new icn messageflickr-free-ic3d pan white
View allAll Photos Tagged amfora

Boutique Hotel Casa del Mare - Amfora

2018 Cambron-casteau (Pairi Daiza)

IMG_4618

 

A l'entrée du site, des oliviers séculaires, mais malheureusement morts, ont servi de matière première à un artiste sculpteur qui tout au long d'un parcours à retracer "à "forger") dans les troncs, ces Danaïdes à la tâche éternelle.

 

At the entrance to the site, ancient olive trees, but unfortunately dead, were used as raw material for a sculptor artist who along a path to trace "to" forge ") in the trunks, these Danaides to the eternal task .

 

Bij de ingang van de site werden oude olijfbomen, maar helaas dood, gebruikt als grondstof voor een beeldhouwer die langs een pad liep om "naar" te smeden ") in de stammen, deze Danaides naar de eeuwige taak .

 

Pour en savoir plus sur les danaïdes : fr.wikipedia.org/wiki/Dana%C3%AFdes

   

on explore.........© All rights reserved

a vase I just made

Jaciment arqueològic entre una petita serra i un torrent que passa pel costat nord-oest de la masia de Cal Jové.

Jaciment ibèric anomenat Prop de la Masia de Can Juvé. L'octubre del 1984, durant la prospecció superficial efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià cap tipus d'estructura, però es constatà la presència de varis fragments de ceràmica ibèrica i altres materials: Fragments escampats de pedres de molí de granit, encastat en els marges de conreu. Fragments de vores d'àmfores ibèriques de a costa catalana, pastes bicolors de bona cuita. Fragments d'àmfora ibèrica de pasta sorrenca

- Vora d'un vas a torn tipus "kalathos" - Vora d'una gran gerra de ceràmica ibèrica feta a torn, de pasta bicolor, ben depurada, dura i compacta - Fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica, cuita poc acurada, parets gruixudes i fons pla. Un fragment està decorat amb un cordó horitzontal en relleu amb impressions digitals. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. L'any 1991 durant la revisió de la CA., en el turó que hi ha per sobre del jaciment es varen localitzar algunes ascles i esquerdills de sílex sense retocs i molt patinats, els quals podien pertànyer a un petit taller de sílex.

Observacions: Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment.

Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), l'any 1965

patrimonicultural.diba.cat/

Santa Cristina de Corçà és una ermita romànica del segle XII situada al municipi de Corçà, al Baix Empordà.

 

El document més antic que dóna notícia de l'ermita data de 1426 i correspon al permís del bisbe per poder demanar caritat i obtenir fons per a finançar el manteniment de la capella.

 

La construcció consta d'una sola nau i absis de planta amb tendència a la forma de ferradura. La base de l'absis és del segle X i la resta de l'edificació pertany al segle XII. Ambdues parts es diferencien pel tipus de carreu: pedra sense treballar a la base del segle X i blocs de pedra ben tallats a l'obra del segle XII. En el frontis s'hi obre una petita porta d'arc de mig punt amb grans dovelles i a sobre hi ha una finestra espitllerada i la base d'un campanar de paret. En el mur lateral de mig dia una altra porta rectangular. La volta és també de carreuada lleugerament apuntada.

 

A l'interior, el terra és enrajolat i adossat al mur hi ha un banc d'obra. La llum hi penetra per dues finestres molt petites.

 

La lleu elevació del terreny sobre el que està assentada i el fet de l'abundància de tègules i fragments d'àmfora en els camps que l'envolten i en una excavació feta el 1981, fan pensar que està construïda sobre els enderrocs d'un edifici d'època romana. Santa Cristina podria haver estat edificada sobre un lloc dedicat anteriorment al culte pagà: les restes romanes evidents, la dedicació del temple a una màrtir dels primers segles i l'antiguitat de la part més vella de l'edifici així ho suggereixen.

 

L'ermita contenia el retaule gòtic de Santa Cristina (1450-1500), obra del Mestre d'Olot, que actualment es pot veure al Museu d'Art de Girona. L'obra descriu amb gran realisme els detalls del martiri de Santa Cristina de Bolsena, verge i màrtir.

 

Nikon D700 + Nikkor 24-120 f/4 VRII and Lee filter ND Grad 0.6 soft

   

Santa Cristina de Corçà és una ermita romànica del segle XII situada al municipi de Corçà, al Baix Empordà.

