new icn messageflickr-free-ic3d pan white
View allAll Photos Tagged planeamiento

Goldney

 

Goldney es una localidad de la Provincia de Buenos Aires, Argentina.

Ubicada en el partido de Mercedes, a 23 km de la ciudad cabecera del distrito y a 22 km de Luján. Se encuentra a menos de 5 km de la localidad de Olivera.1

Surgió alrededor de la estación del Ferrocarril San Martín.

Cuenta con 85 habitantes (INDEC, 2010). Durante los censos nacionales del INDEC de 2001 y 1991 fue considerada como población rural dispersa.

La estación intermedia que pertenece al San Martín, en el ramal que presta servicio entre Retiro y Junín. La estación se encuentra en el centro del pueblo, que está ubicado a 4 kilómetros del pueblo de Olivera y del tramo de la Ruta Nacional 5 que une las ciudades de Luján y Mercedes.

Presta servicio de larga distancia entre Retiro y las estación de Junín y Alberdi, a través de la empresa estatal Ferrobaires.

Como muchos pueblos de Buenos Aires, esta parada "Goldney" hizo florecer casas a su alrrededor, generadas por el paso del ferrocarril. Esta estación se inauguro en 1858 y la mayoria de los pobladores provenia de un lugar cercano , llamado "Arroyo de oro" los cuales se movilizaron hacia esa zona y el nombre del caserio fue en honor a Sir Gabriel Goldney, ingeniero ingles que trabajaba para el ferrocarril y fue participe del planeamiento, para la futura construccion del ramal

  

TRASLATOR

 

Goldney

 

Goldney is a locality of the Province of Buenos Aires, Argentina.

Located in the Mercedes district, 23 km from the city's head of the district and 22 km from Luján. It is located less than 5 km from the town of Olivera.1

It emerged around the station of the San Martin Railroad.

It has 85 inhabitants (INDEC, 2010). During the INDEC national censuses of 2001 and 1991, it was considered a dispersed rural population.

The intermediate station that belongs to the San Martín, in the branch that serves between Retiro and Junín. The station is located in the center of the town, which is located 4 kilometers from the town of Olivera and the stretch of National Route 5 that joins the cities of Luján and Mercedes.

It provides long distance service between Retiro and the Junín and Alberdi stations, through the state company Ferrobaires.

Like many towns in Buenos Aires, this stop "Goldney" made houses flourish around it, generated by the passage of the railroad. This station was inaugurated in 1858 and most of the settlers came from a nearby place, called "Arroyo de oro" which moved to that area and the name of the hamlet was in honor of Sir Gabriel Goldney, English engineer who worked for the railway and was involved in the planning, for the future construction of the branch

   

El Domingo 3 de Junio de 2018, a las 07.45 hs queriendo hacer unas tomas al amanecer, veo sobre las vias de la Estaciòn Goldney un grupo de trabajo del Ferrocarril. Una persona encargada del grupo, me comentaba que a partir de mañana (4 de Junio de 2018) comensaba a circular nuevamente el tren desde Retiro hacia Junin, con la posibilidad de ampliar hasta Vedia y Rufino. Pero lo que màs me sorprendio es que no solo pasara el tren de cargas, sino tambien circulara el de pasajeros. Que gran noticia

 

www.sateliteferroviario.com.ar/horarios/rufino.htm

 

Goldney

 

Goldney es una localidad de la Provincia de Buenos Aires, Argentina.

Ubicada en el partido de Mercedes, a 23 km de la ciudad cabecera del distrito y a 22 km de Luján. Se encuentra a menos de 5 km de la localidad de Olivera.1

Surgió alrededor de la estación del Ferrocarril San Martín.

Cuenta con 85 habitantes (INDEC, 2010). Durante los censos nacionales del INDEC de 2001 y 1991 fue considerada como población rural dispersa.

La estación intermedia que pertenece al San Martín, en el ramal que presta servicio entre Retiro y Junín. La estación se encuentra en el centro del pueblo, que está ubicado a 4 kilómetros del pueblo de Olivera y del tramo de la Ruta Nacional 5 que une las ciudades de Luján y Mercedes.

Presta servicio de larga distancia entre Retiro y las estación de Junín y Alberdi, a través de la empresa estatal Ferrobaires.

Como muchos pueblos de Buenos Aires, esta parada "Goldney" hizo florecer casas a su alrrededor, generadas por el paso del ferrocarril. Esta estación se inauguro en 1858 y la mayoria de los pobladores provenia de un lugar cercano , llamado "Arroyo de oro" los cuales se movilizaron hacia esa zona y el nombre del caserio fue en honor a Sir Gabriel Goldney, ingeniero ingles que trabajaba para el ferrocarril y fue participe del planeamiento, para la futura construccion del ramal

  

TRASLATOR

 

Goldney

 

Goldney is a locality of the Province of Buenos Aires, Argentina.

Located in the Mercedes district, 23 km from the city's head of the district and 22 km from Luján. It is located less than 5 km from the town of Olivera.1

It emerged around the station of the San Martin Railroad.

It has 85 inhabitants (INDEC, 2010). During the INDEC national censuses of 2001 and 1991, it was considered a dispersed rural population.

The intermediate station that belongs to the San Martín, in the branch that serves between Retiro and Junín. The station is located in the center of the town, which is located 4 kilometers from the town of Olivera and the stretch of National Route 5 that joins the cities of Luján and Mercedes.

It provides long distance service between Retiro and the Junín and Alberdi stations, through the state company Ferrobaires.

Like many towns in Buenos Aires, this stop "Goldney" made houses flourish around it, generated by the passage of the railroad. This station was inaugurated in 1858 and most of the settlers came from a nearby place, called "Arroyo de oro" which moved to that area and the name of the hamlet was in honor of Sir Gabriel Goldney, English engineer who worked for the railway and was involved in the planning, for the future construction of the branch

   

Esta semana (desde el 13 al 19 de abril de 2015) se celebra la Semana Internacional por los Cielos Oscuros (The International Dark Sky Week 2015), con el objetivo de formar conciencia sobre como el mal uso de las luces y luminarias hacen que cada vez más nos perdamos el espectáculo del cielo nocturno.

Para poder realizar esta toma tuve que manejar mas de una hora desde mi casa en la Ciudad de La Plata, y aún así las nubes están iluminadas por las luces de la ciudad de Magdalena (Provincia de Buenos Aires, Argentina), ubicada a unos 10 km hacia la izquierda de la foto...

Pero la contaminación lumínica es mucho más que no poder ver las estrellas, produce alteraciones en las tasas de crecimiento de las plantas y cambios en los hábitos de los animales, incluyendo el hombre. Y lo mas loco de todo es que no se requieren gastos excesivos para minimizar este problema, es todo cuestión de optimizar los recursos que ya se tienen y hacer algo de planeamiento urbano pensando a futuro.

 

ENGLISH CAPTION: "Road to the stars" This week (from April 13 to 19) is the International Dark Sky Week 2015, a worldwide event carried with the aim of creating awareness about how the misuse of urban lights is making us lose the beautiful sight of the night sky.

To make this photo, I had to drive over an hour from my home to the shot location with the hope of finding a dark sky to capture, yet the clouds are illuminated by the lights of the city of Magdalena (Buenos Aires, Argentina), located about 10 km to the left of the picture...

But light pollution is much more that not to see the stars, it produces alterations in plant growing rates and changes in animal habits, including man. And the craziest thing of all this is that is not a very expensive nor complex thing to solve!, it is all a matter of optimizing resources and do some thinking ahead urban development.

 

30 sec @ ƒ/4 @ ISO 6400 (Panorama)

Canon EOS 6D

Canon EF 24-105mm f/4L IS USM

Tripode Manfrotto 190 Xprob + Cabezal Manfrotto 327rc2

 

Mis fotos/My pictures: Facebook / Flickr / 500px / Fine Art America

© Todos los Derechos Reservados, No usar sin mi consentimiento.

© All Rights Reserved, Don't use without permission.

El Cabanyal y su Plan Especial: un nuevo camino hacia ningún lugar

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

  

Pla Especial del Cabanyal: un nou camí a cap de lloc

  

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, ha fet públic, després de més d'un any de treball, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar i el seu entorn (PEC), que substituïx al PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior), el projecte abanderat durant lustres pel consistori de Rita Barberà, aprovat l'any 2001 i suspés pel Ministeri de Cultura en 2016.

 

El PEC, per tant, hauria d'acaramullar les expectatives i esperances dels veïns i col·lectius que des de fa tres dècades han lluitat per a preservar un Cabanyal sancer i viu i contra l'amenaça que representava (per als propietaris de 1600 vivendes i per al patrimoni moderniste), la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Les noves directrius s'han proposat de viva veu i a través d'un pdf amb escassa informació específica (és una "versió preliminar" del PEC) i difícil de trobar per al gran públic.

 

Trenta anys de degradació… i quinze de regeneració

 

Durant 24 anys els consistoris conservadors liderats per l'alcaldessa Barberà (1991-2015) tractaren d'impondre la prolongació de Blasco Ibáñez contra una majoria de la població, aplastant, a finals del segle XX. N'han transcorregut tres i mig més, amb el govern de la Nau, que anuncià des del minut 1 que el Cabanyal era una de les seues prioritats. Per als oïts del veïnat aquelles paraules eren música celestial i molts estaven convençuts que la situació es capgiraria. Hui la sensació generalitzada és de frustració i decepció.

 

Mentres governà el PP l'oposició a la prolongació de l'avinguda minvà progressivament, no per falta de convicció, sinó per un argument cada volta més arguït: "arribats a tal punt de degradació, que facen allò que vullguen, però que facen alguna cosa. No es pot viure en estes condicions". Hui el nou Pla Especial del Cabanyal (PEC) podria aplegar a obtindre la cabotada d'una majoria de veïns per pur cansament, per resignació, tot i que els parega decebedor. Seria un error gravíssim haver aplegat fins ací per a morir a la vora: s'estima que l'execució del PEC va a tardar quinze anys, amb la qual cosa serà important lluitar per millorar cada detall, per pegar-li la volta, si cal, abans que comence. O es farà molt llarg. De fet, la primera cosa a reivindicar és un pla més modest, executable en un màxim de cinc anys, per a reduir l'afectació sobre la vida quotidiana dels veïns. Després de tres dècades de degradació i negligències, castigar al Cabanyal amb quinze anys d'obres és, de tot punt, excesiu.

 

Regeneració urbana i rehabilitació, incompatibles?

 

Es diria que existix una certa obsessió amb construir un gran hotel prop del port: si fa un temps Ribó desautoritzava un projecte per a convertir els Docks en un hotel-casino, fa poc tornava la polèmica amb l'anunci de bastir un gran hotel junt a l'estació marítima. Torna l'hotel a estar en l'horitzó, dins del PEC, com si fóra essencial per al futur del Cabanyal.

 

Ara fa dotze anys que s'inaugurà l'hotel de Les Arenes, arrasant l'antic balneari de finals del segle XIX i amb una altura excepcional. L'operació fon molt criticada però l'edifici de gran luxe es construí, creant una pantalla de més que dubtós gust estètic entre la mar i eixa àrea del Cabanyal. Molta de l'atenció del PEC s'ha centrat ara en este hotel de 17 altures però, tot i que siga difícil de justificar des del punt de vista de la regeneració del Cabanyal (la paraula rehabilitació pareix haver desaparegut del discurs), no és el pitjor dels problemes del pla. La idoneïtat o no de l'hotel no hauria, en cap cas, de solapar el necessari debat sobre la conveniència general del pla.

 

Gerardo Roger, director de l'equip redactor del pla, i els altres signants exposen, d'entrada, la filosofia que els mou. En esta part preliminar ja apareixen les primeres contradiccions: per una banda s'explica que el PEC partix del PEPRI de 2001, suspés l'any 2016 perquè representava l'expoliació del conjunt històric del Cabanyal, perquè destruïa la trama urbana i part dels elements protegits; però el PEC no suggerix, ni explícitament ni implícitament, la protecció d'eixe conjunt com a tal –de la trama– ni prioritza l'harmonització de l'actuació prevista amb eixa graella i amb el patrimoni protegit. Es posiciona, més bé, per "la regeneració urbana i socioeconòmica", literalment. Sobre esta base, el pla desplega tres objectius essencials: recuperar la mar, la població i el carrer i l'espai públic. Si Rita alçara el cap podria argumentar que el seu PEPRI buscava just açò mateix.

 

Recuperar la mar, el carrer?

 

Per a la connexió amb la mar s'han dissenyat itineraris de mobilitat tranquila. La intenció naix d'un cert desconeixement del Cabanyal, ja que millorar la ciutat per als vianants és una necessitat en molts punts, però no una urgència ací. En realitat la trama històrica del Cabanyal, eixa estructura urbana heretada de les fileres de barraques originàries, forma una graella de carrers paral·lels i travessies per a vianants perpendiculars a la mar. El Cabanyal històric ja és just això que ara es vol implementar. Així que, en tot cas, sí que és molt interessant suprimir (o resoldre) les barreres que s'han creat amb els anys, però sense perdre de vista que actualment l'accés dels vianants a la mar és més que òptim i que, per tant, esta actuació és un tant gratuïta, i més encara si tenint en compte que és el motiu que justifica la construcció de cinc aparcaments en altura i un subterrani per a 1.300 vehicles.

 

El Cabanyal no necessita recuperar la mar; este és un concepte estrany a la situació del poble i la idiosincràcia dels veïns. La mar se n'entra en el Cabanyal a través de la trama urbana que oxigena carrers i travessies, amb la brisa. La mar està a un pas i ben present en tots els carrers, banyats per la llum, sobretot en aquelles àrees on s'han mantingut les cases de dos altures i l'estructura de carrers i travessies està inalterada.

 

S'anuncia també en el pla la intenció de recuperar el carrer i l'espai públic. En el Cabanyal tradicionalment –de forma minvant– s'ha viscut de cara al carrer. Tant és així que la pròpia vorera, la frontera i el rebedor eren els espais més importants de la casa, els espais de socialització.

 

La creació de blocs residencials de quatre i cinc altures –com els que apareixen en les recreacions il·lustrades del PEC– barraran alguns dels pasos existents cap a la mar i consolidaran unes altres barreres, i representa una agressió a la trama urbana tradicionali als avantatges històrics per a la qualitat de vida dels veïns. Provoca, a més, just l'efecte contrari al que diu perseguir: aïlla el poble de la mar i crea una sòlida frontera de nous edificis residencials –i nous habitants– que miraran a la platja i la taparan a la resta dels veïns, sobretot en els blocs de l'entorn d'Eugènia Vinyes, i també, en menor mida, en els de Doctor Lluch.

 

Per l'altra banda, construir cinc unitats residencials amb espais verds interiors, com mostren les imàtgens, és contrari a la conformació tradicional de les vivendes: l'antiga cohesió social del Cabanyal –arrasada en les últimes dècades– està lligada a la disposició de les cases, bolcades al carrer com a espai de convivència; just al contrari del concepte residencial, tan de moda, que incita a viure tancat dins d'una comunitat privilegiada i d'esquenes al carrer i a la resta del veïnat.

 

Recuperar la població, bastir mil vivendes

 

El concepte de recuperar població és el més confús. D'entrada és interessant que el pla tinga en compte a la població que ha abandonat el Cabanyal, per diversos motius, o als fills dels actuals habitants que vullguen seguir fent vida ací, quan s'emancipen, però el pla parla de repoblar. Textualment diu que cal atraure al nou barri als veïns que l'abandonaren i a nous habitants que enriquisquen el teixit social. Esta és la base que justifica la construcció de mil noves vivendes en els blocs residencials.

 

És realment imprescindible apadrinar un efecte crida per a repoblar el Cabanyal? És precís repoblar precisament els espais que no estan edificats i construir blocs residencials per a satisfer eixe efecte crida? Pareix evident que un Cabanyal rehabilitat al costat de la mar és un dels llocs més atractius per a viure en València; no necessita cap efecte crida. I d'una institució pública, com l'Ajuntament, s'espera que resolga els problemes –molts i complexos– dels actuals veïns; no que actue com a promotora de blocs residencials per a atraure'n de nous a un poble que té ara mateixa una part important de la seua bossa de vivenda pendent de rehabilitar, reconstruir i rehabitar. En el Cabanyal existixen, segons diverses fonts, entorn a un 20-25% de vivendes deshabitades –algunes de propietat municipal-– i una considerable quantitat de xicotets solars disponibles, tot dins de la trama urbana tradicional.

 

Vivenda social en propietats municipals

 

Un dels grans reptes que sí que té l'Ajuntament és regular el mercat immobiliari per a que alguns dels actuals veïns, amb menor poder adquisitiu o major risc d'exclusió social, poguen fer front, amb èxit, a un procés de rehabilitació i regeneració que, després de dècades de degradació, augmentarà el preu de la vivenda, tant d'adquisició com de lloguer, i que, com a mínim, l'equipararà al de la resta del cap i casal.

 

Com pot regular el mercat un ajuntament? Pot generar una bossa de vivenda social(contemplada en el pla, per a lloguer social i protecció oficial, però de nova construcció) emprant els habitatges i solars que té en propietat. Açò permetria, a més, la rehabilitació de cases i reutilització de solars municipals, respectant i recuperant la trama urbana tradicional, i contribuiria, a més, a una ubicació aleatòria de la població minoritzadadurant els propers anys, evitant l'estratificació social.

 

Per a què construir els blocs residencials?

 

Si no és precís fer un efecte crida a nous veïns i es pot crear una bossa de vivenda social alhora que es rehabilita i reconstruïx la trama urbana tradicional, quina necessitat existix de promoure vivenda nova per part de l'Ajuntament? Si ni tan sols és precís, a penes, crear més espais per a vianants, per a què 1.000 places d'aparcament en altura? És més: si després de la rehabilitació i reconstrucció de la trama urbana tradicional i de l'habilitació de la bossa de vivendes d'ús social, encara en calen més, o si cal promoure'n algunes de renda lliure per a finançar les altres actuacions (es parla d'una Memòria de viabilitat econòmica però es desconeix encara el seu contingut)… ¿no es poden fer cases baixes, harmòniques en l'entorn i inserides en la graella tradicional, sense crear fronteres de 4/5 altures?

 

L'hotel, l'àrea Erasmus i els espais verds

 

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Sorprén, com ja hem comentat, la inclusió d'un projecte que, segons el text del pla, vol "enriquir el teixit social", afegint a l'ús residencial del PEC, el terciari ("comerç, oficines i hotel") en el cantó d'Eugènia Vinyes front als Docks, on estava el vell Bar Gol, on apareix l'hotel de 17 altures. El pla no concreta si este mateix espai va a ser en realitat un centre comercial i d'oficines a l'ús, junt amb l'hotel, ni per què es considera que el complex enriquirà el teixit social. En contrast amb esta intenció, no es dedica ni una línia al foment del comerç tradicional ni al seu encaix en el PEC.

 

Hi ha una altra zona d'actuació en l'entorn del tanatori de Servisa en Tarongers, on s'aprofiten els tres grans solars recaents a la redona central per a la construcció d'allotjaments per a estudiants estrangers. Això almenys es deduïx del subtítol de l'epígraf ("àrea Erasmus"), per més que el concepte de l'actuació el definix com a "ús educatiu-cutural".El text no desplega qui promouria i explotaria les instal·lacions. Estos blocs, com la resta, estan dissenyats també en forma de residencial semi-tancat de 4/5 altures. En el cas del projectat en la Malva-rosa té l'agravant de que tapona completament la ja escassa perspectiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, emblemàtic i centenari edifici moderniste de Francisco Mora (1913).

 

Un dels majors atractius del PEC, en un primer colp d'ull, és l'augment de les zones verdes en tota l'àrea d'actuació del PEC: 108.000 m2 més de les que n'hi havien, fonamentalment en l'àrea Erasmus i en la zona d'Eugènia Vinyes, la immensa majoria sobre solars preexistents. En realitat en un nou PEC que contemplara com a innecessaris els grans blocs residencials projectats es podrien aprofitar tots estos solars –o gran part d'ells– per a zones verdes, igualment, incloent a més, en elles, l'espai destinat a les noves construccions.

 

En tot cas, en l'hipotètic cas que es vullguera justificar l'edificabilitat en altura per a garantir zones verdes o d'esplai, cal recordar que les ja existents en tota esta àrea són considerables: tota la part de llevant de Doctor Lluch, de punta a punta, que queda a més al costat de la platja i del passeig marítim. No té trellat afegir més zones verdes a canvi d'omplir el Cabanyal d'edificis de quatre i cinc altures que encaixonen les actuals vivendes i les aïllen de la mar, guetificant-les fins i tot.

 

Un dels grans retrets al PEPRI, de fet, era que l'edificabilitat en altura en el nou tram de Blasco Ibáñez, amb edificis luxosos, era una forma de guetificar les parts del poble que quedaven al sud i al nord de l'avinguda, per a poder seguir fent obra nova a mida que s'anaren degradant estes àrees. Sense anar tan llunt, este PEC alimenta les mateixes pors.

 

PSPV-PSOE: una erràtica política en el Cabanyal

 

En el PGOU de 1988 l'Ajuntament governat pel PSPV-PSOE de Ricard Pérez Casado deixava oberta la possibilitat de la prolongació de Blasco Ibáñez. Aquella tímida posició deixà entreobert el clavill per a que la dreta, des que entrà en el consistori l'any 1991, fera bandera del projecte i decidira anar a la guerra contra l'oposició veïnal. Amb la boca més o menys xicoteta els posteriors dirigents socialistes sempre s'han penedit d'allò i obertament s'han posicionat per la rehabilitació integral del Cabanyal. Este PEC és un gerro d'aigua gelada per a milers de veïns, com ja va ser-ho el globus sonda llançat fa uns mesos, quan es va anunciar la destrucció de part de l'actual polideportiu per a construir 700 vivendes, anunci ràpidament rectificat.

 

L'actual versió preliminar del PEC preocupa, més que per les propostes concretes, per la filosofia que subjau i que delata una alarmant falta de sensibilitat per la preservació patrimonial i identitària del Cabanyal.

 

Un altre PEC és possible

 

Potser el Cabanyal del futur a penes mantinga un rastre del que formàrem part nosaltres i els nostres pares i els nostres iaios. Les ciutats en general creixen amb escàs respecte pel seu passat, deixant en tot cas illes excepcionals d'altre temps i arrasant la resta, creant capes que se suplanten les unes a les altres, amb el gust estètic de cada època i la perenne irreverència per la memòria col·lectiva. Per això és molt difícil –i valuós– trobar un conjunt patrimonial com el que representa el Cabanyal, encara i a pesar de les enormes agressions estètiques patides des dels anys 60 del segle XX.

 

L'oportunitat és ara i ací. Des d'un punt de vista arquitectònic i patrimonial --–i també polític– este PEC representa una oportunitat històrica perduda per al Cabanyal i per a la ciutat de València. Un altre PEC és possible: més modest i econòmic, respectuós amb la identitat històrica del poble i que es puga executar en un màxim de cinc anys, un termini raonable per a la vida quotidiana dels veïns. Perquè tan important com encertar amb el pla és permetre als ciutadans que puguen rescatar, a la fi, les seues vides, després de tres dècades de lluita. A banda dels arguments exposts, quinze anys és molt de temps, un galló massa gran de vida, un horitzó en excés llunyà per a poder mantindre la il·lusió de tornar a vore la llum, al final del túnel. Un altre PEC és possible. I precís.

 

Felip Bens

  

valenciaplaza.com/pla-especial-del-cabanyal-un-nou-cami-a...

  

RESUMEN EJECUTIVO CORRESPONDIENTE AL PLAN ESPECIAL DEL CABANYAL-CANYAMELAR Y SU ENTORNO URBANO (PEC).

 

servicios.lasprovincias.es/documentos/nuevo-plan-cabanyal...

El Cabanyal y su Plan Especial: un nuevo camino hacia ningún lugar

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

  

Pla Especial del Cabanyal: un nou camí a cap de lloc

  

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, ha fet públic, després de més d'un any de treball, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar i el seu entorn (PEC), que substituïx al PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior), el projecte abanderat durant lustres pel consistori de Rita Barberà, aprovat l'any 2001 i suspés pel Ministeri de Cultura en 2016.

 

El PEC, per tant, hauria d'acaramullar les expectatives i esperances dels veïns i col·lectius que des de fa tres dècades han lluitat per a preservar un Cabanyal sancer i viu i contra l'amenaça que representava (per als propietaris de 1600 vivendes i per al patrimoni moderniste), la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Les noves directrius s'han proposat de viva veu i a través d'un pdf amb escassa informació específica (és una "versió preliminar" del PEC) i difícil de trobar per al gran públic.

 

Trenta anys de degradació… i quinze de regeneració

 

Durant 24 anys els consistoris conservadors liderats per l'alcaldessa Barberà (1991-2015) tractaren d'impondre la prolongació de Blasco Ibáñez contra una majoria de la població, aplastant, a finals del segle XX. N'han transcorregut tres i mig més, amb el govern de la Nau, que anuncià des del minut 1 que el Cabanyal era una de les seues prioritats. Per als oïts del veïnat aquelles paraules eren música celestial i molts estaven convençuts que la situació es capgiraria. Hui la sensació generalitzada és de frustració i decepció.

 

Mentres governà el PP l'oposició a la prolongació de l'avinguda minvà progressivament, no per falta de convicció, sinó per un argument cada volta més arguït: "arribats a tal punt de degradació, que facen allò que vullguen, però que facen alguna cosa. No es pot viure en estes condicions". Hui el nou Pla Especial del Cabanyal (PEC) podria aplegar a obtindre la cabotada d'una majoria de veïns per pur cansament, per resignació, tot i que els parega decebedor. Seria un error gravíssim haver aplegat fins ací per a morir a la vora: s'estima que l'execució del PEC va a tardar quinze anys, amb la qual cosa serà important lluitar per millorar cada detall, per pegar-li la volta, si cal, abans que comence. O es farà molt llarg. De fet, la primera cosa a reivindicar és un pla més modest, executable en un màxim de cinc anys, per a reduir l'afectació sobre la vida quotidiana dels veïns. Després de tres dècades de degradació i negligències, castigar al Cabanyal amb quinze anys d'obres és, de tot punt, excesiu.

