new icn messageflickr-free-ic3d pan white
View allAll Photos Tagged Nuesa

Desde Sevilla, un año más tenemos la oportunidad de desear que podáis disfrutar de unos días inolvidables con vuestros seres queridos y recordar con cariño aquellas personas que se nos fueron pero que siguen estando en nuestro recuerdo.Que seáis muy felices amigos. Un abrazo repartío.

 

Dende Sevilla, un añu más tenemos la oportunidá de deseyar que podáis esfrutar d'unos díes inolvidables colos vuesos seres queríos y recordar con ciñu aquelles persones que nos fueron pero que siguen tando na nuesa alcordanza. Que síais bien felices amigos. Un abrazu repartío.

 

De Sevilla, unha vez máis, temos a oportunidade de desexar-lle gozar de días inesquecibles cos seus seres queridos e lembrar con cariño dos que estabamos, pero permanecen nas nosas memorias. Que sexa amigos moi felices. Un abrazo particionado.

 

Sevillatik, egun ahaztezina gozatzeko aukera zure maiteak eta gogoratu fondly nor ginen baina gure memoria en egongo dira nahi den aukera, berriro ere izango dugu. Baliteke oso pozik lagunak izango duzu. Partizioak Un abrazo.

 

Des de Sevilla, un any més tenim l'oportunitat de desitjar que pugueu gaudir d'uns dies inoblidables amb els vostres éssers estimats i recordar amb afecte aquelles persones que se'ns van anar però que segueixen estant en el nostre record. Que sigueu molt feliços amics. Una abraçada Va repartir.

 

From Seville, once again we have the opportunity to wish you to enjoy unforgettable days with your loved ones and remember fondly those who we were but remain in our memories. May you be very happy friends. A partitioned hug.

 

Da Siviglia, ancora una volta abbiamo l'occasione per augurarvi di trascorrere giornate indimenticabili con i vostri cari e ricordare affettuosamente quelli che eravamo, ma rimaniamo nei nostri ricordi. Possa tu essere amici molto felice. Un abbraccio partizionato.

 

De Séville, une fois de plus nous avons l'occasion de vous souhaiter de profiter des jours inoubliables avec vos proches et souvenez avec émotion ceux qui nous étions, mais restons dans nos mémoires. Puissiez-vous être amis très heureux. Un câlin partitionné.

 

Von Sevilla, haben wir wieder die Möglichkeit, wünschen Ihnen unvergessliche Tage mit Ihren Lieben genießen und sich erinnern liebevoll die, die wir waren, sondern bleiben in unserer Erinnerung. Können Sie sehr gerne Freunde sein. Eine partitionierte Umarmung.

 

塞維利亞,我們再次有機會希望您享受難忘的日子,與你的親人和很懷念那些我們卻留在我們的記憶誰。也許你會很開心的朋友。一個分區的擁抱。

 

セビリアから、もう一度私たちは、あなたがあなたの愛する人との忘れられない日々を楽しみ、愛情を込めて私達があったが、私たちの記憶に残る人々を覚えてお祈りする機会があります。あなたは非常に満足して友人かもしれません。分割抱擁。

 

من إشبيلية مرة أخرى لدينا الفرصة لأتمنى لكم التمتع أيام لا تنسى مع أحبائك ونتذكر باعتزاز أولئك الذين كنا ولكن تبقى في ذاكرتنا. قد نكون اصدقاء سعيدة جدا. عناق تقسيم.

...pasea los colores de la nuesa patria tan bien.

 

83218/9 San Xuan - León Clasificación en Campumanes.

 

No one like you keeps on track the asturian country colours.

 

Timber train no. 83218/9 San Xuan - León Clasificación at Campumanes Station.

 

Here, there and everywhere...

 

Casi todos los años solemos ir al menos en una ocasión por el cordal del Puerto de San Isidro, comenzamos por las inmediaciones de la Estación invernal de Fuentes de Invierno, una vez ganada la altura seguimos hacia el sur con la intención de captar alguna Erebia.

 

Las Erebias son unas mariposas oscuras con unos ocelos rojos punteados de negro, supongo que serán oscuras para absorber toda la radiación solar posible, lamentablemente si ya de por si me resulta difícil verlas, después de seguirla con cautela por terrenos poco recomendables siempre suele ser la misma, la Erebia meolans que suele estar acompañada de otra compañera de vuelos de nombre Erebia palarica, y nada mas, kilómetros y kilómetros y siempre las mismas especies en los altos, habrá que tomar vitaminas e ir a Picos de Europa, pero ya tendrá que ser para el año que viene, pues suelen volar hasta mediados de Setiembre.

