari del concepte residencial, tan de moda, que incita a viure tancat dins d'una comunitat privilegiada i d'esquenes al carrer i a la resta del veïnat.

 

Recuperar la població, bastir mil vivendes

 

El concepte de recuperar població és el més confús. D'entrada és interessant que el pla tinga en compte a la població que ha abandonat el Cabanyal, per diversos motius, o als fills dels actuals habitants que vullguen seguir fent vida ací, quan s'emancipen, però el pla parla de repoblar. Textualment diu que cal atraure al nou barri als veïns que l'abandonaren i a nous habitants que enriquisquen el teixit social. Esta és la base que justifica la construcció de mil noves vivendes en els blocs residencials.

 

És realment imprescindible apadrinar un efecte crida per a repoblar el Cabanyal? És precís repoblar precisament els espais que no estan edificats i construir blocs residencials per a satisfer eixe efecte crida? Pareix evident que un Cabanyal rehabilitat al costat de la mar és un dels llocs més atractius per a viure en València; no necessita cap efecte crida. I d'una institució pública, com l'Ajuntament, s'espera que resolga els problemes –molts i complexos– dels actuals veïns; no que actue com a promotora de blocs residencials per a atraure'n de nous a un poble que té ara mateixa una part important de la seua bossa de vivenda pendent de rehabilitar, reconstruir i rehabitar. En el Cabanyal existixen, segons diverses fonts, entorn a un 20-25% de vivendes deshabitades –algunes de propietat municipal-– i una considerable quantitat de xicotets solars disponibles, tot dins de la trama urbana tradicional.

 

Vivenda social en propietats municipals

 

Un dels grans reptes que sí que té l'Ajuntament és regular el mercat immobiliari per a que alguns dels actuals veïns, amb menor poder adquisitiu o major risc d'exclusió social, poguen fer front, amb èxit, a un procés de rehabilitació i regeneració que, després de dècades de degradació, augmentarà el preu de la vivenda, tant d'adquisició com de lloguer, i que, com a mínim, l'equipararà al de la resta del cap i casal.

 

Com pot regular el mercat un ajuntament? Pot generar una bossa de vivenda social(contemplada en el pla, per a lloguer social i protecció oficial, però de nova construcció) emprant els habitatges i solars que té en propietat. Açò permetria, a més, la rehabilitació de cases i reutilització de solars municipals, respectant i recuperant la trama urbana tradicional, i contribuiria, a més, a una ubicació aleatòria de la població minoritzadadurant els propers anys, evitant l'estratificació social.

 

Per a què construir els blocs residencials?

 

Si no és precís fer un efecte crida a nous veïns i es pot crear una bossa de vivenda social alhora que es rehabilita i reconstruïx la trama urbana tradicional, quina necessitat existix de promoure vivenda nova per part de l'Ajuntament? Si ni tan sols és precís, a penes, crear més espais per a vianants, per a què 1.000 places d'aparcament en altura? És més: si després de la rehabilitació i reconstrucció de la trama urbana tradicional i de l'habilitació de la bossa de vivendes d'ús social, encara en calen més, o si cal promoure'n algunes de renda lliure per a finançar les altres actuacions (es parla d'una Memòria de viabilitat econòmica però es desconeix encara el seu contingut)… ¿no es poden fer cases baixes, harmòniques en l'entorn i inserides en la graella tradicional, sense crear fronteres de 4/5 altures?

 

L'hotel, l'àrea Erasmus i els espais verds

 

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Sorprén, com ja hem comentat, la inclusió d'un projecte que, segons el text del pla, vol "enriquir el teixit social", afegint a l'ús residencial del PEC, el terciari ("comerç, oficines i hotel") en el cantó d'Eugènia Vinyes front als Docks, on estava el vell Bar Gol, on apareix l'hotel de 17 altures. El pla no concreta si este mateix espai va a ser en realitat un centre comercial i d'oficines a l'ús, junt amb l'hotel, ni per què es considera que el complex enriquirà el teixit social. En contrast amb esta intenció, no es dedica ni una línia al foment del comerç tradicional ni al seu encaix en el PEC.

 

Hi ha una altra zona d'actuació en l'entorn del tanatori de Servisa en Tarongers, on s'aprofiten els tres grans solars recaents a la redona central per a la construcció d'allotjaments per a estudiants estrangers. Això almenys es deduïx del subtítol de l'epígraf ("àrea Erasmus"), per més que el concepte de l'actuació el definix com a "ús educatiu-cutural".El text no desplega qui promouria i explotaria les instal·lacions. Estos blocs, com la resta, estan dissenyats també en forma de residencial semi-tancat de 4/5 altures. En el cas del projectat en la Malva-rosa té l'agravant de que tapona completament la ja escassa perspectiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, emblemàtic i centenari edifici moderniste de Francisco Mora (1913).

 

Un dels majors atractius del PEC, en un primer colp d'ull, és l'augment de les zones verdes en tota l'àrea d'actuació del PEC: 108.000 m2 més de les que n'hi havien, fonamentalment en l'àrea Erasmus i en la zona d'Eugènia Vinyes, la immensa majoria sobre solars preexistents. En realitat en un nou PEC que contemplara com a innecessaris els grans blocs residencials projectats es podrien aprofitar tots estos solars –o gran part d'ells– per a zones verdes, igualment, incloent a més, en elles, l'espai destinat a les noves construccions.

 

En tot cas, en l'hipotètic cas que es vullguera justificar l'edificabilitat en altura per a garantir zones verdes o d'esplai, cal recordar que les ja existents en tota esta àrea són considerables: tota la part de llevant de Doctor Lluch, de punta a punta, que queda a més al costat de la platja i del passeig marítim. No té trellat afegir més zones verdes a canvi d'omplir el Cabanyal d'edificis de quatre i cinc altures que encaixonen les actuals vivendes i les aïllen de la mar, guetificant-les fins i tot.

 

Un dels grans retrets al PEPRI, de fet, era que l'edificabilitat en altura en el nou tram de Blasco Ibáñez, amb edificis luxosos, era una forma de guetificar les parts del poble que quedaven al sud i al nord de l'avinguda, per a poder seguir fent obra nova a mida que s'anaren degradant estes àrees. Sense anar tan llunt, este PEC alimenta les mateixes pors.

 

PSPV-PSOE: una erràtica política en el Cabanyal

 

En el PGOU de 1988 l'Ajuntament governat pel PSPV-PSOE de Ricard Pérez Casado deixava oberta la possibilitat de la prolongació de Blasco Ibáñez. Aquella tímida posició deixà entreobert el clavill per a que la dreta, des que entrà en el consistori l'any 1991, fera bandera del projecte i decidira anar a la guerra contra l'oposició veïnal. Amb la boca més o menys xicoteta els posteriors dirigents socialistes sempre s'han penedit d'allò i obertament s'han posicionat per la rehabilitació integral del Cabanyal. Este PEC és un gerro d'aigua gelada per a milers de veïns, com ja va ser-ho el globus sonda llançat fa uns mesos, quan es va anunciar la destrucció de part de l'actual polideportiu per a construir 700 vivendes, anunci ràpidament rectificat.

 

L'actual versió preliminar del PEC preocupa, més que per les propostes concretes, per la filosofia que subjau i que delata una alarmant falta de sensibilitat per la preservació patrimonial i identitària del Cabanyal.

 

Un altre PEC és possible

 

Potser el Cabanyal del futur a penes mantinga un rastre del que formàrem part nosaltres i els nostres pares i els nostres iaios. Les ciutats en general creixen amb escàs respecte pel seu passat, deixant en tot cas illes excepcionals d'altre temps i arrasant la resta, creant capes que se suplanten les unes a les altres, amb el gust estètic de cada època i la perenne irreverència per la memòria col·lectiva. Per això és molt difícil –i valuós– trobar un conjunt patrimonial com el que representa el Cabanyal, encara i a pesar de les enormes agressions estètiques patides des dels anys 60 del segle XX.

 

L'oportunitat és ara i ací. Des d'un punt de vista arquitectònic i patrimonial --–i també polític– este PEC representa una oportunitat històrica perduda per al Cabanyal i per a la ciutat de València. Un altre PEC és possible: més modest i econòmic, respectuós amb la identitat històrica del poble i que es puga executar en un màxim de cinc anys, un termini raonable per a la vida quotidiana dels veïns. Perquè tan important com encertar amb el pla és permetre als ciutadans que puguen rescatar, a la fi, les seues vides, després de tres dècades de lluita. A banda dels arguments exposts, quinze anys és molt de temps, un galló massa gran de vida, un horitzó en excés llunyà per a poder mantindre la il·lusió de tornar a vore la llum, al final del túnel. Un altre PEC és possible. I precís.

 

Felip Bens

  

valenciaplaza.com/pla-especial-del-cabanyal-un-nou-cami-a...