 

Regeneració urbana i rehabilitació, incompatibles?

 

Es diria que existix una certa obsessió amb construir un gran hotel prop del port: si fa un temps Ribó desautoritzava un projecte per a convertir els Docks en un hotel-casino, fa poc tornava la polèmica amb l'anunci de bastir un gran hotel junt a l'estació marítima. Torna l'hotel a estar en l'horitzó, dins del PEC, com si fóra essencial per al futur del Cabanyal.

 

Ara fa dotze anys que s'inaugurà l'hotel de Les Arenes, arrasant l'antic balneari de finals del segle XIX i amb una altura excepcional. L'operació fon molt criticada però l'edifici de gran luxe es construí, creant una pantalla de més que dubtós gust estètic entre la mar i eixa àrea del Cabanyal. Molta de l'atenció del PEC s'ha centrat ara en este hotel de 17 altures però, tot i que siga difícil de justificar des del punt de vista de la regeneració del Cabanyal (la paraula rehabilitació pareix haver desaparegut del discurs), no és el pitjor dels problemes del pla. La idoneïtat o no de l'hotel no hauria, en cap cas, de solapar el necessari debat sobre la conveniència general del pla.

 

Gerardo Roger, director de l'equip redactor del pla, i els altres signants exposen, d'entrada, la filosofia que els mou. En esta part preliminar ja apareixen les primeres contradiccions: per una banda s'explica que el PEC partix del PEPRI de 2001, suspés l'any 2016 perquè representava l'expoliació del conjunt històric del Cabanyal, perquè destruïa la trama urbana i part dels elements protegits; però el PEC no suggerix, ni explícitament ni implícitament, la protecció d'eixe conjunt com a tal –de la trama– ni prioritza l'harmonització de l'actuació prevista amb eixa graella i amb el patrimoni protegit. Es posiciona, més bé, per "la regeneració urbana i socioeconòmica", literalment. Sobre esta base, el pla desplega tres objectius essencials: recuperar la mar, la població i el carrer i l'espai públic. Si Rita alçara el cap podria argumentar que el seu PEPRI buscava just açò mateix.

 

Recuperar la mar, el carrer?

 

Per a la connexió amb la mar s'han dissenyat itineraris de mobilitat tranquila. La intenció naix d'un cert desconeixement del Cabanyal, ja que millorar la ciutat per als vianants és una necessitat en molts punts, però no una urgència ací. En realitat la trama històrica del Cabanyal, eixa estructura urbana heretada de les fileres de barraques originàries, forma una graella de carrers paral·lels i travessies per a vianants perpendiculars a la mar. El Cabanyal històric ja és just això que ara es vol implementar. Així que, en tot cas, sí que és molt interessant suprimir (o resoldre) les barreres que s'han creat amb els anys, però sense perdre de vista que actualment l'accés dels vianants a la mar és més que òptim i que, per tant, esta actuació és un tant gratuïta, i més encara si tenint en compte que és el motiu que justifica la construcció de cinc aparcaments en altura i un subterrani per a 1.300 vehicles.

 

El Cabanyal no necessita recuperar la mar; este és un concepte estrany a la situació del poble i la idiosincràcia dels veïns. La mar se n'entra en el Cabanyal a través de la trama urbana que oxigena carrers i travessies, amb la brisa. La mar està a un pas i ben present en tots els carrers, banyats per la llum, sobretot en aquelles àrees on s'han mantingut les cases de dos altures i l'estructura de carrers i travessies està inalterada.

 

S'anuncia també en el pla la intenció de recuperar el carrer i l'espai públic. En el Cabanyal tradicionalment –de forma minvant– s'ha viscut de cara al carrer. Tant és així que la pròpia vorera, la frontera i el rebedor eren els espais més importants de la casa, els espais de socialització.

 

La creació de blocs residencials de quatre i cinc altures –com els que apareixen en les recreacions il·lustrades del PEC– barraran alguns dels pasos existents cap a la mar i consolidaran unes altres barreres, i representa una agressió a la trama urbana tradicionali als avantatges històrics per a la qualitat de vida dels veïns. Provoca, a més, just l'efecte contrari al que diu perseguir: aïlla el poble de la mar i crea una sòlida frontera de nous edificis residencials –i nous habitants– que miraran a la platja i la taparan a la resta dels veïns, sobretot en els blocs de l'entorn d'Eugènia Vinyes, i també, en menor mida, en els de Doctor Lluch.

 

Per l'altra banda, construir cinc unitats residencials amb espais verds interiors, com mostren les imàtgens, és contrari a la conformació tradicional de les vivendes: l'antiga cohesió social del Cabanyal –arrasada en les últimes dècades– està lligada a la disposició de les cases, bolcades al carrer com a espai de convivència; just al contrari del concepte residencial, tan de moda, que incita a viure tancat dins d'una comunitat privilegiada i d'esquenes al carrer i a la resta del veïnat.

 

Recuperar la població, bastir mil vivendes

 

El concepte de recuperar població és el més confús. D'entrada és interessant que el pla tinga en compte a la població que ha abandonat el Cabanyal, per diversos motius, o als fills dels actuals habitants que vullguen seguir fent vida ací, quan s'emancipen, però el pla parla de repoblar. Textualment diu que cal atraure al nou barri als veïns que l'abandonaren i a nous habitants que enriquisquen el teixit social. Esta és la base que justifica la construcció de mil noves vivendes en els blocs residencials.

 

És realment imprescindible apadrinar un efecte crida per a repoblar el Cabanyal? És precís repoblar precisament els espais que no estan edificats i construir blocs residencials per a satisfer eixe efecte crida? Pareix evident que un Cabanyal rehabilitat al costat de la mar és un dels llocs més atractius per a viure en València; no necessita cap efecte crida. I d'una institució pública, com l'Ajuntament, s'espera que resolga els problemes –molts i complexos– dels actuals veïns; no que actue com a promotora de blocs residencials per a atraure'n de nous a un poble que té ara mateixa una part important de la seua bossa de vivenda pendent de rehabilitar, reconstruir i rehabitar. En el Cabanyal existixen, segons diverses fonts, entorn a un 20-25% de vivendes deshabitades –algunes de propietat municipal-– i una considerable quantitat de xicotets solars disponibles, tot dins de la trama urbana tradicional.

 

Vivenda social en propietats municipals

 

Un dels grans reptes que sí que té l'Ajuntament és regular el mercat immobiliari per a que alguns dels actuals veïns, amb menor poder adquisitiu o major risc d'exclusió social, poguen fer front, amb èxit, a un procés de rehabilitació i regeneració que, després de dècades de degradació, augmentarà el preu de la vivenda, tant d'adquisició com de lloguer, i que, com a mínim, l'equipararà al de la resta del cap i casal.

 

Com pot regular el mercat un ajuntament? Pot generar una bossa de vivenda social(contemplada en el pla, per a lloguer social i protecció oficial, però de nova construcció) emprant els habitatges i solars que té en propietat. Açò permetria, a més, la rehabilitació de cases i reutilització de solars municipals, respectant i recuperant la trama urbana tradicional, i contribuiria, a més, a una ubicació aleatòria de la població minoritzadadurant els propers anys, evitant l'estratificació social.

 

Per a què construir els blocs residencials?

 

Si no és precís fer un efecte crida a nous veïns i es pot crear una bossa de vivenda social alhora que es rehabilita i reconstruïx la trama urbana tradicional, quina necessitat existix de promoure vivenda nova per part de l'Ajuntament? Si ni tan sols és precís, a penes, crear més espais per a vianants, per a què 1.000 places d'aparcament en altura? És més: si després de la rehabilitació i reconstrucció de la trama urbana tradicional i de l'habilitació de la bossa de vivendes d'ús social, encara en calen més, o si cal promoure'n algunes de renda lliure per a finançar les altres actuacions (es parla d'una Memòria de viabilitat econòmica però es desconeix encara el seu contingut)… ¿no es poden fer cases baixes, harmòniques en l'entorn i inserides en la graella tradicional, sense crear fronteres de 4/5 altures?

 

L'hotel, l'àrea Erasmus i els espais verds

 

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Sorprén, com ja hem comentat, la inclusió d'un projecte que, segons el text del pla, vol "enriquir el teixit social", afegint a l'ús residencial del PEC, el terciari ("comerç, oficines i hotel") en el cantó d'Eugènia Vinyes front als Docks, on estava el vell Bar Gol, on apareix l'hotel de 17 altures. El pla no concreta si este mateix espai va a ser en realitat un centre comercial i d'oficines a l'ús, junt amb l'hotel, ni per què es considera que el complex enriquirà el teixit social. En contrast amb esta intenció, no es dedica ni una línia al foment del comerç tradicional ni al seu encaix en el PEC.

 

Hi ha una altra zona d'actuació en l'entorn del tanatori de Servisa en Tarongers, on s'aprofiten els tres grans solars recaents a la redona central per a la construcció d'allotjaments per a estudiants estrangers. Això almenys es deduïx del subtítol de l'epígraf ("àrea Erasmus"), per més que el concepte de l'actuació el definix com a "ús educatiu-cutural".El text no desplega qui promouria i explotaria les instal·lacions. Estos blocs, com la resta, estan dissenyats també en forma de residencial semi-tancat de 4/5 altures. En el cas del projectat en la Malva-rosa té l'agravant de que tapona completament la ja escassa perspectiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, emblemàtic i centenari edifici moderniste de Francisco Mora (1913).

 

Un dels majors atractius del PEC, en un primer colp d'ull, és l'augment de les zones verdes en tota l'àrea d'actuació del PEC: 108.000 m2 més de les que n'hi havien, fonamentalment en l'àrea Erasmus i en la zona d'Eugènia Vinyes, la immensa majoria sobre solars preexistents. En realitat en un nou PEC que contemplara com a innecessaris els grans blocs residencials projectats es podrien aprofitar tots estos solars –o gran part d'ells– per a zones verdes, igualment, incloent a més, en elles, l'espai destinat a les noves construccions.

 

En tot cas, en l'hipotètic cas que es vullguera justificar l'edificabilitat en altura per a garantir zones verdes o d'esplai, cal recordar que les ja existents en tota esta àrea són considerables: tota la part de llevant de Doctor Lluch, de punta a punta, que queda a més al costat de la platja i del passeig marítim. No té trellat afegir més zones verdes a canvi d'omplir el Cabanyal d'edificis de quatre i cinc altures que encaixonen les actuals vivendes i les aïllen de la mar, guetificant-les fins i tot.

 

Un dels grans retrets al PEPRI, de fet, era que l'edificabilitat en altura en el nou tram de Blasco Ibáñez, amb edificis luxosos, era una forma de guetificar les parts del poble que quedaven al sud i al nord de l'avinguda, per a poder seguir fent obra nova a mida que s'anaren degradant estes àrees. Sense anar tan llunt, este PEC alimenta les mateixes pors.

 

PSPV-PSOE: una erràtica política en el Cabanyal

 

En el PGOU de 1988 l'Ajuntament governat pel PSPV-PSOE de Ricard Pérez Casado deixava oberta la possibilitat de la prolongació de Blasco Ibáñez. Aquella tímida posició deixà entreobert el clavill per a que la dreta, des que entrà en el consistori l'any 1991, fera bandera del projecte i decidira anar a la guerra contra l'oposició veïnal. Amb la boca més o menys xicoteta els posteriors dirigents socialistes sempre s'han penedit d'allò i obertament s'han posicionat per la rehabilitació integral del Cabanyal. Este PEC és un gerro d'aigua gelada per a milers de veïns, com ja va ser-ho el globus sonda llançat fa uns mesos, quan es va anunciar la destrucció de part de l'actual polideportiu per a construir 700 vivendes, anunci ràpidament rectificat.

 

L'actual versió preliminar del PEC preocupa, més que per les propostes concretes, per la filosofia que subjau i que delata una alarmant falta de sensibilitat per la preservació patrimonial i identitària del Cabanyal.

 

Un altre PEC és possible

 

Potser el Cabanyal del futur a penes mantinga un rastre del que formàrem part nosaltres i els nostres pares i els nostres iaios. Les ciutats en general creixen amb escàs respecte pel seu passat, deixant en tot cas illes excepcionals d'altre temps i arrasant la resta, creant capes que se suplanten les unes a les altres, amb el gust estètic de cada època i la perenne irreverència per la memòria col·lectiva. Per això és molt difícil –i valuós– trobar un conjunt patrimonial com el que representa el Cabanyal, encara i a pesar de les enormes agressions estètiques patides des dels anys 60 del segle XX.

 

L'oportunitat és ara i ací. Des d'un punt de vista arquitectònic i patrimonial --–i també polític– este PEC representa una oportunitat històrica perduda per al Cabanyal i per a la ciutat de València. Un altre PEC és possible: més modest i econòmic, respectuós amb la identitat històrica del poble i que es puga executar en un màxim de cinc anys, un termini raonable per a la vida quotidiana dels veïns. Perquè tan important com encertar amb el pla és permetre als ciutadans que puguen rescatar, a la fi, les seues vides, després de tres dècades de lluita. A banda dels arguments exposts, quinze anys és molt de temps, un galló massa gran de vida, un horitzó en excés llunyà per a poder mantindre la il·lusió de tornar a vore la llum, al final del túnel. Un altre PEC és possible. I precís.

 

Felip Bens

  

valenciaplaza.com/pla-especial-del-cabanyal-un-nou-cami-a...

  

RESUMEN EJECUTIVO CORRESPONDIENTE AL PLAN ESPECIAL DEL CABANYAL-CANYAMELAR Y SU ENTORNO URBANO (PEC).

 

servicios.lasprovincias.es/documentos/nuevo-plan-cabanyal...

El Cabanyal y su Plan Especial: un nuevo camino hacia ningún lugar

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

  

Pla Especial del Cabanyal: un nou camí a cap de lloc

  

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, ha fet públic, després de més d'un any de treball, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar i el seu entorn (PEC), que substituïx al PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior), el projecte abanderat durant lustres pel consistori de Rita Barberà, aprovat l'any 2001 i suspés pel Ministeri de Cultura en 2016.

 

El PEC, per tant, hauria d'acaramullar les expectatives i esperances dels veïns i col·lectius que des de fa tres dècades han lluitat per a preservar un Cabanyal sancer i viu i contra l'amenaça que representava (per als propietaris de 1600 vivendes i per al patrimoni moderniste), la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Les noves directrius s'han proposat de viva veu i a través d'un pdf amb escassa informació específica (és una "versió preliminar" del PEC) i difícil de trobar per al gran públic.

 

Trenta anys de degradació… i quinze de regeneració

 

Durant 24 anys els consistoris conservadors liderats per l'alcaldessa Barberà (1991-2015) tractaren d'impondre la prolongació de Blasco Ibáñez contra una majoria de la població, aplastant, a finals del segle XX. N'han transcorregut tres i mig més, amb el govern de la Nau, que anuncià des del minut 1 que el Cabanyal era una de les seues prioritats. Per als oïts del veïnat aquelles paraules eren música celestial i molts estaven convençuts que la situació es capgiraria. Hui la sensació generalitzada és de frustració i decepció.

 

Mentres governà el PP l'oposició a la prolongació de l'avinguda minvà progressivament, no per falta de convicció, sinó per un argument cada volta més arguït: "arribats a tal punt de degradació, que facen allò que vullguen, però que facen alguna cosa. No es pot viure en estes condicions". Hui el nou Pla Especial del Cabanyal (PEC) podria aplegar a obtindre la cabotada d'una majoria de veïns per pur cansament, per resignació, tot i que els parega decebedor. Seria un error gravíssim haver aplegat fins ací per a morir a la vora: s'estima que l'execució del PEC va a tardar quinze anys, amb la qual cosa serà important lluitar per millorar cada detall, per pegar-li la volta, si cal, abans que comence. O es farà molt llarg. De fet, la primera cosa a reivindicar és un pla més modest, executable en un màxim de cinc anys, per a reduir l'afectació sobre la vida quotidiana dels veïns. Després de tres dècades de degradació i negligències, castigar al Cabanyal amb quinze anys d'obres és, de tot punt, excesiu.

 

Regeneració urbana i rehabilitació, incompatibles?

 

Es diria que existix una certa obsessió amb construir un gran hotel prop del port: si fa un temps Ribó desautoritzava un projecte per a convertir els Docks en un hotel-casino, fa poc tornava la polèmica amb l'anunci de bastir un gran hotel junt a l'estació marítima. Torna l'hotel a estar en l'horitzó, dins del PEC, com si fóra essencial per al futur del Cabanyal.

 

Ara fa dotze anys que s'inaugurà l'hotel de Les Arenes, arrasant l'antic balneari de finals del segle XIX i amb una altura excepcional. L'operació fon molt criticada però l'edifici de gran luxe es construí, creant una pantalla de més que dubtós gust estètic entre la mar i eixa àrea del Cabanyal. Molta de l'atenció del PEC s'ha centrat ara en este hotel de 17 altures però, tot i que siga difícil de justificar des del punt de vista de la regeneració del Cabanyal (la paraula rehabilitació pareix haver desaparegut del discurs), no és el pitjor dels problemes del pla. La idoneïtat o no de l'hotel no hauria, en cap cas, de solapar el necessari debat sobre la conveniència general del pla.

 

Gerardo Roger, director de l'equip redactor del pla, i els altres signants exposen, d'entrada, la filosofia que els mou. En esta part preliminar ja apareixen les primeres contradiccions: per una banda s'explica que el PEC partix del PEPRI de 2001, suspés l'any 2016 perquè representava l'expoliació del conjunt històric del Cabanyal, perquè destruïa la trama urbana i part dels elements protegits; però el PEC no suggerix, ni explícitament ni implícitament, la protecció d'eixe conjunt com a tal –de la trama– ni prioritza l'harmonització de l'actuació prevista amb eixa graella i amb el patrimoni protegit. Es posiciona, més bé, per "la regeneració urbana i socioeconòmica", literalment. Sobre esta base, el pla desplega tres objectius essencials: recuperar la mar, la població i el carrer i l'espai públic. Si Rita alçara el cap podria argumentar que el seu PEPRI buscava just açò mateix.

 

Recuperar la mar, el carrer?

 

Per a la connexió amb la mar s'han dissenyat itineraris de mobilitat tranquila. La intenció naix d'un cert desconeixement del Cabanyal, ja que millorar la ciutat per als vianants és una necessitat en molts punts, però no una urgència ací. En realitat la trama històrica del Cabanyal, eixa estructura urbana heretada de les fileres de barraques originàries, forma una graella de carrers paral·lels i travessies per a vianants perpendiculars a la mar. El Cabanyal històric ja és just això que ara es vol implementar. Així que, en tot cas, sí que és molt interessant suprimir (o resoldre) les barreres que s'han creat amb els anys, però sense perdre de vista que actualment l'accés dels vianants a la mar és més que òptim i que, per tant, esta actuació és un tant gratuïta, i més encara si tenint en compte que és el motiu que justifica la construcció de cinc aparcaments en altura i un subterrani per a 1.300 vehicles.

 

El Cabanyal no necessita recuperar la mar; este és un concepte estrany a la situació del poble i la idiosincràcia dels veïns. La mar se n'entra en el Cabanyal a través de la trama urbana que oxigena carrers i travessies, amb la brisa. La mar està a un pas i ben present en tots els carrers, banyats per la llum, sobretot en aquelles àrees on s'han mantingut les cases de dos altures i l'estructura de carrers i travessies està inalterada.

 

S'anuncia també en el pla la intenció de recuperar el carrer i l'espai públic. En el Cabanyal tradicionalment –de forma minvant– s'ha viscut de cara al carrer. Tant és així que la pròpia vorera, la frontera i el rebedor eren els espais més importants de la casa, els espais de socialització.

 

La creació de blocs residencials de quatre i cinc altures –com els que apareixen en les recreacions il·lustrades del PEC– barraran alguns dels pasos existents cap a la mar i consolidaran unes altres barreres, i representa una agressió a la trama urbana tradicionali als avantatges històrics per a la qualitat de vida dels veïns. Provoca, a més, just l'efecte contrari al que diu perseguir: aïlla el poble de la mar i crea una sòlida frontera de nous edificis residencials –i nous habitants– que miraran a la platja i la taparan a la resta dels veïns, sobretot en els blocs de l'entorn d'Eugènia Vinyes, i també, en menor mida, en els de Doctor Lluch.

 

Per l'altra banda, construir cinc unitats residencials amb espais verds interiors, com mostren les imàtgens, és contrari a la conformació tradicional de les vivendes: l'antiga cohesió social del Cabanyal –arrasada en les últimes dècades– està lligada a la disposició de les cases, bolcades al carrer com a espai de convivència; just al contrari del concepte residencial, tan de moda, que incita a viure tancat dins d'una comunitat privilegiada i d'esquenes al carrer i a la resta del veïnat.

 

Recuperar la població, bastir mil vivendes

 

El concepte de recuperar població és el més confús. D'entrada és interessant que el pla tinga en compte a la població que ha abandonat el Cabanyal, per diversos motius, o als fills dels actuals habitants que vullguen seguir fent vida ací, quan s'emancipen, però el pla parla de repoblar. Textualment diu que cal atraure al nou barri als veïns que l'abandonaren i a nous habitants que enriquisquen el teixit social. Esta és la base que justifica la construcció de mil noves vivendes en els blocs residencials.

 

És realment imprescindible apadrinar un efecte crida per a repoblar el Cabanyal? És precís repoblar precisament els espais que no estan edificats i construir blocs residencials per a satisfer eixe efecte crida? Pareix evident que un Cabanyal rehabilitat al costat de la mar és un dels llocs més atractius per a viure en València; no necessita cap efecte crida. I d'una institució pública, com l'Ajuntament, s'espera que resolga els problemes –molts i complexos– dels actuals veïns; no que actue com a promotora de blocs residencials per a atraure'n de nous a un poble que té ara mateixa una part important de la seua bossa de vivenda pendent de rehabilitar, reconstruir i rehabitar. En el Cabanyal existixen, segons diverses fonts, entorn a un 20-25% de vivendes deshabitades –algunes de propietat municipal-– i una considerable quantitat de xicotets solars disponibles, tot dins de la trama urbana tradicional.

 

Vivenda social en propietats municipals

 

Un dels grans reptes que sí que té l'Ajuntament és regular el mercat immobiliari per a que alguns dels actuals veïns, amb menor poder adquisitiu o major risc d'exclusió social, poguen fer front, amb èxit, a un procés de rehabilitació i regeneració que, després de dècades de degradació, augmentarà el preu de la vivenda, tant d'adquisició com de lloguer, i que, com a mínim, l'equipararà al de la resta del cap i casal.

 

Com pot regular el mercat un ajuntament? Pot generar una bossa de vivenda social(contemplada en el pla, per a lloguer social i protecció oficial, però de nova construcció) emprant els habitatges i solars que té en propietat. Açò permetria, a més, la rehabilitació de cases i reutilització de solars municipals, respectant i recuperant la trama urbana tradicional, i contribuiria, a més, a una ubicació aleatòria de la població minoritzadadurant els propers anys, evitant l'estratificació social.

 

Per a què construir els blocs residencials?

 

Si no és precís fer un efecte crida a nous veïns i es pot crear una bossa de vivenda social alhora que es rehabilita i reconstruïx la trama urbana tradicional, quina necessitat existix de promoure vivenda nova per part de l'Ajuntament? Si ni tan sols és precís, a penes, crear més espais per a vianants, per a què 1.000 places d'aparcament en altura? És més: si després de la rehabilitació i reconstrucció de la trama urbana tradicional i de l'habilitació de la bossa de vivendes d'ús social, encara en calen més, o si cal promoure'n algunes de renda lliure per a finançar les altres actuacions (es parla d'una Memòria de viabilitat econòmica però es desconeix encara el seu contingut)… ¿no es poden fer cases baixes, harmòniques en l'entorn i inserides en la graella tradicional, sense crear fronteres de 4/5 altures?

 

L'hotel, l'àrea Erasmus i els espais verds

 

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Sorprén, com ja hem comentat, la inclusió d'un projecte que, segons el text del pla, vol "enriquir el teixit social", afegint a l'ús residencial del PEC, el terciari ("comerç, oficines i hotel") en el cantó d'Eugènia Vinyes front als Docks, on estava el vell Bar Gol, on apareix l'hotel de 17 altures. El pla no concreta si este mateix espai va a ser en realitat un centre comercial i d'oficines a l'ús, junt amb l'hotel, ni per què es considera que el complex enriquirà el teixit social. En contrast amb esta intenció, no es dedica ni una línia al foment del comerç tradicional ni al seu encaix en el PEC.

 

Hi ha una altra zona d'actuació en l'entorn del tanatori de Servisa en Tarongers, on s'aprofiten els tres grans solars recaents a la redona central per a la construcció d'allotjaments per a estudiants estrangers. Això almenys es deduïx del subtítol de l'epígraf ("àrea Erasmus"), per més que el concepte de l'actuació el definix com a "ús educatiu-cutural".El text no desplega qui promouria i explotaria les instal·lacions. Estos blocs, com la resta, estan dissenyats també en forma de residencial semi-tancat de 4/5 altures. En el cas del projectat en la Malva-rosa té l'agravant de que tapona completament la ja escassa perspectiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, emblemàtic i centenari edifici moderniste de Francisco Mora (1913).

 

Un dels majors atractius del PEC, en un primer colp d'ull, és l'augment de les zones verdes en tota l'àrea d'actuació del PEC: 108.000 m2 més de les que n'hi havien, fonamentalment en l'àrea Erasmus i en la zona d'Eugènia Vinyes, la immensa majoria sobre solars preexistents. En realitat en un nou PEC que contemplara com a innecessaris els grans blocs residencials projectats es podrien aprofitar tots estos solars –o gran part d'ells– per a zones verdes, igualment, incloent a més, en elles, l'espai destinat a les noves construccions.