 

El caso es que debido al viento que soplaba, pasaba de brisa, ya era poco agradable caminar por zonas cimeras y el seguir el cordal hacia León no era la opción mas segura, así que descendimos y fuimos al lago Ausente, a unos 1750 metros de altura,

 

Después de caminar todo lo caminable, llegamos a pensar que en realidad el lago si estaba ausente porque no aparecía por ningún lado, hasta que allá por una estrecha senda blanca de piedra molida y unos cuarenta y cinco grados de inclinación llegamos a aquel lugar de increíble belleza, habíamos leído que el lago tenía especies endémicas y escasas, me imaginé tritones, miré con atención pero no vi nada, demasiada extensión de agua..

 

Nos sentamos sobre una cómoda piedra plana, y a nuestra espalda oímos gritos, tres niñas, una llorando tiraba piedras a las otras dos a orillas del lago y sus padres decían que había que poner música, caray, pensé, un lugar dedicado al silencio, estaba siendo machacado por aquellas voces infantiles de soprano, octava arriba o abajo, y al mismo tiempo tomaron el lago como su piscina particular, bueno ! son cosas de turistas accidentales..

 

Yo a lo mío, tomé unas fotos del lago con luces muy agradables, quedé muy contento, las nubes en aquel cielo azul proyectaban su sombra sobre el terreno haciendo de el paisaje una verdadera preciosidad.

 

Tal vez no hayamos captado las Mariposas que esperábamos, pero ese día pero vinimos cargados con las imágenes de bellos paisajes.

 

Ya para acabar el día decidimos ir a comer, eran las seis de la tarde y nos fuimos con ese reparador bocadillo king-size super-luxury, al lago Isoba, como siempre el bocadillo estaba excelso, mientras comíamos, el paisaje bajo aquella luz variable era como una película a cámara lenta, Como un timelapse suave..

 

Es un final de temporada en el que habiendo caminado mas que el pasado año, tomamos muchas menos fotos a mariposas que el pasado año, habrá quién diga que todo obedece a ciclos biológicos, pero tantos calores, tantas lluvias, tormentas a destiempo no son normales.

 

Me dicen que el deshielo comenzó primero éste año y con el, el despertar de la primavera engañó a destiempo a infinidad de "bichinos" que comenzaron antes de tiempo sus ciclos vitales, que de igual manera los finalizaron antes, técnicamente ya hace unas semanas que comenzó el otoño, no el astronómico, sino el real.

 

Buen otoño a todos.. Se acabó lo bueno.. aunque aun podemos capturar los colores cambiantes del otoño, lo que no es poco..

  

**********

 

I have been told that the melting started first this year and with the awakening of spring untimely deceived by a lot of arthropods and plants soon began their life cycles, which ended just as the earlier, technically a few weeks ago that began the fall, not astronomical, but real.

 

Good fall at all .. Gone are the days long, and when switching to winter time, they left with our light, Hi!

even though we can capture the changing colors of autumn, which is no small thing, but an entire natural spectacle ....

 

**********

 

Díxome un paxarin que'l destemple empezó primero ésti añu y col, l'espertar de la primavera engañó a destiempu a infinidá d'artrópodos y plantes qu'empezaron mui a tiempu los sos ciclos vitales, que d'igual manera rematar antes, técnicamente yá va unes selmanes qu'empezó la seronda, non l'astronómicu, sinón el real.

 

Bon seronda a toos.. Acábense los díes llargos, y cuando camuden a horariu ivernizu, colar cola nuesa lluz, Je!

anque entá podemos prindar los colores cambiantes de les fueyes de los árboles, de los montes de fayes, lo que nun ye poca cosa, sinón tou un espectáculu natural....

 

© Luis M. Lafuente

 

( Javier, envié a China las imágenes de comidas para que me dijesen mas o menos los condimentos)

 

El peor enemigo de la revolución es el burgués que muchos revolucionarios llevan adentro.

Mao Tse Tung.

 

Revolution

 

En Hangzhou los pájaros también cantan al amanecer, sus trinos me recordaban a nuestros mirlos y de igual manera volvían a entonar sus melodías al atardecer.