  

RESUMEN EJECUTIVO CORRESPONDIENTE AL PLAN ESPECIAL DEL CABANYAL-CANYAMELAR Y SU ENTORNO URBANO (PEC).

 

servicios.lasprovincias.es/documentos/nuevo-plan-cabanyal...

CABANYAL ETERNO

 

Los vecinos se cansan de esperar la solución a sus problemas, con un tripartito que ha tenido 24 años para pensarla

  

El Cabanyal lleva bastante tiempo siendo titular de prensa, con diferentes noticias sobre las incontables mejoras, obras, reformas urbanísticas y sociales que se van a iniciar de manera inmediata. Sin embargo, seguimos otra realidad desde el corazón del barrio, con solares abandonados, vecinos teniendo que llamar a la policía por las noches para que cumpla las ordenanzas y para tener el derecho al descanso».

 

Las afirmaciones no son del firmante sino de la asociación de vecinos del Cabanyal, entidad decisiva en la paralización del plan urbanístico de Rita Barberá. Por lo tanto, nada sospechosa de sentir animadversión hacia los partidos que forman el tripartito encabezado por Compromís.

 

«Después de tres años no podemos seguir solamente de titulares de prensa de obras que se van realizar, queremos que las noticias sean de obras ejecutadas», termina un largo texto colgado en una red social, donde también hay palabras de comprensión por el largo trabajo que debe afrontarse.

 

Tres años es mucho para unos vecinos que esperaban mucho más, sobre todo desde un gobierno municipal que lo tiene todo de cara. Financiación sobrada, apoyo a los proyectos y un buenismo generalizado desde las asociaciones del Cabanyal y el Canyamelar. Los vecinos piensan, con razón, que podía haberse hecho mucho más.

 

Un gobierno municipal que presume hasta de tener miembros de Salvem el Cabanyal. Más de veinte años pregonando que había una alternativa mejor que la del PP para este parte del Marítimo y cuando llega la hora de la verdad, resulta que cometen errores de novato, siembran dudas sobre el futuro de las viviendas municipales (medio millar de propiedades) y tampoco tienen muy clara la solución al llamado «problema social», o sea, la marginación extrema en muchas calles, las ocupaciones ilegales y todo lo que eso supone para la convivencia diaria.

 

Por eso no extraña el documento colgado por la asociación de vecinos. Un rápido rastreo de lo que se opina en las redes sociales concluye con multitud de fotos-denuncia con basura en las calles pese al aumento de los barrenderos, además de la reivindicación del derecho al descanso. Es lo más evidente, constatar que la juerga nocturna en el Cabanyal es continua y lo más difícil de resolver.

 

De momento sólo se han visto obras de reurbanización, un dinero bien gastado en las calles principales del barrio. Apunta la asociación de vecinos en su comunicado que esperan desde 2016 la rehabilitación de un edificio en la calle de la Reina, 117 para un centro de servicios sociales. Ya les avanzo que la solución debe pivotar más por lo inmobiliario que en tener unas oficinas donde tramitar unas ayudas públicas.

 

El Plan ARRU ha funcionado bien y se dieron cientos de subvenciones para reformar viviendas, pero no se dice nada de los 12 millones que tiene sin tocar el gobierno municipal de recursos propios y vinculados al Plan EDUSI para este año. El Cabanyal debería estar plagado de grúas gracias a una primera línea privilegiada donde por las noches se escucha el rumo de las olas y unas calles interiores que esconden bellos edificios de arquitectura popular y modernista.

 

Por el contrario, el pequeño comercio sigue en retroceso, igual que en el resto de la ciudad, y los equipamientos públicos anunciados continúan en un papel, formando parte de un listado que no se ha trasladado a la realidad. Así es difícil que los vecinos confíen en el gobierno municipal y las elecciones son el próximo 26 de mayo. Dentro de poco, todo el pescado estará vendido, como se suele decir.

 

«Esperamos que después del período estival algunos de esos proyectos anunciados tantas veces se hagan realidad», se añade en el documento vecinal. El Consistorio tiene en agenda dos lotes de obras, pero sólo para obras de reurbanización.

 

La zona cero, repleta de solares, tendrá calles nuevas, pero si no se actúa en los edificios con la rehabilitación de viviendas públicas y se favorece el pequeño comercio de verdad, no sólo con la renovación del aire acondicionado del mercado del Cabanyal, las flamantes aceras, bancos y arbolado servirán de poco. Miento, serán útiles para colocar por las noches las hamacas y mesas plegables en las que poner un buen botellón y el equipo de música, acompañado de hogueras en invierno. Que moleste a los vecinos es lo de menos pese a que se cansen de decir que necesitan a descansar.

  

Paco Moreno

 

Lunes, 20 agosto 2018

 

www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/paco-moreno-cabany...

  

___

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència

 

11 de setembre de 2018

  

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

  

Pla Especial del Cabanyal: un nou camí a cap de lloc

  

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, ha fet públic, després de més d'un any de treball, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar i el seu entorn (PEC), que substituïx al PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior), el projecte abanderat durant lustres pel consistori de Rita Barberà, aprovat l'any 2001 i suspés pel Ministeri de Cultura en 2016.

 

El PEC, per tant, hauria d'acaramullar les expectatives i esperances dels veïns i col·lectius que des de fa tres dècades han lluitat per a preservar un Cabanyal sancer i viu i contra l'amenaça que representava (per als propietaris de 1600 vivendes i per al patrimoni moderniste), la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Les noves directrius s'han proposat de viva veu i a través d'un pdf amb escassa informació específica (és una "versió preliminar" del PEC) i difícil de trobar per al gran públic.

 

Trenta anys de degradació… i quinze de regeneració

 

Durant 24 anys els consistoris conservadors liderats per l'alcaldessa Barberà (1991-2015) tractaren d'impondre la prolongació de Blasco Ibáñez contra una majoria de la població, aplastant, a finals del segle XX. N'han transcorregut tres i mig més, amb el govern de la Nau, que anuncià des del minut 1 que el Cabanyal era una de les seues prioritats. Per als oïts del veïnat aquelles paraules eren música celestial i molts estaven convençuts que la situació es capgiraria. Hui la sensació generalitzada és de frustració i decepció.

 

Mentres governà el PP l'oposició a la prolongació de l'avinguda minvà progressivament, no per falta de convicció, sinó per un argument cada volta més arguït: "arribats a tal punt de degradació, que facen allò que vullguen, però que facen alguna cosa. No es pot viure en estes condicions". Hui el nou Pla Especial del Cabanyal (PEC) podria aplegar a obtindre la cabotada d'una majoria de veïns per pur cansament, per resignació, tot i que els parega decebedor. Seria un error gravíssim haver aplegat fins ací per a morir a la vora: s'estima que l'execució del PEC va a tardar quinze anys, amb la qual cosa serà important lluitar per millorar cada detall, per pegar-li la volta, si cal, abans que comence. O es farà molt llarg. De fet, la primera cosa a reivindicar és un pla més modest, executable en un màxim de cinc anys, per a reduir l'afectació sobre la vida quotidiana dels veïns. Després de tres dècades de degradació i negligències, castigar al Cabanyal amb quinze anys d'obres és, de tot punt, excesiu.

 

Regeneració urbana i rehabilitació, incompatibles?

 

Es diria que existix una certa obsessió amb construir un gran hotel prop del port: si fa un temps Ribó desautoritzava un projecte per a convertir els Docks en un hotel-casino, fa poc tornava la polèmica amb l'anunci de bastir un gran hotel junt a l'estació marítima. Torna l'hotel a estar en l'horitzó, dins del PEC, com si fóra essencial per al futur del Cabanyal.

 

Ara fa dotze anys que s'inaugurà l'hotel de Les Arenes, arrasant l'antic balneari de finals del segle XIX i amb una altura excepcional. L'operació fon molt criticada però l'edifici de gran luxe es construí, creant una pantalla de més que dubtós gust estètic entre la mar i eixa àrea del Cabanyal. Molta de l'atenció del PEC s'ha centrat ara en este hotel de 17 altures però, tot i que siga difícil de justificar des del punt de vista de la regeneració del Cabanyal (la paraula rehabilitació pareix haver desaparegut del discurs), no és el pitjor dels problemes del pla. La idoneïtat o no de l'hotel no hauria, en cap cas, de solapar el necessari debat sobre la conveniència general del pla.

 

Gerardo Roger, director de l'equip redactor del pla, i els altres signants exposen, d'entrada, la filosofia que els mou. En esta part preliminar ja apareixen les primeres contradiccions: per una banda s'explica que el PEC partix del PEPRI de 2001, suspés l'any 2016 perquè representava l'expoliació del conjunt històric del Cabanyal, perquè destruïa la trama urbana i part dels elements protegits; però el PEC no suggerix, ni explícitament ni implícitament, la protecció d'eixe conjunt com a tal –de la trama– ni prioritza l'harmonització de l'actuació prevista amb eixa graella i amb el patrimoni protegit. Es posiciona, més bé, per "la regeneració urbana i socioeconòmica", literalment. Sobre esta base, el pla desplega tres objectius essencials: recuperar la mar, la població i el carrer i l'espai públic. Si Rita alçara el cap podria argumentar que el seu PEPRI buscava just açò mateix.