 

En tot cas, en l'hipotètic cas que es vullguera justificar l'edificabilitat en altura per a garantir zones verdes o d'esplai, cal recordar que les ja existents en tota esta àrea són considerables: tota la part de llevant de Doctor Lluch, de punta a punta, que queda a més al costat de la platja i del passeig marítim. No té trellat afegir més zones verdes a canvi d'omplir el Cabanyal d'edificis de quatre i cinc altures que encaixonen les actuals vivendes i les aïllen de la mar, guetificant-les fins i tot.

 

Un dels grans retrets al PEPRI, de fet, era que l'edificabilitat en altura en el nou tram de Blasco Ibáñez, amb edificis luxosos, era una forma de guetificar les parts del poble que quedaven al sud i al nord de l'avinguda, per a poder seguir fent obra nova a mida que s'anaren degradant estes àrees. Sense anar tan llunt, este PEC alimenta les mateixes pors.

 

PSPV-PSOE: una erràtica política en el Cabanyal

 

En el PGOU de 1988 l'Ajuntament governat pel PSPV-PSOE de Ricard Pérez Casado deixava oberta la possibilitat de la prolongació de Blasco Ibáñez. Aquella tímida posició deixà entreobert el clavill per a que la dreta, des que entrà en el consistori l'any 1991, fera bandera del projecte i decidira anar a la guerra contra l'oposició veïnal. Amb la boca més o menys xicoteta els posteriors dirigents socialistes sempre s'han penedit d'allò i obertament s'han posicionat per la rehabilitació integral del Cabanyal. Este PEC és un gerro d'aigua gelada per a milers de veïns, com ja va ser-ho el globus sonda llançat fa uns mesos, quan es va anunciar la destrucció de part de l'actual polideportiu per a construir 700 vivendes, anunci ràpidament rectificat.

 

L'actual versió preliminar del PEC preocupa, més que per les propostes concretes, per la filosofia que subjau i que delata una alarmant falta de sensibilitat per la preservació patrimonial i identitària del Cabanyal.

 

Un altre PEC és possible

 

Potser el Cabanyal del futur a penes mantinga un rastre del que formàrem part nosaltres i els nostres pares i els nostres iaios. Les ciutats en general creixen amb escàs respecte pel seu passat, deixant en tot cas illes excepcionals d'altre temps i arrasant la resta, creant capes que se suplanten les unes a les altres, amb el gust estètic de cada època i la perenne irreverència per la memòria col·lectiva. Per això és molt difícil –i valuós– trobar un conjunt patrimonial com el que representa el Cabanyal, encara i a pesar de les enormes agressions estètiques patides des dels anys 60 del segle XX.

 

L'oportunitat és ara i ací. Des d'un punt de vista arquitectònic i patrimonial --–i també polític– este PEC representa una oportunitat històrica perduda per al Cabanyal i per a la ciutat de València. Un altre PEC és possible: més modest i econòmic, respectuós amb la identitat històrica del poble i que es puga executar en un màxim de cinc anys, un termini raonable per a la vida quotidiana dels veïns. Perquè tan important com encertar amb el pla és permetre als ciutadans que puguen rescatar, a la fi, les seues vides, després de tres dècades de lluita. A banda dels arguments exposts, quinze anys és molt de temps, un galló massa gran de vida, un horitzó en excés llunyà per a poder mantindre la il·lusió de tornar a vore la llum, al final del túnel. Un altre PEC és possible. I precís.

 

Felip Bens

  

valenciaplaza.com/pla-especial-del-cabanyal-un-nou-cami-a...

  

RESUMEN EJECUTIVO CORRESPONDIENTE AL PLAN ESPECIAL DEL CABANYAL-CANYAMELAR Y SU ENTORNO URBANO (PEC).

 

servicios.lasprovincias.es/documentos/nuevo-plan-cabanyal...

El Cabanyal y su Plan Especial: un nuevo camino hacia ningún lugar

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

  

Pla Especial del Cabanyal: un nou camí a cap de lloc

  

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, ha fet públic, després de més d'un any de treball, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar i el seu entorn (PEC), que substituïx al PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior), el projecte abanderat durant lustres pel consistori de Rita Barberà, aprovat l'any 2001 i suspés pel Ministeri de Cultura en 2016.

 

El PEC, per tant, hauria d'acaramullar les expectatives i esperances dels veïns i col·lectius que des de fa tres dècades han lluitat per a preservar un Cabanyal sancer i viu i contra l'amenaça que representava (per als propietaris de 1600 vivendes i per al patrimoni moderniste), la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Les noves directrius s'han proposat de viva veu i a través d'un pdf amb escassa informació específica (és una "versió preliminar" del PEC) i difícil de trobar per al gran públic.

 

Trenta anys de degradació… i quinze de regeneració

 

Durant 24 anys els consistoris conservadors liderats per l'alcaldessa Barberà (1991-2015) tractaren d'impondre la prolongació de Blasco Ibáñez contra una majoria de la població, aplastant, a finals del segle XX. N'han transcorregut tres i mig més, amb el govern de la Nau, que anuncià des del minut 1 que el Cabanyal era una de les seues prioritats. Per als oïts del veïnat aquelles paraules eren música celestial i molts estaven convençuts que la situació es capgiraria. Hui la sensació generalitzada és de frustració i decepció.

 

Mentres governà el PP l'oposició a la prolongació de l'avinguda minvà progressivament, no per falta de convicció, sinó per un argument cada volta més arguït: "arribats a tal punt de degradació, que facen allò que vullguen, però que facen alguna cosa. No es pot viure en estes condicions". Hui el nou Pla Especial del Cabanyal (PEC) podria aplegar a obtindre la cabotada d'una majoria de veïns per pur cansament, per resignació, tot i que els parega decebedor. Seria un error gravíssim haver aplegat fins ací per a morir a la vora: s'estima que l'execució del PEC va a tardar quinze anys, amb la qual cosa serà important lluitar per millorar cada detall, per pegar-li la volta, si cal, abans que comence. O es farà molt llarg. De fet, la primera cosa a reivindicar és un pla més modest, executable en un màxim de cinc anys, per a reduir l'afectació sobre la vida quotidiana dels veïns. Després de tres dècades de degradació i negligències, castigar al Cabanyal amb quinze anys d'obres és, de tot punt, excesiu.

 

Regeneració urbana i rehabilitació, incompatibles?

 

Es diria que existix una certa obsessió amb construir un gran hotel prop del port: si fa un temps Ribó desautoritzava un projecte per a convertir els Docks en un hotel-casino, fa poc tornava la polèmica amb l'anunci de bastir un gran hotel junt a l'estació marítima. Torna l'hotel a estar en l'horitzó, dins del PEC, com si fóra essencial per al futur del Cabanyal.

 

Ara fa dotze anys que s'inaugurà l'hotel de Les Arenes, arrasant l'antic balneari de finals del segle XIX i amb una altura excepcional. L'operació fon molt criticada però l'edifici de gran luxe es construí, creant una pantalla de més que dubtós gust estètic entre la mar i eixa àrea del Cabanyal. Molta de l'atenció del PEC s'ha centrat ara en este hotel de 17 altures però, tot i que siga difícil de justificar des del punt de vista de la regeneració del Cabanyal (la paraula rehabilitació pareix haver desaparegut del discurs), no és el pitjor dels problemes del pla. La idoneïtat o no de l'hotel no hauria, en cap cas, de solapar el necessari debat sobre la conveniència general del pla.

 

Gerardo Roger, director de l'equip redactor del pla, i els altres signants exposen, d'entrada, la filosofia que els mou. En esta part preliminar ja apareixen les primeres contradiccions: per una banda s'explica que el PEC partix del PEPRI de 2001, suspés l'any 2016 perquè representava l'expoliació del conjunt històric del Cabanyal, perquè destruïa la trama urbana i part dels elements protegits; però el PEC no suggerix, ni explícitament ni implícitament, la protecció d'eixe conjunt com a tal –de la trama– ni prioritza l'harmonització de l'actuació prevista amb eixa graella i amb el patrimoni protegit. Es posiciona, més bé, per "la regeneració urbana i socioeconòmica", literalment. Sobre esta base, el pla desplega tres objectius essencials: recuperar la mar, la població i el carrer i l'espai públic. Si Rita alçara el cap podria argumentar que el seu PEPRI buscava just açò mateix.

 

Recuperar la mar, el carrer?

 

Per a la connexió amb la mar s'han dissenyat itineraris de mobilitat tranquila. La intenció naix d'un cert desconeixement del Cabanyal, ja que millorar la ciutat per als vianants és una necessitat en molts punts, però no una urgència ací. En realitat la trama històrica del Cabanyal, eixa estructura urbana heretada de les fileres de barraques originàries, forma una graella de carrers paral·lels i travessies per a vianants perpendiculars a la mar. El Cabanyal històric ja és just això que ara es vol implementar. Així que, en tot cas, sí que és molt interessant suprimir (o resoldre) les barreres que s'han creat amb els anys, però sense perdre de vista que actualment l'accés dels vianants a la mar és més que òptim i que, per tant, esta actuació és un tant gratuïta, i més encara si tenint en compte que és el motiu que justifica la construcció de cinc aparcaments en altura i un subterrani per a 1.300 vehicles.

 

El Cabanyal no necessita recuperar la mar; este és un concepte estrany a la situació del poble i la idiosincràcia dels veïns. La mar se n'entra en el Cabanyal a través de la trama urbana que oxigena carrers i travessies, amb la brisa. La mar està a un pas i ben present en tots els carrers, banyats per la llum, sobretot en aquelles àrees on s'han mantingut les cases de dos altures i l'estructura de carrers i travessies està inalterada.

 

S'anuncia també en el pla la intenció de recuperar el carrer i l'espai públic. En el Cabanyal tradicionalment –de forma minvant– s'ha viscut de cara al carrer. Tant és així que la pròpia vorera, la frontera i el rebedor eren els espais més importants de la casa, els espais de socialització.

 

La creació de blocs residencials de quatre i cinc altures –com els que apareixen en les recreacions il·lustrades del PEC– barraran alguns dels pasos existents cap a la mar i consolidaran unes altres barreres, i representa una agressió a la trama urbana tradicionali als avantatges històrics per a la qualitat de vida dels veïns. Provoca, a més, just l'efecte contrari al que diu perseguir: aïlla el poble de la mar i crea una sòlida frontera de nous edificis residencials –i nous habitants– que miraran a la platja i la taparan a la resta dels veïns, sobretot en els blocs de l'entorn d'Eugènia Vinyes, i també, en menor mida, en els de Doctor Lluch.

 

Per l'altra banda, construir cinc unitats residencials amb espais verds interiors, com mostren les imàtgens, és contrari a la conformació tradicional de les vivendes: l'antiga cohesió social del Cabanyal –arrasada en les últimes dècades– està lligada a la disposició de les cases, bolcades al carrer com a espai de convivència; just al contrari del concepte residencial, tan de moda, que incita a viure tancat dins d'una comunitat privilegiada i d'esquenes al carrer i a la resta del veïnat.

 

Recuperar la població, bastir mil vivendes

 

El concepte de recuperar població és el més confús. D'entrada és interessant que el pla tinga en compte a la població que ha abandonat el Cabanyal, per diversos motius, o als fills dels actuals habitants que vullguen seguir fent vida ací, quan s'emancipen, però el pla parla de repoblar. Textualment diu que cal atraure al nou barri als veïns que l'abandonaren i a nous habitants que enriquisquen el teixit social. Esta és la base que justifica la construcció de mil noves vivendes en els blocs residencials.

 

És realment imprescindible apadrinar un efecte crida per a repoblar el Cabanyal? És precís repoblar precisament els espais que no estan edificats i construir blocs residencials per a satisfer eixe efecte crida? Pareix evident que un Cabanyal rehabilitat al costat de la mar és un dels llocs més atractius per a viure en València; no necessita cap efecte crida. I d'una institució pública, com l'Ajuntament, s'espera que resolga els problemes –molts i complexos– dels actuals veïns; no que actue com a promotora de blocs residencials per a atraure'n de nous a un poble que té ara mateixa una part important de la seua bossa de vivenda pendent de rehabilitar, reconstruir i rehabitar. En el Cabanyal existixen, segons diverses fonts, entorn a un 20-25% de vivendes deshabitades –algunes de propietat municipal-– i una considerable quantitat de xicotets solars disponibles, tot dins de la trama urbana tradicional.

 

Vivenda social en propietats municipals

 

Un dels grans reptes que sí que té l'Ajuntament és regular el mercat immobiliari per a que alguns dels actuals veïns, amb menor poder adquisitiu o major risc d'exclusió social, poguen fer front, amb èxit, a un procés de rehabilitació i regeneració que, després de dècades de degradació, augmentarà el preu de la vivenda, tant d'adquisició com de lloguer, i que, com a mínim, l'equipararà al de la resta del cap i casal.

 

Com pot regular el mercat un ajuntament? Pot generar una bossa de vivenda social(contemplada en el pla, per a lloguer social i protecció oficial, però de nova construcció) emprant els habitatges i solars que té en propietat. Açò permetria, a més, la rehabilitació de cases i reutilització de solars municipals, respectant i recuperant la trama urbana tradicional, i contribuiria, a més, a una ubicació aleatòria de la població minoritzadadurant els propers anys, evitant l'estratificació social.

 

Per a què construir els blocs residencials?

 

Si no és precís fer un efecte crida a nous veïns i es pot crear una bossa de vivenda social alhora que es rehabilita i reconstruïx la trama urbana tradicional, quina necessitat existix de promoure vivenda nova per part de l'Ajuntament? Si ni tan sols és precís, a penes, crear més espais per a vianants, per a què 1.000 places d'aparcament en altura? És més: si després de la rehabilitació i reconstrucció de la trama urbana tradicional i de l'habilitació de la bossa de vivendes d'ús social, encara en calen més, o si cal promoure'n algunes de renda lliure per a finançar les altres actuacions (es parla d'una Memòria de viabilitat econòmica però es desconeix encara el seu contingut)… ¿no es poden fer cases baixes, harmòniques en l'entorn i inserides en la graella tradicional, sense crear fronteres de 4/5 altures?

 

L'hotel, l'àrea Erasmus i els espais verds

 

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Sorprén, com ja hem comentat, la inclusió d'un projecte que, segons el text del pla, vol "enriquir el teixit social", afegint a l'ús residencial del PEC, el terciari ("comerç, oficines i hotel") en el cantó d'Eugènia Vinyes front als Docks, on estava el vell Bar Gol, on apareix l'hotel de 17 altures. El pla no concreta si este mateix espai va a ser en realitat un centre comercial i d'oficines a l'ús, junt amb l'hotel, ni per què es considera que el complex enriquirà el teixit social. En contrast amb esta intenció, no es dedica ni una línia al foment del comerç tradicional ni al seu encaix en el PEC.

 

Hi ha una altra zona d'actuació en l'entorn del tanatori de Servisa en Tarongers, on s'aprofiten els tres grans solars recaents a la redona central per a la construcció d'allotjaments per a estudiants estrangers. Això almenys es deduïx del subtítol de l'epígraf ("àrea Erasmus"), per més que el concepte de l'actuació el definix com a "ús educatiu-cutural".El text no desplega qui promouria i explotaria les instal·lacions. Estos blocs, com la resta, estan dissenyats també en forma de residencial semi-tancat de 4/5 altures. En el cas del projectat en la Malva-rosa té l'agravant de que tapona completament la ja escassa perspectiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, emblemàtic i centenari edifici moderniste de Francisco Mora (1913).

 

Un dels majors atractius del PEC, en un primer colp d'ull, és l'augment de les zones verdes en tota l'àrea d'actuació del PEC: 108.000 m2 més de les que n'hi havien, fonamentalment en l'àrea Erasmus i en la zona d'Eugènia Vinyes, la immensa majoria sobre solars preexistents. En realitat en un nou PEC que contemplara com a innecessaris els grans blocs residencials projectats es podrien aprofitar tots estos solars –o gran part d'ells– per a zones verdes, igualment, incloent a més, en elles, l'espai destinat a les noves construccions.

 

En tot cas, en l'hipotètic cas que es vullguera justificar l'edificabilitat en altura per a garantir zones verdes o d'esplai, cal recordar que les ja existents en tota esta àrea són considerables: tota la part de llevant de Doctor Lluch, de punta a punta, que queda a més al costat de la platja i del passeig marítim. No té trellat afegir més zones verdes a canvi d'omplir el Cabanyal d'edificis de quatre i cinc altures que encaixonen les actuals vivendes i les aïllen de la mar, guetificant-les fins i tot.

 

Un dels grans retrets al PEPRI, de fet, era que l'edificabilitat en altura en el nou tram de Blasco Ibáñez, amb edificis luxosos, era una forma de guetificar les parts del poble que quedaven al sud i al nord de l'avinguda, per a poder seguir fent obra nova a mida que s'anaren degradant estes àrees. Sense anar tan llunt, este PEC alimenta les mateixes pors.

 

PSPV-PSOE: una erràtica política en el Cabanyal

 

En el PGOU de 1988 l'Ajuntament governat pel PSPV-PSOE de Ricard Pérez Casado deixava oberta la possibilitat de la prolongació de Blasco Ibáñez. Aquella tímida posició deixà entreobert el clavill per a que la dreta, des que entrà en el consistori l'any 1991, fera bandera del projecte i decidira anar a la guerra contra l'oposició veïnal. Amb la boca més o menys xicoteta els posteriors dirigents socialistes sempre s'han penedit d'allò i obertament s'han posicionat per la rehabilitació integral del Cabanyal. Este PEC és un gerro d'aigua gelada per a milers de veïns, com ja va ser-ho el globus sonda llançat fa uns mesos, quan es va anunciar la destrucció de part de l'actual polideportiu per a construir 700 vivendes, anunci ràpidament rectificat.

 

L'actual versió preliminar del PEC preocupa, més que per les propostes concretes, per la filosofia que subjau i que delata una alarmant falta de sensibilitat per la preservació patrimonial i identitària del Cabanyal.

 

Un altre PEC és possible

 

Potser el Cabanyal del futur a penes mantinga un rastre del que formàrem part nosaltres i els nostres pares i els nostres iaios. Les ciutats en general creixen amb escàs respecte pel seu passat, deixant en tot cas illes excepcionals d'altre temps i arrasant la resta, creant capes que se suplanten les unes a les altres, amb el gust estètic de cada època i la perenne irreverència per la memòria col·lectiva. Per això és molt difícil –i valuós– trobar un conjunt patrimonial com el que representa el Cabanyal, encara i a pesar de les enormes agressions estètiques patides des dels anys 60 del segle XX.

 

L'oportunitat és ara i ací. Des d'un punt de vista arquitectònic i patrimonial --–i també polític– este PEC representa una oportunitat històrica perduda per al Cabanyal i per a la ciutat de València. Un altre PEC és possible: més modest i econòmic, respectuós amb la identitat històrica del poble i que es puga executar en un màxim de cinc anys, un termini raonable per a la vida quotidiana dels veïns. Perquè tan important com encertar amb el pla és permetre als ciutadans que puguen rescatar, a la fi, les seues vides, després de tres dècades de lluita. A banda dels arguments exposts, quinze anys és molt de temps, un galló massa gran de vida, un horitzó en excés llunyà per a poder mantindre la il·lusió de tornar a vore la llum, al final del túnel. Un altre PEC és possible. I precís.

 

Felip Bens

  

valenciaplaza.com/pla-especial-del-cabanyal-un-nou-cami-a...

  

RESUMEN EJECUTIVO CORRESPONDIENTE AL PLAN ESPECIAL DEL CABANYAL-CANYAMELAR Y SU ENTORNO URBANO (PEC).

 

servicios.lasprovincias.es/documentos/nuevo-plan-cabanyal...

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

Francisco Aragão © 2015. All Rights Reserved.

Use without permission is illegal.

 

Attention please !

If you are interested in my photos, they are available for sale. Please contact me by email: aragaofrancisco@gmail.com. Do not use without permission.

Many images are available for license on Getty Images

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

 

Portuguese

O Banco Central do Brasil (BC, BACEN ou BCB) é autarquia federal integrante do Sistema Financeiro Nacional, sendo vinculado ao Ministério da Fazenda do Brasil.

Criado em 31 de dezembro de 1964 pela da Lei nº 4.595. Assim como os outros bancos centrais do mundo, o brasileiro é uma das principais autoridades monetárias do país, sendo a principal o Conselho Monetário Nacional (CMN). O BCB recebeu esta competência de três instituições diferentes: a Superintendência da Moeda e do Crédito (SUMOC), o Banco do Brasil (BB) e o Tesouro Nacional.

 

English

The Central Bank of Brazil (Portuguese: Banco Central do Brasil) is Brazil's central bank. It was established on December 31, 1964.

The Central Bank is linked with the Ministry of Finance. Like other central banks, the Brazilian central bank is the principal monetary authority of the country. It received this authority when it was founded by three different institutions: the Bureau of Currency and Credit (SUMOC), the Bank of Brazil (BB), and the National Treasury.

One of the main instruments of Brazil's monetary policy is the Banco Central do Brasil's overnight rate, called the SELIC rate.

The Bank is active in promoting financial inclusion policy and is a leading member of the Alliance for Financial Inclusion. It is also one of the original 17 regulatory institutions to make specific national commitments to financial inclusion under the Maya Declaration during the 2011 Global Policy Forum in Mexico.

 

Spanish

El Banco Central de Brasil (en portugués: Banco Central do Brasil) es la máxima autoridad monetaria en Brasil, encargada de las finanzas y la economía en el país. Se estableció el 31 de diciembre de 1964; uno de sus creadores fue el ministro de Planeamiento Roberto de Oliveira Campos.

El Banco Central está vinculado con el Ministerio de Hacienda. Al igual que otros bancos centrales, el Banco Central de Brasil es la principal autoridad monetaria del país. Recibió esta autoridad cuando fue fundado por tres instituciones diferentes: la Oficina de Moneda y Crédito (SUMOC), el Banco de Brasil (BB), y el Tesoro Nacional.

 

Wikipedia

Panorama

 

Pienza è un comune italiano di 2.190 abitanti della provincia di Siena in Toscana. È probabilmente il centro più rinomato e di maggiore importanza artistica di tutta la Val d'Orcia. È non molto distante dalla strada statale Cassia e dagli altri due importanti centri della valle, San Quirico d'Orcia e Castiglione d'Orcia. Il centro storico è stato dichiarato dall'UNESCO patrimonio dell'umanità nel 1996.

La città fino al 1462 altro non era che un piccolo borgo di nome Corsignano. L'evento che ne cambiò le sorti fu la nascita nel 1405 di Enea Silvio Piccolomini che 53 anni dopo divenne Papa Pio II. Proprio un viaggio del pontefice verso Mantova lo portò ad attraversare il luogo di nascita e il degrado che trovò lo portò a decidere la costruzione sopra l'antico borgo, affidandone il progetto all'architetto Bernardo Rossellino: costruzione che durò circa quattro anni e portò alla luce una cittadina armoniosa e con forme tipicamente quattrocentesche. La morte prematura di papa Pio II chiuse anche la storia della nuova città che da allora ha subito limitate modifiche.

 

Pienza è tra le Città decorate al Valor Militare per la Guerra di Liberazione perché è stata insignita della Medaglia d'Argento al Valor Militare per i sacrifici delle sue popolazioni e per la sua attività nella lotta partigiana durante la seconda guerra mondiale.

 

Per la bellezza del suo centro storico rinascimentale nel 1996 Pienza è entrata a far parte dei Patrimoni naturali, artistici, culturali dell'UNESCO, seguita poi nel 2004 dalla stessa zona valliva in cui sorge: la Val d'Orcia.

 

Storia naturale: nel 2003, nella riserva naturale di Lucciola Bella, sono riemersi i resti fossili di un Etruridelphis giulii (mammifero marino simile ad un delfino) vissuto nella zona oltre 4,5 milioni di anni fa, in un periodo in cui gli attuali calanchi erano il fondale del mare tirrenico. Il fossile è stato considerato dagli studiosi di grande valore scientifico perché si tratta del reperto più completo della specie esistente al mondo

Gran parte del rilevante patrimonio storico-artistico di Pienza si concentra nella suggestiva piazza dedicata al pontefice Pio II, personalità che tanto ha dato alla cittadina, cercando di farne la sua "città ideale" del Rinascimento. I suoi progetti, affidati a Bernardo Rossellino, vennero completati solo parzialmente, ma restano tutt'oggi uno degli esempi più significanti di progettazione urbanistica razionale del Rinascimento italiano. Isolata e ben visibile è subito la rinascimentale Cattedrale; di fronte, il Palazzo Comunale e accanto Palazzo Borgia e Palazzo Piccolomini. Il Romitorio è un complesso di locali scavati nell'arenaria da monaci eremiti e si trova nei pressi di Pienza. Curiosa, in una grotta, è la scultura di una Madonna con sei dita.

 

Pienza is an Italian commune of 2.190 inhabitants of the province in Siena in Tuscany. It is probably the most famous center and of greater artistic importance of the whole Val of Orcia. it is very distant not from the government road Cassia and from the others two important centers of the valley, St. Quirico of Orcia and Castiglione of Orcia. The historical center has been declared from the UNESCO patrimony of the humanity in 1996.

The city up to the 1462 other was not that a small suburb named Corsignano. The event that changed the fates of it was later the birth in the 1405 of Enea Silvio Piccolomini that 53 years it became Pious Pope II. Just a trip of the pontiff toward Mantua brought him/it to cross the place of birth and the I degrade that it found it brought it to decide the construction above the ancient suburb, submitting the project of it to the architect Bernardo Rossellino: construction that lasted around four years and it brought a harmonious town to the light and with fifteenth-century forms typically. The premature death of Pious pope II also closed the history of the new city that since then you/he/she has immediately limited changes.