 

El Hotel, en el que no había gentes de piel blanca, como ellos dicen, “Languais”, quedaba muy cerca de la Universidad de Zhejiang, uno de los varios campus de la ciudad, todo esta situado en un entorno lleno de bosques y con abundante vegetación ciudadana en forma ajardinada, podíamos ir caminando hasta los dos Jardines botánicos mas cercanos o al Campus de la Universidad presidido por una inmensa estatua de Mao, de unos quince o veinte pisos de altura que con su mano derecha en alto parecía estar dándonos la bienvenida.

 

Comenzábamos el día yendo a desayunar a una franquicia francesa de pastelería, bollería y cafés, al entrar al pequeño local, una voz en chino nos daba la bienvenida y al salir nos agradecía que hubiésemos ido y nos invitaba a volver, nadie allí, como en el hotel sabía otra lengua que el Chino.

 

El establecimiento de desayunos estaba atendido por adolescentes con cara de niños, porque es prácticamente imposible el saber la edad que tienen, con sus rostros aniñados aventurar una cifra era equivocación segura..

La carta de cafés, te y chocolates estaba en chino e Inglés pero lo mismo daba, allí solo dominaban el idioma nacional y yo solo entendía en chino si lo quería frío o caliente, pero el riesgo de pedir una cosa y tomar otra carecía de importancia, todo estaba sabroso, eran muchos empleados, todos muy atentos y con la mas amplia sonrisa en su cara, opté como solución señalar con una pajita apuntando al café que deseábamos y arreglado. Ya en los últimos días comprobé que la palabra “Chocolate” en español o su variante en cualquier idioma la entendían perfectamente.

 

Pero para ir a desayunar había que enfrentarse a una gran prueba, había que estar muy atento y mejor ir en pareja para que cada uno mirase a cada lado, me refiero a cruzar un paso de peatones en una avenida de tres carriles por cada lado mas sus correspondientes carriles bici, mas las bicicletas, motos y motocarros que convergían en el cruce procedentes de los cien puntos cardinales, si, he dicho cien..

 

El semáforo se ponía en verde y bajo el logo del peatón caminando se iluminaba una cuenta atrás indicando al peatón los segundos que le quedaban para que el semáforo se pusiese en rojo, a nuestra derecha los coches iban apretando el acelerador como si de una salida de formula 1 se tratase, entre los peatones se mezclaban motos eléctricas, que son un peligro porque no meten ruido alguno, bicicletas eléctricas, mas de lo mismo y los motocarros con cartón, chatarra o pasajeros, que por su volumen casi siempre te acababan rozando, todos ellos junto a una barahúnda de ciudadanos comparten el espacio a todo lo ancho del paso de peatones compitiendo por llegar sanos y salvos al otro lado.

 

Una salvedad, parece ser que en esos segundos en verde, los coches que giraban a la derecha tenían preferencia sobre los peatones así que cuatro ojos eran insuficientes para controlar la procedencia del peligro y finalmente cuando habíamos logrado pasar la prueba teníamos que apartarnos pues nos llegamos a encontrar a varios coches que circulaban por la acera.

 

Había leído y me corroboraron cuando llegamos, que nunca corriésemos si veíamos que los segundos en verde se acaban, si lo haces todos los coches irían a por ti, no lo creímos y corrimos y por no se crean, faltó poco el primer día.. o sea que ándense con cuidado, el cruzar allí un paso de peatones requiere una técnica depurada que requiere entrenamiento previo, o también te la puedes jugar a los chinos..

 

En horas punta la cosa se complica, los taxis aceleran y es frecuente ver choques entre coches y motos, bicicletas o autobuses, aunque según me dijeron todo se arregla con dinero y rara vez llegan a las manos, vimos un choque y los enfrentamientos nunca rebasaban el metro de acercamiento, se podían insultar de todo pero nunca llegaban a las manos, siempre respetaban esa distancia, supongo que por prudencia.

 

En Shanghái el peligro era muy superior por la velocidad de los coches, mejor cruzar el semáforo en dos fases que arriesgarse a cruzar de una vez, aunque dispongas de unos pocos segundos en verde, allí si ves que se te acaba el saldo de segundos, quédate a la mitad o te rompen la crisma..

 

No cabe duda de que explicar los modos de cruzar un semáforo con seguridad daría para varios artículos pero al haber tantas variables sería imposible de sintetizar el texto, aunque a riesgo de hacerlo demasiado simple, lo resumiría en dos palabras…”cuidadín..cuidadín..

