View allAll Photos Tagged boig
Ja de nou al peu del canó, torno de un pont llarguet, i amb una rosa d'aquesta mateixa tarda.
**************
Ya de nuevo al pie del cañón, regresando de un puente largo y con una rosa de esta misma tarde.
Ahh!!! No Photoshop!!!! :D
**************************************************
♫♪♫ Sau- Boig per tu ♫♪♫
**************************************************
..."Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu"...
..."Sé muy bien que desde este bar yo no puedo llegar donde estás tú, pero dentro de mi copa veo reflejada tu luz, me la beberé; servil y acabado, loco por ti"...
Una de les meues cançons preferides... "Boig per tu" de Sau. Hi ha una versió de Luz Casal molt bonica també.
A qui dediquen la cançó?
www.youtube.com/watch?v=mqGjdLp3SjI (En català subtitulada en espanyol)
Una de mis canciones preferidas, "Loco por ti" de Sau. Hay una versión de Luz Casal muy bonita también.
A quién dedican la canción?
www.youtube.com/watch?v=vmNXO9WuFfs
(Versión en español de Luz Casal)
Feb 15, 2009 #236
sopa de cabra - el boig de la ciutat (en directe)
l'altre dia fen un tom per el meu poble em vaig trovar amb aquest cel i em va donar per fer-me un auto-retrat,i aquest es el resultat despres de pasar per el photoshop...jejejej....tot i que la meva dona diu que he quedat amb cara de "boig" aqui la deixo !!! :-}
dins es meu cap
faig volar coloms i pardals
com aucells cercant un nou horitzó
tu me diràs que estic mig boig
només seguint l'atzar
I hold a beast, an angel and a madman in me, and my enquiry is as to their working, and my problem is their subjugation and victory, downthrow and upheaval, and my effort is their self-expression."
Dylan Thomas
L'embassament de Sau, al terme municipal de Vilanova de Sau, i al peu de la serralada de les Guilleries, pertany a la conca del riu Ter i, juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva. Té una llargada de 17 Km. i 3 Km. d'amplada i permet la pràcta d'esports naútics. El pantà, inaugurat el 1962, va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment del campanar de l'església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix.
El embalse de Sau, en el término municipal de Vilanova de Sau, al pie del macizo de las Guilleries, perteneciente a la cuenca del río Ter, forma parte de un sistema de tres pantanos (junto a los de Susqueda y Pasteral) que une las comarcas de Osona y de la Selva. El pantano, inaugurado en 1962, cubrió el pueblo de Sant Romà de Sau, los restos del cual, especialmente del campanario del templo, son visibles cuando el nivel del agua embalsada es bajo.
Cada cercle un peix. (Bosa - Illa de Sandenya - Itàlia).
Cada Círculo un pez. (Bosa - Isla de Cerdeña - Itália).
Each circle a fish. (Bosa - Sardinia Island - Italy).
NOTA:
Si s'amplia la foto, podràs veure en tres reflexos a Cavall Boig, Gran Cap dels Sioux. I un del fotógraf. No és broma !!
Si se amplia la foto, podrás ver en tres reflejos a Caballo Loco, Gran Jefe de los Sioux. Y uno del fotógrafo. No es broma!!
If the photo is enlarged, you will see tree reflections Crazy Horse, Grand Chief of the Sioux. One from the photographer. And one It is not a joke!!
MENUETTO - BOCHERINI
TOTES LES MEUES FOTOS / TODAS MIS FOTOS
Una silueta és una vista de cert objecte o escena que consisteix en l'esquema i un interior sense trets distintius, amb la silueta generalment sent negra. També es la forma que presenta a la vista la massa d'un objecte més fosc que el fons sobre el qual es projecta. Mirant aquesta fotografia, el meu amic Xavier va explicar la història d'Étienne de Silhouette, un trist ministre d'hisenda francès amb comandament a les finances a la cort de Lluís XV. La seva conducta garrepa va fer que s'emprés el terme "silhouette" referint-se a tot allò que era barat o simple, i que no tenia trets distintius. Com el tipus també matava el temps retallant siluetes en paper, es va començar a denominar aquesta perícia amb el nom del gavatx. Xavier diu que de fet silueta és un epònim del ministre francès. Jo no sabia de què parlava i com sempre ho va il·lustrar amb exemples. Si home si em va dir, Louis Antoine de Bougainville (la planta buganvilla), Louis Braille (sistema d'escriptura per a invidents), i després hi ha aquells a mig camí entre descobridors i inventors, però ho va dir amb un indissimulat somris, i encara que algú ho va creure -els de la meva generació i seguidors de la Trinca ens convertirem en còmplices del seu broma-, eren el baró de bidet, al comte de foi-gras i al Marquès de Croissant. En fi, sempre aprenent d'aquest vell boig.