 

Pienza is among the decorated Cities to the Valor Militare for the War of Liberation because you/he/she has been honored some silver Medal to the Valor Militare for the sacrifices of his/her populations and for his/her activity in the partisan struggle during the second world war.

 

For the beauty of his/her Renaissance historical center in the 1996 Pienza he has entered to belong to the natural Patrimonies, artistic, cultural of the UNESCO, follows then in 2004 from the same zone valliva in which it rises: the Val of Orcia.

 

Natural history: in 2003, in the natural reserve of Firefly Bella, the rests fossils of an Etruridelphis giulii resurfaced (mammalian sea similar to a dolphin) lived ago in the zone over 4,5 million years, in a period in which the actual calanchis were the backdrop of the sea tirrenico. The fossil has been considered at the researchers of great scientific value because it deals with the most complete find of the existing kind to the world

Big part of the remarkable historical-artistic patrimony of Pienza assembles him in the suggestive plaza devoted II to the Pious pontiff, personality that so much has given to the town, trying to do his of it "ideal city" of the Renaissance. Hier projects, submitted to Bernard Rossellino, you/they were partially completed only, but they stay everything one of the examples today more significantis of rational urbanistic planning of the Italian Renaissance. Isolated and well visible it immediately is the Renaissance Cathedral; of forehead, the Town Building and nearby Building Borgia and Building Piccolomini. The Romitorio is a complex of places dug in the sandstone by monks hermits and is found near Pienza. Curious, in a cave, it is the sculpture of a Madonna with six fingers.

 

Pienza es un ayuntamiento italiano de 2.190 abitanti de la provincia de Siena en Toscana. Probablemente es el centro más famoso y de mayor importancia artística de todo el Val de Orcia. ESTÁ muy lejana no de la calle estatal Cassia y de los otros dos importantes centros del valle, San Quirico de Orcia y Castiglione de Orcia. El casco antiguo ha sido declarado por el Unesco patrimonio de la humanidad en el 1996.

La ciudad hasta el 1462 otro no fue que un pequeño burgo llamado Corsignano. El acontecimiento que cambió las suertes fue el nacimiento en el 1405 de Eneas Silvio Piccolomini que 53 años después de Papa Piadoso se volvió II. Justo un viaje del pontífice hacia Mantua lo llevó a atravesar el lugar de nacimiento y el deterioro que encontró lo llevó a decidir la construcción sobre el antiguo burgo, confiando de ello el proyecto al arquitecto Bernardo Rossellino: construcción que duró unos cuatro años y llevó a la luz una ciudad armoniosa y con formas típicamente cuatrocentistas. La muerte prematura de papa Piadosos II diques también la historia de la nueva ciudad que desde entonces ha limitado enseguida modificaciones.

 

Pienza está entre las Ciudades decorado al Valor Militar por la Guerra de Liberación porque ha sido condecorada Medalla de plata al Valor Militar por los sacrificios de sus poblaciones y por su actividad en la lucha partisana durante la segunda guerra mundial.

 

Por la belleza de su casco antiguo renacentista en el 1996 Pienza ha entrado a hacer parte de los Patrimonios naturales, artísticos, culturales del Unesco, seguida luego en el 2004 de la misma zona valliva en que surge: el Val de Orcia.

 

Historia natural: en el 2003, en la reserva natural de Luciérnaga Bella, ha emergido los restos fósiles de un Etruridelphis giulii, mamífero marino parecido a un delfín, experimentado en la zona más de 4,5 millones de años hace, en un período en que los actuales calanchi fueron el fondo del mar tirrenico. El fósil ha sido considerado por los estudiosos de gran valor científico porque se trata del resto más completo de la especie existente al mundo

Gran parte del relevante patrimonio histórico-artístico de Pienza se agrupa en la sugestiva plaza le dedicada al pontífice Piadoso II, personalidad que tanto ha dado a la ciudad, tratando de hacer de ello su "ciudad ideal" del Renacimiento. Sus proyectos, le confiados a Bernardo Rossellino, sólo fueron completados parcialmente, pero quedan hoy todo uno de los ejemplos más significativos de planeamiento urbanístico racional del Renacimiento italiano. Aislada y bien visible es padecido la renacentista Catedral; de frente, el Edificio Municipal y cerca Edificio Borgia y Edificio Piccolomini. El Romitorio es un complejo de locales cavado de la arenisca de monjes ermitaños y se encuentra en los aprietas de Pienza. Curiosa, en una gruta, es la escultura de una Virgen con seis dedos.

 

Pienza est un Italien commun de 2.190 abitanti[2] de la province de Sienne en Toscane. C'est le centre le plus renommé probablement et de grande importance artistique de tout la Val d'Orcia. il EST très loin pas de la rue national Cassia et des autres deux importants centres de la vallée, Saint Quirico d'Orcia et Castiglione d'Orcia. Le centre historique a été déclaré par l'UNESCO patrimoine de l'humanité en 1996.

La ville jusqu'à le 1462 autre n'était pas qu'un petit bourg de nom Corsignano. L'événement qui en changea les sorts fut la naissance en le 1405 d'Énée Silvio Piccolomini que 53 ans il devint Pape Pieux après II. Justement un voyage du pontife vers Mantoue le porta à traverser l'endroit de naissance et le je dégrade qu'il trouva il le porta à décider la construction sur l'ancien bourg, en confiant le projet à l'architecte Bernardo Rossellino: construction qu'il dura quatre ans environ et il porta à la lumière une petite ville harmonieuse et avec des formes de le quinzième siècle typiquement. La mort prématurée de pape II écluses Pieuses aussi l'histoire de la nouvelle ville que depuis lors elle a tout de suite limité modifications.

 

Pienza est entre les Villes décorées au Valor Militaire pour la Guerre de Libération parce qu'elle a été décorée de la Médaille d'argent au Valor Militaire pour les sacrifices de ses populations et pour son activité dans la lutte partisane pendant la second guerre mondiale.

 

Pour la beauté de son centre historique de la Renaissance dans le 1996 Pienza elle est entrée faire partie des Patrimoines naturels, artistiques, culturels de l'UNESCO, puis suivie en 2004 de la même zone valliva dans lequel il se lève: le Val d'Orcia.

 

Histoire naturelle: en 2003, dans la réserve naturelle de Ver luisant Belle, les restes fossiles d'un Etruridelphis giulii a émergé, semblable marin mammifère à un dauphin, vécu dans la zone au-delà 4,5 millions d'ans il y a, dans une période dans lequel les calanchi actuels étaient le fonds de la mer tirrenico. Le fossile a été considéré par les spécialistes de grande valeur scientifique parce qu'il s'agit de la pièce plus complète de l'espèce existante au monde

Une grande partie du patrimoine historique-artistique considérable de Pienza se concentre dans la place suggestive dédiée au pontife Pieux II, personnalité que beaucoup d'a donné à la petite ville en tâchant d'en faire sa "ville idéale" de la Renaissance. Ses projets, confiés à Bernardo Rossellino, ils furent complétés seuls partiellement, mais ils restent tout aujourd'hui un des exemples plus de signifiants que de projet urbanistique rationnel de la Renaissance italienne. Isolée et bien visible la de la Renaissance Cathédrale est subie; devant, l'Hôtel de ville et à côté Immeuble Borgia et Immeuble Piccolomini. Le Romitorio est un complexe de pièces creusé dans le grès de moines ermites et il se trouve dans les alentours de Pienza. Curieuse, dans une grotte, c'est la sculpture d'une Sainte Vierge avec six doigts.

 

Pienza ist eine italienische Gemeinde von 2.190 Einwohnern von der Provinz von Siena in Toskana. Es ist wahrscheinlich die am besten berühmte Mitte und von großer Kunst Bedeutung vom ganzen Tal von Orcia. es ist nicht von der Straße sehr entfernt staatlicher Cassia und du gibst andere Zwei wichtige Mitten des Tales, St. Quirico von Orcia und Castiglione von Orcia. Die Altstadt wurde vom UNESCO Vermögen der Menschheit 1996 erklärt.

Die Stadt bis 1462. anderem war nicht, daß eine kleine Ortschaft namens Corsignano. Das Ereignis, das die Schicksale davon änderte, war die Geburt ins 1405 Äneass Silvios Piccolomini, daß 53 Jahre dann Papst Frommes II wurde. Genau brachte eine Reise des Papstes nach Mantua ihn, den Platz von Geburt zu überqueren und das ich degradiere, daß es fand, brachte es ihn, den Bau auf die alte Ortschaft dem Architekten Bernardo Rossellino den Plan davon anvertrauend, zu entscheiden: Bau, daß es etwa vier Jahre dauerte und es brachte in Vorschein ein harmonisches Städchen und mit des fünfzehnten Jahrhunderts Formen typisch. Der voreilige Tod von Papst Frommes schloß II auch die Geschichte der neuen Stadt, die sofort seitdem Änderungen beschränkte.

 

Pienza ist zwischen den zum Valor Soldaten verzierten Städten für den Krieg von Befreiung, weil es von der Medaille aus Silber zum Valor Soldaten für die Opfer von seinen Bevölkerungen ausgezeichnet wurde und für seine Tätigkeit in der parteiische Kampf während des zweiten Weltkrieges.

 

Es trat, Teil der natürlichen, Kunst Vermögen zu machen ein für die Schönheit von ihrer Renaissance Altstadt in der 1996 Pienza, Kultur vom UNESCO gefolgt dann 2004 von der gleichen Zone valliva, in dem es sich erhebt,: das Tal von Orcia.

 

Natürliche Geschichte: ins 2003 ins Naturschutzgebiet von Schönem Leuchtkäfer die Reste Fossilien von einem Etruridelphis giulii tauchte wieder auf, Säuge Meeres ähnlich zu einem Delphin erlebt weiter vor in der Zone 4,5 Millionen Jahre in eine Periode, in deren den aktuellen calanchi sie das Wassertiefe des Meeres tirrenico waren. Das Fossil wurde von den Gelehrten von großem wissenschaftlichem Wert betrachtet, weil es sich um den vollständigsten Fund der bestehenden Art in der Welt handelt

Großer Teil vom erheblichen geschichtlich-Kunst Vermögen von Pienza konzentriert sich im eindrucksvollen gewidmeten Platz dem Papst Frommer II, Persönlichkeit das viel zum Städchen seine ideale" "Stadt Renaissance davon zu machen versuchend, gab. Sein Pläne, vertraut Bernardo Rossellino geworden nur teilweise vervollständigt an, aber sie bleiben alles heute einer der Beispiele mehr significanti von vernunftbegabte städtebauliche Planung als italienische Renaissance. Isoliert und gut sichtbar es ist sofort die Renaissance Kathedrale; von Stirn, dem Gemeinde Palast und nebenan Palast Borgia und Palast Piccolomini. Der Romitorio ist eine Gesamtheit von gegrabenen Lokalen im Sandstein von Mönchen Einsiedler und es ist in die du preßt von Pienza. Neugierig, in eine Grotte ist er die Bildhauerei von einer Madonna mit sechs Fingern.

Pienza è un comune italiano di 2.190 abitanti della provincia di Siena in Toscana. È probabilmente il centro più rinomato e di maggiore importanza artistica di tutta la Val d'Orcia. È non molto distante dalla strada statale Cassia e dagli altri due importanti centri della valle, San Quirico d'Orcia e Castiglione d'Orcia. Il centro storico è stato dichiarato dall'UNESCO patrimonio dell'umanità nel 1996.

La città fino al 1462 altro non era che un piccolo borgo di nome Corsignano. L'evento che ne cambiò le sorti fu la nascita nel 1405 di Enea Silvio Piccolomini che 53 anni dopo divenne Papa Pio II. Proprio un viaggio del pontefice verso Mantova lo portò ad attraversare il luogo di nascita e il degrado che trovò lo portò a decidere la costruzione sopra l'antico borgo, affidandone il progetto all'architetto Bernardo Rossellino: costruzione che durò circa quattro anni e portò alla luce una cittadina armoniosa e con forme tipicamente quattrocentesche. La morte prematura di papa Pio II chiuse anche la storia della nuova città che da allora ha subito limitate modifiche.

 

Pienza è tra le Città decorate al Valor Militare per la Guerra di Liberazione perché è stata insignita della Medaglia d'Argento al Valor Militare per i sacrifici delle sue popolazioni e per la sua attività nella lotta partigiana durante la seconda guerra mondiale.

 

Per la bellezza del suo centro storico rinascimentale nel 1996 Pienza è entrata a far parte dei Patrimoni naturali, artistici, culturali dell'UNESCO, seguita poi nel 2004 dalla stessa zona valliva in cui sorge: la Val d'Orcia.

 

Storia naturale: nel 2003, nella riserva naturale di Lucciola Bella, sono riemersi i resti fossili di un Etruridelphis giulii (mammifero marino simile ad un delfino) vissuto nella zona oltre 4,5 milioni di anni fa, in un periodo in cui gli attuali calanchi erano il fondale del mare tirrenico. Il fossile è stato considerato dagli studiosi di grande valore scientifico perché si tratta del reperto più completo della specie esistente al mondo

Gran parte del rilevante patrimonio storico-artistico di Pienza si concentra nella suggestiva piazza dedicata al pontefice Pio II, personalità che tanto ha dato alla cittadina, cercando di farne la sua "città ideale" del Rinascimento. I suoi progetti, affidati a Bernardo Rossellino, vennero completati solo parzialmente, ma restano tutt'oggi uno degli esempi più significanti di progettazione urbanistica razionale del Rinascimento italiano. Isolata e ben visibile è subito la rinascimentale Cattedrale; di fronte, il Palazzo Comunale e accanto Palazzo Borgia e Palazzo Piccolomini. Il Romitorio è un complesso di locali scavati nell'arenaria da monaci eremiti e si trova nei pressi di Pienza. Curiosa, in una grotta, è la scultura di una Madonna con sei dita.

 

Pienza is an Italian commune of 2.190 inhabitants of the province in Siena in Tuscany. It is probably the most famous center and of greater artistic importance of the whole Val of Orcia. it is very distant not from the government road Cassia and from the others two important centers of the valley, St. Quirico of Orcia and Castiglione of Orcia. The historical center has been declared from the UNESCO patrimony of the humanity in 1996.

The city up to the 1462 other was not that a small suburb named Corsignano. The event that changed the fates of it was later the birth in the 1405 of Enea Silvio Piccolomini that 53 years it became Pious Pope II. Just a trip of the pontiff toward Mantua brought him/it to cross the place of birth and the I degrade that it found it brought it to decide the construction above the ancient suburb, submitting the project of it to the architect Bernardo Rossellino: construction that lasted around four years and it brought a harmonious town to the light and with fifteenth-century forms typically. The premature death of Pious pope II also closed the history of the new city that since then you/he/she has immediately limited changes.

 

Pienza is among the decorated Cities to the Valor Militare for the War of Liberation because you/he/she has been honored some silver Medal to the Valor Militare for the sacrifices of his/her populations and for his/her activity in the partisan struggle during the second world war.

 

For the beauty of his/her Renaissance historical center in the 1996 Pienza he has entered to belong to the natural Patrimonies, artistic, cultural of the UNESCO, follows then in 2004 from the same zone valliva in which it rises: the Val of Orcia.

 

Natural history: in 2003, in the natural reserve of Firefly Bella, the rests fossils of an Etruridelphis giulii resurfaced (mammalian sea similar to a dolphin) lived ago in the zone over 4,5 million years, in a period in which the actual calanchis were the backdrop of the sea tirrenico. The fossil has been considered at the researchers of great scientific value because it deals with the most complete find of the existing kind to the world

Big part of the remarkable historical-artistic patrimony of Pienza assembles him in the suggestive plaza devoted II to the Pious pontiff, personality that so much has given to the town, trying to do his of it "ideal city" of the Renaissance. Hier projects, submitted to Bernard Rossellino, you/they were partially completed only, but they stay everything one of the examples today more significantis of rational urbanistic planning of the Italian Renaissance. Isolated and well visible it immediately is the Renaissance Cathedral; of forehead, the Town Building and nearby Building Borgia and Building Piccolomini. The Romitorio is a complex of places dug in the sandstone by monks hermits and is found near Pienza. Curious, in a cave, it is the sculpture of a Madonna with six fingers.

 

Pienza es un ayuntamiento italiano de 2.190 abitanti de la provincia de Siena en Toscana. Probablemente es el centro más famoso y de mayor importancia artística de todo el Val de Orcia. ESTÁ muy lejana no de la calle estatal Cassia y de los otros dos importantes centros del valle, San Quirico de Orcia y Castiglione de Orcia. El casco antiguo ha sido declarado por el Unesco patrimonio de la humanidad en el 1996.

La ciudad hasta el 1462 otro no fue que un pequeño burgo llamado Corsignano. El acontecimiento que cambió las suertes fue el nacimiento en el 1405 de Eneas Silvio Piccolomini que 53 años después de Papa Piadoso se volvió II. Justo un viaje del pontífice hacia Mantua lo llevó a atravesar el lugar de nacimiento y el deterioro que encontró lo llevó a decidir la construcción sobre el antiguo burgo, confiando de ello el proyecto al arquitecto Bernardo Rossellino: construcción que duró unos cuatro años y llevó a la luz una ciudad armoniosa y con formas típicamente cuatrocentistas. La muerte prematura de papa Piadosos II diques también la historia de la nueva ciudad que desde entonces ha limitado enseguida modificaciones.

 

Pienza está entre las Ciudades decorado al Valor Militar por la Guerra de Liberación porque ha sido condecorada Medalla de plata al Valor Militar por los sacrificios de sus poblaciones y por su actividad en la lucha partisana durante la segunda guerra mundial.

 

Por la belleza de su casco antiguo renacentista en el 1996 Pienza ha entrado a hacer parte de los Patrimonios naturales, artísticos, culturales del Unesco, seguida luego en el 2004 de la misma zona valliva en que surge: el Val de Orcia.

 

Historia natural: en el 2003, en la reserva natural de Luciérnaga Bella, ha emergido los restos fósiles de un Etruridelphis giulii, mamífero marino parecido a un delfín, experimentado en la zona más de 4,5 millones de años hace, en un período en que los actuales calanchi fueron el fondo del mar tirrenico. El fósil ha sido considerado por los estudiosos de gran valor científico porque se trata del resto más completo de la especie existente al mundo

Gran parte del relevante patrimonio histórico-artístico de Pienza se agrupa en la sugestiva plaza le dedicada al pontífice Piadoso II, personalidad que tanto ha dado a la ciudad, tratando de hacer de ello su "ciudad ideal" del Renacimiento. Sus proyectos, le confiados a Bernardo Rossellino, sólo fueron completados parcialmente, pero quedan hoy todo uno de los ejemplos más significativos de planeamiento urbanístico racional del Renacimiento italiano. Aislada y bien visible es padecido la renacentista Catedral; de frente, el Edificio Municipal y cerca Edificio Borgia y Edificio Piccolomini. El Romitorio es un complejo de locales cavado de la arenisca de monjes ermitaños y se encuentra en los aprietas de Pienza. Curiosa, en una gruta, es la escultura de una Virgen con seis dedos.

 

Pienza est un Italien commun de 2.190 abitanti[2] de la province de Sienne en Toscane. C'est le centre le plus renommé probablement et de grande importance artistique de tout la Val d'Orcia. il EST très loin pas de la rue national Cassia et des autres deux importants centres de la vallée, Saint Quirico d'Orcia et Castiglione d'Orcia. Le centre historique a été déclaré par l'UNESCO patrimoine de l'humanité en 1996.

La ville jusqu'à le 1462 autre n'était pas qu'un petit bourg de nom Corsignano. L'événement qui en changea les sorts fut la naissance en le 1405 d'Énée Silvio Piccolomini que 53 ans il devint Pape Pieux après II. Justement un voyage du pontife vers Mantoue le porta à traverser l'endroit de naissance et le je dégrade qu'il trouva il le porta à décider la construction sur l'ancien bourg, en confiant le projet à l'architecte Bernardo Rossellino: construction qu'il dura quatre ans environ et il porta à la lumière une petite ville harmonieuse et avec des formes de le quinzième siècle typiquement. La mort prématurée de pape II écluses Pieuses aussi l'histoire de la nouvelle ville que depuis lors elle a tout de suite limité modifications.

 

Pienza est entre les Villes décorées au Valor Militaire pour la Guerre de Libération parce qu'elle a été décorée de la Médaille d'argent au Valor Militaire pour les sacrifices de ses populations et pour son activité dans la lutte partisane pendant la second guerre mondiale.

 

Pour la beauté de son centre historique de la Renaissance dans le 1996 Pienza elle est entrée faire partie des Patrimoines naturels, artistiques, culturels de l'UNESCO, puis suivie en 2004 de la même zone valliva dans lequel il se lève: le Val d'Orcia.

 

Histoire naturelle: en 2003, dans la réserve naturelle de Ver luisant Belle, les restes fossiles d'un Etruridelphis giulii a émergé, semblable marin mammifère à un dauphin, vécu dans la zone au-delà 4,5 millions d'ans il y a, dans une période dans lequel les calanchi actuels étaient le fonds de la mer tirrenico. Le fossile a été considéré par les spécialistes de grande valeur scientifique parce qu'il s'agit de la pièce plus complète de l'espèce existante au monde

Une grande partie du patrimoine historique-artistique considérable de Pienza se concentre dans la place suggestive dédiée au pontife Pieux II, personnalité que beaucoup d'a donné à la petite ville en tâchant d'en faire sa "ville idéale" de la Renaissance. Ses projets, confiés à Bernardo Rossellino, ils furent complétés seuls partiellement, mais ils restent tout aujourd'hui un des exemples plus de signifiants que de projet urbanistique rationnel de la Renaissance italienne. Isolée et bien visible la de la Renaissance Cathédrale est subie; devant, l'Hôtel de ville et à côté Immeuble Borgia et Immeuble Piccolomini. Le Romitorio est un complexe de pièces creusé dans le grès de moines ermites et il se trouve dans les alentours de Pienza. Curieuse, dans une grotte, c'est la sculpture d'une Sainte Vierge avec six doigts.

 

Pienza ist eine italienische Gemeinde von 2.190 Einwohnern von der Provinz von Siena in Toskana. Es ist wahrscheinlich die am besten berühmte Mitte und von großer Kunst Bedeutung vom ganzen Tal von Orcia. es ist nicht von der Straße sehr entfernt staatlicher Cassia und du gibst andere Zwei wichtige Mitten des Tales, St. Quirico von Orcia und Castiglione von Orcia. Die Altstadt wurde vom UNESCO Vermögen der Menschheit 1996 erklärt.

Die Stadt bis 1462. anderem war nicht, daß eine kleine Ortschaft namens Corsignano. Das Ereignis, das die Schicksale davon änderte, war die Geburt ins 1405 Äneass Silvios Piccolomini, daß 53 Jahre dann Papst Frommes II wurde. Genau brachte eine Reise des Papstes nach Mantua ihn, den Platz von Geburt zu überqueren und das ich degradiere, daß es fand, brachte es ihn, den Bau auf die alte Ortschaft dem Architekten Bernardo Rossellino den Plan davon anvertrauend, zu entscheiden: Bau, daß es etwa vier Jahre dauerte und es brachte in Vorschein ein harmonisches Städchen und mit des fünfzehnten Jahrhunderts Formen typisch. Der voreilige Tod von Papst Frommes schloß II auch die Geschichte der neuen Stadt, die sofort seitdem Änderungen beschränkte.

 

Pienza ist zwischen den zum Valor Soldaten verzierten Städten für den Krieg von Befreiung, weil es von der Medaille aus Silber zum Valor Soldaten für die Opfer von seinen Bevölkerungen ausgezeichnet wurde und für seine Tätigkeit in der parteiische Kampf während des zweiten Weltkrieges.

 

Es trat, Teil der natürlichen, Kunst Vermögen zu machen ein für die Schönheit von ihrer Renaissance Altstadt in der 1996 Pienza, Kultur vom UNESCO gefolgt dann 2004 von der gleichen Zone valliva, in dem es sich erhebt,: das Tal von Orcia.

 

Natürliche Geschichte: ins 2003 ins Naturschutzgebiet von Schönem Leuchtkäfer die Reste Fossilien von einem Etruridelphis giulii tauchte wieder auf, Säuge Meeres ähnlich zu einem Delphin erlebt weiter vor in der Zone 4,5 Millionen Jahre in eine Periode, in deren den aktuellen calanchi sie das Wassertiefe des Meeres tirrenico waren. Das Fossil wurde von den Gelehrten von großem wissenschaftlichem Wert betrachtet, weil es sich um den vollständigsten Fund der bestehenden Art in der Welt handelt

Großer Teil vom erheblichen geschichtlich-Kunst Vermögen von Pienza konzentriert sich im eindrucksvollen gewidmeten Platz dem Papst Frommer II, Persönlichkeit das viel zum Städchen seine ideale" "Stadt Renaissance davon zu machen versuchend, gab. Sein Pläne, vertraut Bernardo Rossellino geworden nur teilweise vervollständigt an, aber sie bleiben alles heute einer der Beispiele mehr significanti von vernunftbegabte städtebauliche Planung als italienische Renaissance. Isoliert und gut sichtbar es ist sofort die Renaissance Kathedrale; von Stirn, dem Gemeinde Palast und nebenan Palast Borgia und Palast Piccolomini. Der Romitorio ist eine Gesamtheit von gegrabenen Lokalen im Sandstein von Mönchen Einsiedler und es ist in die du preßt von Pienza. Neugierig, in eine Grotte ist er die Bildhauerei von einer Madonna mit sechs Fingern.

Pienza è un comune italiano di 2.190 abitanti della provincia di Siena in Toscana. È probabilmente il centro più rinomato e di maggiore importanza artistica di tutta la Val d'Orcia. È non molto distante dalla strada statale Cassia e dagli altri due importanti centri della valle, San Quirico d'Orcia e Castiglione d'Orcia. Il centro storico è stato dichiarato dall'UNESCO patrimonio dell'umanità nel 1996.