 

******

 

Pero pa dir almorzar había qu'enfrentase a una gran prueba, había que tar bien sollerte y meyor dir en pareya por que cada unu mirara a cada llau, refiérome a cruciar un pasu de peatones nuna avenida de tres carriles per cada llau mas los sos correspondientes carriles bici, mas les bicicletes, motos y motocarros que converxíen nel encruz procedentes de los cien puntos cardinales, si, dixi cien..

 

"El semáforu poner en verde y sol logo allumábase una cuenta trás indicando al peatón los segundos que-y quedaben por que'l semáforu poner en colloráu, a la nuesa derecha los coches diben apertando l'acelerador como si d'una salida de formula 1 tratárase, ente los peatón entemecíen motos eléctriques, que son un peligru porque nun meten ruiu dalguno, bicicletes eléctriques, mas de lo mesmo y los motocarros con cartón, chatarra o pasaxeros, que pol so volume casi siempres te acababen raspiando, toos ellos al pie de un marafundiu de ciudadanos comparten l'espaciu a tou lo ancho del pasu de peatones compitiendo por llegar sanos y salvos al otru llau. Casi na.."

   

L'església de la Nativitat de la Mare de Déu de Durro (o Santa Maria de Durro), és una església parroquial romànica del poble de Durro que va ser declarada monument historicoartístic l'any 1980. Pertany al terme municipal de la Vall de Boí, dins de l'antic terme de Durro, sempre a l'Alta Ribagorça. És una de les esglésies romàniques de la Vall de Boí que han estat declarades, en conjunt, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

 

L'edifici s'integra en el conjunt d'obres pròpies dels constructors que bastiren les esglésies de la vall de Boí. En aquest cas, ateses les característiques generals del temple, es tractaria d'una església bastida en una data lleugerament més tardana que la resta, que podria coincidir amb la segona meitat del segle XII, amb una clara influència de l'obra de Santa Maria d'Alaó (Sopeira), que també és palesa a l'església de Santa Maria de Cóll. L'església de Durro fou profundament reformada amb la construcció de la volta en una època indeterminada, probablement al segle XIII, i la substitució de la capçalera original -formada per un absis semicircular del qual resten alguns vestigis- pel transsepte que envaeix el porxo que, com a Erill la Vall, s'havia afegit el cos de l'església.

 

Aquests porxos presenten unes característiques constructives que l'emparenten amb l'obra de Sant Romà de Casós, Sant Climent d'Iran o la propera capella de Sant Quirc de Durro, i ha d'ésser datat, com a molt aviat, a la segona meitat del segle XII. En tot cas sembla raonable suposar que l'edificació del porxo fou contemporània de la construcció de la volta de la nau i sempre anterior a la substitució de l'absis primitiu pel transsepte.

 

Modernament, el temple fou restaurat el 1983, i l'any següent el campanar, pel servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de l'arquitecte Carles Solsona. Entre el 2000 i el 2002 hi ha hagut una altra campanya de restauració del conjunt monumental.

 

És un temple de notables proporcions, compost per una única nau, llarga i estreta, que havia estat capçada, vers llevant, per un absis semicircular avui desarticulat i substituït per un cos d'edifici de pla trapezial que fa les funcions de sagristia. La nau es coberta amb una volta de canó de mig punt, de perfil lleugerament apuntat, dividida en quatre trams per arcs torals, que recolzen sobre uns ressaltats encastats els murs perimetrals. A l'angle nord-est es dreça un campanar de torre modificat posteriorment, que no segueix la proporció esvelta dels campanars de la vall.

 

L'estructura de l'església es complica amb la incorporació d'un porxo, construït més tard, sostingut amb arcades, estès al llarg del mur meridional, on a l'extrem de llevant es lliurarà al braç sud d'un transsepte que ocupa l'àmbit de l'últim arc del porxo. La base del campanar forma el braç nord del transsepte, on ha desaparegut l'absis, del qual queda l'arc d'obertura al mur de llevant del campanar. Tot el conjunt, llevat del campanar, que té una coberta piramidal, és abrigat amb una teulada de doble pendent, recoberta amb llicorelles que abraça també el porxo.