-------------------------------------------------------------------------------------
Una silueta es una vista de cierto objeto o escena que consiste en el esquema y un interior sin rasgos distintivos, con la silueta generalmente siendo negra. También es la forma que presenta a la vista la masa de un objeto más oscuro que el fondo sobre el cual se proyecta. Mirando esta fotografía, mi amigo Xavier contó la historia de Étienne de Silhouette, un triste ministro de hacienda francés con mando en las finanzas en la corte de Luis XV. Su conducta tacaña hizo que se empleara el termino "silhouette" refiriéndose a todo aquello que era barato o simple, y que carecía de rasgos distintivos. Como el tipo también mataba el tiempo recortando siluetas en papel, se empezó a denominar esa pericia con el nombre del gabacho. Xavier dijo que de hecho silueta es un éponimo del ministro francés. Yo no sabia de que hablaba y como siempre me lo ilustró con ejemplos. Si hombre si me dijo, Louis Antoine de Bougainville (la planta buganvilla), Louis Braille (sistema de escritura para invidentes), y luego están aquellos a medio camino entre descubridores e inventores, pero lo dijo con una indisimulada sonrisa, y aunque alguien lo creyó -los de mi generación y seguidores de la Trinca nos convertimos en cómplices de su broma-, eran el barón de bidet, al conde de Foi-gras y al Marqués de Croissant. En fin, siempre aprendiendo de ese viejo loco.
Després d'una estona pels passos a nivell de Lavern, que no paraven de fer el boig i obligaven els trens a circular a marxa lenta, em vaig dirigir cap a Sant Sadurní esperant que la tarda fos mitjanament profitosa. Doncs bé, des de les 16:30 fins les 19:45, res de res apart de les 447 de torn... Però dóno per bo tot aquest avorriment després d'haver caçat per primer cop el Teco de Logitren amb la 335-028, una sorpresa de les grosses. Una salutació des d'aquí al Sergio, que el va caçar al pas a nivell.
Después de un rato por los pasos a nivel de Lavern, que no paraban de hacer el loco y obligaban a los trenes a circular a marcha lenta, me dirigí a Sant Sadurní esperando que la tarde fuera medianamente provechosa. Pues bien, desde las 16:30 hasta las 19:45, nada de nada aparte de las 447 de turno... Pero doy por bueno todo este aburrimiento después de haber cazado por primera vez el Teco de Logitren con la 335-028, una sorpresa de les gordas. Un saludo desde aquí a Sergio, que lo cazó en el paso a nivel.
Contra el ciment (Pau Alabajos) ..♪♫♪♫.
En principi em vaig tornar boig de content. Era dels pocs afortunats que havien aconseguit trobar un dels pilars de l'arc de Sant Martí, fantàstic!, i tan a prop de casa.., a qui s'ho conte no em va a creure. Així que li vaig fer algunes fotos i mentres mostrava, eufòric, l'alegria del meu descobriment, es va acostar somrient un xiquet, segons pareix ja jubilat, i em va dir sorneguer; "No es pot tindre tanta fantasia, que ja tenim una edat, home!...". (..?). El seu comentari em va fer reflexionar. No pel referent a l'edat, sinó a la possibilitat d'haver-me equivocat sobre l'autèntica funció d'aquella estranya construcció.
Mirant-la bé, s'assemblava més a una fulla que esgarrava el cel, tal vegada es tractava d'una espècie de trencacels, alguna cosa així com un trencaglaç de l'aire, per a tallar l'espessa boira als matins d'hivern. O al contrari.., aquell xiquet tenia raó i només es tractava d'un simple homenatge, d'estil postmodern tardà, a la llosa de formigó, erigit per algun alt funcionari agraït i a càrrec a les despeses públiques.
Decididament la seua funcionalitat no estava clara, però tampoc cal oblidar que sóc a la ciutat de València, on esta darrera opció seria la més probable.
Així, doncs, vaig pendre una decisió, em vaig acostar al xiquet i li vaig dir resolt; "No es tracta de fantasia, sinó d'intentar mantindre cert equilibri mental entre tant desgavell. Així que.., Això és un trencacels!".