 

El document més antic que dóna notícia de l'ermita data de 1426 i correspon al permís del bisbe per poder demanar caritat i obtenir fons per a finançar el manteniment de la capella.

 

La construcció consta d'una sola nau i absis de planta amb tendència a la forma de ferradura. La base de l'absis és del segle X i la resta de l'edificació pertany al segle XII. Ambdues parts es diferencien pel tipus de carreu: pedra sense treballar a la base del segle X i blocs de pedra ben tallats a l'obra del segle XII. En el frontis s'hi obre una petita porta d'arc de mig punt amb grans dovelles i a sobre hi ha una finestra espitllerada i la base d'un campanar de paret. En el mur lateral de mig dia una altra porta rectangular. La volta és també de carreuada lleugerament apuntada.

 

A l'interior, el terra és enrajolat i adossat al mur hi ha un banc d'obra. La llum hi penetra per dues finestres molt petites.

 

La lleu elevació del terreny sobre el que està assentada i el fet de l'abundància de tègules i fragments d'àmfora en els camps que l'envolten i en una excavació feta el 1981, fan pensar que està construïda sobre els enderrocs d'un edifici d'època romana. Santa Cristina podria haver estat edificada sobre un lloc dedicat anteriorment al culte pagà: les restes romanes evidents, la dedicació del temple a una màrtir dels primers segles i l'antiguitat de la part més vella de l'edifici així ho suggereixen.

 

L'ermita contenia el retaule gòtic de Santa Cristina (1450-1500), obra del Mestre d'Olot, que actualment es pot veure al Museu d'Art de Girona. L'obra descriu amb gran realisme els detalls del martiri de Santa Cristina de Bolsena, verge i màrtir.

 

Nikon D700 + Nikkor 24-120 f/4 VRII and Lee filter ND Grad 0.6 soft

   

Santa Cristina de Corçà és una ermita romànica del segle XII situada al municipi de Corçà, al Baix Empordà.

 

El document més antic que dóna notícia de l'ermita data de 1426 i correspon al permís del bisbe per poder demanar caritat i obtenir fons per a finançar el manteniment de la capella.

 

La construcció consta d'una sola nau i absis de planta amb tendència a la forma de ferradura. La base de l'absis és del segle X i la resta de l'edificació pertany al segle XII. Ambdues parts es diferencien pel tipus de carreu: pedra sense treballar a la base del segle X i blocs de pedra ben tallats a l'obra del segle XII. En el frontis s'hi obre una petita porta d'arc de mig punt amb grans dovelles i a sobre hi ha una finestra espitllerada i la base d'un campanar de paret. En el mur lateral de mig dia una altra porta rectangular. La volta és també de carreuada lleugerament apuntada.

 

A l'interior, el terra és enrajolat i adossat al mur hi ha un banc d'obra. La llum hi penetra per dues finestres molt petites.

 

La lleu elevació del terreny sobre el que està assentada i el fet de l'abundància de tègules i fragments d'àmfora en els camps que l'envolten i en una excavació feta el 1981, fan pensar que està construïda sobre els enderrocs d'un edifici d'època romana. Santa Cristina podria haver estat edificada sobre un lloc dedicat anteriorment al culte pagà: les restes romanes evidents, la dedicació del temple a una màrtir dels primers segles i l'antiguitat de la part més vella de l'edifici així ho suggereixen.

 

L'ermita contenia el retaule gòtic de Santa Cristina (1450-1500), obra del Mestre d'Olot, que actualment es pot veure al Museu d'Art de Girona. L'obra descriu amb gran realisme els detalls del martiri de Santa Cristina de Bolsena, verge i màrtir.

 

Nikon D700 + Nikkor 24-120 f/4 VRII and Lee filter ND Grad 0.6 soft

   

Santa Cristina de Corçà és una ermita romànica del segle XII situada al municipi de Corçà, al Baix Empordà.

 

El document més antic que dóna notícia de l'ermita data de 1426 i correspon al permís del bisbe per poder demanar caritat i obtenir fons per a finançar el manteniment de la capella.

 

La construcció consta d'una sola nau i absis de planta amb tendència a la forma de ferradura. La base de l'absis és del segle X i la resta de l'edificació pertany al segle XII. Ambdues parts es diferencien pel tipus de carreu: pedra sense treballar a la base del segle X i blocs de pedra ben tallats a l'obra del segle XII. En el frontis s'hi obre una petita porta d'arc de mig punt amb grans dovelles i a sobre hi ha una finestra espitllerada i la base d'un campanar de paret. En el mur lateral de mig dia una altra porta rectangular. La volta és també de carreuada lleugerament apuntada.