La città fino al 1462 altro non era che un piccolo borgo di nome Corsignano. L'evento che ne cambiò le sorti fu la nascita nel 1405 di Enea Silvio Piccolomini che 53 anni dopo divenne Papa Pio II. Proprio un viaggio del pontefice verso Mantova lo portò ad attraversare il luogo di nascita e il degrado che trovò lo portò a decidere la costruzione sopra l'antico borgo, affidandone il progetto all'architetto Bernardo Rossellino: costruzione che durò circa quattro anni e portò alla luce una cittadina armoniosa e con forme tipicamente quattrocentesche. La morte prematura di papa Pio II chiuse anche la storia della nuova città che da allora ha subito limitate modifiche.

 

Pienza è tra le Città decorate al Valor Militare per la Guerra di Liberazione perché è stata insignita della Medaglia d'Argento al Valor Militare per i sacrifici delle sue popolazioni e per la sua attività nella lotta partigiana durante la seconda guerra mondiale.

 

Per la bellezza del suo centro storico rinascimentale nel 1996 Pienza è entrata a far parte dei Patrimoni naturali, artistici, culturali dell'UNESCO, seguita poi nel 2004 dalla stessa zona valliva in cui sorge: la Val d'Orcia.

 

Storia naturale: nel 2003, nella riserva naturale di Lucciola Bella, sono riemersi i resti fossili di un Etruridelphis giulii (mammifero marino simile ad un delfino) vissuto nella zona oltre 4,5 milioni di anni fa, in un periodo in cui gli attuali calanchi erano il fondale del mare tirrenico. Il fossile è stato considerato dagli studiosi di grande valore scientifico perché si tratta del reperto più completo della specie esistente al mondo

Gran parte del rilevante patrimonio storico-artistico di Pienza si concentra nella suggestiva piazza dedicata al pontefice Pio II, personalità che tanto ha dato alla cittadina, cercando di farne la sua "città ideale" del Rinascimento. I suoi progetti, affidati a Bernardo Rossellino, vennero completati solo parzialmente, ma restano tutt'oggi uno degli esempi più significanti di progettazione urbanistica razionale del Rinascimento italiano. Isolata e ben visibile è subito la rinascimentale Cattedrale; di fronte, il Palazzo Comunale e accanto Palazzo Borgia e Palazzo Piccolomini. Il Romitorio è un complesso di locali scavati nell'arenaria da monaci eremiti e si trova nei pressi di Pienza. Curiosa, in una grotta, è la scultura di una Madonna con sei dita.

 

Pienza is an Italian commune of 2.190 inhabitants of the province in Siena in Tuscany. It is probably the most famous center and of greater artistic importance of the whole Val of Orcia. it is very distant not from the government road Cassia and from the others two important centers of the valley, St. Quirico of Orcia and Castiglione of Orcia. The historical center has been declared from the UNESCO patrimony of the humanity in 1996.

The city up to the 1462 other was not that a small suburb named Corsignano. The event that changed the fates of it was later the birth in the 1405 of Enea Silvio Piccolomini that 53 years it became Pious Pope II. Just a trip of the pontiff toward Mantua brought him/it to cross the place of birth and the I degrade that it found it brought it to decide the construction above the ancient suburb, submitting the project of it to the architect Bernardo Rossellino: construction that lasted around four years and it brought a harmonious town to the light and with fifteenth-century forms typically. The premature death of Pious pope II also closed the history of the new city that since then you/he/she has immediately limited changes.

 

Pienza is among the decorated Cities to the Valor Militare for the War of Liberation because you/he/she has been honored some silver Medal to the Valor Militare for the sacrifices of his/her populations and for his/her activity in the partisan struggle during the second world war.

 

For the beauty of his/her Renaissance historical center in the 1996 Pienza he has entered to belong to the natural Patrimonies, artistic, cultural of the UNESCO, follows then in 2004 from the same zone valliva in which it rises: the Val of Orcia.

 

Natural history: in 2003, in the natural reserve of Firefly Bella, the rests fossils of an Etruridelphis giulii resurfaced (mammalian sea similar to a dolphin) lived ago in the zone over 4,5 million years, in a period in which the actual calanchis were the backdrop of the sea tirrenico. The fossil has been considered at the researchers of great scientific value because it deals with the most complete find of the existing kind to the world

Big part of the remarkable historical-artistic patrimony of Pienza assembles him in the suggestive plaza devoted II to the Pious pontiff, personality that so much has given to the town, trying to do his of it "ideal city" of the Renaissance. Hier projects, submitted to Bernard Rossellino, you/they were partially completed only, but they stay everything one of the examples today more significantis of rational urbanistic planning of the Italian Renaissance. Isolated and well visible it immediately is the Renaissance Cathedral; of forehead, the Town Building and nearby Building Borgia and Building Piccolomini. The Romitorio is a complex of places dug in the sandstone by monks hermits and is found near Pienza. Curious, in a cave, it is the sculpture of a Madonna with six fingers.

 

Pienza es un ayuntamiento italiano de 2.190 abitanti de la provincia de Siena en Toscana. Probablemente es el centro más famoso y de mayor importancia artística de todo el Val de Orcia. ESTÁ muy lejana no de la calle estatal Cassia y de los otros dos importantes centros del valle, San Quirico de Orcia y Castiglione de Orcia. El casco antiguo ha sido declarado por el Unesco patrimonio de la humanidad en el 1996.

La ciudad hasta el 1462 otro no fue que un pequeño burgo llamado Corsignano. El acontecimiento que cambió las suertes fue el nacimiento en el 1405 de Eneas Silvio Piccolomini que 53 años después de Papa Piadoso se volvió II. Justo un viaje del pontífice hacia Mantua lo llevó a atravesar el lugar de nacimiento y el deterioro que encontró lo llevó a decidir la construcción sobre el antiguo burgo, confiando de ello el proyecto al arquitecto Bernardo Rossellino: construcción que duró unos cuatro años y llevó a la luz una ciudad armoniosa y con formas típicamente cuatrocentistas. La muerte prematura de papa Piadosos II diques también la historia de la nueva ciudad que desde entonces ha limitado enseguida modificaciones.

 

Pienza está entre las Ciudades decorado al Valor Militar por la Guerra de Liberación porque ha sido condecorada Medalla de plata al Valor Militar por los sacrificios de sus poblaciones y por su actividad en la lucha partisana durante la segunda guerra mundial.

 

Por la belleza de su casco antiguo renacentista en el 1996 Pienza ha entrado a hacer parte de los Patrimonios naturales, artísticos, culturales del Unesco, seguida luego en el 2004 de la misma zona valliva en que surge: el Val de Orcia.

 

Historia natural: en el 2003, en la reserva natural de Luciérnaga Bella, ha emergido los restos fósiles de un Etruridelphis giulii, mamífero marino parecido a un delfín, experimentado en la zona más de 4,5 millones de años hace, en un período en que los actuales calanchi fueron el fondo del mar tirrenico. El fósil ha sido considerado por los estudiosos de gran valor científico porque se trata del resto más completo de la especie existente al mundo

Gran parte del relevante patrimonio histórico-artístico de Pienza se agrupa en la sugestiva plaza le dedicada al pontífice Piadoso II, personalidad que tanto ha dado a la ciudad, tratando de hacer de ello su "ciudad ideal" del Renacimiento. Sus proyectos, le confiados a Bernardo Rossellino, sólo fueron completados parcialmente, pero quedan hoy todo uno de los ejemplos más significativos de planeamiento urbanístico racional del Renacimiento italiano. Aislada y bien visible es padecido la renacentista Catedral; de frente, el Edificio Municipal y cerca Edificio Borgia y Edificio Piccolomini. El Romitorio es un complejo de locales cavado de la arenisca de monjes ermitaños y se encuentra en los aprietas de Pienza. Curiosa, en una gruta, es la escultura de una Virgen con seis dedos.

 

Pienza est un Italien commun de 2.190 abitanti[2] de la province de Sienne en Toscane. C'est le centre le plus renommé probablement et de grande importance artistique de tout la Val d'Orcia. il EST très loin pas de la rue national Cassia et des autres deux importants centres de la vallée, Saint Quirico d'Orcia et Castiglione d'Orcia. Le centre historique a été déclaré par l'UNESCO patrimoine de l'humanité en 1996.

La ville jusqu'à le 1462 autre n'était pas qu'un petit bourg de nom Corsignano. L'événement qui en changea les sorts fut la naissance en le 1405 d'Énée Silvio Piccolomini que 53 ans il devint Pape Pieux après II. Justement un voyage du pontife vers Mantoue le porta à traverser l'endroit de naissance et le je dégrade qu'il trouva il le porta à décider la construction sur l'ancien bourg, en confiant le projet à l'architecte Bernardo Rossellino: construction qu'il dura quatre ans environ et il porta à la lumière une petite ville harmonieuse et avec des formes de le quinzième siècle typiquement. La mort prématurée de pape II écluses Pieuses aussi l'histoire de la nouvelle ville que depuis lors elle a tout de suite limité modifications.

 

Pienza est entre les Villes décorées au Valor Militaire pour la Guerre de Libération parce qu'elle a été décorée de la Médaille d'argent au Valor Militaire pour les sacrifices de ses populations et pour son activité dans la lutte partisane pendant la second guerre mondiale.

 

Pour la beauté de son centre historique de la Renaissance dans le 1996 Pienza elle est entrée faire partie des Patrimoines naturels, artistiques, culturels de l'UNESCO, puis suivie en 2004 de la même zone valliva dans lequel il se lève: le Val d'Orcia.

 

Histoire naturelle: en 2003, dans la réserve naturelle de Ver luisant Belle, les restes fossiles d'un Etruridelphis giulii a émergé, semblable marin mammifère à un dauphin, vécu dans la zone au-delà 4,5 millions d'ans il y a, dans une période dans lequel les calanchi actuels étaient le fonds de la mer tirrenico. Le fossile a été considéré par les spécialistes de grande valeur scientifique parce qu'il s'agit de la pièce plus complète de l'espèce existante au monde

Une grande partie du patrimoine historique-artistique considérable de Pienza se concentre dans la place suggestive dédiée au pontife Pieux II, personnalité que beaucoup d'a donné à la petite ville en tâchant d'en faire sa "ville idéale" de la Renaissance. Ses projets, confiés à Bernardo Rossellino, ils furent complétés seuls partiellement, mais ils restent tout aujourd'hui un des exemples plus de signifiants que de projet urbanistique rationnel de la Renaissance italienne. Isolée et bien visible la de la Renaissance Cathédrale est subie; devant, l'Hôtel de ville et à côté Immeuble Borgia et Immeuble Piccolomini. Le Romitorio est un complexe de pièces creusé dans le grès de moines ermites et il se trouve dans les alentours de Pienza. Curieuse, dans une grotte, c'est la sculpture d'une Sainte Vierge avec six doigts.

 

Pienza ist eine italienische Gemeinde von 2.190 Einwohnern von der Provinz von Siena in Toskana. Es ist wahrscheinlich die am besten berühmte Mitte und von großer Kunst Bedeutung vom ganzen Tal von Orcia. es ist nicht von der Straße sehr entfernt staatlicher Cassia und du gibst andere Zwei wichtige Mitten des Tales, St. Quirico von Orcia und Castiglione von Orcia. Die Altstadt wurde vom UNESCO Vermögen der Menschheit 1996 erklärt.

Die Stadt bis 1462. anderem war nicht, daß eine kleine Ortschaft namens Corsignano. Das Ereignis, das die Schicksale davon änderte, war die Geburt ins 1405 Äneass Silvios Piccolomini, daß 53 Jahre dann Papst Frommes II wurde. Genau brachte eine Reise des Papstes nach Mantua ihn, den Platz von Geburt zu überqueren und das ich degradiere, daß es fand, brachte es ihn, den Bau auf die alte Ortschaft dem Architekten Bernardo Rossellino den Plan davon anvertrauend, zu entscheiden: Bau, daß es etwa vier Jahre dauerte und es brachte in Vorschein ein harmonisches Städchen und mit des fünfzehnten Jahrhunderts Formen typisch. Der voreilige Tod von Papst Frommes schloß II auch die Geschichte der neuen Stadt, die sofort seitdem Änderungen beschränkte.

 

Pienza ist zwischen den zum Valor Soldaten verzierten Städten für den Krieg von Befreiung, weil es von der Medaille aus Silber zum Valor Soldaten für die Opfer von seinen Bevölkerungen ausgezeichnet wurde und für seine Tätigkeit in der parteiische Kampf während des zweiten Weltkrieges.

 

Es trat, Teil der natürlichen, Kunst Vermögen zu machen ein für die Schönheit von ihrer Renaissance Altstadt in der 1996 Pienza, Kultur vom UNESCO gefolgt dann 2004 von der gleichen Zone valliva, in dem es sich erhebt,: das Tal von Orcia.

 

Natürliche Geschichte: ins 2003 ins Naturschutzgebiet von Schönem Leuchtkäfer die Reste Fossilien von einem Etruridelphis giulii tauchte wieder auf, Säuge Meeres ähnlich zu einem Delphin erlebt weiter vor in der Zone 4,5 Millionen Jahre in eine Periode, in deren den aktuellen calanchi sie das Wassertiefe des Meeres tirrenico waren. Das Fossil wurde von den Gelehrten von großem wissenschaftlichem Wert betrachtet, weil es sich um den vollständigsten Fund der bestehenden Art in der Welt handelt

Großer Teil vom erheblichen geschichtlich-Kunst Vermögen von Pienza konzentriert sich im eindrucksvollen gewidmeten Platz dem Papst Frommer II, Persönlichkeit das viel zum Städchen seine ideale" "Stadt Renaissance davon zu machen versuchend, gab. Sein Pläne, vertraut Bernardo Rossellino geworden nur teilweise vervollständigt an, aber sie bleiben alles heute einer der Beispiele mehr significanti von vernunftbegabte städtebauliche Planung als italienische Renaissance. Isoliert und gut sichtbar es ist sofort die Renaissance Kathedrale; von Stirn, dem Gemeinde Palast und nebenan Palast Borgia und Palast Piccolomini. Der Romitorio ist eine Gesamtheit von gegrabenen Lokalen im Sandstein von Mönchen Einsiedler und es ist in die du preßt von Pienza. Neugierig, in eine Grotte ist er die Bildhauerei von einer Madonna mit sechs Fingern.

Taggeada por Sabrina Montaño.

 

Un poco de música.

 

1-La música es la banda sonora de mi vida. Desde que era chica entro a mis oídos para no irse nunca. Mis gustos son de lo más variados. No me gusta encasillarme en algún género en particular. Adoro ir a recitales. Me gustaría algún día poder aprender a tocar la guitarra, ya que tengo 2 hermanos que lo hacen.

2-Quiero terminar mi carrera como Comunicadora Social, hacer cursos de fotografía y estudiar gastronomía.

3-Ansió formar parte de alguna organización que ayude a la gente que menos tiene y más lo necesita.

4-Uno de mis mayores deseos es poder recorrer mi país y el mundo con la persona que amo. Me fascinan los viajes sin mucho planeamiento y sencillos.

5-Me encanta la espontaneidad. Trato de no pensar mucho las cosas.

6-Soy la más colgada. Para mí una virtud para algunos un defecto. Soy muy soñadora. Adoro los espacios verdes.

7-Me gusta dar todo de mí siempre. Aunque a veces no alcance. Soy muy positiva y realista.

8-100 % defensora de lo que pienso. Peleadora por demás cuando tengo la razón. Se pedir perdón cuando me equivoco.

9-Deseo tener un hijo varón y llamarlo Mariano. No me gustaría tener una nena, pero en ese caso la llamaría Mia o Luz.

10-Cualquier lugar en el mundo es mi lugar siempre y cuando tenga las personas que quiero conmigo…. y por supuesto a mi cámara.

 

-------------------------------

 

10 things about me

 

1 - Music is the soundtrack of my life. Since I was a girl get into my ears to stay there. I hear everything.. I don´t like pigeonhole me into one particular genre. I love going to concerts. I would like someday to learn to play guitar, because I have 2 brothers who do it.

2 - I want to finish my career as a Social communicator, take photography courses and gastronomy.

3 - I would love to join an organization that helps people who have the least and need it most.

4 - One of my greatest wishes is to travel around my country and the world with the person who love.

5 - I love the spontaneity. I try not to think too much.

6 - I'm the most hung. For me it´s a virtue for others is a defect. I am very dreamy. Lover of green spaces.

7 - I like to give all of me always. I am very positive and realistic person.

8 - I supporter 100% what I think. I fight a lot when I have the reason. But I know when to say sorry when I'm wrong.

9 - I would love to have a son and call him Mariano. I wouldn´t like to have a baby girl, but.. in that case I would call her Mia or Luz.

10 - Anywhere in the world is my place as long as the people I love is with me .... and of course my camera.

    

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

  

Pla Especial del Cabanyal: un nou camí a cap de lloc

  

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, ha fet públic, després de més d'un any de treball, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar i el seu entorn (PEC), que substituïx al PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior), el projecte abanderat durant lustres pel consistori de Rita Barberà, aprovat l'any 2001 i suspés pel Ministeri de Cultura en 2016.

 

El PEC, per tant, hauria d'acaramullar les expectatives i esperances dels veïns i col·lectius que des de fa tres dècades han lluitat per a preservar un Cabanyal sancer i viu i contra l'amenaça que representava (per als propietaris de 1600 vivendes i per al patrimoni moderniste), la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Les noves directrius s'han proposat de viva veu i a través d'un pdf amb escassa informació específica (és una "versió preliminar" del PEC) i difícil de trobar per al gran públic.

 

Trenta anys de degradació… i quinze de regeneració

 

Durant 24 anys els consistoris conservadors liderats per l'alcaldessa Barberà (1991-2015) tractaren d'impondre la prolongació de Blasco Ibáñez contra una majoria de la població, aplastant, a finals del segle XX. N'han transcorregut tres i mig més, amb el govern de la Nau, que anuncià des del minut 1 que el Cabanyal era una de les seues prioritats. Per als oïts del veïnat aquelles paraules eren música celestial i molts estaven convençuts que la situació es capgiraria. Hui la sensació generalitzada és de frustració i decepció.

 

Mentres governà el PP l'oposició a la prolongació de l'avinguda minvà progressivament, no per falta de convicció, sinó per un argument cada volta més arguït: "arribats a tal punt de degradació, que facen allò que vullguen, però que facen alguna cosa. No es pot viure en estes condicions". Hui el nou Pla Especial del Cabanyal (PEC) podria aplegar a obtindre la cabotada d'una majoria de veïns per pur cansament, per resignació, tot i que els parega decebedor. Seria un error gravíssim haver aplegat fins ací per a morir a la vora: s'estima que l'execució del PEC va a tardar quinze anys, amb la qual cosa serà important lluitar per millorar cada detall, per pegar-li la volta, si cal, abans que comence. O es farà molt llarg. De fet, la primera cosa a reivindicar és un pla més modest, executable en un màxim de cinc anys, per a reduir l'afectació sobre la vida quotidiana dels veïns. Després de tres dècades de degradació i negligències, castigar al Cabanyal amb quinze anys d'obres és, de tot punt, excesiu.

 

Regeneració urbana i rehabilitació, incompatibles?

 

Es diria que existix una certa obsessió amb construir un gran hotel prop del port: si fa un temps Ribó desautoritzava un projecte per a convertir els Docks en un hotel-casino, fa poc tornava la polèmica amb l'anunci de bastir un gran hotel junt a l'estació marítima. Torna l'hotel a estar en l'horitzó, dins del PEC, com si fóra essencial per al futur del Cabanyal.

 

Ara fa dotze anys que s'inaugurà l'hotel de Les Arenes, arrasant l'antic balneari de finals del segle XIX i amb una altura excepcional. L'operació fon molt criticada però l'edifici de gran luxe es construí, creant una pantalla de més que dubtós gust estètic entre la mar i eixa àrea del Cabanyal. Molta de l'atenció del PEC s'ha centrat ara en este hotel de 17 altures però, tot i que siga difícil de justificar des del punt de vista de la regeneració del Cabanyal (la paraula rehabilitació pareix haver desaparegut del discurs), no és el pitjor dels problemes del pla. La idoneïtat o no de l'hotel no hauria, en cap cas, de solapar el necessari debat sobre la conveniència general del pla.

 

Gerardo Roger, director de l'equip redactor del pla, i els altres signants exposen, d'entrada, la filosofia que els mou. En esta part preliminar ja apareixen les primeres contradiccions: per una banda s'explica que el PEC partix del PEPRI de 2001, suspés l'any 2016 perquè representava l'expoliació del conjunt històric del Cabanyal, perquè destruïa la trama urbana i part dels elements protegits; però el PEC no suggerix, ni explícitament ni implícitament, la protecció d'eixe conjunt com a tal –de la trama– ni prioritza l'harmonització de l'actuació prevista amb eixa graella i amb el patrimoni protegit. Es posiciona, més bé, per "la regeneració urbana i socioeconòmica", literalment. Sobre esta base, el pla desplega tres objectius essencials: recuperar la mar, la població i el carrer i l'espai públic. Si Rita alçara el cap podria argumentar que el seu PEPRI buscava just açò mateix.

 

Recuperar la mar, el carrer?

 

Per a la connexió amb la mar s'han dissenyat itineraris de mobilitat tranquila. La intenció naix d'un cert desconeixement del Cabanyal, ja que millorar la ciutat per als vianants és una necessitat en molts punts, però no una urgència ací. En realitat la trama històrica del Cabanyal, eixa estructura urbana heretada de les fileres de barraques originàries, forma una graella de carrers paral·lels i travessies per a vianants perpendiculars a la mar. El Cabanyal històric ja és just això que ara es vol implementar. Així que, en tot cas, sí que és molt interessant suprimir (o resoldre) les barreres que s'han creat amb els anys, però sense perdre de vista que actualment l'accés dels vianants a la mar és més que òptim i que, per tant, esta actuació és un tant gratuïta, i més encara si tenint en compte que és el motiu que justifica la construcció de cinc aparcaments en altura i un subterrani per a 1.300 vehicles.

 

El Cabanyal no necessita recuperar la mar; este és un concepte estrany a la situació del poble i la idiosincràcia dels veïns. La mar se n'entra en el Cabanyal a través de la trama urbana que oxigena carrers i travessies, amb la brisa. La mar està a un pas i ben present en tots els carrers, banyats per la llum, sobretot en aquelles àrees on s'han mantingut les cases de dos altures i l'estructura de carrers i travessies està inalterada.

 

S'anuncia també en el pla la intenció de recuperar el carrer i l'espai públic. En el Cabanyal tradicionalment –de forma minvant– s'ha viscut de cara al carrer. Tant és així que la pròpia vorera, la frontera i el rebedor eren els espais més importants de la casa, els espais de socialització.

 

La creació de blocs residencials de quatre i cinc altures –com els que apareixen en les recreacions il·lustrades del PEC– barraran alguns dels pasos existents cap a la mar i consolidaran unes altres barreres, i representa una agressió a la trama urbana tradicionali als avantatges històrics per a la qualitat de vida dels veïns. Provoca, a més, just l'efecte contrari al que diu perseguir: aïlla el poble de la mar i crea una sòlida frontera de nous edificis residencials –i nous habitants– que miraran a la platja i la taparan a la resta dels veïns, sobretot en els blocs de l'entorn d'Eugènia Vinyes, i també, en menor mida, en els de Doctor Lluch.

 

Per l'altra banda, construir cinc unitats residencials amb espais verds interiors, com mostren les imàtgens, és contrari a la conformació tradicional de les vivendes: l'antiga cohesió social del Cabanyal –arrasada en les últimes dècades– està lligada a la disposició de les cases, bolcades al carrer com a espai de convivència; just al contrari del concepte residencial, tan de moda, que incita a viure tancat dins d'una comunitat privilegiada i d'esquenes al carrer i a la resta del veïnat.

 

Recuperar la població, bastir mil vivendes

 

El concepte de recuperar població és el més confús. D'entrada és interessant que el pla tinga en compte a la població que ha abandonat el Cabanyal, per diversos motius, o als fills dels actuals habitants que vullguen seguir fent vida ací, quan s'emancipen, però el pla parla de repoblar. Textualment diu que cal atraure al nou barri als veïns que l'abandonaren i a nous habitants que enriquisquen el teixit social. Esta és la base que justifica la construcció de mil noves vivendes en els blocs residencials.

 

És realment imprescindible apadrinar un efecte crida per a repoblar el Cabanyal? És precís repoblar precisament els espais que no estan edificats i construir blocs residencials per a satisfer eixe efecte crida? Pareix evident que un Cabanyal rehabilitat al costat de la mar és un dels llocs més atractius per a viure en València; no necessita cap efecte crida. I d'una institució pública, com l'Ajuntament, s'espera que resolga els problemes –molts i complexos– dels actuals veïns; no que actue com a promotora de blocs residencials per a atraure'n de nous a un poble que té ara mateixa una part important de la seua bossa de vivenda pendent de rehabilitar, reconstruir i rehabitar. En el Cabanyal existixen, segons diverses fonts, entorn a un 20-25% de vivendes deshabitades –algunes de propietat municipal-– i una considerable quantitat de xicotets solars disponibles, tot dins de la trama urbana tradicional.

 

Vivenda social en propietats municipals

 

Un dels grans reptes que sí que té l'Ajuntament és regular el mercat immobiliari per a que alguns dels actuals veïns, amb menor poder adquisitiu o major risc d'exclusió social, poguen fer front, amb èxit, a un procés de rehabilitació i regeneració que, després de dècades de degradació, augmentarà el preu de la vivenda, tant d'adquisició com de lloguer, i que, com a mínim, l'equipararà al de la resta del cap i casal.