 

El temple és il·luminat pràcticament per un sol vitrall situat a la capella lateral sud, atès que la nau només té un finestral central obert al mur de ponent, de doble esqueixada i arc de mig punt. La porta s'obre al mur sud, dins el porxo i és feta amb un arc de mig punt, ressaltat per dures arquivoltes que arrenquen de sengles columnes laterals. Al mur nord, prop de l'angle nord-est, hi ha una altre porta, lliça, sense decoració.

 

La nuesa dels paraments de la nau, accentuada per la uniformitat de l'aparell, només és trencada per uns ressalts angulars i per una cornisa estesa al llarg dels murs laterals, parcialment decorada amb un escacat, que és sostinguda per arcuacions cegues sobre mènsules. L'aparell, fet amb carreuons de mides mitjanes molt ben treballats, segueix l'habitual disposició de filades horitzontals, en aquest cas perfectament ordenades. La sagristia, pel que sembla, fou bastida, si més no en part, amb els carreus de l'absis prèviament enderrocat, entre els quals n'hi ha uns que destaquen perquè tenen elements esculpits, especialment un arquet amb un carpet perfectament definit.

 

Coronant el mur de ponent resten uns brancals d'una probable espadanya, avui desballestada.

 

El campanar, erigit a l'inici del mur nord, prop de la capçalera, és constituït per una torre de planta quadrada, originada a partir d'una socolada llisa sobre la qual se sobreposen cinc pisos tot i que el darrer, que acaba amb una coberta piramidal de pissarra, ha estat escapçat per la meitat.[1] La separació entre els pisos, seguint els esquemes decoratius de les esglésies de la vall de Boí, és determinada per arcuacions cegues desenrotllades sota frisos de dents de serra. Dissortadament aquest campanar va sofrir, a més de l'escapçament, un seguit de transformacions que van comportar l'aparedament del finestrals del primer pis i del segon (avui oberts, després de la restauració de què ha estat objecte) i la substitució dels finestrals romànics geminats per uns altres d'ogivals al tercer pis i al quart. Així mateix, l'accés primitiu, que comunicava amb la nau, fou obturat per un mur, on s'obrí un porta.

 

Una de les particularitats d'aquest campanar és que té ornamentació llombarda (dents de serra i arcuacions cegues) també a l'interior.

 

La portada d'accés a l'església de Durro que, com ja s'ha esmentat, és oberta sota un porxo, presenta una decoració escultòrica força senzilla, però correcta. Per sobre del dos arcs en gradació amb arquivoltes sostingudes per columnes amb capitells, hi ha un arc que deriva del guardapols, tot i que la seva funció és únicament ornamental; una sanefa escacada cobreix tota la superfície. El mateix motiu ocupa tota la línia inferior de la cornisa d'aquesta mateixa façana, sota l'embigat que cobreix el porxo.

 

Per sobre de l'arc derivat del guardapols, just sobre la línia a la clau de l'arc de la porta, hi ha un crismó treballat en baix relleu força interessant. La imatge del crismó, monograma de Crist, és formada per caràcters X i P, que són les dues primeres lletres gregues del nom de Crist; i les lletres A (alfa) i w (omega), com a principi i fi de totes les coses que representen la figura de Crist. Els quatre caràcters en combinació són inscrits en un cercle. Aquest, és alhora, inscrit en un quadrat, els espais lliures del qual són ocupats per quatre figures. Dos ocells afrontats ocupen els carcanyols superiors, tot recordant compositivament el tema iconogràfic d'origen paleocristià dels paons bevent de la font de la vida. Els carcanyols inferiors són ocupats per dos animals, un bou i potser un lleó, que podrien simbolitzar dos dels quatre evangelistes. La resta dels espais lliures (franges verticals del quadrat entre els animals superiors i els inferiors) és ornada per elements florals o vegetals que es tornen a repetir en els capitells de la portada.