-------------------------------------------------
En un principio me volví loco de contento. Era de los pocos afortunados que habían conseguido encontrar uno de los pilares del arco iris, ¡fantástico!, y tan cerca de casa.., a quien se lo cuente no me va a creer. Así que le hice algunas fotos y mientras mostraba, eufórico, la alegría de mi descubrimiento, se acercó sonriendo un niño, al parecer ya jubilado, y me dijo socarrón; "No se puede tener tanta fantasía, ¡que ya tenemos una edad, hombre!...". (..?). Su comentario me hizo reflexionar. No por lo referente a la edad, sino a la posibilidad de haberme equivocado sobre la auténtica función de aquella extraña construcción.
Mirándola bien, se parecía más a una cuchilla que rasgaba el cielo, tal véz se trataba de una especie de rompecielos, algo asi como un rompehielos del aire, para cortar la espesa bruma en las mañanas de invierno. O por el contrario.., aquel niño tenía razón y sólo se trataba de un simple homenaje, de estilo post-moderno tardío, a la losa de hormigón, erigido por algún alto funcionario agradecido y con cargo al gasto público.
Decididamente su funcionalidad no estaba clara, pero tampoco hay que olvidar que estoy en la ciudad de Valéncia, en donde esta última opción sería la más probable.
Así pues, tomé una decisión, me acerqué al niño y le dije resuelto; "No se trata de fantasía, sino de intentar mantener cierto equilibrío mental entre tanto sinsentido. Así que.., ¡Eso és un rompecielos!".
Para escuchar Tema: Boig per tu by Sau
Anoche pude cumplir un sueño.
Desde pequeña he sentido un hechizo especial por la luna. Gran parte de culpa es de mi madre, que me contaba historias, diciendo que se llevaba con ella a los niños pequeños que no comían. Mientras yo miraba atenta, hacia arriba, con la boca abierta, ella aprovechaba para introducir en mi boca el tenedor con la cena a la velocidad de un rayo. Los años pasaron y mi obsesión era poder captarla con mi cámara. Recuerdo la primera vez que lo conseguí, guiada por los consejos de mi gran amigo Félix. Al fin lo había conseguido, no me lo creía ni yo misma, pero mi sueño se había cumplido.
Anoche aquel primer sueño se hizo realidad… ¡¡Toqué la luna!!. Nos reunimos los amigos del Grupo de Fotografía BULB en el aula de astronomía del CEMACAM de los molinos en Crevillente, donde pudimos conectar nuestras cámaras al telescopio reflector de 40 cm que dispone el aula en su pequeño observatorio. Y allí estaba ella, mirándome cara a cara. La experiencia, indescriptible.
Aquest cap de setmana vaig anar de paella al palmar i vàrem aprofitar per passetjar-se amb barca...ja coneixia l'albufera però amb la camara en ma et pots tornar boig....veus fotos per tot arreu.
-----------------------------------------------------------
Please don't use this image on websites, blogs or other media without my explicit permission. © All rights reserved
Por favor, no use esta imagen en su web, blogs u otro medio de comunicación sin mi aprobación explícita. © Todos los derechos reservados.
Aquestes floretes eren les últimes que restaven de l'exposició de Temps de Flors, estaven a les escales de la Catedral.
És curiós quasi tothom va fotografiar el conjunt de les escales i les fotos i amb foto molt bones, sobre tot les fetes de nit, però ja sabeu que a mi el que em torno boig és cercar aquell detall, aquell petit fer que fa que ens plategem, jo el primer, això què és i d'on és .
La fotografia és la "realitat" del que l'ha feta i la "realitat" de qui se la vol mirar.
Aquestes roses ja una mica pansides a mi han despertat en mi un punt de tendresa i un munt de tristor. Eren, han estat, però encara són roses, flors, que llueixen la seva aroma i que que han ajudat a que la ciutat de Girona visqui un any més una bogeria meravellosa de gent, flors i propostes artístiques increïbles.
Hi he anat tard, però les sensacions han estat les de molts anys i l'emoció m'ha fet sentir que malgrat la quantitat de gent Girona i Temps de Flors valgui la pena de visitar-la i, evidentment, fotografiar-la com cadascú vulgui.
Espero poder-hi anar el proper any.
Watch in full size/ Mirar en tamany gran
The weather is going crazy in last time, now we have snow in the middle of the summer...
Aquest temps séstà tornant boig ultimament, ara ja tenim neu en plé estiu...