 

A l'interior, el terra és enrajolat i adossat al mur hi ha un banc d'obra. La llum hi penetra per dues finestres molt petites.

 

La lleu elevació del terreny sobre el que està assentada i el fet de l'abundància de tègules i fragments d'àmfora en els camps que l'envolten i en una excavació feta el 1981, fan pensar que està construïda sobre els enderrocs d'un edifici d'època romana. Santa Cristina podria haver estat edificada sobre un lloc dedicat anteriorment al culte pagà: les restes romanes evidents, la dedicació del temple a una màrtir dels primers segles i l'antiguitat de la part més vella de l'edifici així ho suggereixen.

 

L'ermita contenia el retaule gòtic de Santa Cristina (1450-1500), obra del Mestre d'Olot, que actualment es pot veure al Museu d'Art de Girona. L'obra descriu amb gran realisme els detalls del martiri de Santa Cristina de Bolsena, verge i màrtir.

 

Rhython, Sheikh Zenad, Iron Age III. This potery was exported from Greece and is caracterized by its black glace. National Museum of Beirut, Lebanon.

 

CATALÀ

Un ríton o rhyton (en grec «ῥυτόν», rhyta en plural) és un recipient de l'Antiguitat usat per beure, o bé per vessar un líquid en alguna cerimònia com la libació. La seva morfologia evoluciona des de formes similars a la banya o el cap d'animal, fins a un tipus d'àmfora amb una nansa semicircular. VIQUIPÈDIA

 

ENGLISH

www.ahlebanon.com/images/PDF/Issue26-27-Autumn2007-Spring...(Karen%20Bartl).pdf

  

Inquietant pila de trastos variats, remanents cristians, budistes i una àmfora romana. Tot a l'entrada del poble més misteriós de França, Rènnas el Castel (Rennes-le-Chateau). Sort que no és Texas, però potser també tenen una serra elèctrica.

 

Foto presa amb una microcamera Minox IIIS fabricada el 1956; rodet de 9x11mm nou fet amb Ilford Delta 100; revelat en el tanc de revelat Minox amb HC110 i escanejat amb penes i treballs amb un Epson V800.

 

=====================

 

A creepy mix of buddhist & christian remains, plus a Roman amphora butt. And that in Rènnas del Castel (Rennes-le-Chateau), the most mysterious village in France. Fortunately it's not Texas, but maybe they have a chainsaw.

 

Picture taken with a Minox IIIS miniature camera made in 1956; Ilford Delta 100 film bought cut to 9x11 format; develope in the proper Minox tank with HC110 and scanned with an Epson V800.

 

Nikon D700 + Nikkor 24-120 f/4 VRII and Lee filter ND Grad 0.6 soft

   

Santa Cristina de Corçà és una ermita romànica del segle XII situada al municipi de Corçà, al Baix Empordà.

 

El document més antic que dóna notícia de l'ermita data de 1426 i correspon al permís del bisbe per poder demanar caritat i obtenir fons per a finançar el manteniment de la capella.

 

La construcció consta d'una sola nau i absis de planta amb tendència a la forma de ferradura. La base de l'absis és del segle X i la resta de l'edificació pertany al segle XII. Ambdues parts es diferencien pel tipus de carreu: pedra sense treballar a la base del segle X i blocs de pedra ben tallats a l'obra del segle XII. En el frontis s'hi obre una petita porta d'arc de mig punt amb grans dovelles i a sobre hi ha una finestra espitllerada i la base d'un campanar de paret. En el mur lateral de mig dia una altra porta rectangular. La volta és també de carreuada lleugerament apuntada.

 

A l'interior, el terra és enrajolat i adossat al mur hi ha un banc d'obra. La llum hi penetra per dues finestres molt petites.

 

La lleu elevació del terreny sobre el que està assentada i el fet de l'abundància de tègules i fragments d'àmfora en els camps que l'envolten i en una excavació feta el 1981, fan pensar que està construïda sobre els enderrocs d'un edifici d'època romana. Santa Cristina podria haver estat edificada sobre un lloc dedicat anteriorment al culte pagà: les restes romanes evidents, la dedicació del temple a una màrtir dels primers segles i l'antiguitat de la part més vella de l'edifici així ho suggereixen.