 

Aquests capitells, quatre en total, presenten una decoració força senzilla i malmesa per les restes de guix que amaguen els detalls del relleu. Els dos externs són decorats amb fulles força estilitzades, que recorden simplement l'ús de fulles d'acant en la decoració del capitell clàssic. Un d'ells, el del brancal de ponent, és coronat per un cimaci ornat per una sanefa escacada. Els dos capitells interns presenten bàsicament figures d'animals contraposades que ajunten els angles. Recorden, tot i el mal estat en què es conserven, les composicions més clàssiques del romànic rossellonès, a base de figures lleonines contraposades i en actituds diverses. El capitell de la banda de ponent presenta a la cara externa un quadrúpede que recorda la figura d'un ase, mentre que a la cara interna presenta un rostre humà al centre -ocupant el lloc del dau central, fet que també és usual en tota l'estructura de tradició rossellonesa- i les restes del que potser era un altre quadrúpede; la parella d'animals, doncs, es presentaria afrontada i alçant una pota davantera cap a l'angle. El capitell de la banda de llevant, en canvi, sembla presentar una parella de lleons, oposats i girant el cap vers l'angle tot flanquejant un vegetal derivant de l'acant que ocupa l'angle.

 

La part alta del tambor d'aquests dos capitells figurats, que es confon amb el que pot ser el cimaci, és decorada mitjançant una sanefa de fulles entrellaçades semblants a la del crismó, i en el cas del capitell de ponent, recolzada sobre una mena de motllura trenada. El collarí dels dos capitells amb decoració vegetal és llis, mentre que els dos figurats és torçat.

 

Les combinacions ornamentals, com també el repertori vegetal o floral emprat en tota la decoració descrita, juntament amb la utilització d'un repertori de imatges clàssic en el romànic que ha perdut el sentit de la seva simbologia i composició, fan pensar que ens trobem davant un conjunt força tardà, corresponen probablement a mitjan segle XIII.

 

Cal dir que si bé en conjunt la portada de Durro és força semblant a la de Cóll, aquesta és superior pel que fa a l'escultura, tant en factura com en repertori iconogràfic i ornamental.

 

Durant el període gòtic es va afegir un espai format dues capelles amb voltes d'ogiva, una decorada amb l'altar del Roser (segle XVII) i l'altra amb el del Sant Crist (segle XVIII). Al mur sud es conserva una arcada a sota de la qual hi ha l'altar de Sant Antoni (segle XVIII). A la capella amb coberta de cúpula, hi trobem l'altar de Sant Joan (segle XVIII). L'altar major (segle XIX) és presidit per les imatges de la Mare de Déu, sant Josep i sant Joaquim. Al cor es conserva un banc fet de diferents peces, dos dels plafons mostren treball de calats medievals que es relacionen amb el banc de Sant Climent de Taüll.

 

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva la talla de fusta de la Mare de Déu (núm. d'inventari 15.895), que formava part del conjunt del Davallament. De la figura del Crist només es conserva una fotografia: la imatge es va cremar l'any 1936. Totes dues imatges es relacionen estilísticament i iconogràfica amb el conjunt del Davallament d'Erill la Vall i es poden datar al darrer quart del segle XII.

 

La Deessa és una escultura en marbre blanc de l'escultor català Josep Clarà i Ayats, que es troba al vestíbul de la Casa de la Ciutat de Barcelona i una còpia a la plaça Catalunya de la mateixa ciutat.

HISTÒRIA: Realitzada durant l'estada a París de l'escultor, l'any 1909, sent encara un esbós, amb el nom de "Enigma" va aconseguir per a Josep Clarà el títol de Soci d'honor de la National de Beaux Arts de França.

Juntament amb altres escultors l'any 1927, rep la invitació de l'ajuntament de Barcelona per al projecte d'escultures a la nova urbanització de la plaça Catalunya, rep l'encàrrec de dues estàtues: la "Joventut" i "La Deessa", la qual causa a la seva nuesa i per les pressions moralistes del moment és retirada, però la nit anterior a la inauguració de l'Exposició Internacional de 1929, va ser de nou col · locada, aconseguint un gran èxit entre el públic.

commons.wikimedia.org

 

The Goddess is a white marble sculpture of the Catalan sculptor Josep Clara Ayats, located in the lobby of the House of the City of Barcelona and a copy to Catalonia Square in the city.

HISTORY: Conducted during your stay in Paris, the sculptor, in 1909, still a sketch, with the name "Enigma" Jose Clara got to the title of honorary member of the National de Beaux Arts France.

Along with other sculptors in 1927, received the invitation from the city of Barcelona for the sculpture project in the new development of the Plaza Catalonia, he was commissioned two statues: the "Youth" and "The Goddess" , which due to its nudity and the moralists of the time pressure is removed, but the night before the inauguration of the International Exhibition of 1929, was again placed and achieved great success with the public.

(translation) commons.wikimedia.org

No he desitjat mai cap cos com el teu.