 

Com pot regular el mercat un ajuntament? Pot generar una bossa de vivenda social(contemplada en el pla, per a lloguer social i protecció oficial, però de nova construcció) emprant els habitatges i solars que té en propietat. Açò permetria, a més, la rehabilitació de cases i reutilització de solars municipals, respectant i recuperant la trama urbana tradicional, i contribuiria, a més, a una ubicació aleatòria de la població minoritzadadurant els propers anys, evitant l'estratificació social.

 

Per a què construir els blocs residencials?

 

Si no és precís fer un efecte crida a nous veïns i es pot crear una bossa de vivenda social alhora que es rehabilita i reconstruïx la trama urbana tradicional, quina necessitat existix de promoure vivenda nova per part de l'Ajuntament? Si ni tan sols és precís, a penes, crear més espais per a vianants, per a què 1.000 places d'aparcament en altura? És més: si després de la rehabilitació i reconstrucció de la trama urbana tradicional i de l'habilitació de la bossa de vivendes d'ús social, encara en calen més, o si cal promoure'n algunes de renda lliure per a finançar les altres actuacions (es parla d'una Memòria de viabilitat econòmica però es desconeix encara el seu contingut)… ¿no es poden fer cases baixes, harmòniques en l'entorn i inserides en la graella tradicional, sense crear fronteres de 4/5 altures?

 

L'hotel, l'àrea Erasmus i els espais verds

 

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Sorprén, com ja hem comentat, la inclusió d'un projecte que, segons el text del pla, vol "enriquir el teixit social", afegint a l'ús residencial del PEC, el terciari ("comerç, oficines i hotel") en el cantó d'Eugènia Vinyes front als Docks, on estava el vell Bar Gol, on apareix l'hotel de 17 altures. El pla no concreta si este mateix espai va a ser en realitat un centre comercial i d'oficines a l'ús, junt amb l'hotel, ni per què es considera que el complex enriquirà el teixit social. En contrast amb esta intenció, no es dedica ni una línia al foment del comerç tradicional ni al seu encaix en el PEC.

 

Hi ha una altra zona d'actuació en l'entorn del tanatori de Servisa en Tarongers, on s'aprofiten els tres grans solars recaents a la redona central per a la construcció d'allotjaments per a estudiants estrangers. Això almenys es deduïx del subtítol de l'epígraf ("àrea Erasmus"), per més que el concepte de l'actuació el definix com a "ús educatiu-cutural".El text no desplega qui promouria i explotaria les instal·lacions. Estos blocs, com la resta, estan dissenyats també en forma de residencial semi-tancat de 4/5 altures. En el cas del projectat en la Malva-rosa té l'agravant de que tapona completament la ja escassa perspectiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, emblemàtic i centenari edifici moderniste de Francisco Mora (1913).

 

Un dels majors atractius del PEC, en un primer colp d'ull, és l'augment de les zones verdes en tota l'àrea d'actuació del PEC: 108.000 m2 més de les que n'hi havien, fonamentalment en l'àrea Erasmus i en la zona d'Eugènia Vinyes, la immensa majoria sobre solars preexistents. En realitat en un nou PEC que contemplara com a innecessaris els grans blocs residencials projectats es podrien aprofitar tots estos solars –o gran part d'ells– per a zones verdes, igualment, incloent a més, en elles, l'espai destinat a les noves construccions.

 

En tot cas, en l'hipotètic cas que es vullguera justificar l'edificabilitat en altura per a garantir zones verdes o d'esplai, cal recordar que les ja existents en tota esta àrea són considerables: tota la part de llevant de Doctor Lluch, de punta a punta, que queda a més al costat de la platja i del passeig marítim. No té trellat afegir més zones verdes a canvi d'omplir el Cabanyal d'edificis de quatre i cinc altures que encaixonen les actuals vivendes i les aïllen de la mar, guetificant-les fins i tot.

 

Un dels grans retrets al PEPRI, de fet, era que l'edificabilitat en altura en el nou tram de Blasco Ibáñez, amb edificis luxosos, era una forma de guetificar les parts del poble que quedaven al sud i al nord de l'avinguda, per a poder seguir fent obra nova a mida que s'anaren degradant estes àrees. Sense anar tan llunt, este PEC alimenta les mateixes pors.

 

PSPV-PSOE: una erràtica política en el Cabanyal

 

En el PGOU de 1988 l'Ajuntament governat pel PSPV-PSOE de Ricard Pérez Casado deixava oberta la possibilitat de la prolongació de Blasco Ibáñez. Aquella tímida posició deixà entreobert el clavill per a que la dreta, des que entrà en el consistori l'any 1991, fera bandera del projecte i decidira anar a la guerra contra l'oposició veïnal. Amb la boca més o menys xicoteta els posteriors dirigents socialistes sempre s'han penedit d'allò i obertament s'han posicionat per la rehabilitació integral del Cabanyal. Este PEC és un gerro d'aigua gelada per a milers de veïns, com ja va ser-ho el globus sonda llançat fa uns mesos, quan es va anunciar la destrucció de part de l'actual polideportiu per a construir 700 vivendes, anunci ràpidament rectificat.

 

L'actual versió preliminar del PEC preocupa, més que per les propostes concretes, per la filosofia que subjau i que delata una alarmant falta de sensibilitat per la preservació patrimonial i identitària del Cabanyal.

 

Un altre PEC és possible

 

Potser el Cabanyal del futur a penes mantinga un rastre del que formàrem part nosaltres i els nostres pares i els nostres iaios. Les ciutats en general creixen amb escàs respecte pel seu passat, deixant en tot cas illes excepcionals d'altre temps i arrasant la resta, creant capes que se suplanten les unes a les altres, amb el gust estètic de cada època i la perenne irreverència per la memòria col·lectiva. Per això és molt difícil –i valuós– trobar un conjunt patrimonial com el que representa el Cabanyal, encara i a pesar de les enormes agressions estètiques patides des dels anys 60 del segle XX.

 

L'oportunitat és ara i ací. Des d'un punt de vista arquitectònic i patrimonial --–i també polític– este PEC representa una oportunitat històrica perduda per al Cabanyal i per a la ciutat de València. Un altre PEC és possible: més modest i econòmic, respectuós amb la identitat històrica del poble i que es puga executar en un màxim de cinc anys, un termini raonable per a la vida quotidiana dels veïns. Perquè tan important com encertar amb el pla és permetre als ciutadans que puguen rescatar, a la fi, les seues vides, després de tres dècades de lluita. A banda dels arguments exposts, quinze anys és molt de temps, un galló massa gran de vida, un horitzó en excés llunyà per a poder mantindre la il·lusió de tornar a vore la llum, al final del túnel. Un altre PEC és possible. I precís.

 

Felip Bens

  

valenciaplaza.com/pla-especial-del-cabanyal-un-nou-cami-a...

  

RESUMEN EJECUTIVO CORRESPONDIENTE AL PLAN ESPECIAL DEL CABANYAL-CANYAMELAR Y SU ENTORNO URBANO (PEC).

 

servicios.lasprovincias.es/documentos/nuevo-plan-cabanyal...

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

  

Pla Especial del Cabanyal: un nou camí a cap de lloc

  

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, ha fet públic, després de més d'un any de treball, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar i el seu entorn (PEC), que substituïx al PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior), el projecte abanderat durant lustres pel consistori de Rita Barberà, aprovat l'any 2001 i suspés pel Ministeri de Cultura en 2016.

 

El PEC, per tant, hauria d'acaramullar les expectatives i esperances dels veïns i col·lectius que des de fa tres dècades han lluitat per a preservar un Cabanyal sancer i viu i contra l'amenaça que representava (per als propietaris de 1600 vivendes i per al patrimoni moderniste), la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Les noves directrius s'han proposat de viva veu i a través d'un pdf amb escassa informació específica (és una "versió preliminar" del PEC) i difícil de trobar per al gran públic.

 

Trenta anys de degradació… i quinze de regeneració

 

Durant 24 anys els consistoris conservadors liderats per l'alcaldessa Barberà (1991-2015) tractaren d'impondre la prolongació de Blasco Ibáñez contra una majoria de la població, aplastant, a finals del segle XX. N'han transcorregut tres i mig més, amb el govern de la Nau, que anuncià des del minut 1 que el Cabanyal era una de les seues prioritats. Per als oïts del veïnat aquelles paraules eren música celestial i molts estaven convençuts que la situació es capgiraria. Hui la sensació generalitzada és de frustració i decepció.

 

Mentres governà el PP l'oposició a la prolongació de l'avinguda minvà progressivament, no per falta de convicció, sinó per un argument cada volta més arguït: "arribats a tal punt de degradació, que facen allò que vullguen, però que facen alguna cosa. No es pot viure en estes condicions". Hui el nou Pla Especial del Cabanyal (PEC) podria aplegar a obtindre la cabotada d'una majoria de veïns per pur cansament, per resignació, tot i que els parega decebedor. Seria un error gravíssim haver aplegat fins ací per a morir a la vora: s'estima que l'execució del PEC va a tardar quinze anys, amb la qual cosa serà important lluitar per millorar cada detall, per pegar-li la volta, si cal, abans que comence. O es farà molt llarg. De fet, la primera cosa a reivindicar és un pla més modest, executable en un màxim de cinc anys, per a reduir l'afectació sobre la vida quotidiana dels veïns. Després de tres dècades de degradació i negligències, castigar al Cabanyal amb quinze anys d'obres és, de tot punt, excesiu.

 

Regeneració urbana i rehabilitació, incompatibles?

 

Es diria que existix una certa obsessió amb construir un gran hotel prop del port: si fa un temps Ribó desautoritzava un projecte per a convertir els Docks en un hotel-casino, fa poc tornava la polèmica amb l'anunci de bastir un gran hotel junt a l'estació marítima. Torna l'hotel a estar en l'horitzó, dins del PEC, com si fóra essencial per al futur del Cabanyal.

 

Ara fa dotze anys que s'inaugurà l'hotel de Les Arenes, arrasant l'antic balneari de finals del segle XIX i amb una altura excepcional. L'operació fon molt criticada però l'edifici de gran luxe es construí, creant una pantalla de més que dubtós gust estètic entre la mar i eixa àrea del Cabanyal. Molta de l'atenció del PEC s'ha centrat ara en este hotel de 17 altures però, tot i que siga difícil de justificar des del punt de vista de la regeneració del Cabanyal (la paraula rehabilitació pareix haver desaparegut del discurs), no és el pitjor dels problemes del pla. La idoneïtat o no de l'hotel no hauria, en cap cas, de solapar el necessari debat sobre la conveniència general del pla.

 

Gerardo Roger, director de l'equip redactor del pla, i els altres signants exposen, d'entrada, la filosofia que els mou. En esta part preliminar ja apareixen les primeres contradiccions: per una banda s'explica que el PEC partix del PEPRI de 2001, suspés l'any 2016 perquè representava l'expoliació del conjunt històric del Cabanyal, perquè destruïa la trama urbana i part dels elements protegits; però el PEC no suggerix, ni explícitament ni implícitament, la protecció d'eixe conjunt com a tal –de la trama– ni prioritza l'harmonització de l'actuació prevista amb eixa graella i amb el patrimoni protegit. Es posiciona, més bé, per "la regeneració urbana i socioeconòmica", literalment. Sobre esta base, el pla desplega tres objectius essencials: recuperar la mar, la població i el carrer i l'espai públic. Si Rita alçara el cap podria argumentar que el seu PEPRI buscava just açò mateix.

 

Recuperar la mar, el carrer?

 

Per a la connexió amb la mar s'han dissenyat itineraris de mobilitat tranquila. La intenció naix d'un cert desconeixement del Cabanyal, ja que millorar la ciutat per als vianants és una necessitat en molts punts, però no una urgència ací. En realitat la trama històrica del Cabanyal, eixa estructura urbana heretada de les fileres de barraques originàries, forma una graella de carrers paral·lels i travessies per a vianants perpendiculars a la mar. El Cabanyal històric ja és just això que ara es vol implementar. Així que, en tot cas, sí que és molt interessant suprimir (o resoldre) les barreres que s'han creat amb els anys, però sense perdre de vista que actualment l'accés dels vianants a la mar és més que òptim i que, per tant, esta actuació és un tant gratuïta, i més encara si tenint en compte que és el motiu que justifica la construcció de cinc aparcaments en altura i un subterrani per a 1.300 vehicles.

 

El Cabanyal no necessita recuperar la mar; este és un concepte estrany a la situació del poble i la idiosincràcia dels veïns. La mar se n'entra en el Cabanyal a través de la trama urbana que oxigena carrers i travessies, amb la brisa. La mar està a un pas i ben present en tots els carrers, banyats per la llum, sobretot en aquelles àrees on s'han mantingut les cases de dos altures i l'estructura de carrers i travessies està inalterada.

 

S'anuncia també en el pla la intenció de recuperar el carrer i l'espai públic. En el Cabanyal tradicionalment –de forma minvant– s'ha viscut de cara al carrer. Tant és així que la pròpia vorera, la frontera i el rebedor eren els espais més importants de la casa, els espais de socialització.

 

La creació de blocs residencials de quatre i cinc altures –com els que apareixen en les recreacions il·lustrades del PEC– barraran alguns dels pasos existents cap a la mar i consolidaran unes altres barreres, i representa una agressió a la trama urbana tradicionali als avantatges històrics per a la qualitat de vida dels veïns. Provoca, a més, just l'efecte contrari al que diu perseguir: aïlla el poble de la mar i crea una sòlida frontera de nous edificis residencials –i nous habitants– que miraran a la platja i la taparan a la resta dels veïns, sobretot en els blocs de l'entorn d'Eugènia Vinyes, i també, en menor mida, en els de Doctor Lluch.

 

Per l'altra banda, construir cinc unitats residencials amb espais verds interiors, com mostren les imàtgens, és contrari a la conformació tradicional de les vivendes: l'antiga cohesió social del Cabanyal –arrasada en les últimes dècades– està lligada a la disposició de les cases, bolcades al carrer com a espai de convivència; just al contrari del concepte residencial, tan de moda, que incita a viure tancat dins d'una comunitat privilegiada i d'esquenes al carrer i a la resta del veïnat.

 

Recuperar la població, bastir mil vivendes

 

El concepte de recuperar població és el més confús. D'entrada és interessant que el pla tinga en compte a la població que ha abandonat el Cabanyal, per diversos motius, o als fills dels actuals habitants que vullguen seguir fent vida ací, quan s'emancipen, però el pla parla de repoblar. Textualment diu que cal atraure al nou barri als veïns que l'abandonaren i a nous habitants que enriquisquen el teixit social. Esta és la base que justifica la construcció de mil noves vivendes en els blocs residencials.

 

És realment imprescindible apadrinar un efecte crida per a repoblar el Cabanyal? És precís repoblar precisament els espais que no estan edificats i construir blocs residencials per a satisfer eixe efecte crida? Pareix evident que un Cabanyal rehabilitat al costat de la mar és un dels llocs més atractius per a viure en València; no necessita cap efecte crida. I d'una institució pública, com l'Ajuntament, s'espera que resolga els problemes –molts i complexos– dels actuals veïns; no que actue com a promotora de blocs residencials per a atraure'n de nous a un poble que té ara mateixa una part important de la seua bossa de vivenda pendent de rehabilitar, reconstruir i rehabitar. En el Cabanyal existixen, segons diverses fonts, entorn a un 20-25% de vivendes deshabitades –algunes de propietat municipal-– i una considerable quantitat de xicotets solars disponibles, tot dins de la trama urbana tradicional.

 

Vivenda social en propietats municipals

 

Un dels grans reptes que sí que té l'Ajuntament és regular el mercat immobiliari per a que alguns dels actuals veïns, amb menor poder adquisitiu o major risc d'exclusió social, poguen fer front, amb èxit, a un procés de rehabilitació i regeneració que, després de dècades de degradació, augmentarà el preu de la vivenda, tant d'adquisició com de lloguer, i que, com a mínim, l'equipararà al de la resta del cap i casal.

 

Com pot regular el mercat un ajuntament? Pot generar una bossa de vivenda social(contemplada en el pla, per a lloguer social i protecció oficial, però de nova construcció) emprant els habitatges i solars que té en propietat. Açò permetria, a més, la rehabilitació de cases i reutilització de solars municipals, respectant i recuperant la trama urbana tradicional, i contribuiria, a més, a una ubicació aleatòria de la població minoritzadadurant els propers anys, evitant l'estratificació social.

 

Per a què construir els blocs residencials?

 

Si no és precís fer un efecte crida a nous veïns i es pot crear una bossa de vivenda social alhora que es rehabilita i reconstruïx la trama urbana tradicional, quina necessitat existix de promoure vivenda nova per part de l'Ajuntament? Si ni tan sols és precís, a penes, crear més espais per a vianants, per a què 1.000 places d'aparcament en altura? És més: si després de la rehabilitació i reconstrucció de la trama urbana tradicional i de l'habilitació de la bossa de vivendes d'ús social, encara en calen més, o si cal promoure'n algunes de renda lliure per a finançar les altres actuacions (es parla d'una Memòria de viabilitat econòmica però es desconeix encara el seu contingut)… ¿no es poden fer cases baixes, harmòniques en l'entorn i inserides en la graella tradicional, sense crear fronteres de 4/5 altures?

 

L'hotel, l'àrea Erasmus i els espais verds

 

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Sorprén, com ja hem comentat, la inclusió d'un projecte que, segons el text del pla, vol "enriquir el teixit social", afegint a l'ús residencial del PEC, el terciari ("comerç, oficines i hotel") en el cantó d'Eugènia Vinyes front als Docks, on estava el vell Bar Gol, on apareix l'hotel de 17 altures. El pla no concreta si este mateix espai va a ser en realitat un centre comercial i d'oficines a l'ús, junt amb l'hotel, ni per què es considera que el complex enriquirà el teixit social. En contrast amb esta intenció, no es dedica ni una línia al foment del comerç tradicional ni al seu encaix en el PEC.

 

Hi ha una altra zona d'actuació en l'entorn del tanatori de Servisa en Tarongers, on s'aprofiten els tres grans solars recaents a la redona central per a la construcció d'allotjaments per a estudiants estrangers. Això almenys es deduïx del subtítol de l'epígraf ("àrea Erasmus"), per més que el concepte de l'actuació el definix com a "ús educatiu-cutural".El text no desplega qui promouria i explotaria les instal·lacions. Estos blocs, com la resta, estan dissenyats també en forma de residencial semi-tancat de 4/5 altures. En el cas del projectat en la Malva-rosa té l'agravant de que tapona completament la ja escassa perspectiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, emblemàtic i centenari edifici moderniste de Francisco Mora (1913).

 

Un dels majors atractius del PEC, en un primer colp d'ull, és l'augment de les zones verdes en tota l'àrea d'actuació del PEC: 108.000 m2 més de les que n'hi havien, fonamentalment en l'àrea Erasmus i en la zona d'Eugènia Vinyes, la immensa majoria sobre solars preexistents. En realitat en un nou PEC que contemplara com a innecessaris els grans blocs residencials projectats es podrien aprofitar tots estos solars –o gran part d'ells– per a zones verdes, igualment, incloent a més, en elles, l'espai destinat a les noves construccions.

 

En tot cas, en l'hipotètic cas que es vullguera justificar l'edificabilitat en altura per a garantir zones verdes o d'esplai, cal recordar que les ja existents en tota esta àrea són considerables: tota la part de llevant de Doctor Lluch, de punta a punta, que queda a més al costat de la platja i del passeig marítim. No té trellat afegir més zones verdes a canvi d'omplir el Cabanyal d'edificis de quatre i cinc altures que encaixonen les actuals vivendes i les aïllen de la mar, guetificant-les fins i tot.

 

Un dels grans retrets al PEPRI, de fet, era que l'edificabilitat en altura en el nou tram de Blasco Ibáñez, amb edificis luxosos, era una forma de guetificar les parts del poble que quedaven al sud i al nord de l'avinguda, per a poder seguir fent obra nova a mida que s'anaren degradant estes àrees. Sense anar tan llunt, este PEC alimenta les mateixes pors.

 

PSPV-PSOE: una erràtica política en el Cabanyal

 

En el PGOU de 1988 l'Ajuntament governat pel PSPV-PSOE de Ricard Pérez Casado deixava oberta la possibilitat de la prolongació de Blasco Ibáñez. Aquella tímida posició deixà entreobert el clavill per a que la dreta, des que entrà en el consistori l'any 1991, fera bandera del projecte i decidira anar a la guerra contra l'oposició veïnal. Amb la boca més o menys xicoteta els posteriors dirigents socialistes sempre s'han penedit d'allò i obertament s'han posicionat per la rehabilitació integral del Cabanyal. Este PEC és un gerro d'aigua gelada per a milers de veïns, com ja va ser-ho el globus sonda llançat fa uns mesos, quan es va anunciar la destrucció de part de l'actual polideportiu per a construir 700 vivendes, anunci ràpidament rectificat.

 

L'actual versió preliminar del PEC preocupa, més que per les propostes concretes, per la filosofia que subjau i que delata una alarmant falta de sensibilitat per la preservació patrimonial i identitària del Cabanyal.

 

Un altre PEC és possible

 

Potser el Cabanyal del futur a penes mantinga un rastre del que formàrem part nosaltres i els nostres pares i els nostres iaios. Les ciutats en general creixen amb escàs respecte pel seu passat, deixant en tot cas illes excepcionals d'altre temps i arrasant la resta, creant capes que se suplanten les unes a les altres, amb el gust estètic de cada època i la perenne irreverència per la memòria col·lectiva. Per això és molt difícil –i valuós– trobar un conjunt patrimonial com el que representa el Cabanyal, encara i a pesar de les enormes agressions estètiques patides des dels anys 60 del segle XX.

 

L'oportunitat és ara i ací. Des d'un punt de vista arquitectònic i patrimonial --–i també polític– este PEC representa una oportunitat històrica perduda per al Cabanyal i per a la ciutat de València. Un altre PEC és possible: més modest i econòmic, respectuós amb la identitat històrica del poble i que es puga executar en un màxim de cinc anys, un termini raonable per a la vida quotidiana dels veïns. Perquè tan important com encertar amb el pla és permetre als ciutadans que puguen rescatar, a la fi, les seues vides, després de tres dècades de lluita. A banda dels arguments exposts, quinze anys és molt de temps, un galló massa gran de vida, un horitzó en excés llunyà per a poder mantindre la il·lusió de tornar a vore la llum, al final del túnel. Un altre PEC és possible. I precís.

 

Felip Bens

  

valenciaplaza.com/pla-especial-del-cabanyal-un-nou-cami-a...

  

RESUMEN EJECUTIVO CORRESPONDIENTE AL PLAN ESPECIAL DEL CABANYAL-CANYAMELAR Y SU ENTORNO URBANO (PEC).

 

servicios.lasprovincias.es/documentos/nuevo-plan-cabanyal...

Goldney

 

Goldney es una localidad de la Provincia de Buenos Aires, Argentina.

Ubicada en el partido de Mercedes, a 23 km de la ciudad cabecera del distrito y a 22 km de Luján. Se encuentra a menos de 5 km de la localidad de Olivera.1

Surgió alrededor de la estación del Ferrocarril San Martín.

Cuenta con 85 habitantes (INDEC, 2010). Durante los censos nacionales del INDEC de 2001 y 1991 fue considerada como población rural dispersa.

La estación intermedia que pertenece al San Martín, en el ramal que presta servicio entre Retiro y Junín. La estación se encuentra en el centro del pueblo, que está ubicado a 4 kilómetros del pueblo de Olivera y del tramo de la Ruta Nacional 5 que une las ciudades de Luján y Mercedes.

Presta servicio de larga distancia entre Retiro y las estación de Junín y Alberdi, a través de la empresa estatal Ferrobaires.

Como muchos pueblos de Buenos Aires, esta parada "Goldney" hizo florecer casas a su alrrededor, generadas por el paso del ferrocarril. Esta estación se inauguro en 1858 y la mayoria de los pobladores provenia de un lugar cercano , llamado "Arroyo de oro" los cuales se movilizaron hacia esa zona y el nombre del caserio fue en honor a Sir Gabriel Goldney, ingeniero ingles que trabajaba para el ferrocarril y fue participe del planeamiento, para la futura construccion del ramal

  

TRASLATOR

 

Goldney

 

Goldney is a locality of the Province of Buenos Aires, Argentina.

Located in the Mercedes district, 23 km from the city's head of the district and 22 km from Luján. It is located less than 5 km from the town of Olivera.1

It emerged around the station of the San Martin Railroad.

It has 85 inhabitants (INDEC, 2010). During the INDEC national censuses of 2001 and 1991, it was considered a dispersed rural population.

The intermediate station that belongs to the San Martín, in the branch that serves between Retiro and Junín. The station is located in the center of the town, which is located 4 kilometers from the town of Olivera and the stretch of National Route 5 that joins the cities of Luján and Mercedes.

It provides long distance service between Retiro and the Junín and Alberdi stations, through the state company Ferrobaires.

Like many towns in Buenos Aires, this stop "Goldney" made houses flourish around it, generated by the passage of the railroad. This station was inaugurated in 1858 and most of the settlers came from a nearby place, called "Arroyo de oro" which moved to that area and the name of the hamlet was in honor of Sir Gabriel Goldney, English engineer who worked for the railway and was involved in the planning, for the future construction of the branch

   

Pienza è un comune italiano di 2.190 abitanti della provincia di Siena in Toscana. È probabilmente il centro più rinomato e di maggiore importanza artistica di tutta la Val d'Orcia. È non molto distante dalla strada statale Cassia e dagli altri due importanti centri della valle, San Quirico d'Orcia e Castiglione d'Orcia. Il centro storico è stato dichiarato dall'UNESCO patrimonio dell'umanità nel 1996.