 

Recuperar la mar, el carrer?

 

Per a la connexió amb la mar s'han dissenyat itineraris de mobilitat tranquila. La intenció naix d'un cert desconeixement del Cabanyal, ja que millorar la ciutat per als vianants és una necessitat en molts punts, però no una urgència ací. En realitat la trama històrica del Cabanyal, eixa estructura urbana heretada de les fileres de barraques originàries, forma una graella de carrers paral·lels i travessies per a vianants perpendiculars a la mar. El Cabanyal històric ja és just això que ara es vol implementar. Així que, en tot cas, sí que és molt interessant suprimir (o resoldre) les barreres que s'han creat amb els anys, però sense perdre de vista que actualment l'accés dels vianants a la mar és més que òptim i que, per tant, esta actuació és un tant gratuïta, i més encara si tenint en compte que és el motiu que justifica la construcció de cinc aparcaments en altura i un subterrani per a 1.300 vehicles.

 

El Cabanyal no necessita recuperar la mar; este és un concepte estrany a la situació del poble i la idiosincràcia dels veïns. La mar se n'entra en el Cabanyal a través de la trama urbana que oxigena carrers i travessies, amb la brisa. La mar està a un pas i ben present en tots els carrers, banyats per la llum, sobretot en aquelles àrees on s'han mantingut les cases de dos altures i l'estructura de carrers i travessies està inalterada.

 

S'anuncia també en el pla la intenció de recuperar el carrer i l'espai públic. En el Cabanyal tradicionalment –de forma minvant– s'ha viscut de cara al carrer. Tant és així que la pròpia vorera, la frontera i el rebedor eren els espais més importants de la casa, els espais de socialització.

 

La creació de blocs residencials de quatre i cinc altures –com els que apareixen en les recreacions il·lustrades del PEC– barraran alguns dels pasos existents cap a la mar i consolidaran unes altres barreres, i representa una agressió a la trama urbana tradicionali als avantatges històrics per a la qualitat de vida dels veïns. Provoca, a més, just l'efecte contrari al que diu perseguir: aïlla el poble de la mar i crea una sòlida frontera de nous edificis residencials –i nous habitants– que miraran a la platja i la taparan a la resta dels veïns, sobretot en els blocs de l'entorn d'Eugènia Vinyes, i també, en menor mida, en els de Doctor Lluch.

 

Per l'altra banda, construir cinc unitats residencials amb espais verds interiors, com mostren les imàtgens, és contrari a la conformació tradicional de les vivendes: l'antiga cohesió social del Cabanyal –arrasada en les últimes dècades– està lligada a la disposició de les cases, bolcades al carrer com a espai de convivència; just al contrari del concepte residencial, tan de moda, que incita a viure tancat dins d'una comunitat privilegiada i d'esquenes al carrer i a la resta del veïnat.

 

Recuperar la població, bastir mil vivendes

 

El concepte de recuperar població és el més confús. D'entrada és interessant que el pla tinga en compte a la població que ha abandonat el Cabanyal, per diversos motius, o als fills dels actuals habitants que vullguen seguir fent vida ací, quan s'emancipen, però el pla parla de repoblar. Textualment diu que cal atraure al nou barri als veïns que l'abandonaren i a nous habitants que enriquisquen el teixit social. Esta és la base que justifica la construcció de mil noves vivendes en els blocs residencials.

 

És realment imprescindible apadrinar un efecte crida per a repoblar el Cabanyal? És precís repoblar precisament els espais que no estan edificats i construir blocs residencials per a satisfer eixe efecte crida? Pareix evident que un Cabanyal rehabilitat al costat de la mar és un dels llocs més atractius per a viure en València; no necessita cap efecte crida. I d'una institució pública, com l'Ajuntament, s'espera que resolga els problemes –molts i complexos– dels actuals veïns; no que actue com a promotora de blocs residencials per a atraure'n de nous a un poble que té ara mateixa una part important de la seua bossa de vivenda pendent de rehabilitar, reconstruir i rehabitar. En el Cabanyal existixen, segons diverses fonts, entorn a un 20-25% de vivendes deshabitades –algunes de propietat municipal-– i una considerable quantitat de xicotets solars disponibles, tot dins de la trama urbana tradicional.

 

Vivenda social en propietats municipals

 

Un dels grans reptes que sí que té l'Ajuntament és regular el mercat immobiliari per a que alguns dels actuals veïns, amb menor poder adquisitiu o major risc d'exclusió social, poguen fer front, amb èxit, a un procés de rehabilitació i regeneració que, després de dècades de degradació, augmentarà el preu de la vivenda, tant d'adquisició com de lloguer, i que, com a mínim, l'equipararà al de la resta del cap i casal.

 

Com pot regular el mercat un ajuntament? Pot generar una bossa de vivenda social(contemplada en el pla, per a lloguer social i protecció oficial, però de nova construcció) emprant els habitatges i solars que té en propietat. Açò permetria, a més, la rehabilitació de cases i reutilització de solars municipals, respectant i recuperant la trama urbana tradicional, i contribuiria, a més, a una ubicació aleatòria de la població minoritzadadurant els propers anys, evitant l'estratificació social.

 

Per a què construir els blocs residencials?

 

Si no és precís fer un efecte crida a nous veïns i es pot crear una bossa de vivenda social alhora que es rehabilita i reconstruïx la trama urbana tradicional, quina necessitat existix de promoure vivenda nova per part de l'Ajuntament? Si ni tan sols és precís, a penes, crear més espais per a vianants, per a què 1.000 places d'aparcament en altura? És més: si després de la rehabilitació i reconstrucció de la trama urbana tradicional i de l'habilitació de la bossa de vivendes d'ús social, encara en calen més, o si cal promoure'n algunes de renda lliure per a finançar les altres actuacions (es parla d'una Memòria de viabilitat econòmica però es desconeix encara el seu contingut)… ¿no es poden fer cases baixes, harmòniques en l'entorn i inserides en la graella tradicional, sense crear fronteres de 4/5 altures?

 

L'hotel, l'àrea Erasmus i els espais verds

 

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Sorprén, com ja hem comentat, la inclusió d'un projecte que, segons el text del pla, vol "enriquir el teixit social", afegint a l'ús residencial del PEC, el terciari ("comerç, oficines i hotel") en el cantó d'Eugènia Vinyes front als Docks, on estava el vell Bar Gol, on apareix l'hotel de 17 altures. El pla no concreta si este mateix espai va a ser en realitat un centre comercial i d'oficines a l'ús, junt amb l'hotel, ni per què es considera que el complex enriquirà el teixit social. En contrast amb esta intenció, no es dedica ni una línia al foment del comerç tradicional ni al seu encaix en el PEC.

 

Hi ha una altra zona d'actuació en l'entorn del tanatori de Servisa en Tarongers, on s'aprofiten els tres grans solars recaents a la redona central per a la construcció d'allotjaments per a estudiants estrangers. Això almenys es deduïx del subtítol de l'epígraf ("àrea Erasmus"), per més que el concepte de l'actuació el definix com a "ús educatiu-cutural".El text no desplega qui promouria i explotaria les instal·lacions. Estos blocs, com la resta, estan dissenyats també en forma de residencial semi-tancat de 4/5 altures. En el cas del projectat en la Malva-rosa té l'agravant de que tapona completament la ja escassa perspectiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, emblemàtic i centenari edifici moderniste de Francisco Mora (1913).

 

Un dels majors atractius del PEC, en un primer colp d'ull, és l'augment de les zones verdes en tota l'àrea d'actuació del PEC: 108.000 m2 més de les que n'hi havien, fonamentalment en l'àrea Erasmus i en la zona d'Eugènia Vinyes, la immensa majoria sobre solars preexistents. En realitat en un nou PEC que contemplara com a innecessaris els grans blocs residencials projectats es podrien aprofitar tots estos solars –o gran part d'ells– per a zones verdes, igualment, incloent a més, en elles, l'espai destinat a les noves construccions.

 

En tot cas, en l'hipotètic cas que es vullguera justificar l'edificabilitat en altura per a garantir zones verdes o d'esplai, cal recordar que les ja existents en tota esta àrea són considerables: tota la part de llevant de Doctor Lluch, de punta a punta, que queda a més al costat de la platja i del passeig marítim. No té trellat afegir més zones verdes a canvi d'omplir el Cabanyal d'edificis de quatre i cinc altures que encaixonen les actuals vivendes i les aïllen de la mar, guetificant-les fins i tot.