Mai no he sentit un desig com aquest.

Mai no el podré satisfer -és ben cert.

Però no en puc desistir, oblidar-te.

És el desig de la teua nuesa.

És el desig del teu cos vora el meu.

Un fosc desig, vagament, de fer dany.

O bé el desig simplement impossible.

Torne al començ, ple de pena i de fúria:

no he desitjat mai cap cos com el teu.

 

Vicent Andrés Estellés

Obra de Josep Clarà de l'any 1909 d'estil noucentista dissenyada per ser instal·lada a la Plaça Catalunya. Va ser inaugurada el 1928 però dies després va ser retirada per que els grups moralistes de l'època estaven en contra de la nuesa. Va ser novament instal·lada el 1929, dies abans de la inauguració de l'Exposició de 1929. L'escultura original va ser substituida per una còpia l'any 1982 degut al deteriorament que havia patit. L'escultura original de Clarà va ser instal·lada al vestíbul de l'Ajuntament de Barcelona. La còpia és obra de Ricard Sala.

Pel.licula KODAK TMY 400 ASA, caducada l'any 2001. Hasselblad 500 C/M, objectiu Carl Zeiss Sonar T* 4/150, f4, 1/15s. Novembre 2013

Obra de Josep Clarà de l'any 1909 d'estil noucentista dissenyada per ser instal·lada a la Plaça Catalunya. Va ser inaugurada el 1928 però dies després va ser retirada per que els grups moralistes de l'època estaven en contra de la nuesa. Va ser novament instal·lada el 1929, dies abans de la inauguració de l'Exposició de 1929. L'escultura original va ser substituida per una còpia l'any 1982 degut al deteriorament que havia patit. L'escultura original de Clarà va ser instal·lada al vestíbul de l'Ajuntament de Barcelona. La còpia és obra de Ricard Sala.

Tipus Art Públic Període 1911-1929 Autor Venanci Vallmitjana Situació Gran Via de les Corts Catalanes / Roger de Llúria

Monument dedicat a la deesa Diana, identificable pel seu característic arc, inaugurat l'any 1919. Inicialment, Venanci Vallmitjana va aprofitar una imatge presentada a l'Exposició de Belles Arts de 1898, la qual, per la seva nuesa, l'Ajuntament va fer substituir per l'actual, coberta amb una túnica. El parterre original era més ampla, però es va haver de reduir per raons el trànsit. Va ser restaurat l'any 1987.

 

Esti teyáu de teya'l País ye del pueblu teberganu de La Vil.la.

La teya tradicional tamién ta desapaeciendo, daivos cuenta qu'agora ponse esa teyona plana que va acabando por desaniciar los vieyos teyaos.

En venti años taremos retratando teyaos que queden como esti, serán ayalgues de la nuesa etnografía que tamién vamos tener que protexer como güei se fai colos teitos vexetales.

   

Passeig i arbres nus.

El vent, el pas de la tardor i l'entrada de l'hivern, han desfullat completament alguns arbres en ben pocs dies.

El canvi de cel blau a dia gris també ajuda a contrastar els colors d'un paisatge que no sembla el mateix.

 

Passeig de la Indústria de Berga (Berguedà) CAT.

-----------------------------------------

Walk and bare trees.

 

The wind, passing the autumn and beginning of winter, some are completely defoliated trees in very few days.

The change of sky blue gray day also helps to contrast the colors of a landscape that does not seem the same.

 

Walk Industry Berga (Berguedà) CAT.

 

Es una imagen antigua y un texto escrito en enero de 2009, cuando los fríos me tenían acorralado..

 

Echoes of nature - Ecos de la Naturaleza

 

Hace algunos años tenía por costumbre el pasar la noche del Viernes en una cabaña situada a unos mil metros de altura, subía con la suficiente antelación para poder ver el atardecer desde una despejada collada, aquello se acabó convirtiendo en un ritual que posteriormente compartía con un amigo, en mi casa lo vieron como un alivio pues no les hacía ninguna gracia el que estuviese allí solo toda la noche. El el subir de Abril a Setiembre con mi amigo Cesar me proporcionó unas experiencias increíbles y un medio para para liberar el estrés de la semana.

 

Llegada la oscuridad hacíamos fotos a las constelaciones según trepaban por el cielo, hubo noches en la que solo el rocío nos obligaba a retirarnos y otras en las que el alba o el cansancio nos obligaban a recogernos.