 

L'ermita contenia el retaule gòtic de Santa Cristina (1450-1500), obra del Mestre d'Olot, que actualment es pot veure al Museu d'Art de Girona. L'obra descriu amb gran realisme els detalls del martiri de Santa Cristina de Bolsena, verge i màrtir.

 

Nikon D700 + Nikkor 24-120 f/4 VRII and Lee filter ND Grad 0.6 soft.

 

Santa Cristina de Corçà és una ermita romànica del segle XII situada al municipi de Corçà, al Baix Empordà.

 

El document més antic que dóna notícia de l'ermita data de 1426 i correspon al permís del bisbe per poder demanar caritat i obtenir fons per a finançar el manteniment de la capella.

 

La construcció consta d'una sola nau i absis de planta amb tendència a la forma de ferradura. La base de l'absis és del segle X i la resta de l'edificació pertany al segle XII. Ambdues parts es diferencien pel tipus de carreu: pedra sense treballar a la base del segle X i blocs de pedra ben tallats a l'obra del segle XII. En el frontis s'hi obre una petita porta d'arc de mig punt amb grans dovelles i a sobre hi ha una finestra espitllerada i la base d'un campanar de paret. En el mur lateral de mig dia una altra porta rectangular. La volta és també de carreuada lleugerament apuntada.

 

A l'interior, el terra és enrajolat i adossat al mur hi ha un banc d'obra. La llum hi penetra per dues finestres molt petites.

 

La lleu elevació del terreny sobre el que està assentada i el fet de l'abundància de tègules i fragments d'àmfora en els camps que l'envolten i en una excavació feta el 1981, fan pensar que està construïda sobre els enderrocs d'un edifici d'època romana. Santa Cristina podria haver estat edificada sobre un lloc dedicat anteriorment al culte pagà: les restes romanes evidents, la dedicació del temple a una màrtir dels primers segles i l'antiguitat de la part més vella de l'edifici així ho suggereixen.

 

L'ermita contenia el retaule gòtic de Santa Cristina (1450-1500), obra del Mestre d'Olot, que actualment es pot veure al Museu d'Art de Girona. L'obra descriu amb gran realisme els detalls del martiri de Santa Cristina de Bolsena, verge i màrtir.

 

Cismigiu Park, Bucharest

 

Follow me on Facebook - www.facebook.com/RVisualMetaphors

Dalt de la serra de les Gunyoles, a la carrerada, sobre la font del Cuscó

 

Estil: Antic, Ibèric, Romà, Medieval

Segle:

Estat conservació: dolent

Notes de conservació: Força destrossat

Protecció: legal. EPA 31.1.2000

Núm. inventari Generalitat: IPAC

Accés: difícil

Data registre: 15-11-2002

Data modificació:

Autor fitxa: J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

 

Assentament ibero-romà allunyat de terres de cultiu. Clos d'època medieval associat a la Carrerada Reial de la Cerdanya coneguda ja des dels segle XI. Pleta per al bestiar?

 

Es troba a 1'8 km al sud-est de les Gunyoles, en el cim de la Serra del Pi d'en Barba (al NE del Bosc Cremat) i al sud del camí de les Gunyoles. Travessat per l'antiga Carrerada Reial de la Cerdanya, actual camí per travessar la carena. Martí Grivè (1934) va descobrir el jaciment i va identificar tres parets que definirien el perímetre d'un assentament ibèric. Pere Giró, l'any 1957 hi féu una excavació que comprovà que la paret es féu sobre la roca i d'allà s'aixecà un mur de pedra seca de 2'20 metres d'amplada. Localitzà ceràmica ibèrica i romana (dòlium, tègula) fora del recinte. L'any 1963 es feren noves prospeccions i es localitzà un molí giratori. A principis de la dècada de 1980 els cosins Miret definiren el recinte com una pleta. Es tracta d'una estructura que ocupa tota la part superior de la serra. És de planta rectangular amb les cantonades meridionals arrodonides. Les parets estaven formades per calcàries sense escairar. El perímetre total és d'uns 290 metres i una superfície d'1'37. Ha amb tres bandes de murs i la quarta delimitada per una penya. El material aparegut a les excavacions està format per: ceràmica de vernís negre (campaniana i imitacions), kalathos, àmfora de boca plana, grisa emporitana, àmfora itàlica, Dressel i Pascual 1, ceràmica comuna, terra sigillata itàlica, ceràmica de parets primes, comuna, etc... La cronologia s'iniciaria entre els segles III - II aC (RIBÉ et al. 1989-1998).