 

Un dels grans retrets al PEPRI, de fet, era que l'edificabilitat en altura en el nou tram de Blasco Ibáñez, amb edificis luxosos, era una forma de guetificar les parts del poble que quedaven al sud i al nord de l'avinguda, per a poder seguir fent obra nova a mida que s'anaren degradant estes àrees. Sense anar tan llunt, este PEC alimenta les mateixes pors.

 

PSPV-PSOE: una erràtica política en el Cabanyal

 

En el PGOU de 1988 l'Ajuntament governat pel PSPV-PSOE de Ricard Pérez Casado deixava oberta la possibilitat de la prolongació de Blasco Ibáñez. Aquella tímida posició deixà entreobert el clavill per a que la dreta, des que entrà en el consistori l'any 1991, fera bandera del projecte i decidira anar a la guerra contra l'oposició veïnal. Amb la boca més o menys xicoteta els posteriors dirigents socialistes sempre s'han penedit d'allò i obertament s'han posicionat per la rehabilitació integral del Cabanyal. Este PEC és un gerro d'aigua gelada per a milers de veïns, com ja va ser-ho el globus sonda llançat fa uns mesos, quan es va anunciar la destrucció de part de l'actual polideportiu per a construir 700 vivendes, anunci ràpidament rectificat.

 

L'actual versió preliminar del PEC preocupa, més que per les propostes concretes, per la filosofia que subjau i que delata una alarmant falta de sensibilitat per la preservació patrimonial i identitària del Cabanyal.

 

Un altre PEC és possible

 

Potser el Cabanyal del futur a penes mantinga un rastre del que formàrem part nosaltres i els nostres pares i els nostres iaios. Les ciutats en general creixen amb escàs respecte pel seu passat, deixant en tot cas illes excepcionals d'altre temps i arrasant la resta, creant capes que se suplanten les unes a les altres, amb el gust estètic de cada època i la perenne irreverència per la memòria col·lectiva. Per això és molt difícil –i valuós– trobar un conjunt patrimonial com el que representa el Cabanyal, encara i a pesar de les enormes agressions estètiques patides des dels anys 60 del segle XX.

 

L'oportunitat és ara i ací. Des d'un punt de vista arquitectònic i patrimonial --–i també polític– este PEC representa una oportunitat històrica perduda per al Cabanyal i per a la ciutat de València. Un altre PEC és possible: més modest i econòmic, respectuós amb la identitat històrica del poble i que es puga executar en un màxim de cinc anys, un termini raonable per a la vida quotidiana dels veïns. Perquè tan important com encertar amb el pla és permetre als ciutadans que puguen rescatar, a la fi, les seues vides, després de tres dècades de lluita. A banda dels arguments exposts, quinze anys és molt de temps, un galló massa gran de vida, un horitzó en excés llunyà per a poder mantindre la il·lusió de tornar a vore la llum, al final del túnel. Un altre PEC és possible. I precís.

 

Felip Bens

  

valenciaplaza.com/pla-especial-del-cabanyal-un-nou-cami-a...

  

RESUMEN EJECUTIVO CORRESPONDIENTE AL PLAN ESPECIAL DEL CABANYAL-CANYAMELAR Y SU ENTORNO URBANO (PEC).

 

servicios.lasprovincias.es/documentos/nuevo-plan-cabanyal...

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

  

Pla Especial del Cabanyal: un nou camí a cap de lloc

  

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, ha fet públic, després de més d'un any de treball, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar i el seu entorn (PEC), que substituïx al PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior), el projecte abanderat durant lustres pel consistori de Rita Barberà, aprovat l'any 2001 i suspés pel Ministeri de Cultura en 2016.

 

El PEC, per tant, hauria d'acaramullar les expectatives i esperances dels veïns i col·lectius que des de fa tres dècades han lluitat per a preservar un Cabanyal sancer i viu i contra l'amenaça que representava (per als propietaris de 1600 vivendes i per al patrimoni moderniste), la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Les noves directrius s'han proposat de viva veu i a través d'un pdf amb escassa informació específica (és una "versió preliminar" del PEC) i difícil de trobar per al gran públic.

 

Trenta anys de degradació… i quinze de regeneració

 

Durant 24 anys els consistoris conservadors liderats per l'alcaldessa Barberà (1991-2015) tractaren d'impondre la prolongació de Blasco Ibáñez contra una majoria de la població, aplastant, a finals del segle XX. N'han transcorregut tres i mig més, amb el govern de la Nau, que anuncià des del minut 1 que el Cabanyal era una de les seues prioritats. Per als oïts del veïnat aquelles paraules eren música celestial i molts estaven convençuts que la situació es capgiraria. Hui la sensació generalitzada és de frustració i decepció.

 

Mentres governà el PP l'oposició a la prolongació de l'avinguda minvà progressivament, no per falta de convicció, sinó per un argument cada volta més arguït: "arribats a tal punt de degradació, que facen allò que vullguen, però que facen alguna cosa. No es pot viure en estes condicions". Hui el nou Pla Especial del Cabanyal (PEC) podria aplegar a obtindre la cabotada d'una majoria de veïns per pur cansament, per resignació, tot i que els parega decebedor. Seria un error gravíssim haver aplegat fins ací per a morir a la vora: s'estima que l'execució del PEC va a tardar quinze anys, amb la qual cosa serà important lluitar per millorar cada detall, per pegar-li la volta, si cal, abans que comence. O es farà molt llarg. De fet, la primera cosa a reivindicar és un pla més modest, executable en un màxim de cinc anys, per a reduir l'afectació sobre la vida quotidiana dels veïns. Després de tres dècades de degradació i negligències, castigar al Cabanyal amb quinze anys d'obres és, de tot punt, excesiu.

 

Regeneració urbana i rehabilitació, incompatibles?

 

Es diria que existix una certa obsessió amb construir un gran hotel prop del port: si fa un temps Ribó desautoritzava un projecte per a convertir els Docks en un hotel-casino, fa poc tornava la polèmica amb l'anunci de bastir un gran hotel junt a l'estació marítima. Torna l'hotel a estar en l'horitzó, dins del PEC, com si fóra essencial per al futur del Cabanyal.

 

Ara fa dotze anys que s'inaugurà l'hotel de Les Arenes, arrasant l'antic balneari de finals del segle XIX i amb una altura excepcional. L'operació fon molt criticada però l'edifici de gran luxe es construí, creant una pantalla de més que dubtós gust estètic entre la mar i eixa àrea del Cabanyal. Molta de l'atenció del PEC s'ha centrat ara en este hotel de 17 altures però, tot i que siga difícil de justificar des del punt de vista de la regeneració del Cabanyal (la paraula rehabilitació pareix haver desaparegut del discurs), no és el pitjor dels problemes del pla. La idoneïtat o no de l'hotel no hauria, en cap cas, de solapar el necessari debat sobre la conveniència general del pla.

 

Gerardo Roger, director de l'equip redactor del pla, i els altres signants exposen, d'entrada, la filosofia que els mou. En esta part preliminar ja apareixen les primeres contradiccions: per una banda s'explica que el PEC partix del PEPRI de 2001, suspés l'any 2016 perquè representava l'expoliació del conjunt històric del Cabanyal, perquè destruïa la trama urbana i part dels elements protegits; però el PEC no suggerix, ni explícitament ni implícitament, la protecció d'eixe conjunt com a tal –de la trama– ni prioritza l'harmonització de l'actuació prevista amb eixa graella i amb el patrimoni protegit. Es posiciona, més bé, per "la regeneració urbana i socioeconòmica", literalment. Sobre esta base, el pla desplega tres objectius essencials: recuperar la mar, la població i el carrer i l'espai públic. Si Rita alçara el cap podria argumentar que el seu PEPRI buscava just açò mateix.

 

Recuperar la mar, el carrer?

 

Per a la connexió amb la mar s'han dissenyat itineraris de mobilitat tranquila. La intenció naix d'un cert desconeixement del Cabanyal, ja que millorar la ciutat per als vianants és una necessitat en molts punts, però no una urgència ací. En realitat la trama històrica del Cabanyal, eixa estructura urbana heretada de les fileres de barraques originàries, forma una graella de carrers paral·lels i travessies per a vianants perpendiculars a la mar. El Cabanyal històric ja és just això que ara es vol implementar. Així que, en tot cas, sí que és molt interessant suprimir (o resoldre) les barreres que s'han creat amb els anys, però sense perdre de vista que actualment l'accés dels vianants a la mar és més que òptim i que, per tant, esta actuació és un tant gratuïta, i més encara si tenint en compte que és el motiu que justifica la construcció de cinc aparcaments en altura i un subterrani per a 1.300 vehicles.

 

El Cabanyal no necessita recuperar la mar; este és un concepte estrany a la situació del poble i la idiosincràcia dels veïns. La mar se n'entra en el Cabanyal a través de la trama urbana que oxigena carrers i travessies, amb la brisa. La mar està a un pas i ben present en tots els carrers, banyats per la llum, sobretot en aquelles àrees on s'han mantingut les cases de dos altures i l'estructura de carrers i travessies està inalterada.