La città fino al 1462 altro non era che un piccolo borgo di nome Corsignano. L'evento che ne cambiò le sorti fu la nascita nel 1405 di Enea Silvio Piccolomini che 53 anni dopo divenne Papa Pio II. Proprio un viaggio del pontefice verso Mantova lo portò ad attraversare il luogo di nascita e il degrado che trovò lo portò a decidere la costruzione sopra l'antico borgo, affidandone il progetto all'architetto Bernardo Rossellino: costruzione che durò circa quattro anni e portò alla luce una cittadina armoniosa e con forme tipicamente quattrocentesche. La morte prematura di papa Pio II chiuse anche la storia della nuova città che da allora ha subito limitate modifiche.

 

Pienza è tra le Città decorate al Valor Militare per la Guerra di Liberazione perché è stata insignita della Medaglia d'Argento al Valor Militare per i sacrifici delle sue popolazioni e per la sua attività nella lotta partigiana durante la seconda guerra mondiale.

 

Per la bellezza del suo centro storico rinascimentale nel 1996 Pienza è entrata a far parte dei Patrimoni naturali, artistici, culturali dell'UNESCO, seguita poi nel 2004 dalla stessa zona valliva in cui sorge: la Val d'Orcia.

 

Storia naturale: nel 2003, nella riserva naturale di Lucciola Bella, sono riemersi i resti fossili di un Etruridelphis giulii (mammifero marino simile ad un delfino) vissuto nella zona oltre 4,5 milioni di anni fa, in un periodo in cui gli attuali calanchi erano il fondale del mare tirrenico. Il fossile è stato considerato dagli studiosi di grande valore scientifico perché si tratta del reperto più completo della specie esistente al mondo

Gran parte del rilevante patrimonio storico-artistico di Pienza si concentra nella suggestiva piazza dedicata al pontefice Pio II, personalità che tanto ha dato alla cittadina, cercando di farne la sua "città ideale" del Rinascimento. I suoi progetti, affidati a Bernardo Rossellino, vennero completati solo parzialmente, ma restano tutt'oggi uno degli esempi più significanti di progettazione urbanistica razionale del Rinascimento italiano. Isolata e ben visibile è subito la rinascimentale Cattedrale; di fronte, il Palazzo Comunale e accanto Palazzo Borgia e Palazzo Piccolomini. Il Romitorio è un complesso di locali scavati nell'arenaria da monaci eremiti e si trova nei pressi di Pienza. Curiosa, in una grotta, è la scultura di una Madonna con sei dita.

 

Pienza is an Italian commune of 2.190 inhabitants of the province in Siena in Tuscany. It is probably the most famous center and of greater artistic importance of the whole Val of Orcia. it is very distant not from the government road Cassia and from the others two important centers of the valley, St. Quirico of Orcia and Castiglione of Orcia. The historical center has been declared from the UNESCO patrimony of the humanity in 1996.

The city up to the 1462 other was not that a small suburb named Corsignano. The event that changed the fates of it was later the birth in the 1405 of Enea Silvio Piccolomini that 53 years it became Pious Pope II. Just a trip of the pontiff toward Mantua brought him/it to cross the place of birth and the I degrade that it found it brought it to decide the construction above the ancient suburb, submitting the project of it to the architect Bernardo Rossellino: construction that lasted around four years and it brought a harmonious town to the light and with fifteenth-century forms typically. The premature death of Pious pope II also closed the history of the new city that since then you/he/she has immediately limited changes.

 

Pienza is among the decorated Cities to the Valor Militare for the War of Liberation because you/he/she has been honored some silver Medal to the Valor Militare for the sacrifices of his/her populations and for his/her activity in the partisan struggle during the second world war.

 

For the beauty of his/her Renaissance historical center in the 1996 Pienza he has entered to belong to the natural Patrimonies, artistic, cultural of the UNESCO, follows then in 2004 from the same zone valliva in which it rises: the Val of Orcia.

 

Natural history: in 2003, in the natural reserve of Firefly Bella, the rests fossils of an Etruridelphis giulii resurfaced (mammalian sea similar to a dolphin) lived ago in the zone over 4,5 million years, in a period in which the actual calanchis were the backdrop of the sea tirrenico. The fossil has been considered at the researchers of great scientific value because it deals with the most complete find of the existing kind to the world

Big part of the remarkable historical-artistic patrimony of Pienza assembles him in the suggestive plaza devoted II to the Pious pontiff, personality that so much has given to the town, trying to do his of it "ideal city" of the Renaissance. Hier projects, submitted to Bernard Rossellino, you/they were partially completed only, but they stay everything one of the examples today more significantis of rational urbanistic planning of the Italian Renaissance. Isolated and well visible it immediately is the Renaissance Cathedral; of forehead, the Town Building and nearby Building Borgia and Building Piccolomini. The Romitorio is a complex of places dug in the sandstone by monks hermits and is found near Pienza. Curious, in a cave, it is the sculpture of a Madonna with six fingers.

 

Pienza es un ayuntamiento italiano de 2.190 abitanti de la provincia de Siena en Toscana. Probablemente es el centro más famoso y de mayor importancia artística de todo el Val de Orcia. ESTÁ muy lejana no de la calle estatal Cassia y de los otros dos importantes centros del valle, San Quirico de Orcia y Castiglione de Orcia. El casco antiguo ha sido declarado por el Unesco patrimonio de la humanidad en el 1996.

La ciudad hasta el 1462 otro no fue que un pequeño burgo llamado Corsignano. El acontecimiento que cambió las suertes fue el nacimiento en el 1405 de Eneas Silvio Piccolomini que 53 años después de Papa Piadoso se volvió II. Justo un viaje del pontífice hacia Mantua lo llevó a atravesar el lugar de nacimiento y el deterioro que encontró lo llevó a decidir la construcción sobre el antiguo burgo, confiando de ello el proyecto al arquitecto Bernardo Rossellino: construcción que duró unos cuatro años y llevó a la luz una ciudad armoniosa y con formas típicamente cuatrocentistas. La muerte prematura de papa Piadosos II diques también la historia de la nueva ciudad que desde entonces ha limitado enseguida modificaciones.

 

Pienza está entre las Ciudades decorado al Valor Militar por la Guerra de Liberación porque ha sido condecorada Medalla de plata al Valor Militar por los sacrificios de sus poblaciones y por su actividad en la lucha partisana durante la segunda guerra mundial.

 

Por la belleza de su casco antiguo renacentista en el 1996 Pienza ha entrado a hacer parte de los Patrimonios naturales, artísticos, culturales del Unesco, seguida luego en el 2004 de la misma zona valliva en que surge: el Val de Orcia.

 

Historia natural: en el 2003, en la reserva natural de Luciérnaga Bella, ha emergido los restos fósiles de un Etruridelphis giulii, mamífero marino parecido a un delfín, experimentado en la zona más de 4,5 millones de años hace, en un período en que los actuales calanchi fueron el fondo del mar tirrenico. El fósil ha sido considerado por los estudiosos de gran valor científico porque se trata del resto más completo de la especie existente al mundo

Gran parte del relevante patrimonio histórico-artístico de Pienza se agrupa en la sugestiva plaza le dedicada al pontífice Piadoso II, personalidad que tanto ha dado a la ciudad, tratando de hacer de ello su "ciudad ideal" del Renacimiento. Sus proyectos, le confiados a Bernardo Rossellino, sólo fueron completados parcialmente, pero quedan hoy todo uno de los ejemplos más significativos de planeamiento urbanístico racional del Renacimiento italiano. Aislada y bien visible es padecido la renacentista Catedral; de frente, el Edificio Municipal y cerca Edificio Borgia y Edificio Piccolomini. El Romitorio es un complejo de locales cavado de la arenisca de monjes ermitaños y se encuentra en los aprietas de Pienza. Curiosa, en una gruta, es la escultura de una Virgen con seis dedos.

 

Pienza est un Italien commun de 2.190 abitanti[2] de la province de Sienne en Toscane. C'est le centre le plus renommé probablement et de grande importance artistique de tout la Val d'Orcia. il EST très loin pas de la rue national Cassia et des autres deux importants centres de la vallée, Saint Quirico d'Orcia et Castiglione d'Orcia. Le centre historique a été déclaré par l'UNESCO patrimoine de l'humanité en 1996.

La ville jusqu'à le 1462 autre n'était pas qu'un petit bourg de nom Corsignano. L'événement qui en changea les sorts fut la naissance en le 1405 d'Énée Silvio Piccolomini que 53 ans il devint Pape Pieux après II. Justement un voyage du pontife vers Mantoue le porta à traverser l'endroit de naissance et le je dégrade qu'il trouva il le porta à décider la construction sur l'ancien bourg, en confiant le projet à l'architecte Bernardo Rossellino: construction qu'il dura quatre ans environ et il porta à la lumière une petite ville harmonieuse et avec des formes de le quinzième siècle typiquement. La mort prématurée de pape II écluses Pieuses aussi l'histoire de la nouvelle ville que depuis lors elle a tout de suite limité modifications.

 

Pienza est entre les Villes décorées au Valor Militaire pour la Guerre de Libération parce qu'elle a été décorée de la Médaille d'argent au Valor Militaire pour les sacrifices de ses populations et pour son activité dans la lutte partisane pendant la second guerre mondiale.

 

Pour la beauté de son centre historique de la Renaissance dans le 1996 Pienza elle est entrée faire partie des Patrimoines naturels, artistiques, culturels de l'UNESCO, puis suivie en 2004 de la même zone valliva dans lequel il se lève: le Val d'Orcia.

 

Histoire naturelle: en 2003, dans la réserve naturelle de Ver luisant Belle, les restes fossiles d'un Etruridelphis giulii a émergé, semblable marin mammifère à un dauphin, vécu dans la zone au-delà 4,5 millions d'ans il y a, dans une période dans lequel les calanchi actuels étaient le fonds de la mer tirrenico. Le fossile a été considéré par les spécialistes de grande valeur scientifique parce qu'il s'agit de la pièce plus complète de l'espèce existante au monde

Une grande partie du patrimoine historique-artistique considérable de Pienza se concentre dans la place suggestive dédiée au pontife Pieux II, personnalité que beaucoup d'a donné à la petite ville en tâchant d'en faire sa "ville idéale" de la Renaissance. Ses projets, confiés à Bernardo Rossellino, ils furent complétés seuls partiellement, mais ils restent tout aujourd'hui un des exemples plus de signifiants que de projet urbanistique rationnel de la Renaissance italienne. Isolée et bien visible la de la Renaissance Cathédrale est subie; devant, l'Hôtel de ville et à côté Immeuble Borgia et Immeuble Piccolomini. Le Romitorio est un complexe de pièces creusé dans le grès de moines ermites et il se trouve dans les alentours de Pienza. Curieuse, dans une grotte, c'est la sculpture d'une Sainte Vierge avec six doigts.

 

Pienza ist eine italienische Gemeinde von 2.190 Einwohnern von der Provinz von Siena in Toskana. Es ist wahrscheinlich die am besten berühmte Mitte und von großer Kunst Bedeutung vom ganzen Tal von Orcia. es ist nicht von der Straße sehr entfernt staatlicher Cassia und du gibst andere Zwei wichtige Mitten des Tales, St. Quirico von Orcia und Castiglione von Orcia. Die Altstadt wurde vom UNESCO Vermögen der Menschheit 1996 erklärt.

Die Stadt bis 1462. anderem war nicht, daß eine kleine Ortschaft namens Corsignano. Das Ereignis, das die Schicksale davon änderte, war die Geburt ins 1405 Äneass Silvios Piccolomini, daß 53 Jahre dann Papst Frommes II wurde. Genau brachte eine Reise des Papstes nach Mantua ihn, den Platz von Geburt zu überqueren und das ich degradiere, daß es fand, brachte es ihn, den Bau auf die alte Ortschaft dem Architekten Bernardo Rossellino den Plan davon anvertrauend, zu entscheiden: Bau, daß es etwa vier Jahre dauerte und es brachte in Vorschein ein harmonisches Städchen und mit des fünfzehnten Jahrhunderts Formen typisch. Der voreilige Tod von Papst Frommes schloß II auch die Geschichte der neuen Stadt, die sofort seitdem Änderungen beschränkte.

 

Pienza ist zwischen den zum Valor Soldaten verzierten Städten für den Krieg von Befreiung, weil es von der Medaille aus Silber zum Valor Soldaten für die Opfer von seinen Bevölkerungen ausgezeichnet wurde und für seine Tätigkeit in der parteiische Kampf während des zweiten Weltkrieges.

 

Es trat, Teil der natürlichen, Kunst Vermögen zu machen ein für die Schönheit von ihrer Renaissance Altstadt in der 1996 Pienza, Kultur vom UNESCO gefolgt dann 2004 von der gleichen Zone valliva, in dem es sich erhebt,: das Tal von Orcia.

 

Natürliche Geschichte: ins 2003 ins Naturschutzgebiet von Schönem Leuchtkäfer die Reste Fossilien von einem Etruridelphis giulii tauchte wieder auf, Säuge Meeres ähnlich zu einem Delphin erlebt weiter vor in der Zone 4,5 Millionen Jahre in eine Periode, in deren den aktuellen calanchi sie das Wassertiefe des Meeres tirrenico waren. Das Fossil wurde von den Gelehrten von großem wissenschaftlichem Wert betrachtet, weil es sich um den vollständigsten Fund der bestehenden Art in der Welt handelt

Großer Teil vom erheblichen geschichtlich-Kunst Vermögen von Pienza konzentriert sich im eindrucksvollen gewidmeten Platz dem Papst Frommer II, Persönlichkeit das viel zum Städchen seine ideale" "Stadt Renaissance davon zu machen versuchend, gab. Sein Pläne, vertraut Bernardo Rossellino geworden nur teilweise vervollständigt an, aber sie bleiben alles heute einer der Beispiele mehr significanti von vernunftbegabte städtebauliche Planung als italienische Renaissance. Isoliert und gut sichtbar es ist sofort die Renaissance Kathedrale; von Stirn, dem Gemeinde Palast und nebenan Palast Borgia und Palast Piccolomini. Der Romitorio ist eine Gesamtheit von gegrabenen Lokalen im Sandstein von Mönchen Einsiedler und es ist in die du preßt von Pienza. Neugierig, in eine Grotte ist er die Bildhauerei von einer Madonna mit sechs Fingern.

El Instituto Tecnológico de Massachusetts (MIT por las iniciales de su nombre en idioma inglés, Massachusetts Institute of Technology) es una universidad privada localizada en Cambridge, Massachusetts (Estados Unidos).

 

El MIT consta de cinco escuelas y una facultad:

 

Escuela de Ciencia del MIT (MIT School of Science)

Escuela de Ingeniería del MIT (MIT School of Engineering)

Escuela de Arquitectura y Planeamiento del MIT (MIT School of Architecture and Planning)

Escuela de Administración Sloan del MIT (MIT Sloan School of Management)

Escuela de Humanidades, Artes y Ciencias Sociales del MIT (MIT School of Humanities, Arts, and Social Sciences)

Facultad de Ciencias de la Salud y Tecnología Whitaker (Whitaker College of Health Sciences and Technology)

Incluyen un total de 32 departamentos académicos con un fuerte énfasis en la investigación, la ingeniería, y la educación tecnológica.

 

(Fuente: wikipedia.org)

Goldney

 

Goldney es una localidad de la Provincia de Buenos Aires, Argentina.

Ubicada en el partido de Mercedes, a 23 km de la ciudad cabecera del distrito y a 22 km de Luján. Se encuentra a menos de 5 km de la localidad de Olivera.1

Surgió alrededor de la estación del Ferrocarril San Martín.

Cuenta con 85 habitantes (INDEC, 2010). Durante los censos nacionales del INDEC de 2001 y 1991 fue considerada como población rural dispersa.

La estación intermedia que pertenece al San Martín, en el ramal que presta servicio entre Retiro y Junín. La estación se encuentra en el centro del pueblo, que está ubicado a 4 kilómetros del pueblo de Olivera y del tramo de la Ruta Nacional 5 que une las ciudades de Luján y Mercedes.

Presta servicio de larga distancia entre Retiro y las estación de Junín y Alberdi, a través de la empresa estatal Ferrobaires.

Como muchos pueblos de Buenos Aires, esta parada "Goldney" hizo florecer casas a su alrrededor, generadas por el paso del ferrocarril. Esta estación se inauguro en 1858 y la mayoria de los pobladores provenia de un lugar cercano , llamado "Arroyo de oro" los cuales se movilizaron hacia esa zona y el nombre del caserio fue en honor a Sir Gabriel Goldney, ingeniero ingles que trabajaba para el ferrocarril y fue participe del planeamiento, para la futura construccion del ramal

  

TRASLATOR

 

Goldney

 

Goldney is a locality of the Province of Buenos Aires, Argentina.

Located in the Mercedes district, 23 km from the city's head of the district and 22 km from Luján. It is located less than 5 km from the town of Olivera.1

It emerged around the station of the San Martin Railroad.

It has 85 inhabitants (INDEC, 2010). During the INDEC national censuses of 2001 and 1991, it was considered a dispersed rural population.

The intermediate station that belongs to the San Martín, in the branch that serves between Retiro and Junín. The station is located in the center of the town, which is located 4 kilometers from the town of Olivera and the stretch of National Route 5 that joins the cities of Luján and Mercedes.

It provides long distance service between Retiro and the Junín and Alberdi stations, through the state company Ferrobaires.

Like many towns in Buenos Aires, this stop "Goldney" made houses flourish around it, generated by the passage of the railroad. This station was inaugurated in 1858 and most of the settlers came from a nearby place, called "Arroyo de oro" which moved to that area and the name of the hamlet was in honor of Sir Gabriel Goldney, English engineer who worked for the railway and was involved in the planning, for the future construction of the branch

   

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Savem El Cabanyal - AV Cabanyal-Canyamelar

 

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL – CANYAMELAR – CAP DE FRANÇA

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS/NES DEL CABANYAL – CANYAMELAR

Cabanyal, a 21 de setembre de 2018

 

CARTA OBERTA AL ALCALDE DE VALÈNCIA DEL GRUP D’AJUDA MUTUA “Zona 0”

 

Sr. Ribó,

 

De vegades pensem que no li arriba la informació real del que està passant al Cabanyal. Perquè si no és així:

 

1.- No entenem les últimes declaracions que ha fet al comparar les reclamacions de les veïnes amenaçades i maltractades, amb “la senyora que protesta per les caques de gos”.

 

2.- No entenem com és possible que des de Serveis Socials no s’hagen posat en contacte amb les persones que estan amb unes condicions d’assajament, de maltractament, de falta de possibilitats de defensar-se, de protegir-se del què passa al voltant de les seues cases. No entenem on estan els Serveis Socials de l’Ajuntament de Valencia?

 

És per açò què, amb tot respecte, li recomanem la lectura de l’article que adjuntem. Segur què després ja no pensarà que la convivència millora ala Zona 0 del Cabanyal i altres punts conflictius del Canyamelar.

 

Sr. Alcalde, vinga a escoltar al veïnat del Cabanyal per conèixer l’opinió directa de la ciutadania respecte del que està passant. En l’últim any, convocats per vosté, hem anat a escoltar-lo a la plaça de la Creu, hem anat a escoltar-lo a l’Ateneu Marítim. Li demanem que ara siga vosté el que escolte a la ciutadania del Cabanyal – Canyamelar. Vinga a escoltar-nos. Estarem encantats de compartir amb vosté les nostres explicacions, la nostra esperança i les seues raons.

 

Ben atentament, Grup d’Ajuda Mutua

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França

 

Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/carta-oberta-al-a...

  

En el Cabanyal-Canyamelar queremos la misma limpieza que en el resto de València, el mismo nivel de ruido, la misma tranquilidad para nosotros y nuestros hijos. Tenemos derecho a todo esto y el @AjuntamentVLC y la @policialocalvlc la obligación de hacerlo posible

 

___

 

NOTA DE PREMSA CONJUNTA: AVV CABANYAL – CANYAMELAR|SALVEM EL CABANYAL . Decàleg per la Convivència | 11 de setembre de 2018

Cabanyal, a 11 de setembre de 2018

 

Les organitzacions ciutadanes signants volem manifestar

 

1.- Que hem participat en la reunió celebrada hui en la trobada de veïnat i entitats implicades en el Decàleg per la Convivència

 

2.- Que davant la reiteracio amb la falta d’interés amb el compliment de les Ordenances Municipals i polítiques represives dels actes incívics i delictius que dia rere dia es produeixen al nostre barri, fet que suposa una permisivitat més què admissible, hem manifestat el nostre desistiment en estes trobadesen tant en quant no vejam aplicades noves mesures que garantisquen la pau, la convivència i el respecte dels Drets Fonamentals del veïnat. Drets i convivència que està assajada dia rere dia pels habitants incívics. Habitants que estan absolutament identificats i coneguts per tots.

 

2.- Que les persones majors amb dificultat de mobilitat que estan amenaçades estan completament desprotegides pels Serveis Socials. Sent esta qüestió d’important rellevància donat el punt on viuen i les vegades que hem fet arribar la situació a coneixement policial i social.

 

3.- Que reivindiquem l’aplicació de les mesures policials correctives necessàries per garantir la seguretat del veïnat, especialment de gent molt major que està amenaçada en les seues pròpies cases. No es tracta únicament que no puguen viure amb tranquil·litat, hem arribat al punt de les amenaces personals i atacs directes, com posar una mànega d’aigua pel finestral i inundar la casa.

 

4.- Que l’anterior reivindicació no està en contra de les accions socials què s’estimen complementaries. Ara bé, el ““bonisme”” sense més no pot substituir l’acció dels encarregats de la seguretat ciutadana que evite el abusos, amenaces i comportaments incívics quotidians que s’estan produint. I és que les polítiques aplicades fins este moment han tingut com a resultat un augment dels comportaments mafiosos a la zona.

 

5.- Que el contenidor que s’instal·là al carrer Escalante, es cert què a petició veïnal pensant que ajudaria a millorar la vida quotidiana del veïnat no ha donat el resultat esperat. I és què un “Reten” sense canvi en les polítiques de seguretat encomanades als cossos policials i sense un full clar de com tenen que actuar no serveix per a garantir l’aplicació de les Ordenances Municipals. Abans al contrari, han reafirmat el comportament incívic i mafios d’alguns habitants, han disminuït la confiança del veïnat i la moral dels cosos de seguretat.

 

És per tot açò que no anem continuar participant en les trobades del Decàleg de Convivència fins que no es faça efectiva un canvi en les mesures aplicades en quant l’incivisme que està arrelat a la Zona 0 del Cabanyal i altres punts del Cabanyal – Canyamelar (Rosari, Bloc, etc)

 

Continuem reivindicant el respecte dels Drets Fonamentals de tota la ciutadania. El fi de les amenaces a les persones que protesten perquè no poden viure a les seues cases. El fi de la venda de droga als carrers i a totes hores, especialment de nit.

 

Com li diguerem a l’Alcalde el 11 d’actubre de 2016, volem viure en pau i tranquilitat, volem viuere com vosté viu al seu barri.

 

Per cert, continua sense respondre a tres preguntes que le ferem després de les declaracions del 21 d’agost.

 

Qui està demanant que tiren a les persones de les seves cases?

Qui demana intervencions militars?

Qui no respecta diferents creences, costums i ètnies?

Ací enviem un recordatori delque deis després de l’entrevista del 11 d’octubre del 2016

 

– 11/10/2016. Reunió amb l’alcalde de València, Sr. Ribó

 

Sr. RIBÓ dijo A pesar de la complejidad del asunto, Ribó se ha fijado el final de año como horizonte para resolver el problema. Los vecinos aseguran estar esperanzados, convencidos de que la normalidad se recuperará y agradecen la receptividad del alcalde y las ediles que han estado en la reunión.

 

Podeu escoltar les declaracions al següent registre: cadenaser.com/emisora/2016/10/11/radio_valencia/147619617...

 

Ben cordialment,

 

Plataforma Salvem El Cabanyal Canyamelar Cap de França, Associació de Veïnes/s Cabanyal Canyamelar

  

avvcabanyalcanyamelarblog.wordpress.com/nota-de-premsa-co...

 

___

  

Las consecuencias del abandono de las viviendas y solares de propiedad pública en el Cabanyal es la principal causa de la degradación que está sufriendo el barrio. Y nuestros representantes políticos se limitan a hacer discursos que son incapaces de llevar a la práctica.

 

La falta de coordinación y decisiones políticas paraliza la regeneración del Cabanyal por parte del Govern de La Nau. No se puede gorbernar a base de ocurrencia, hace falta tener proyecto de gobierno y planeamiento justo lo q falta para afrontar los problemas del Cabanyal

  

Queixa Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sobre problemas de convivencia e incivismo en el barrio del Cabanyal-Canyamelar

  

La queja presentada por la Plataforma SALVEM EL CABANYAL y la ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL CABANYAL-CANYAMELAR, más los 50 firmantes en las hojas que se adjuntan, se hace en nombre y representación de los vecinos y vecinas del barrio del Cabanyal-Canyamelar afectados por los graves problemas de convivencia e incivismo que de forma reiterada, constante y persistente venimos sufriendo en nuestro ámbito privado y familiar.

 

Este problema se inicia hace más de 20 años, cuando se aprueba el PEPRI y comienza un planificado asedio a los vecinos residentes en una zona destinada, por el entonces equipo de gobierno municipal a la especulación inmobiliaria. Este proyecto suponía el derribo de más de 1.600 viviendas en el corazón del Cabanyal y por tanto la crónica de una muerte anunciada para el barrio.

 

Muchos vecinos del barrio resistieron en sus casas al pertinaz acoso, mientras que otros las abandonaron a su suerte viéndose incapaces de luchar contra la administración. Esto fue fundamental para el posterior deterioro, propiciado por la paralización de licencias para la rehabilitación de las casas, que a su vez redundó en elabandono de muchas de ellas.

 

A causa de esto, las casas vacías fueron ocupadas con el consentimiento y beneplácito del consistorio, que no dudó en aprovecharse de grupos desfavorecidos para lograr sus intereses especulativos. Estos nuevos habitantes del barrio, al amparo de la desidia de las actuaciones municipales, que nada hicieron por remediar los graves problemas de convivencia que surgieron tras su llegada, han deteriorado hasta tal punto la convivencia, que hoy día es el principal problema del Cabanyal.