A un tir de pedra de Jerusalem
Vaig caminar una milla solitària a la llum de la lluna
I a través d'un milió d'estrelles radiants
El meu cor vagava perdut en un planeta distant
Que gira al voltant de la lluna d'abril
Orbitant en un arc de tristesa
Estic perdut sense tu
Estic perdut sense tu
Encara meus regnes es tornin sorra
I caiguin al mar
Estic boig per tu
Estic boig per tu
I des dels foscos valls aïllats
He sentit els cants antics de la tristesa
Però a cada pas he pensat en tu
A cada pas només en tu
I cada estrella un gra de sorra
Les restes d'un oceà ressec
Digues, fins quan?
Quánt temps més?
Diuen que hi ha una ciutat al desert
La vanitat d'un antic rei
Però la ciutat es troba feta trossos
Allà el vent udola i els voltors canten
Aquestes són les obres de l'home
Aquesta és la suma de les nostres ambicions
Seria la presó de la meva vida
Si et vas convertir en l'esposa d'un altre
Amb cada presó volat en pols
Els meus enemics caminen lliures
Estic boig per tu
Estic boig per tu
I jo mai a la vida
Em vaig sentir més sol que ara
Tot i que reclam dominis en tot el que veig
Res significa alguna cosa per a mi
No hi ha victòries
En totes les nostres històries, sense amor
A un pas de Jerusalem
Vaig caminar una milla solitària a la llum de la lluna
I a través d'un milió d'estrelles radiants
El meu cor estava perdut en un planeta distant
Que gira al voltant de la lluna d'abril
Orbitant en un arc de tristesa
Estic perdut sense tu
Estic perdut sense tu
I tot i tenir les claus de la ruïna
De tot el que veig
Amb cada presó de pols,
Els meus enemics caminen lliures
Malgrat tots els meus regnes es tornin sorra
Que cauen al mar
Estic boig per tu
Estic boig per tu
________________*
Camara Analogica Morales MF3
La camara aquesta, rebatejada com a Morales MF3, Manual Focus, Flash, 3 anys, es la camera que el Leo fa servir per casa. Em veu a mi amb les cameras, i va boig per fer ell les seves fotos. Ja ha agafat la Eos350d i la Fisheye Lomo.
De la serie: "Objectes perduts del Mon del Leo"
Era el 16 de julio de 2011... Primer día de vacaciones de verano en la playa.
Luna llena reflejándose sobre un mar ciertamente "movidito".
Aprovechando esas rocas, que estaban ahí para quien quisiera jugar a componer con ellas, me lancé a aprender, en solitario, un poco de fotografía nocturna de larga exposición y de "Light Painting", todo de una vez, en forma de atracón.
Pero lo cierto es que, con paciencia, una modelo tan fantástica como mi hija Carla, y unas cuantas horas de noctámbulo empedernido, las cosas fueron empezando a salir.
Y cómo se disfruta cuando las cosas desconocidas que uno quiere aprender comienzan a salir!!!
Música recomendada: "Boig per tu". Sau.
Passejant uns amics em van suggerir com podria fotografiar el vent , només en cal que em diguin que no ho puc fer que, com a mínim, ho intenti.
Sabeu que aquestes fotos mogudes les faig, normalment, de baix a dalt per aconseguir l'efecte de somni i mobilitat. El vent podria ser d'esquerra a dreta i així que ho vaig fer. Haig d'anar millorant la tècnica, però depen del lloc i del que tingui el davant pot quedar prou bé, Crec.
És ben bé que per fer coses estranyes encara mig me'n surto, ara no sé si faig prou bones fotos. Sigui com sigui m'ho passo genial,
Crec que vegades ens entossudim a cercar la millor tècnica i ens oblidem de fruir del moment, de deixar que l'instant ens envolti i ens faci sentir vius i que el plaer pot se aquesta fracció de segon en pensar i fer allò mig boig que t'ha passat pel cap.
En fi, un món on el lladres governen i els governants estan a la presó tots tenim dret a viure les nostres petites follies, o no? .
És el que ens queda per seguir lluitant per la llibertat de pensament i d'acció.
Sol - De Ronçana Sol-
3 mesos
Pare: Unmistakable of Tintagel Winds
Mare: De Ronçana Kika
Criador: Francesc Isern Canet
Envia'm un àngel,
que sigui com tu,
envia'm un àngel
que s'assembli a tu.
"Envia'm un àngel" - Sau
10 anys sense Carles Sabater , va morir el 13 de febrer de 1999
Canal 33 , Divendres 13, 23.15 h.