 

S'anuncia també en el pla la intenció de recuperar el carrer i l'espai públic. En el Cabanyal tradicionalment –de forma minvant– s'ha viscut de cara al carrer. Tant és així que la pròpia vorera, la frontera i el rebedor eren els espais més importants de la casa, els espais de socialització.

 

La creació de blocs residencials de quatre i cinc altures –com els que apareixen en les recreacions il·lustrades del PEC– barraran alguns dels pasos existents cap a la mar i consolidaran unes altres barreres, i representa una agressió a la trama urbana tradicionali als avantatges històrics per a la qualitat de vida dels veïns. Provoca, a més, just l'efecte contrari al que diu perseguir: aïlla el poble de la mar i crea una sòlida frontera de nous edificis residencials –i nous habitants– que miraran a la platja i la taparan a la resta dels veïns, sobretot en els blocs de l'entorn d'Eugènia Vinyes, i també, en menor mida, en els de Doctor Lluch.

 

Per l'altra banda, construir cinc unitats residencials amb espais verds interiors, com mostren les imàtgens, és contrari a la conformació tradicional de les vivendes: l'antiga cohesió social del Cabanyal –arrasada en les últimes dècades– està lligada a la disposició de les cases, bolcades al carrer com a espai de convivència; just al contrari del concepte residencial, tan de moda, que incita a viure tancat dins d'una comunitat privilegiada i d'esquenes al carrer i a la resta del veïnat.

 

Recuperar la població, bastir mil vivendes

 

El concepte de recuperar població és el més confús. D'entrada és interessant que el pla tinga en compte a la població que ha abandonat el Cabanyal, per diversos motius, o als fills dels actuals habitants que vullguen seguir fent vida ací, quan s'emancipen, però el pla parla de repoblar. Textualment diu que cal atraure al nou barri als veïns que l'abandonaren i a nous habitants que enriquisquen el teixit social. Esta és la base que justifica la construcció de mil noves vivendes en els blocs residencials.

 

És realment imprescindible apadrinar un efecte crida per a repoblar el Cabanyal? És precís repoblar precisament els espais que no estan edificats i construir blocs residencials per a satisfer eixe efecte crida? Pareix evident que un Cabanyal rehabilitat al costat de la mar és un dels llocs més atractius per a viure en València; no necessita cap efecte crida. I d'una institució pública, com l'Ajuntament, s'espera que resolga els problemes –molts i complexos– dels actuals veïns; no que actue com a promotora de blocs residencials per a atraure'n de nous a un poble que té ara mateixa una part important de la seua bossa de vivenda pendent de rehabilitar, reconstruir i rehabitar. En el Cabanyal existixen, segons diverses fonts, entorn a un 20-25% de vivendes deshabitades –algunes de propietat municipal-– i una considerable quantitat de xicotets solars disponibles, tot dins de la trama urbana tradicional.

 

Vivenda social en propietats municipals

 

Un dels grans reptes que sí que té l'Ajuntament és regular el mercat immobiliari per a que alguns dels actuals veïns, amb menor poder adquisitiu o major risc d'exclusió social, poguen fer front, amb èxit, a un procés de rehabilitació i regeneració que, després de dècades de degradació, augmentarà el preu de la vivenda, tant d'adquisició com de lloguer, i que, com a mínim, l'equipararà al de la resta del cap i casal.

 

Com pot regular el mercat un ajuntament? Pot generar una bossa de vivenda social(contemplada en el pla, per a lloguer social i protecció oficial, però de nova construcció) emprant els habitatges i solars que té en propietat. Açò permetria, a més, la rehabilitació de cases i reutilització de solars municipals, respectant i recuperant la trama urbana tradicional, i contribuiria, a més, a una ubicació aleatòria de la població minoritzadadurant els propers anys, evitant l'estratificació social.

 

Per a què construir els blocs residencials?

 

Si no és precís fer un efecte crida a nous veïns i es pot crear una bossa de vivenda social alhora que es rehabilita i reconstruïx la trama urbana tradicional, quina necessitat existix de promoure vivenda nova per part de l'Ajuntament? Si ni tan sols és precís, a penes, crear més espais per a vianants, per a què 1.000 places d'aparcament en altura? És més: si després de la rehabilitació i reconstrucció de la trama urbana tradicional i de l'habilitació de la bossa de vivendes d'ús social, encara en calen més, o si cal promoure'n algunes de renda lliure per a finançar les altres actuacions (es parla d'una Memòria de viabilitat econòmica però es desconeix encara el seu contingut)… ¿no es poden fer cases baixes, harmòniques en l'entorn i inserides en la graella tradicional, sense crear fronteres de 4/5 altures?

 

L'hotel, l'àrea Erasmus i els espais verds

 

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Sorprén, com ja hem comentat, la inclusió d'un projecte que, segons el text del pla, vol "enriquir el teixit social", afegint a l'ús residencial del PEC, el terciari ("comerç, oficines i hotel") en el cantó d'Eugènia Vinyes front als Docks, on estava el vell Bar Gol, on apareix l'hotel de 17 altures. El pla no concreta si este mateix espai va a ser en realitat un centre comercial i d'oficines a l'ús, junt amb l'hotel, ni per què es considera que el complex enriquirà el teixit social. En contrast amb esta intenció, no es dedica ni una línia al foment del comerç tradicional ni al seu encaix en el PEC.

 

Hi ha una altra zona d'actuació en l'entorn del tanatori de Servisa en Tarongers, on s'aprofiten els tres grans solars recaents a la redona central per a la construcció d'allotjaments per a estudiants estrangers. Això almenys es deduïx del subtítol de l'epígraf ("àrea Erasmus"), per més que el concepte de l'actuació el definix com a "ús educatiu-cutural".El text no desplega qui promouria i explotaria les instal·lacions. Estos blocs, com la resta, estan dissenyats també en forma de residencial semi-tancat de 4/5 altures. En el cas del projectat en la Malva-rosa té l'agravant de que tapona completament la ja escassa perspectiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, emblemàtic i centenari edifici moderniste de Francisco Mora (1913).

 

Un dels majors atractius del PEC, en un primer colp d'ull, és l'augment de les zones verdes en tota l'àrea d'actuació del PEC: 108.000 m2 més de les que n'hi havien, fonamentalment en l'àrea Erasmus i en la zona d'Eugènia Vinyes, la immensa majoria sobre solars preexistents. En realitat en un nou PEC que contemplara com a innecessaris els grans blocs residencials projectats es podrien aprofitar tots estos solars –o gran part d'ells– per a zones verdes, igualment, incloent a més, en elles, l'espai destinat a les noves construccions.

 

En tot cas, en l'hipotètic cas que es vullguera justificar l'edificabilitat en altura per a garantir zones verdes o d'esplai, cal recordar que les ja existents en tota esta àrea són considerables: tota la part de llevant de Doctor Lluch, de punta a punta, que queda a més al costat de la platja i del passeig marítim. No té trellat afegir més zones verdes a canvi d'omplir el Cabanyal d'edificis de quatre i cinc altures que encaixonen les actuals vivendes i les aïllen de la mar, guetificant-les fins i tot.

 

Un dels grans retrets al PEPRI, de fet, era que l'edificabilitat en altura en el nou tram de Blasco Ibáñez, amb edificis luxosos, era una forma de guetificar les parts del poble que quedaven al sud i al nord de l'avinguda, per a poder seguir fent obra nova a mida que s'anaren degradant estes àrees. Sense anar tan llunt, este PEC alimenta les mateixes pors.

 

PSPV-PSOE: una erràtica política en el Cabanyal

 

En el PGOU de 1988 l'Ajuntament governat pel PSPV-PSOE de Ricard Pérez Casado deixava oberta la possibilitat de la prolongació de Blasco Ibáñez. Aquella tímida posició deixà entreobert el clavill per a que la dreta, des que entrà en el consistori l'any 1991, fera bandera del projecte i decidira anar a la guerra contra l'oposició veïnal. Amb la boca més o menys xicoteta els posteriors dirigents socialistes sempre s'han penedit d'allò i obertament s'han posicionat per la rehabilitació integral del Cabanyal. Este PEC és un gerro d'aigua gelada per a milers de veïns, com ja va ser-ho el globus sonda llançat fa uns mesos, quan es va anunciar la destrucció de part de l'actual polideportiu per a construir 700 vivendes, anunci ràpidament rectificat.

 

L'actual versió preliminar del PEC preocupa, més que per les propostes concretes, per la filosofia que subjau i que delata una alarmant falta de sensibilitat per la preservació patrimonial i identitària del Cabanyal.

