new icn messageflickr-free-ic3d pan white
View allAll Photos Tagged llauradores

Festes de la Mare de Déu de la Salut - Algemesí - València

Algemesí 2011.

Un any més la Processoneta del Matí de la nostra Senyora de la Salut a lluit i els algemesinencs s’han bolcat amb el ritual ancestral tantes vegades repetit com esperat. Enguany els balls tornaren a eixir pels històrics carrers d’Algemesí i ho feren com sempre, amb la mateixa il·lusió i devoció que han fet possible la pervivència a través dels segles de l’ancestral Festa llaura reconeguda oficialment. Entre les 10 i les 12 d’este matí rius de gent ompliren tant el carrer Berca com la Plaça Major i aguantaren estoicament la forta calor.

La Processoneta del Matí es la más breve pero la más intensa y visitada de las procesiones. La Muixeranga de Algemesí, la Nova Muixeranga, Bastonets, Carxofa, Arquets, Pastorets, Llauradores y Tornejants bailan a lo largo de la calle Berca para llegar hasta la plaza Major. Allí, en un espacio reducido y con la fachada de la Basílica de Sant Jaume como telón de fondo, todos los bailes actúan al mismo tiempo mientras los portadores de la imagen realizan un alegórico triple intento de entrada que culmina en un apoteósico final de músicas entrelazadas. Durante unos minutos se produce un espectáculo indescriptible, uno de los cuadros plásticos más barrocos de la fiesta.

EL BOLERO 2/2

MÚSICA

 

A diferència de la resta de danses, la música del Ball de les Llauradores és interpretada per una secció de vent, formada per clarinet, saxòfon, trombó, trompeta o trompa i bombardí, acompanyada rítmicament per les castanyoles o postisses dels balladors.

En l’actualitat el ball compta amb un repertori de sis melodies, cadascuna de les quals amb la particularitat de poder ser interpretada indistintament per a qualsevol dels sis balls. El més antic és el Bolero Vell, també conegut com a Bolero Mallorquí o Bolero Llis, al qual segueixen el Bolero núm. 2 i el Bolero núm. 3, del mestre Vicente Redondo Serrano; posteriorment se n’afegiren Pardines, del mestre Miguel Esparza García, Bolero Processional d’Algemesí (1967), obra d’Ernesto Francés Sáez, i Bolero del Centenari (2006), del compositor Juan Jiménez Cerezo.

 

INDUMENTÀRIA

 

La indumentària usada pels membres del ball està lligada al procés de ritualització experimentat pel vestit tradicional valencià. En el cas de les dones, amb una estètica que barreja elements propis dels segles XVIII i XIX, tot seguint les modes de cada moment. Per al cabell s’ha optat tradicionalment pel pentinat a tres ratlles. Pel que fa al vestit masculí, el model seguit és el tradicional de torrentí, complementat amb el característic barret d’arboços. Tant per a les dones com per als homes, les espardenyes es configuren com el calçat principal.

 

Més informació

 

MORENO, Adrià; ROIG, Edu i OLIVARES, Enric, El bolero d'Algemesí. Cent anys del Ball de les Llauradores, Algemesí, 2006.

www.llauradores.com

 

INICI A:

www.flickr.com/photos/fotos_de_xavier68/3902159028/in/pho...

 

FONT:

www.museuvalenciadelafesta.com/default.asp?docid=316&...

 

El Bolero es un baile tradicional muy difundido en las tierras valencianas. En Algemesí presenta seis variantes con un esquema particular: sólo constan de una parte, con bien parado para poder adaptarse a los condicionantes de la procesión.

Estas variantes son, en realidad, seis bailes diferentes y que reciben el nombre de: Valencia, Reies, Trençaos, Tipics, Madrid y Bots.

EL BOLERO 1/2

 

Abans de la Creu Major i tancant la part profana de la processó, se situa el Ball de les Llauradores, constituït per un nombre indeterminat de parelles que, acompanyats per una secció d’instruments de vent de fusta i metall, interpreten les notes del Bolero, ball tradicional que a Algemesí pren un caràcter processional.