Carles Sabater: memòria d'una llum
El 33 recorda el músic en un documental dirigit per Pep Blay. Ara fa deu anys, el 13 de febrer de 1999, Carles Sabater va cantar per últim cop el seu "Boig per tu", l'himne més popular de Sau i de tota la història del rock català.
Va ser al Casal de Vilafranca, tot just acabat el primer concert de la gira "XII", on va morir víctima d'una aturada cardiorespiratòria. Tenia 36 anys, 12 discos a l'esquena i una brillant carrera d'actor de musicals per endavant, avalat per Josep Maria Flotats, Calixto Bieito i Dagoll Dagom.
"Sex symbol" del moment i primer gran fenomen de fans a Catalunya, la història de Carles Sabater és paral·lela a la del "boom" del rock català: el seu èxit va contribuir definitivament a portar-lo al cim, igual que la seva desaparició va comportar l'inici del final d'una generació.
Però el més fascinant va ser la seva personalitat, magnètica i seductora, que va marcar per sempre tothom que el va conèixer. Diuen que Carles Sabater irradiava una poderosa llum. Molta llum. Com era aquesta llum?
En el documental produït per TVC, "Carles Sabater. Memòria d'una llum", setze testimonis, amb noms com Pep Sala, Joan Ollé, Coco Comín, Àngels Gonyalons, Joan Lluís Bozzo, Gerard Quintana, els amics més íntims i la seva companya, Laura Jou, comenten la trajectòria d'un personatge que, tot i els deu anys d'absència, encara els té atrapats en la memòria.
"Carles Sabater: Memòria d'una llum" aporta alguns documents inèdits i una visió diferent d'aquest personatge tan atractiu, que faran d'aquest documental una eina imprescindible per reescriure el paper del popular cantant en la història de la música i dels musicals a Catalunya.
El documental "Carles Sabater. Memòria d'una llum" està dirigit per Pep Blay, guionista de TVC i periodista expert en el rock català, autor de les biografies de Sopa de Cabra i Els Pets. La realització és de Jordi Fàbregas.
Núvol de contes és el guarniment del carrer Joan Blanques de dalt per a la Festa Major de la Vila de Gràcia de l'any 2012. El punt de partida és la cançó de Santi Vendrell del mateix títol, d'inspiració lliure. Es tracta d'un carrer ple de núvols blancs amb alguns esquitxos de color i on la gent podrà imaginar el seu conte particular.
Era una tarda tranquil·la
i el sol s'adormia darrera els terrats
qui no recorda aquells dies
el boig i el tramvia i el dissabte el mercat.
Era com un núvol de contes
on no enteníem a la gent gran
si algun cop hi havia una gresca
tu nen a casa que no ets prou gran.
La meva casa està aquí al davant
al carrer Ebre sense asfaltar
no hi ha botigues ni hi ha cap bar
té un trist fanal.
És el carrer de la mitja galta
on viu un borratxo i un estudiant
i els gats al vespre fan cantonades
dalt dels terrats.
Tinc quatre fotos, joguines
no en tinc cap ni una que les vaig trencar.
Tinc algun àlbum de cromos
i un disc de nostàlgia que està tot ratllat.
Tinc uns quants petardos, deu cèntims,
un palmó blanc i una guardiola de fang
guarda-la menut no la trenquis
cal fer uns estalvis per l'endemà.
Ja sabeu que estic una mica boig... o potser força. aneu a saber. La cosa és que feia uns dies que em voltava pel cap tenir una segona càmara per segons quins viatges i per a diari... una càmara per fiar-me'n molt...
Veient les fotos de l'Albert (aenm49), d'en Piris i ara amb l l'Esteve i algun altre més.. i he caigut a la tentaciò.
Aquesta és una de les proves que he fet aquesa tarda a prop de casa després d'una mica de pluja i força vent... tot s'ha encalmat i... bé aquesta n'és el resultat d'algunes de les fotos que he fet amb la nova joguina la .... Panasonic FZ18...
Albert va per tu i tot el que m'has trasmés.-
Bona nit i bon cap de setmana.-
...ella conta que un llop boig per ella la persegueix nit i dia...
tu saps el secret que amaga la caputxeta...?
Capdelin
#explore
Kayaker: Gerd Serrasolses en un increible salto de los pirineos.