 

Un altre PEC és possible

 

Potser el Cabanyal del futur a penes mantinga un rastre del que formàrem part nosaltres i els nostres pares i els nostres iaios. Les ciutats en general creixen amb escàs respecte pel seu passat, deixant en tot cas illes excepcionals d'altre temps i arrasant la resta, creant capes que se suplanten les unes a les altres, amb el gust estètic de cada època i la perenne irreverència per la memòria col·lectiva. Per això és molt difícil –i valuós– trobar un conjunt patrimonial com el que representa el Cabanyal, encara i a pesar de les enormes agressions estètiques patides des dels anys 60 del segle XX.

 

L'oportunitat és ara i ací. Des d'un punt de vista arquitectònic i patrimonial --–i també polític– este PEC representa una oportunitat històrica perduda per al Cabanyal i per a la ciutat de València. Un altre PEC és possible: més modest i econòmic, respectuós amb la identitat històrica del poble i que es puga executar en un màxim de cinc anys, un termini raonable per a la vida quotidiana dels veïns. Perquè tan important com encertar amb el pla és permetre als ciutadans que puguen rescatar, a la fi, les seues vides, després de tres dècades de lluita. A banda dels arguments exposts, quinze anys és molt de temps, un galló massa gran de vida, un horitzó en excés llunyà per a poder mantindre la il·lusió de tornar a vore la llum, al final del túnel. Un altre PEC és possible. I precís.

 

Felip Bens

  

valenciaplaza.com/pla-especial-del-cabanyal-un-nou-cami-a...

  

RESUMEN EJECUTIVO CORRESPONDIENTE AL PLAN ESPECIAL DEL CABANYAL-CANYAMELAR Y SU ENTORNO URBANO (PEC).

 

servicios.lasprovincias.es/documentos/nuevo-plan-cabanyal...

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

  

Pla Especial del Cabanyal: un nou camí a cap de lloc

  

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, ha fet públic, després de més d'un any de treball, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar i el seu entorn (PEC), que substituïx al PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior), el projecte abanderat durant lustres pel consistori de Rita Barberà, aprovat l'any 2001 i suspés pel Ministeri de Cultura en 2016.

 

El PEC, per tant, hauria d'acaramullar les expectatives i esperances dels veïns i col·lectius que des de fa tres dècades han lluitat per a preservar un Cabanyal sancer i viu i contra l'amenaça que representava (per als propietaris de 1600 vivendes i per al patrimoni moderniste), la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Les noves directrius s'han proposat de viva veu i a través d'un pdf amb escassa informació específica (és una "versió preliminar" del PEC) i difícil de trobar per al gran públic.

 

Trenta anys de degradació… i quinze de regeneració

 

Durant 24 anys els consistoris conservadors liderats per l'alcaldessa Barberà (1991-2015) tractaren d'impondre la prolongació de Blasco Ibáñez contra una majoria de la població, aplastant, a finals del segle XX. N'han transcorregut tres i mig més, amb el govern de la Nau, que anuncià des del minut 1 que el Cabanyal era una de les seues prioritats. Per als oïts del veïnat aquelles paraules eren música celestial i molts estaven convençuts que la situació es capgiraria. Hui la sensació generalitzada és de frustració i decepció.

 

Mentres governà el PP l'oposició a la prolongació de l'avinguda minvà progressivament, no per falta de convicció, sinó per un argument cada volta més arguït: "arribats a tal punt de degradació, que facen allò que vullguen, però que facen alguna cosa. No es pot viure en estes condicions". Hui el nou Pla Especial del Cabanyal (PEC) podria aplegar a obtindre la cabotada d'una majoria de veïns per pur cansament, per resignació, tot i que els parega decebedor. Seria un error gravíssim haver aplegat fins ací per a morir a la vora: s'estima que l'execució del PEC va a tardar quinze anys, amb la qual cosa serà important lluitar per millorar cada detall, per pegar-li la volta, si cal, abans que comence. O es farà molt llarg. De fet, la primera cosa a reivindicar és un pla més modest, executable en un màxim de cinc anys, per a reduir l'afectació sobre la vida quotidiana dels veïns. Després de tres dècades de degradació i negligències, castigar al Cabanyal amb quinze anys d'obres és, de tot punt, excesiu.

 

Regeneració urbana i rehabilitació, incompatibles?

 

Es diria que existix una certa obsessió amb construir un gran hotel prop del port: si fa un temps Ribó desautoritzava un projecte per a convertir els Docks en un hotel-casino, fa poc tornava la polèmica amb l'anunci de bastir un gran hotel junt a l'estació marítima. Torna l'hotel a estar en l'horitzó, dins del PEC, com si fóra essencial per al futur del Cabanyal.

 

Ara fa dotze anys que s'inaugurà l'hotel de Les Arenes, arrasant l'antic balneari de finals del segle XIX i amb una altura excepcional. L'operació fon molt criticada però l'edifici de gran luxe es construí, creant una pantalla de més que dubtós gust estètic entre la mar i eixa àrea del Cabanyal. Molta de l'atenció del PEC s'ha centrat ara en este hotel de 17 altures però, tot i que siga difícil de justificar des del punt de vista de la regeneració del Cabanyal (la paraula rehabilitació pareix haver desaparegut del discurs), no és el pitjor dels problemes del pla. La idoneïtat o no de l'hotel no hauria, en cap cas, de solapar el necessari debat sobre la conveniència general del pla.

 

Gerardo Roger, director de l'equip redactor del pla, i els altres signants exposen, d'entrada, la filosofia que els mou. En esta part preliminar ja apareixen les primeres contradiccions: per una banda s'explica que el PEC partix del PEPRI de 2001, suspés l'any 2016 perquè representava l'expoliació del conjunt històric del Cabanyal, perquè destruïa la trama urbana i part dels elements protegits; però el PEC no suggerix, ni explícitament ni implícitament, la protecció d'eixe conjunt com a tal –de la trama– ni prioritza l'harmonització de l'actuació prevista amb eixa graella i amb el patrimoni protegit. Es posiciona, més bé, per "la regeneració urbana i socioeconòmica", literalment. Sobre esta base, el pla desplega tres objectius essencials: recuperar la mar, la població i el carrer i l'espai públic. Si Rita alçara el cap podria argumentar que el seu PEPRI buscava just açò mateix.

 

Recuperar la mar, el carrer?

 

Per a la connexió amb la mar s'han dissenyat itineraris de mobilitat tranquila. La intenció naix d'un cert desconeixement del Cabanyal, ja que millorar la ciutat per als vianants és una necessitat en molts punts, però no una urgència ací. En realitat la trama històrica del Cabanyal, eixa estructura urbana heretada de les fileres de barraques originàries, forma una graella de carrers paral·lels i travessies per a vianants perpendiculars a la mar. El Cabanyal històric ja és just això que ara es vol implementar. Així que, en tot cas, sí que és molt interessant suprimir (o resoldre) les barreres que s'han creat amb els anys, però sense perdre de vista que actualment l'accés dels vianants a la mar és més que òptim i que, per tant, esta actuació és un tant gratuïta, i més encara si tenint en compte que és el motiu que justifica la construcció de cinc aparcaments en altura i un subterrani per a 1.300 vehicles.

 

El Cabanyal no necessita recuperar la mar; este és un concepte estrany a la situació del poble i la idiosincràcia dels veïns. La mar se n'entra en el Cabanyal a través de la trama urbana que oxigena carrers i travessies, amb la brisa. La mar està a un pas i ben present en tots els carrers, banyats per la llum, sobretot en aquelles àrees on s'han mantingut les cases de dos altures i l'estructura de carrers i travessies està inalterada.

 

S'anuncia també en el pla la intenció de recuperar el carrer i l'espai públic. En el Cabanyal tradicionalment –de forma minvant– s'ha viscut de cara al carrer. Tant és així que la pròpia vorera, la frontera i el rebedor eren els espais més importants de la casa, els espais de socialització.

 

La creació de blocs residencials de quatre i cinc altures –com els que apareixen en les recreacions il·lustrades del PEC– barraran alguns dels pasos existents cap a la mar i consolidaran unes altres barreres, i representa una agressió a la trama urbana tradicionali als avantatges històrics per a la qualitat de vida dels veïns. Provoca, a més, just l'efecte contrari al que diu perseguir: aïlla el poble de la mar i crea una sòlida frontera de nous edificis residencials –i nous habitants– que miraran a la platja i la taparan a la resta dels veïns, sobretot en els blocs de l'entorn d'Eugènia Vinyes, i també, en menor mida, en els de Doctor Lluch.

 

Per l'altra banda, construir cinc unitats residencials amb espais verds interiors, com mostren les imàtgens, és contrari a la conformació tradicional de les vivendes: l'antiga cohesió social del Cabanyal –arrasada en les últimes dècades– està lligada a la disposició de les cases, bolcades al carrer com a espai de convivència; just al contrari del concepte residencial, tan de moda, que incita a viure tancat dins d'una comunitat privilegiada i d'esquenes al carrer i a la resta del veïnat.