 

En muchas ocasiones, estamos hablando de familias numerosas, que han ocupado viviendas sin las básicas condiciones de salubridad, es decir, sin agua, sin luz, sin cédula de habitabilidad, etc.

 

También existe el problema de las mafias que se aprovechan de la situación de las familias en riesgo de exclusión social para traficar con las casas ocupadas, exigiendo a estas familias una renta por viviendas ajenas e insalubres.

 

Por otro lado, algunas de estas casas han sido ocupadas con el único fin de utilizarlas para actividades ilícitas y delictivas como el tráfico de estupefacientes o narcosalas.

 

Con la llegada del nuevo equipo de gobierno municipal, los vecinos afectados por esta crítica situación, aguardaban un cambio en las políticas municipales, ya que el barrio del Cabanyal había sido uno de los pilares en la campaña electoral. Después de tres años del cambio de gobierno, los vecinos han visto frustradas sus esperanzas al no apreciarse actuaciones que revirtieran la situación. Incluso podríamos decir, que la convivencia ha empeorado, ya que la impunidad ante el incumplimiento de las normas básicas de convivencia, ha hecho empoderarse a los incívicos que persisten en su comportamiento, ya que nada se hace para impedir el continuo incumplimiento de las ordenanzas municipales.

 

En determinadas calles del Cabanyal-Canyamelar, zonas muy concretas y fácilmente identificables, se producen a diario, comportamientos incívicos que no serían permitidos en otros puntos de la ciudad, tales como:

 

– Partidos de fútbol a cualquier hora del día o de la noche, bajo nuestras ventanas y contra nuestras fachadas, protagonizados tanto por menores como por adultos. Estos no solo provocan la inevitable molestia a los vecinos que los sufren, sino también un considerable peligro en el transito de vehículos y personas.

 

– Música emitida por altavoces de descomunal potencia que hacen retumbar los cristales de las viviendas, pero que al parecer son invisibles a las fuerzas del orden, que pasan por su lado sin censurar la actuación de quienes los portan.

 

– Ocupación de la vía pública con mobiliario privado como, sillas, sillones, sofás, barbacoas, sombrillas, hamacas, piscinas hinchables, carritos de supermercado, etc.

 

– Publicitación de la venta de drogas “a voz en grito” sin ningún tipo de reserva a cualquier transeúnte que pase por estas calles, tanto por parte de menores como de adultos.

 

– Absentismo escolar de menores, que por las noches están en la calle a horas intempestivas y por la mañana no acuden a la escuela.

 

– Peleas de gallos en plena calle con apuestas incluidas y a plena luz del día.

 

– Reuniones espontáneas acompañadas de consumo de alcohol, cante y baile a altas horas de la madrugada, con la presencia de menores.

 

– El resultado de las citadas actividades incívicas, deriva en una acumulación de basura que fomenta una sensación de dejadez y desamparo, pese a que las brigadas municipales de limpieza hacen varios turnos para mantener limpias las calles. El problema no es la falta de limpieza, sino la falta de civismo.

 

Esta queja que le hacemos llegar, es el último eslabón de una larguísima cadena de reuniones, promesas, comunicados, actuaciones reivindicativas, ruedas de prensa, concentraciones, reclamaciones varias, asambleas vecinales, etc., que a lo largo de esta ardua etapa se han llevado a cabo por parte de los vecinos y vecinas del barrio, encabezados por la Plataforma Salvem El Cabanyal y la Asociación de Vecinos.

 

Precisamente en estos momentos, se ha elaborado un “Decálogo de normas de convivencia”, auspiciado por la concejalía de Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia. En él se ha intentado recapitular unas normas básicas de convivencia a cumplir por parte de todos los vecinos del barrio, especialmente dirigidas a las minorías incívicas. No son unas normas de obligado cumplimiento, simplemente unas recomendaciones, cuyo incumplimiento, por sí mismo, atenta contra las ordenanzas municipales, que sí son obligado cumplir en todo el resto de la ciudad. Tanto la Plataforma Salvem el Cabanyal como la Asociación de Vecinos, hemos acudido puntualmente a las reuniones previas a la elaboración de este decálogo, viendo con decepción que la solución de los problemas de convivencia se dejan en manos del libre albedrío de quienes los provocan, sin atajar el conflicto de raíz.Consideramos que la realidad es mucho más sencilla: hay unas normas, hay que cumplirlas y no es una opción ignorarlas.

 

Nuestras quejas, denuncias y reivindicaciones van en defensa de nuestro derecho a la intimidad en el hogar, nuestro derecho a la salud física y mental afectada por la falta de descanso y que propicia que no podamos rendir convenientemente en nuestro trabajo, estudios o tareas cotidianas. Nuestro derecho a la protección medioambiental mermada por la contaminación acústica pertinaz, tanto de día como de noche.

 

Agotadas ya todas nuestras posibilidades, acudimos a usted con la esperanza de que pueda ayudarnos en la medida de sus posibilidades a paliar nuestra dramática situación por la falta de convivencia.

 

Aquí presentamos un dossier, que en buena parte resume, las actuaciones que se han llevado a cabo a lo largo de estos años por nuestra parte, con nulo resultado y en el que adjuntamos:

 

– Quejas por registro de entrada de vecinos afectados

 

– Quejas de Asociaciones cívicas del barrio a distintas concejalías

 

– Comunicados y ruedas de prensa

 

– Solicitudes de entrevistas con representantes municipales y autonómicos

 

– Intervenciones en plenos del Ayuntamiento

 

– Sentencias de otros defensores del pueblo

 

– Convocatoria de Asambleas vecinales para tratar estos temas

 

– Creación del GAM (Grupo de Ayuda Mutua) de afectados

 

– Conversaciones extraídas del chat del GAM que muestras la desesperación de los vecinos.

 

– Fotografías del estado de algunas zonas del barrio

 

– Videos de las actuaciones incívicas

 

– Facturas telefónicas donde se constatan las numerosas llamadas al 092 para requerir la presencia de la Policía Local por actos incívicos. La mayoría de ellas sin respuesta efectiva por parte de los cuerpos policiales, lo que redunda en la persistencia del problema, ya que quienes generan los ruidos y molestias, no son recriminados por ello.

 

También adjuntamos una lista de vecinos firmantes y solidarios con este problema de convivencia que viven en la denominada Zona 0. Son menos de los que quisiéramos, porque son pocos los vecinos con capacidad de firmar este documento, que siguen residiendo en estas calles, que se han ido vaciando de población a causa del continuo acoso al que se han visto y se ven sometidos

  

PLATAFORMA SALVEM EL CABANYAL

 

www.cabanyal.com/nou/queixa-sindic-de-greuges/?lang=es

 

_____

  

El decálogo de convivencia y la participación ciudadana

 

Con los procesos participativos las decisiones ganan legitimidad, representan un proyecto público y generan conocimiento y respeto entre la Administración y la ciudadanía. Pero ¿de qué participación ciudadana estamos hablando? Es evidente que sin el apoyo de la administración y sin la decisión de los gobernantes de promover y nutrir la participación creando condiciones para su ejercicio, ésta se debilita y pierde parte de su capacidad de incidir en las políticas públicas.

 

Ahora bien, las experiencias enseñan que el dilema de la participación desde arriba o desde abajo puede ser falso. En realidad, ambos polos de la relación son necesarios. La clave está en la forma como se articulan y consiguen un equilibrio que evite la hegemonía de alguno de los dos.

 

La Asociación de Vecinos/as y la Plataforma Salvem hemos participado en todas las reuniones a las que nos ha convocado el Ayuntamiento. Hemos participado sí, pero no ha habido receptividad, por parte de la administración, a la parte fundamental de nuestras propuestas y críticas.

Se ha reducido el proceso «participativo» a aprobar un decálogo y que le diéramos legitimidad con nuestras firmas. Un documento que sería un cheque en blanco a la propuesta del Ayuntamiento y de la concejalías responsables, porque preguntas como: ¿Qué están haciendo en este momento las entidades colaboradoras? ¿Qué acciones concretas se están tomando para evitar el acoso que sufren desde hace tanto tiempo vecinas/os de la llamada zona 0? ¿Qué se va a cambiar en las políticas aplicadas hasta ahora? Se quedaban sin respuesta. Simplemente teníamos que creer que se estaban haciendo cosas que no se podían hacer públicas.

 

Es por esto que, desafortunadamente, llegamos a la conclusión que hay una equivocación por parte de ciertas iniciativas políticas, que instrumentalizan la participación ciudadana para evitar asumir las responsabilidades políticas de sus decisiones. En un proceso participativo la ciudadanía está para participar, dando sus opiniones, sugerencias, propuestas, y por supuesto participar no implica que todos tengan que estar de acuerdo con lo que impone el promotor de la iniciativa que es el responsable de asumir sus éxitos o fracasos. Participar es un proceso complejo que cuando se simplifica o se sustituye por su simulacro se convierte en todo lo contrario de lo que pretende. Practicar la participación ciudadana de manera equivocada es uno de los grandes problemas que actualmente existe en algunas administraciones públicas.

 

Es por todo lo anterior que no estamos de acuerdo con el resultado de tantas reuniones. Al hacerse público el documento aparecen las entidades promotoras, entre las cuales se encuentran la Avv Cabanyal-Canyamelar y la Plataforma Salvem el Cabanyal, es por este hecho que hemos creido necesario expresar públicamente nuestra disconformidad. Podemos estar de acuerdo en algunas medidas que se tomen desde el ayuntamiento, pero no con que se publicite que el decálogo es fruto de la participación ciudadana tal y como la entendemos nosotras/os.

 

Faustino Villora

 

LEVANTE-EMV

 

www.levante-emv.com/opinion/2018/09/29/decalogo-convivenc...

 

___

  

Pla Especial del Cabanyal: un nou camí a cap de lloc

  

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, ha fet públic, després de més d'un any de treball, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar i el seu entorn (PEC), que substituïx al PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior), el projecte abanderat durant lustres pel consistori de Rita Barberà, aprovat l'any 2001 i suspés pel Ministeri de Cultura en 2016.

 

El PEC, per tant, hauria d'acaramullar les expectatives i esperances dels veïns i col·lectius que des de fa tres dècades han lluitat per a preservar un Cabanyal sancer i viu i contra l'amenaça que representava (per als propietaris de 1600 vivendes i per al patrimoni moderniste), la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. Les noves directrius s'han proposat de viva veu i a través d'un pdf amb escassa informació específica (és una "versió preliminar" del PEC) i difícil de trobar per al gran públic.

 

Trenta anys de degradació… i quinze de regeneració

 

Durant 24 anys els consistoris conservadors liderats per l'alcaldessa Barberà (1991-2015) tractaren d'impondre la prolongació de Blasco Ibáñez contra una majoria de la població, aplastant, a finals del segle XX. N'han transcorregut tres i mig més, amb el govern de la Nau, que anuncià des del minut 1 que el Cabanyal era una de les seues prioritats. Per als oïts del veïnat aquelles paraules eren música celestial i molts estaven convençuts que la situació es capgiraria. Hui la sensació generalitzada és de frustració i decepció.

 

Mentres governà el PP l'oposició a la prolongació de l'avinguda minvà progressivament, no per falta de convicció, sinó per un argument cada volta més arguït: "arribats a tal punt de degradació, que facen allò que vullguen, però que facen alguna cosa. No es pot viure en estes condicions". Hui el nou Pla Especial del Cabanyal (PEC) podria aplegar a obtindre la cabotada d'una majoria de veïns per pur cansament, per resignació, tot i que els parega decebedor. Seria un error gravíssim haver aplegat fins ací per a morir a la vora: s'estima que l'execució del PEC va a tardar quinze anys, amb la qual cosa serà important lluitar per millorar cada detall, per pegar-li la volta, si cal, abans que comence. O es farà molt llarg. De fet, la primera cosa a reivindicar és un pla més modest, executable en un màxim de cinc anys, per a reduir l'afectació sobre la vida quotidiana dels veïns. Després de tres dècades de degradació i negligències, castigar al Cabanyal amb quinze anys d'obres és, de tot punt, excesiu.

 

Regeneració urbana i rehabilitació, incompatibles?

 

Es diria que existix una certa obsessió amb construir un gran hotel prop del port: si fa un temps Ribó desautoritzava un projecte per a convertir els Docks en un hotel-casino, fa poc tornava la polèmica amb l'anunci de bastir un gran hotel junt a l'estació marítima. Torna l'hotel a estar en l'horitzó, dins del PEC, com si fóra essencial per al futur del Cabanyal.

 

Ara fa dotze anys que s'inaugurà l'hotel de Les Arenes, arrasant l'antic balneari de finals del segle XIX i amb una altura excepcional. L'operació fon molt criticada però l'edifici de gran luxe es construí, creant una pantalla de més que dubtós gust estètic entre la mar i eixa àrea del Cabanyal. Molta de l'atenció del PEC s'ha centrat ara en este hotel de 17 altures però, tot i que siga difícil de justificar des del punt de vista de la regeneració del Cabanyal (la paraula rehabilitació pareix haver desaparegut del discurs), no és el pitjor dels problemes del pla. La idoneïtat o no de l'hotel no hauria, en cap cas, de solapar el necessari debat sobre la conveniència general del pla.

 

Gerardo Roger, director de l'equip redactor del pla, i els altres signants exposen, d'entrada, la filosofia que els mou. En esta part preliminar ja apareixen les primeres contradiccions: per una banda s'explica que el PEC partix del PEPRI de 2001, suspés l'any 2016 perquè representava l'expoliació del conjunt històric del Cabanyal, perquè destruïa la trama urbana i part dels elements protegits; però el PEC no suggerix, ni explícitament ni implícitament, la protecció d'eixe conjunt com a tal –de la trama– ni prioritza l'harmonització de l'actuació prevista amb eixa graella i amb el patrimoni protegit. Es posiciona, més bé, per "la regeneració urbana i socioeconòmica", literalment. Sobre esta base, el pla desplega tres objectius essencials: recuperar la mar, la població i el carrer i l'espai públic. Si Rita alçara el cap podria argumentar que el seu PEPRI buscava just açò mateix.

 

Recuperar la mar, el carrer?

 

Per a la connexió amb la mar s'han dissenyat itineraris de mobilitat tranquila. La intenció naix d'un cert desconeixement del Cabanyal, ja que millorar la ciutat per als vianants és una necessitat en molts punts, però no una urgència ací. En realitat la trama històrica del Cabanyal, eixa estructura urbana heretada de les fileres de barraques originàries, forma una graella de carrers paral·lels i travessies per a vianants perpendiculars a la mar. El Cabanyal històric ja és just això que ara es vol implementar. Així que, en tot cas, sí que és molt interessant suprimir (o resoldre) les barreres que s'han creat amb els anys, però sense perdre de vista que actualment l'accés dels vianants a la mar és més que òptim i que, per tant, esta actuació és un tant gratuïta, i més encara si tenint en compte que és el motiu que justifica la construcció de cinc aparcaments en altura i un subterrani per a 1.300 vehicles.

 

El Cabanyal no necessita recuperar la mar; este és un concepte estrany a la situació del poble i la idiosincràcia dels veïns. La mar se n'entra en el Cabanyal a través de la trama urbana que oxigena carrers i travessies, amb la brisa. La mar està a un pas i ben present en tots els carrers, banyats per la llum, sobretot en aquelles àrees on s'han mantingut les cases de dos altures i l'estructura de carrers i travessies està inalterada.

 

S'anuncia també en el pla la intenció de recuperar el carrer i l'espai públic. En el Cabanyal tradicionalment –de forma minvant– s'ha viscut de cara al carrer. Tant és així que la pròpia vorera, la frontera i el rebedor eren els espais més importants de la casa, els espais de socialització.

 

La creació de blocs residencials de quatre i cinc altures –com els que apareixen en les recreacions il·lustrades del PEC– barraran alguns dels pasos existents cap a la mar i consolidaran unes altres barreres, i representa una agressió a la trama urbana tradicionali als avantatges històrics per a la qualitat de vida dels veïns. Provoca, a més, just l'efecte contrari al que diu perseguir: aïlla el poble de la mar i crea una sòlida frontera de nous edificis residencials –i nous habitants– que miraran a la platja i la taparan a la resta dels veïns, sobretot en els blocs de l'entorn d'Eugènia Vinyes, i també, en menor mida, en els de Doctor Lluch.

 

Per l'altra banda, construir cinc unitats residencials amb espais verds interiors, com mostren les imàtgens, és contrari a la conformació tradicional de les vivendes: l'antiga cohesió social del Cabanyal –arrasada en les últimes dècades– està lligada a la disposició de les cases, bolcades al carrer com a espai de convivència; just al contrari del concepte residencial, tan de moda, que incita a viure tancat dins d'una comunitat privilegiada i d'esquenes al carrer i a la resta del veïnat.

 

Recuperar la població, bastir mil vivendes

 

El concepte de recuperar població és el més confús. D'entrada és interessant que el pla tinga en compte a la població que ha abandonat el Cabanyal, per diversos motius, o als fills dels actuals habitants que vullguen seguir fent vida ací, quan s'emancipen, però el pla parla de repoblar. Textualment diu que cal atraure al nou barri als veïns que l'abandonaren i a nous habitants que enriquisquen el teixit social. Esta és la base que justifica la construcció de mil noves vivendes en els blocs residencials.

 

És realment imprescindible apadrinar un efecte crida per a repoblar el Cabanyal? És precís repoblar precisament els espais que no estan edificats i construir blocs residencials per a satisfer eixe efecte crida? Pareix evident que un Cabanyal rehabilitat al costat de la mar és un dels llocs més atractius per a viure en València; no necessita cap efecte crida. I d'una institució pública, com l'Ajuntament, s'espera que resolga els problemes –molts i complexos– dels actuals veïns; no que actue com a promotora de blocs residencials per a atraure'n de nous a un poble que té ara mateixa una part important de la seua bossa de vivenda pendent de rehabilitar, reconstruir i rehabitar. En el Cabanyal existixen, segons diverses fonts, entorn a un 20-25% de vivendes deshabitades –algunes de propietat municipal-– i una considerable quantitat de xicotets solars disponibles, tot dins de la trama urbana tradicional.

 

Vivenda social en propietats municipals

 

Un dels grans reptes que sí que té l'Ajuntament és regular el mercat immobiliari per a que alguns dels actuals veïns, amb menor poder adquisitiu o major risc d'exclusió social, poguen fer front, amb èxit, a un procés de rehabilitació i regeneració que, després de dècades de degradació, augmentarà el preu de la vivenda, tant d'adquisició com de lloguer, i que, com a mínim, l'equipararà al de la resta del cap i casal.

 

Com pot regular el mercat un ajuntament? Pot generar una bossa de vivenda social(contemplada en el pla, per a lloguer social i protecció oficial, però de nova construcció) emprant els habitatges i solars que té en propietat. Açò permetria, a més, la rehabilitació de cases i reutilització de solars municipals, respectant i recuperant la trama urbana tradicional, i contribuiria, a més, a una ubicació aleatòria de la població minoritzadadurant els propers anys, evitant l'estratificació social.

 

Per a què construir els blocs residencials?

 

Si no és precís fer un efecte crida a nous veïns i es pot crear una bossa de vivenda social alhora que es rehabilita i reconstruïx la trama urbana tradicional, quina necessitat existix de promoure vivenda nova per part de l'Ajuntament? Si ni tan sols és precís, a penes, crear més espais per a vianants, per a què 1.000 places d'aparcament en altura? És més: si després de la rehabilitació i reconstrucció de la trama urbana tradicional i de l'habilitació de la bossa de vivendes d'ús social, encara en calen més, o si cal promoure'n algunes de renda lliure per a finançar les altres actuacions (es parla d'una Memòria de viabilitat econòmica però es desconeix encara el seu contingut)… ¿no es poden fer cases baixes, harmòniques en l'entorn i inserides en la graella tradicional, sense crear fronteres de 4/5 altures?

 

L'hotel, l'àrea Erasmus i els espais verds

 

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Vista aèria de l'avinguda de Tarongers en direcció a la platja. Actuacions de l'àrea Erasmus en els tres solars cantoners, amb blocs residencials semi-tancats i zones verdes. © Aumsa

Sorprén, com ja hem comentat, la inclusió d'un projecte que, segons el text del pla, vol "enriquir el teixit social", afegint a l'ús residencial del PEC, el terciari ("comerç, oficines i hotel") en el cantó d'Eugènia Vinyes front als Docks, on estava el vell Bar Gol, on apareix l'hotel de 17 altures. El pla no concreta si este mateix espai va a ser en realitat un centre comercial i d'oficines a l'ús, junt amb l'hotel, ni per què es considera que el complex enriquirà el teixit social. En contrast amb esta intenció, no es dedica ni una línia al foment del comerç tradicional ni al seu encaix en el PEC.

 

Hi ha una altra zona d'actuació en l'entorn del tanatori de Servisa en Tarongers, on s'aprofiten els tres grans solars recaents a la redona central per a la construcció d'allotjaments per a estudiants estrangers. Això almenys es deduïx del subtítol de l'epígraf ("àrea Erasmus"), per més que el concepte de l'actuació el definix com a "ús educatiu-cutural".El text no desplega qui promouria i explotaria les instal·lacions. Estos blocs, com la resta, estan dissenyats també en forma de residencial semi-tancat de 4/5 altures. En el cas del projectat en la Malva-rosa té l'agravant de que tapona completament la ja escassa perspectiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, emblemàtic i centenari edifici moderniste de Francisco Mora (1913).

 

Un dels majors atractius del PEC, en un primer colp d'ull, és l'augment de les zones verdes en tota l'àrea d'actuació del PEC: 108.000 m2 més de les que n'hi havien, fonamentalment en l'àrea Erasmus i en la zona d'Eugènia Vinyes, la immensa majoria sobre solars preexistents. En realitat en un nou PEC que contemplara com a innecessaris els grans blocs residencials projectats es podrien aprofitar tots estos solars –o gran part d'ells– per a zones verdes, igualment, incloent a més, en elles, l'espai destinat a les noves construccions.

 

En tot cas, en l'hipotètic cas que es vullguera justificar l'edificabilitat en altura per a garantir zones verdes o d'esplai, cal recordar que les ja existents en tota esta àrea són considerables: tota la part de llevant de Doctor Lluch, de punta a punta, que queda a més al costat de la platja i del passeig marítim. No té trellat afegir més zones verdes a canvi d'omplir el Cabanyal d'edificis de quatre i cinc altures que encaixonen les actuals vivendes i les aïllen de la mar, guetificant-les fins i tot.

 

Un dels grans retrets al PEPRI, de fet, era que l'edificabilitat en altura en el nou tram de Blasco Ibáñez, amb edificis luxosos, era una forma de guetificar les parts del poble que quedaven al sud i al nord de l'avinguda, per a poder seguir fent obra nova a mida que s'anaren degradant estes àrees. Sense anar tan llunt, este PEC alimenta les mateixes pors.

 

PSPV-PSOE: una erràtica política en el Cabanyal

 

En el PGOU de 1988 l'Ajuntament governat pel PSPV-PSOE de Ricard Pérez Casado deixava oberta la possibilitat de la prolongació de Blasco Ibáñez. Aquella tímida posició deixà entreobert el clavill per a que la dreta, des que entrà en el consistori l'any 1991, fera bandera del projecte i decidira anar a la guerra contra l'oposició veïnal. Amb la boca més o menys xicoteta els posteriors dirigents socialistes sempre s'han penedit d'allò i obertament s'han posicionat per la rehabilitació integral del Cabanyal. Este PEC és un gerro d'aigua gelada per a milers de veïns, com ja va ser-ho el globus sonda llançat fa uns mesos, quan es va anunciar la destrucció de part de l'actual polideportiu per a construir 700 vivendes, anunci ràpidament rectificat.

 

L'actual versió preliminar del PEC preocupa, més que per les propostes concretes, per la filosofia que subjau i que delata una alarmant falta de sensibilitat per la preservació patrimonial i identitària del Cabanyal.

 

Un altre PEC és possible

 

Potser el Cabanyal del futur a penes mantinga un rastre del que formàrem part nosaltres i els nostres pares i els nostres iaios. Les ciutats en general creixen amb escàs respecte pel seu passat, deixant en tot cas illes excepcionals d'altre temps i arrasant la resta, creant capes que se suplanten les unes a les altres, amb el gust estètic de cada època i la perenne irreverència per la memòria col·lectiva. Per això és molt difícil –i valuós– trobar un conjunt patrimonial com el que representa el Cabanyal, encara i a pesar de les enormes agressions estètiques patides des dels anys 60 del segle XX.

 

L'oportunitat és ara i ací. Des d'un punt de vista arquitectònic i patrimonial --–i també polític– este PEC representa una oportunitat històrica perduda per al Cabanyal i per a la ciutat de València. Un altre PEC és possible: més modest i econòmic, respectuós amb la identitat històrica del poble i que es puga executar en un màxim de cinc anys, un termini raonable per a la vida quotidiana dels veïns. Perquè tan important com encertar amb el pla és permetre als ciutadans que puguen rescatar, a la fi, les seues vides, després de tres dècades de lluita. A banda dels arguments exposts, quinze anys és molt de temps, un galló massa gran de vida, un horitzó en excés llunyà per a poder mantindre la il·lusió de tornar a vore la llum, al final del túnel. Un altre PEC és possible. I precís.

 

Felip Bens

  

valenciaplaza.com/pla-especial-del-cabanyal-un-nou-cami-a...

  

RESUMEN EJECUTIVO CORRESPONDIENTE AL PLAN ESPECIAL DEL CABANYAL-CANYAMELAR Y SU ENTORNO URBANO (PEC).

 

servicios.lasprovincias.es/documentos/nuevo-plan-cabanyal...