Observacions: No és l'únic tancat d'aquestes característiques que es coneix a la contrada. Per exemple: el Puig de la Mola i el Marge del Moro (RIBÉ et al. 1989-1998).

"Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf", Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú.

patrimonicultural.diba.cat/#

Eggcubism, acrylic and claypaint on egg cartons, 2008.

 

View the complete 'Amphora series' in this set:

www.flickr.com/photos/ennodekroon/sets/72157608131133450/

 

Eggcubism series which questions waste material and re-creation. Our reuse of different materials for purposes they were not ment for might be subject for future archeology. This series was inspired by Monte Testaccio, an ancient waste dump for amphoras in Rome.

 

Monte Testaccio, also known locally as Monte dei Cocci, is an artificial mountain in Rome composed almost entirely of fragments of broken amphorae dating from as early as the first century BC to 260 AD. It is one of the largest waste sites known to still exist from the ancient world, with a circumference of about 1.4km and a height above ground of 35m. Fifteen metres of the terracotta layers are below ground level. It is about 100m from the banks of the Tiber, near the state warehouses known as the Horrea Galbae, which stored the city's stocks of olive oil during the second century AD.

 

Some archaeologists estimate that up to 80 million olive oil amphorae could have been disposed of on Monte Testaccio, with olive oil imports reaching their peak at the end of the second century, when some think that as many as 320,000 amphorae were being disposed of on the site each year.

  

Acrylic on three layers of egg cartons.

 

Dimensions: 32 x 37 x 15 cm.

 

Canon EOS 6D - f/5 - 1/80sec - 100 mm - ISO 2000

 

- An amphora is a large two-handled storage jar having an oval body, usually tapering to a point at the base, with a pair of handles extending from immediately below the lip to the shoulder. They were used by the ancient Greeks and Romans chiefly for oil, wine, etc., and, set on a foot, as a commemorative vase awarded the victors in contests such as the Panathenaic games.

 

On the photo a modern (made in the 1928-1930's) ceramic vase, an amphora model, with marble lustre deco. It is a product of the famous Arabia company in Finland. Arabia has specialized in kitchenware and tableware.

 

- Een amfora of amfoor (Oud-Grieks: α̉μφορεύς; Latijn: amphora) is een kruik met twee oren die onderaan uitloopt in een punt. Amforen werden meestal gebruikt om vloeistoffen zoals olie of wijn in te bewaren en te vervoeren, maar ook graan werd in deze kruiken opgeslagen.

 

Op de foto een moderne amfoorvormige keramiek vaas met gemarmerd luster decor. Vervaardigd in de jaren 1928-1930 door de beroemde Arabia fabriek in Finland. Arabia levert o.a.: servies, woonaccessoires en objecten.

Eggcubism by Enno de Kroon.

Left: Drawing 6 (Perron) www.flickr.com/photos/ennodekroon/10360324334/

Right: Drawing 3 www.flickr.com/photos/ennodekroon/10136130306/

 

Collection of the artist, Rotterdam, The Netherlands.

Škoda Octavia near Amfora.

Descripció

L'església es troba situada a prop del poble de Les Massuques. És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, cimbori de planta vuitavada amb campanar, i teulada a dues vessants. Hi ha tres absis, el central dels quals és molt més gran, i té una finestra d'arc de mig punt a la part central. La façana principal presenta, com a únic element remarcable, una porta d'accés d'arc de mig punt amb dovelles de pedra.

Notícies històriques:

Sant Esteve de Castellet és l'antiga parroquial del poble, abans que aquest passés a dependre de l'església de Sant Pere. "S. Stephani de Castelleto" apareix esmentada ja des del segle X com a possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès. Sembla que la construcció conservada en l'actualitat es va fer posteriorment, en substitució de la primera església. L'edifici ha experimentat reformes al llarg dels anys, principalment pel que fa a la façana principal, que actualment apareix molt modificada.

 

patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...