 

Recuperar la població, bastir mil vivendes

 

El concepte de recuperar població és el més confús. D'entrada és interessant que el pla tinga en compte a la població que ha abandonat el Cabanyal, per diversos motius, o als fills dels actuals habitants que vullguen seguir fent vida ací, quan s'emancipen, però el pla parla de repoblar. Textualment diu que cal atraure al nou barri als veïns que l'abandonaren i a nous habitants que enriquisquen el teixit social. Esta és la base que justifica la construcció de mil noves vivendes en els blocs residencials.

 

És realment imprescindible apadrinar un efecte crida per a repoblar el Cabanyal? És precís repoblar precisament els espais que no estan edificats i construir blocs residencials per a satisfer eixe efecte crida? Pareix evident que un Cabanyal rehabilitat al costat de la mar és un dels llocs més atractius per a viure en València; no necessita cap efecte crida. I d'una institució pública, com l'Ajuntament, s'espera que resolga els problemes –molts i complexos– dels actuals veïns; no que actue com a promotora de blocs residencials per a atraure'n de nous a un poble que té ara mateixa una part important de la seua bossa de vivenda pendent de rehabilitar, reconstruir i rehabitar. En el Cabanyal existixen, segons diverses fonts, entorn a un 20-25% de vivendes deshabitades –algunes de propietat municipal-– i una considerable quantitat de xicotets solars disponibles, tot dins de la trama urbana tradicional.

 

Vivenda social en propietats municipals

 

Un dels grans reptes que sí que té l'Ajuntament és regular el mercat immobiliari per a que alguns dels actuals veïns, amb menor poder adquisitiu o major risc d'exclusió social, poguen fer front, amb èxit, a un procés de rehabilitació i regeneració que, després de dècades de degradació, augmentarà el preu de la vivenda, tant d'adquisició com de lloguer, i que, com a mínim, l'equipararà al de la resta del cap i casal.

 

Com pot regular el mercat un ajuntament? Pot generar una bossa de vivenda social(contemplada en el pla, per a lloguer social i protecció oficial, però de nova construcció) emprant els habitatges i solars que té en propietat. Açò permetria, a més, la rehabilitació de cases i reutilització de solars municipals, respectant i recuperant la trama urbana tradicional, i contribuiria, a més, a una ubicació aleatòria de la població minoritzadadurant els propers anys, evitant l'estratificació social.

 

Per a què construir els blocs residencials?

 

Si no és precís fer un efecte crida a nous veïns i es pot crear una bossa de vivenda social alhora que es rehabilita i reconstruïx la trama urbana tradicional, quina necessitat existix de promoure vivenda nova per part de l'Ajuntament? Si ni tan sols és precís, a penes, crear més espais per a vianants, per a què 1.000 places d'aparcament en altura? És més: si després de la rehabilitació i reconstrucció de la trama urbana tradicional i de l'habilitació de la bossa de vivendes d'ús social, encara en calen més, o si cal promoure'n algunes de renda lliure per a finançar les altres actuacions (es parla d'una Memòria de viabilitat econòmica però es desconeix encara el seu contingut)… ¿no es poden fer cases baixes, harmòniques en l'entorn i inserides en la graella tradicional, sense crear fronteres de 4/5 altures?

 

L'hotel, l'àrea Erasmus i els espais verds

 

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Sorprén, com ja hem comentat, la inclusió d'un projecte que, segons el text del pla, vol "enriquir el teixit social", afegint a l'ús residencial del PEC, el terciari ("comerç, oficines i hotel") en el cantó d'Eugènia Vinyes front als Docks, on estava el vell Bar Gol, on apareix l'hotel de 17 altures. El pla no concreta si este mateix espai va a ser en realitat un centre comercial i d'oficines a l'ús, junt amb l'hotel, ni per què es considera que el complex enriquirà el teixit social. En contrast amb esta intenció, no es dedica ni una línia al foment del comerç tradicional ni al seu encaix en el PEC.

 

Hi ha una altra zona d'actuació en l'entorn del tanatori de Servisa en Tarongers, on s'aprofiten els tres grans solars recaents a la redona central per a la construcció d'allotjaments per a estudiants estrangers. Això almenys es deduïx del subtítol de l'epígraf ("àrea Erasmus"), per més que el concepte de l'actuació el definix com a "ús educatiu-cutural".El text no desplega qui promouria i explotaria les instal·lacions. Estos blocs, com la resta, estan dissenyats també en forma de residencial semi-tancat de 4/5 altures. En el cas del projectat en la Malva-rosa té l'agravant de que tapona completament la ja escassa perspectiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, emblemàtic i centenari edifici moderniste de Francisco Mora (1913).

 

Un dels majors atractius del PEC, en un primer colp d'ull, és l'augment de les zones verdes en tota l'àrea d'actuació del PEC: 108.000 m2 més de les que n'hi havien, fonamentalment en l'àrea Erasmus i en la zona d'Eugènia Vinyes, la immensa majoria sobre solars preexistents. En realitat en un nou PEC que contemplara com a innecessaris els grans blocs residencials projectats es podrien aprofitar tots estos solars –o gran part d'ells– per a zones verdes, igualment, incloent a més, en elles, l'espai destinat a les noves construccions.

 

En tot cas, en l'hipotètic cas que es vullguera justificar l'edificabilitat en altura per a garantir zones verdes o d'esplai, cal recordar que les ja existents en tota esta àrea són considerables: tota la part de llevant de Doctor Lluch, de punta a punta, que queda a més al costat de la platja i del passeig marítim. No té trellat afegir més zones verdes a canvi d'omplir el Cabanyal d'edificis de quatre i cinc altures que encaixonen les actuals vivendes i les aïllen de la mar, guetificant-les fins i tot.

 

Un dels grans retrets al PEPRI, de fet, era que l'edificabilitat en altura en el nou tram de Blasco Ibáñez, amb edificis luxosos, era una forma de guetificar les parts del poble que quedaven al sud i al nord de l'avinguda, per a poder seguir fent obra nova a mida que s'anaren degradant estes àrees. Sense anar tan llunt, este PEC alimenta les mateixes pors.

 

PSPV-PSOE: una erràtica política en el Cabanyal

 

En el PGOU de 1988 l'Ajuntament governat pel PSPV-PSOE de Ricard Pérez Casado deixava oberta la possibilitat de la prolongació de Blasco Ibáñez. Aquella tímida posició deixà entreobert el clavill per a que la dreta, des que entrà en el consistori l'any 1991, fera bandera del projecte i decidira anar a la guerra contra l'oposició veïnal. Amb la boca més o menys xicoteta els posteriors dirigents socialistes sempre s'han penedit d'allò i obertament s'han posicionat per la rehabilitació integral del Cabanyal. Este PEC és un gerro d'aigua gelada per a milers de veïns, com ja va ser-ho el globus sonda llançat fa uns mesos, quan es va anunciar la destrucció de part de l'actual polideportiu per a construir 700 vivendes, anunci ràpidament rectificat.

 

L'actual versió preliminar del PEC preocupa, més que per les propostes concretes, per la filosofia que subjau i que delata una alarmant falta de sensibilitat per la preservació patrimonial i identitària del Cabanyal.

 

Un altre PEC és possible

 

Potser el Cabanyal del futur a penes mantinga un rastre del que formàrem part nosaltres i els nostres pares i els nostres iaios. Les ciutats en general creixen amb escàs respecte pel seu passat, deixant en tot cas illes excepcionals d'altre temps i arrasant la resta, creant capes que se suplanten les unes a les altres, amb el gust estètic de cada època i la perenne irreverència per la memòria col·lectiva. Per això és molt difícil –i valuós– trobar un conjunt patrimonial com el que representa el Cabanyal, encara i a pesar de les enormes agressions estètiques patides des dels anys 60 del segle XX.

 

L'oportunitat és ara i ací. Des d'un punt de vista arquitectònic i patrimonial --–i també polític– este PEC representa una oportunitat històrica perduda per al Cabanyal i per a la ciutat de València. Un altre PEC és possible: més modest i econòmic, respectuós amb la identitat històrica del poble i que es puga executar en un màxim de cinc anys, un termini raonable per a la vida quotidiana dels veïns. Perquè tan important com encertar amb el pla és permetre als ciutadans que puguen rescatar, a la fi, les seues vides, després de tres dècades de lluita. A banda dels arguments exposts, quinze anys és molt de temps, un galló massa gran de vida, un horitzó en excés llunyà per a poder mantindre la il·lusió de tornar a vore la llum, al final del túnel. Un altre PEC és possible. I precís.

 

Felip Bens

  

valenciaplaza.com/pla-especial-del-cabanyal-un-nou-cami-a...

  

RESUMEN EJECUTIVO CORRESPONDIENTE AL PLAN ESPECIAL DEL CABANYAL-CANYAMELAR Y SU ENTORNO URBANO (PEC).

 

servicios.lasprovincias.es/documentos/nuevo-plan-cabanyal...