 

HISTÒRIA

 

La primera referència escrita la trobem en l’any 1906, tot i que no és fins el 1934 que podem parlar d’una presència continuada a la festa de la Mare de Déu. És, per tant, el ball més modern de tots els que ixen a la processó.

Des de llavors, han sigut mestres del ball José Soldino Escrivà (1906-1908); Eduardo Borràs Sabater, El Campanero, (1934-1943); Vicent Domínguez Navarro, Blayet, (1944-1960); Vicent Nácher Llanes (1961-1966); Fernando Garcia Monzó (1972-2001); i Adrià Moreno Aliaga (1967-1971, i continua a partir de 2002).

El 1994 el ball es va constituir legalment en associació, i es revestí de personalitat jurídica pròpia amb l'objectiu de mantenir viva la tradició.

 

BALL

 

El bolero és un ball tradicional molt difós a terres valencianes, que en el cas d’Algemesí presenta sis variants amb un esquema particular: sols consten d’una part, amb desplant final, per tal de poder adaptar-se als condicionants de la processó.

Aquestes sis variants, en realitat sis balls diferents, reben el nom de: València, Reies (Reis), Trençaos (Trenats), Típics, Madrid i Bots, els quals han anat sorgint amb el pas del temps.

 

CONTINUA A:

www.flickr.com/photos/fotos_de_xavier68/3901380023/in/pho...

 

Dues dones vestides de llauradores ballen mentre repiquen unes castanyoles.

Escuadra de LLauradores - Entrà Ontinyent 2011

Algemesí, 8 de setembre de 2009

Llauradores d'Algemesí

Dues dones vestides de llauradores i un home vestit de llaurador amb saragüells es retraten sobre un fons irreal.

Grup de Danses Berca a RIOM, en el 25 aniversari de l'Agermanament d'Algemesí (Valencia) amb Riom (França).

De 1.906 es la primer referencia escrita de este baile. A partir de 1.934 su presencia en la Fiesta es continuada. Es, por lo tanto, en baile más moderno de todos los que salen en la procesión.

En baile, para mantener viva la tradición, en 1.994 se constituyó legalmente en asociación revistiéndose de personalidad jurídica propia.

Algemesí, 8 de setembre de 2009

Llauradores al Carrer Berca, 14.

Processoneta del matí 2011.

Grup de Danses Berca a RIOM, en el 25 aniversari de l'Agermanament d'Algemesí (Valencia) amb Riom (França).

Grup de Danses Berca a RIOM, en el 25 aniversari de l'Agermanament d'Algemesí (Valencia) amb Riom (França).

Grup de Danses Berca a RIOM, en el 25 aniversari de l'Agermanament d'Algemesí (Valencia) amb Riom (França).

La vespra. Processó de les Promeses. Un "bien parao" enfront de l'Ajuntament a la Plaça Major

També anomenat Bolero.Colorit i vistositat en els vestits, gràcia i harmonia en els moviments.

Impressionant panoràmica realitzada des de dalt del campanar de l'esglèsia de Sant Jaume

Nit del Retorn, setembre de 2009

Processoneta del Matí. La més entranyable de les tres processons. Aquesta discorre pel carrer de Berca.

Foto conjunta a la Capella de la Troballa.

Llauradores d'Algemesí amb la banda de música.

També anomenat Bolero.Colorit i vistositat en els vestits, gràcia i harmonia en els moviments.

La indumentaria es excepcional, por su belleza y calidad y está unida al proceso de ritualización experimentado por el traje tradicional valenciano.

Las mujeres, con una estética que mezcla elementos de los s. XVIII y XIX, según las modas que imperaban en cada momento.

Los hombres, el modelo que siguen es el conocido como “tradicional torrentí”.

Para ambos, mujeres y hombres, las alpargatas son el calzado principal. Tradicional y cómodo.

Inauguració del Monument a la placeta del Carbó. Autor: Fernando García Monzó

1