 

Can Llopart

Descripció:

Per accedir a l'ermita de Sant Esteve cal dirigir-se des de Castellet en direcció Vilafranca del Penedès per la carretera BV-2117. A l'alçada del quilòmetre 10,150, a l'entrada del nucli de les Masuques, es troba un trencall a mà esquerra que va directament a l'ermita i al mas de Can Llopart situats a uns 650 m de la carretera. Tocant a les parets de l'ermita es descobrí un mil·liari amb la inscripció : D.N.INVICTISSIMO PIISSIMO . VICTORIO SISSIMO . PRINCIPI IVLIANO . AVGVSTO . MA...... Segons G. Fabre, M. Mayer i I. Rodà, el mil.liari correspon a l'emperador Julià l'Apòstata (360-363). Aquest mil·liari va ser rebuidat i utilitzat com a sepultura. L'any 1948 es descobrí una altra sepultura de teules coberta amb una gruixuda capa de morter de calç i protegida per una gran llosa. També hi havia una ara d'altar paleocristiana de marbre blanc on hi consten uns 24 noms i que es data entre els segles VII i X. Entre Can Llopart i Can Rubió, sobretot al costat d'aquesta darrera masia, són freqüents les troballes de ceràmica iberoromana fins el canvi d'era. Durant les prospeccions realitzades l'any 1999 dins del projecte de l'Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental només es va localitzar una vora d'àmfora ibèrica a la zona. Al marge del camí que va de Can Llopart a les Masuques es pot veure un angle de dipòsit, recobert de morter, possiblement romà. El revestiment interior, molt perdut, era d'un morter rosat, potser opus signinum. L'any 2002, durant l'actualització de la Carta Arqueològica no s'ha observat material ceràmic en superfície a la zona, però si s'ha pogut localitzar l'angle de l'esmentat dipòsit.

Context:

Al voltant de l'ermita de Sant Esteve, situada 700 m al sud del nucli de les Masuques.

patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...

ⓒRebecca Bugge, All Rights Reserved

Do not use without permission.

 

Reconstruction of an exclusive British cremation burial, with the real finds from a burial from Welwyn Garden city, Hertfordshire, found in 1965. The burial dated from around the late the first century BC and included the cremated remains of a man (that is the pile on the left on the floor), surrounded by game-pieces of glass, metal vessels and wine amphorae and a silver cup - but also a straw mat and wooden utensils and food which have long perished. This was a high status burial without a doubt, and though a lot of the material was locally produced, some of the objects were imported from Gaul and the amphorae and the silver cup were Roman.

 

Reconstructed and displayed at British Museum.

2016 - Esplanade de Metz

Pour en savoir plus :

1/ sur l'esplanade de Metz :

fr.wikipedia.org/wiki/Esplanade_de_Metz

2/ Charles Pêtre :

fr.wikipedia.org/wiki/Charles_P%C3%AAtre

3/ Christophe Fratin :

fr.wikipedia.org/wiki/Christophe_Fratin

 

Teracotta amfora all handmade and found at The Ceramics Center at Marousi in the northern suburbs of Athens.

Districte de les Corts

Barcelona

 

Albet i Noya li va confiar al pintor vilafranquí Joan Raven l’escala nua de la masia Can Vendrell, una casa modernista de 1871 que presideix el celler de vins i caves ecològics, a Sant Pau de l’Ordal (Subirats, Alt Penedès). Durant dos anys, l’artista va embellir cada racó amb una pintura que més que cobrir, despulla. I és així perquè convida a tornar als orígens, a entendre que som pedra, aire, aigua, foc i èter. Tots aquests elements han pres formes genials i expressions plenes de bellesa sobre l’escala modernista gràcies als pigments, la pintura a l’aigua i les ceres naturals sobre guix. És un gran mural de 14 x 3,40 x 3,10 metres.

 

Impressiona tant la magnitud com el color, per bé que la paleta és de tonalitats pàlides, reflex del paisatge de la vinya del Penedès. Ara verd, ara terrós, ara ocre. Esglaons d’alquímia és el nom del mural gegant i homenatja el treball del vitivinicultor d’Albet i Noya, de qui reconeix la cura i respecte per l’entorn i el medi natural. L’obra reflecteix una relació passional amb la terra, posant l’accent en la verticalitat. Alquímia del vi comparable al cicle de la vida, a la terra, al creixement personal, a la mirada amunt cap al cel.

 

La inspiració l’ha anat collint a les vinyes -vistes des del terrat de la masia- però també en el misticisme i l’espiritualitat que l’impregnen i que després han fluït a comptagotes sobre l’escala nua, a través de signes evocadors, místics i acestrals com l’arbre, el peix, l’àmfora, la copa, el vi i el sol. Les formes corbes i arrodonides són una constant i als ulls esdevenen recolliment i silenci. El trenca un poema de Bego Ricard que repeteix fins a tres vegades la paraula “nodreix” i és aquí on en Joan recorda que “treballar la terra no és suficient per obtenir un producte sa, sinó que el que compta és l’actitud“. Com a la vida. Beu d’Steiner, pare de l’agricultura biodinàmica, i això es trasllada al seu traç minuciós i esotèric. És sovint misteriós i altres vegades sorprenent, com el dibuix d’un globus aerostàtic que s’enfila sobre el blau de la paret a la recerca de la verticalitat. Segons explica, aquest concepte està present a totes les cultures però sempre pren formes diferents.