CABANYAL ETERNO

 

Los vecinos se cansan de esperar la solución a sus problemas, con un tripartito que ha tenido 24 años para pensarla

  

El Cabanyal lleva bastante tiempo siendo titular de prensa, con diferentes noticias sobre las incontables mejoras, obras, reformas urbanísticas y sociales que se van a iniciar de manera inmediata. Sin embargo, seguimos otra realidad desde el corazón del barrio, con solares abandonados, vecinos teniendo que llamar a la policía por las noches para que cumpla las ordenanzas y para tener el derecho al descanso».

 

Las afirmaciones no son del firmante sino de la asociación de vecinos del Cabanyal, entidad decisiva en la paralización del plan urbanístico de Rita Barberá. Por lo tanto, nada sospechosa de sentir animadversión hacia los partidos que forman el tripartito encabezado por Compromís.

 

«Después de tres años no podemos seguir solamente de titulares de prensa de obras que se van realizar, queremos que las noticias sean de obras ejecutadas», termina un largo texto colgado en una red social, donde también hay palabras de comprensión por el largo trabajo que debe afrontarse.

 

Tres años es mucho para unos vecinos que esperaban mucho más, sobre todo desde un gobierno municipal que lo tiene todo de cara. Financiación sobrada, apoyo a los proyectos y un buenismo generalizado desde las asociaciones del Cabanyal y el Canyamelar. Los vecinos piensan, con razón, que podía haberse hecho mucho más.

 

Un gobierno municipal que presume hasta de tener miembros de Salvem el Cabanyal. Más de veinte años pregonando que había una alternativa mejor que la del PP para este parte del Marítimo y cuando llega la hora de la verdad, resulta que cometen errores de novato, siembran dudas sobre el futuro de las viviendas municipales (medio millar de propiedades) y tampoco tienen muy clara la solución al llamado «problema social», o sea, la marginación extrema en muchas calles, las ocupaciones ilegales y todo lo que eso supone para la convivencia diaria.

 

Por eso no extraña el documento colgado por la asociación de vecinos. Un rápido rastreo de lo que se opina en las redes sociales concluye con multitud de fotos-denuncia con basura en las calles pese al aumento de los barrenderos, además de la reivindicación del derecho al descanso. Es lo más evidente, constatar que la juerga nocturna en el Cabanyal es continua y lo más difícil de resolver.

 

De momento sólo se han visto obras de reurbanización, un dinero bien gastado en las calles principales del barrio. Apunta la asociación de vecinos en su comunicado que esperan desde 2016 la rehabilitación de un edificio en la calle de la Reina, 117 para un centro de servicios sociales. Ya les avanzo que la solución debe pivotar más por lo inmobiliario que en tener unas oficinas donde tramitar unas ayudas públicas.

 

El Plan ARRU ha funcionado bien y se dieron cientos de subvenciones para reformar viviendas, pero no se dice nada de los 12 millones que tiene sin tocar el gobierno municipal de recursos propios y vinculados al Plan EDUSI para este año. El Cabanyal debería estar plagado de grúas gracias a una primera línea privilegiada donde por las noches se escucha el rumo de las olas y unas calles interiores que esconden bellos edificios de arquitectura popular y modernista.

 

Por el contrario, el pequeño comercio sigue en retroceso, igual que en el resto de la ciudad, y los equipamientos públicos anunciados continúan en un papel, formando parte de un listado que no se ha trasladado a la realidad. Así es difícil que los vecinos confíen en el gobierno municipal y las elecciones son el próximo 26 de mayo. Dentro de poco, todo el pescado estará vendido, como se suele decir.

 

«Esperamos que después del período estival algunos de esos proyectos anunciados tantas veces se hagan realidad», se añade en el documento vecinal. El Consistorio tiene en agenda dos lotes de obras, pero sólo para obras de reurbanización.

 

La zona cero, repleta de solares, tendrá calles nuevas, pero si no se actúa en los edificios con la rehabilitación de viviendas públicas y se favorece el pequeño comercio de verdad, no sólo con la renovación del aire acondicionado del mercado del Cabanyal, las flamantes aceras, bancos y arbolado servirán de poco. Miento, serán útiles para colocar por las noches las hamacas y mesas plegables en las que poner un buen botellón y el equipo de música, acompañado de hogueras en invierno. Que moleste a los vecinos es lo de menos pese a que se cansen de decir que necesitan a descansar.

  

Paco Moreno

 

Lunes, 20 agosto 2018

 

www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/paco-moreno-cabany...

  

___

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

CABANYAL ETERNO

 

Los vecinos se cansan de esperar la solución a sus problemas, con un tripartito que ha tenido 24 años para pensarla

  

El Cabanyal lleva bastante tiempo siendo titular de prensa, con diferentes noticias sobre las incontables mejoras, obras, reformas urbanísticas y sociales que se van a iniciar de manera inmediata. Sin embargo, seguimos otra realidad desde el corazón del barrio, con solares abandonados, vecinos teniendo que llamar a la policía por las noches para que cumpla las ordenanzas y para tener el derecho al descanso».

 

Las afirmaciones no son del firmante sino de la asociación de vecinos del Cabanyal, entidad decisiva en la paralización del plan urbanístico de Rita Barberá. Por lo tanto, nada sospechosa de sentir animadversión hacia los partidos que forman el tripartito encabezado por Compromís.

 

«Después de tres años no podemos seguir solamente de titulares de prensa de obras que se van realizar, queremos que las noticias sean de obras ejecutadas», termina un largo texto colgado en una red social, donde también hay palabras de comprensión por el largo trabajo que debe afrontarse.

 

Tres años es mucho para unos vecinos que esperaban mucho más, sobre todo desde un gobierno municipal que lo tiene todo de cara. Financiación sobrada, apoyo a los proyectos y un buenismo generalizado desde las asociaciones del Cabanyal y el Canyamelar. Los vecinos piensan, con razón, que podía haberse hecho mucho más.

 

Un gobierno municipal que presume hasta de tener miembros de Salvem el Cabanyal. Más de veinte años pregonando que había una alternativa mejor que la del PP para este parte del Marítimo y cuando llega la hora de la verdad, resulta que cometen errores de novato, siembran dudas sobre el futuro de las viviendas municipales (medio millar de propiedades) y tampoco tienen muy clara la solución al llamado «problema social», o sea, la marginación extrema en muchas calles, las ocupaciones ilegales y todo lo que eso supone para la convivencia diaria.

 

Por eso no extraña el documento colgado por la asociación de vecinos. Un rápido rastreo de lo que se opina en las redes sociales concluye con multitud de fotos-denuncia con basura en las calles pese al aumento de los barrenderos, además de la reivindicación del derecho al descanso. Es lo más evidente, constatar que la juerga nocturna en el Cabanyal es continua y lo más difícil de resolver.

 

De momento sólo se han visto obras de reurbanización, un dinero bien gastado en las calles principales del barrio. Apunta la asociación de vecinos en su comunicado que esperan desde 2016 la rehabilitación de un edificio en la calle de la Reina, 117 para un centro de servicios sociales. Ya les avanzo que la solución debe pivotar más por lo inmobiliario que en tener unas oficinas donde tramitar unas ayudas públicas.

 

El Plan ARRU ha funcionado bien y se dieron cientos de subvenciones para reformar viviendas, pero no se dice nada de los 12 millones que tiene sin tocar el gobierno municipal de recursos propios y vinculados al Plan EDUSI para este año. El Cabanyal debería estar plagado de grúas gracias a una primera línea privilegiada donde por las noches se escucha el rumo de las olas y unas calles interiores que esconden bellos edificios de arquitectura popular y modernista.

 

Por el contrario, el pequeño comercio sigue en retroceso, igual que en el resto de la ciudad, y los equipamientos públicos anunciados continúan en un papel, formando parte de un listado que no se ha trasladado a la realidad. Así es difícil que los vecinos confíen en el gobierno municipal y las elecciones son el próximo 26 de mayo. Dentro de poco, todo el pescado estará vendido, como se suele decir.

 

«Esperamos que después del período estival algunos de esos proyectos anunciados tantas veces se hagan realidad», se añade en el documento vecinal. El Consistorio tiene en agenda dos lotes de obras, pero sólo para obras de reurbanización.

 

La zona cero, repleta de solares, tendrá calles nuevas, pero si no se actúa en los edificios con la rehabilitación de viviendas públicas y se favorece el pequeño comercio de verdad, no sólo con la renovación del aire acondicionado del mercado del Cabanyal, las flamantes aceras, bancos y arbolado servirán de poco. Miento, serán útiles para colocar por las noches las hamacas y mesas plegables en las que poner un buen botellón y el equipo de música, acompañado de hogueras en invierno. Que moleste a los vecinos es lo de menos pese a que se cansen de decir que necesitan a descansar.

  

Paco Moreno

 

Lunes, 20 agosto 2018

 

www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/paco-moreno-cabany...

  

___

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___