Publicada en la revista kayak session
mas en: indifotoesports
-----------------------------------------------------
www.goear.com/listen/e6c997f/boig-per-tu-sau
----------------------------------------------------
Información de la cámara
Dispositivo:Nikon D90
Objetivo:VR 18-105mm F/3,5-5,6G
Distancia focal:105mm
Modo de enfoque:AF-A
Modo de zona de AF:Automática
VR:ON
Ajuste prec. AF:
Exposición
Diafragma:F/10
Velocidad de obturación:1/160s
Modo de exposición:Manual
Comp. expos.:0EV
Exposición ajustada:
Medición:Matricial
Sensibilidad ISO: ISO 800
-De què tens por?
-Tinc por de parlar, de dir alguna cosa que no et pugui agradar. Por de callar, desant les paraules a qualsevol calaix, per no deprimirte o fer te badallar, saber que romies amb aquella mirada q no se que m’amaga. Por de dormir i que en despertarme tot hagi canviat, sense recordar que ens fa viure plegats com si fóssim estranys, de sentir la rutina rossegant-nos per dintre... et veig el sol s’amaga entre els teus cabells, em sens... aixeques la mirada i en aquell precís instant tot es tan plàcid i tan clar que em venen ganes de cridar tot el que sento. Por de debò de sentir aquest pànic tan sutil i tan boig, de no ser capaç de somriure quan dius que m’estimes. ..
๑Model: jo
Thanks for the visit, comments, awards, invitations and favorites.
Please don't use this image on websites, blogs or other media
without my explicit permission.
QuimG Freelance Photographer
© All rights reserved
Contact: quimgranell@cmail.cat
CAT:
La Mare de Déu del Lledó és la Patrona de Castelló de la Plana.
El nom Lledó prové de la traducció al valencià del nom almez, que és l'arbre sota el qual es va trobar la petita figura que avui és venerada com a Mare de Déu del Lledó.
Segons la llegenda, un agricultor, anomenat Perot de Granyana, va trobar la imatge mentre llaurava les seves terres. Perot duia l'arada conduïda per dos bous que, a l'acostar-se a l'arbre, van deixar de llaurar i es postraren sota aquest. Perot no va fer cas dels bous i els va aixecar, però estos van tornar a postrar-se davant l'arbre. Perot, estranyat, es va posar a buscar els motius, va furgar i va trobar una petita figureta de la Mare de Déu.
Perot va dur la figura a la ciutat per a ensenyar-la a les autoritats. Però com era ja tard, la figura hauria de passar la nit a casa de Perot. Al matí, quan aquest anava a ensenyar la imatge a les autoritats, es va trobar amb que la figura no es trobava en la seva casa. Va anar a buscar-la a l'hort, i la va trobar en la mateixa posició que la primera vegada. Va insistir i la hi va tornar a dur a la ciutat.
Al matí següent va tornar a desaparèixer. El Consell va prendre per boig a Perot, però el va seguir fins a l'hort. Allí es van trobar la figura envoltada d'àngels. Davant aquest miracle, el Consell Municipal va decidir edificar en el lloc de la troballa una petita ermita gòtica.
ESP:
La Virgen del Lledó (en valenciano Mare de Déu del Lledó, y traducción cercana al castellano como Virgen del Lidón) es la Patrona de Castelló de la Plana.
El nombre Lledó proviene de la traducción al valenciano del nombre almez, que es el árbol bajo el cual se encontró la pequeña figura que hoy es venerada como Virgen del Lledó. El nombre Lidón no es una traducción correcta, pues debería ser Virgen del Almez.
Cuenta la leyenda que un agricultor, llamado Perot de Granyana, encontró la imagen mientras labraba sus tierras.
Perot llevaba el arado conducido por dos bueyes que, al acercarse al árbol, dejaron de labrar y se postraron bajo éste. Perot no hizo caso de los bueyes y los levantó, pero éstos volvieron a postrarse ante el árbol. Perot, extrañado, se puso a buscar los motivos de la parada, escarbó y encontró una pequeña figurilla de la Virgen María.
Perot llevó la figura a la ciudad para enseñarla a las autoridades. Pero como era ya tarde, la figura debería pasar la noche en casa de Perot. Por la mañana, cuando éste iba a enseñar la imagen a las autoridades, se encontró con que la figura no se encontraba en su casa. Fue a buscarla al huerto, y la encontró en la misma posición que la primera vez. Insistió y se la volvió a llevar a la ciudad.
A la mañana siguiente volvió a desaparecer. El Consejo tomó por loco a Perot, pero le siguió hasta el huerto. Allí se encontraron la figura rodeada de ángeles. Ante este milagro, el Consejo Municipal decidió edificar en el lugar de la troballa una pequeña ermita gótica.