© All of my photographs are Copyrighted and All Rights Reserved.

They may not be used or reproduced in any way without my explicit written permission.

L'origen del poble de Borgonyà, al Pla de l'Estany, sembla trobar-se en una explotació agrària d'època romana: d'aquí ve que s'hi hagin trobat fragments de terrissa, d'àmfora, teules i la boca d'un “dolium”. Prop de l'església hi foren descobertes també unes quantes sepultures obertes a la roca, probablement de tipus alt medieval o fins i tot paleocristià.

 

Al llarg de l'edat mitjana la majoria de les terres i drets feudals del poble són de l'església, tant del Monestir de Sant Esteve de Banyoles com del Bisbe de Girona. Es té constància que al 1130 es donaren diversos vens d'aquesta parròquia a la canònica gironina. El juliol del 1142 Berta Joan, fill de Guillem de Cornellà, restitueix al bisbe de Girona, Berenguer de Llers, l'església parroquial amb els seus delmes i primícies que, segons diu el document, havia retingut injustament durant llarg temps.

 

Les notícies de l'època moderna fan referència a l'existència al llarg del segle XVI d'una indústria del coure anomenada la Farga d'Aram, i al segle XVIII hi ha en funcionament un molí paperer. Encara que molts dels artesans paperaires es traslladen a viure a Banyoles al llarg d'aquest darrer segle, el tradicional arrelament d'aquest sector manufacturer es concreta al segle XIX en la instal·lació d'una important indústria dedicada a la fabricació de paper, i més tard de teixits.

 

Destaquen dos construccions, l'església parroquial i la casa fortificada coneguda com la Bastida, que disposa d'un pati interior i una cisterna amb un brocal de pedra. Una escala de pedra permet arribar al primer pis, on hi trobem l'antic oratori decorat amb pintures d'estil rococó.

 

A Google Maps.

Die Costa Brava bedeutet wilde Küste und der Name entspricht dem Character dieser Mittelmeerküste.

 

Sie liegt in Katalonien, im Nordosten Spaniens. Die Küste ist ca. 220 km lang und reicht von den Ausläufern der Pyränen in der Grenzregion zu Frankreich bis Blanes an der Grenze zur Provinz Barcelona.

 

So gibt es viele malerische felsige Buchten, aber auch schöne feinkörnige Sandstrände, z.B. die Strände in der Bucht von Roses.

 

Das Bild zeigt den Sonnenaufgang in der Bucht von Roses, fotografiert am Strand beim Campingplatz L'Amfora.

20110320_4420

 

Gezien in Dordrecht

L'origen del poble de Borgonyà, al Pla de l'Estany, sembla trobar-se en una explotació agrària d'època romana: d'aquí ve que s'hi hagin trobat fragments de terrissa, d'àmfora, teules i la boca d'un “dolium”. Prop de l'església hi foren descobertes també unes quantes sepultures obertes a la roca, probablement de tipus alt medieval o fins i tot paleocristià.

 

Al llarg de l'edat mitjana la majoria de les terres i drets feudals del poble són de l'església, tant del Monestir de Sant Esteve de Banyoles com del Bisbe de Girona. Es té constància que al 1130 es donaren diversos vens d'aquesta parròquia a la canònica gironina. El juliol del 1142 Berta Joan, fill de Guillem de Cornellà, restitueix al bisbe de Girona, Berenguer de Llers, l'església parroquial amb els seus delmes i primícies que, segons diu el document, havia retingut injustament durant llarg temps.

 

Les notícies de l'època moderna fan referència a l'existència al llarg del segle XVI d'una indústria del coure anomenada la Farga d'Aram, i al segle XVIII hi ha en funcionament un molí paperer. Encara que molts dels artesans paperaires es traslladen a viure a Banyoles al llarg d'aquest darrer segle, el tradicional arrelament d'aquest sector manufacturer es concreta al segle XIX en la instal·lació d'una important indústria dedicada a la fabricació de paper, i més tard de teixits.

 

Destaquen dos construccions, l'església parroquial i la casa fortificada coneguda com la Bastida. L'església parroquial de Sant Joan és un edifici romànic d'una nau. Té una capella afegida amb un absis semicircular decorat amb arcuacions.

 

A Google Maps.

Founded 2000 years old Amfora neck, at the moment Amforas neck in Athenes museum. It was great big story.

Starożytne amfory (prawdopodobnie pochodzące z miasta Knidos) na ekspozycji w zamku w Marmaris w Turcji.

 

Zamek w Marmaris, tureckim mieście portowym nad Morzem Śródziemnym, został wzniesiony w roku 1521 na rozkaz sułtana Sulejmana Wspaniałego przed jego kampanią przeciwko Rodos, stolicy zakonnego państwa Joannitów na wyspach Dodekanezu. Zatoka Marmaris była punktem zbornym dla ottomańskiej floty i 200 tysięcy żołnierzy, skąd wyruszyli oni w roku 1522 na wojnę.

 

* * *

 

Ancient amphorae (likely to be made in the city of Knidos) at the exhibition in the Marmaris Castle, Turkey.

 

The Castle in Marmaris, a port town on the Mediterranean coast of Turkey, was built in 1521 by the order of Sultan Süleyman the Magnificent before his campaign for Rhodos, the capital of the Knight Hospitaller state in the Dodecanese islands. The Bay of Marmaris was a rallying point for the Ottoman navy and 200,000 Turkish troops, from where in 1522 they set out for war.

   

On my trip to Greece, we visited the sanctuary of Olympia, on the Peloponnesos. Since the mythical victory of Pelops over king Oinomachos, the Greek organized every four years the Olympic Games here in Olympia to honour the god Zeus. This amphora illustrates the running game, where athletes had to run one stadium (approximately 400 meters).

 

52 weeks of 2014 - Week 20 - Sport and/or games

My neighbor has a beautiful pomegranate tree in his yard surrounded by terra cotta amphora sprouting a variety of flowers in season.

Many years ago someone in our neighborhood gifted everyone a small pomegranate tree and almost every house still has one. And now is the time to get out the juicer!

Ultra Europe 2016

15 - 17 July

Split, Croatia

 

Now approaching its third annual edition, Ultra Europe is the largest electronic music festival ever to take place on Croatian soil. Conceived in the summer of 2013, and taking place each July on Croatia’s beautiful Dalmatian coastline ever since, the festival has attracted some of the biggest DJs and live acts in the world including Above & Beyond, Afrojack, Armin van Buuren, Alesso, Avicii, Carl Cox, Chase & Status, David Guetta, Dillon Francis, Diplo, Disclosure, Erick Morillo, Example, Fedde Le Grand, Hardwell, Jamie Jones, Knife Party, Krewella, Laidback Luke, Luciano, Marco Carola, Martin Garrix, Nicky Romero, Nic Fanciulli, Paul van Dyk, Porter Robinson, Pretty Lights, Sebastian Ingrosso, Steve Aoki, Tiesto and W&W to name just a few.

In 2014, the festival expanded from two to three days, welcoming over 150,000 fans from 125 countries around the world (12 of which had never visited Croatia before) to dance through the night at the Poljud Stadium in the historic city of Split, with over 1.6 million watching via the official UMF TV livestream. In addition, each year Ultra Europe has hosted its celebrated 'Ultra Beach' event—an exclusive 5,000 capacity pool party at the Hotel Grand Amfora on the nearby Island of Hvar.

2015 saw Ultra Europe expand to a weeklong festival, with events spanning seven consecutive days. In addition to the flagship three-day festival at the Poljud Stadium and the legendary Ultra Beach pool party on Hvar Island, Ultra Europe now curates an official Warm Up Party, an innovative Ultra Europe Regatta and an official Closing Party on the island of Vis.

  

Ultra Europe 2016 Venue

Stadion Poljud

21000 Split

Croatia

 

Ultra Europe brings its all-conquering rave to the whole of Split, with the Stadion Poljud hosting the main stage and loads more parties springing up on the beaches and aboard boats on the Adriatic. The festival atmosphere consumes the whole city, as the music rages on for three days and nights. dancegeo.com/event/ultra-europe-2016/

Dive spot Golden Blocks, Lagona Divers, Stara Novalja

Alley / stairway to restaurant

1 3 4 5 6 7 ••• 25 26