 

En esos minutos posteriores al atardecer solían darse unos espectáculos sonoros impresionantes, sentados sobre un tronco de madera y al refugio del amplio soportal de la cabaña, escuchábamos a los mirlos que cantaban manteniendo un claro y entretenido diálogo, nunca se interrumpían. Había una conjunción de sonidos que los acompañaban, las ranas y zumbidos de insectos rellenaban lo que para un oído no atento sería el silencio del campo, con la oscuridad las aves nocturnas comenzaban sus ululares desde un cercano bosque.

 

En un ejercicio de silencio escuchábamos a los cencerros del ganado pastando, los de los caballos sonaban durante toda la noche, pero las vacas sonaban menos pues se acuestan, intentábamos calcular cuantos sonidos diferentes había por la diferencia de tono de sus "cencerros", todo parecía formar parte de una sinfonía natural, pero yo ignoraba su alcance.

 

Pasaron los años y un buen día del 2001 leí en un periódico un reportaje sobre "El oído natural", un interesante artículo de Stefano Russomanno en él que venía a decir entre otros temas de gran interés, que nuestro sentido del oído se estaba atrofiando.

 

Fue entonces cuando llegué a los trabajos de Murray Schafer quien afirma en su libro "El Paisaje sonoro", ("Soundscape") que el mundo es una inmensa composición natural.

 

Entiendo que en éstos tiempos, todos parecemos hacer gala de una falsa ética ecológica, vivimos tan rápidamente que no prestamos atención a lo que nos rodea, no practicamos la escucha natural, todo un mundo de sorprendentes voces está ahí afuera, pájaros, insectos, ranas, el viento, las hojas de los árboles, la lluvia al caer, el ruido del agua en un arroyo, las castañas cayendo del árbol

  

.. no hay tal silencio, sino un increíble y bello concierto lleno de matices.

 

El compositor canadiense descubrió que hay un ritmo y una relación entre los sonidos de la Naturaleza, variable segun las diferentes estaciones del año, Hay una relación entre el todo.

Un avión que pase por un determinado medio Natural, es un ruido invasivo que provoca variaciones en la "Biofonía", las ranas, por ejemplo, practican una especie de coro en el que no sobresale ninguna sobre otra, solo una subida de tono significa alerta, el paso del avión provoca su silencio, silencio que es aprovechado para cazar por depredadores oportunistas.

 

Murray propuso que deberíamos a comenzar a escuchar ese aparente ruido en el que se esconde toda una sinfonía Natural una composición de la que todos somos compositores, en un acto que el denominó como "ecología acústica" y comenzó a grabar un inventario del paisaje sonoro, mapas acústicos del mundo, intentando establecer una relación entre el hombre y los sonidos que le rodean. El Universo es una enorme orquesta.. Mientras el sonido de las ciudades aumenta, disminuye el sonido de la Naturaleza o al menos somos nosotros los que perdemos la capacidad de escucharlo por atrofia.

 

Recuperar el oído natural es algo prioritario o irremediablemente perderemos la última oportunidad de percibir el encanto de esa partitura natural, un concierto que se ejecuta cada día..

 

"Al final -antes de que mueran los ecos de los bosques- puede que deseemos escuchar atentamente los paisajes naturales que todavía existen. Cuando lo hagamos descubriremos que no estamos aislados, sino que somos una parte esencial de un frágil espacio biológico. ¿Cuántos hemos escuchado el mensaje del Jardín del Edén a tiempo? El susurro de cada hoja y de cada criatura nos implora que protejamos el origen natural de nuestras vidas, el cual, en efecto, puede albergar secretos de amor para todos los seres vivientes, especialmente para nuestra propia humanidad. Esta música divina está desapareciendo a gran velocidad; se acerca el momento en que quizá tengamos que testificar mientras los espíritus de los animales regresan para una caza final."

 

Aquella noche de Agosto, preferí dormir al raso, los perfiles de las cercanas montañas me daban la referencia para el paso de las estrellas, las constelaciones se sucedían y era perceptible el amanecer de las estrellas por el giro de la tierra, los murciélagos se acercaban y se alejaban con un perceptible batir de alas y a mi alrededor toda una sinfonía de sonidos acordes me trajeron el sueño, en la lejanía unas lechuzas competían por hacerse oír, fue lo último que escuché hasta el amanecer, me recibió con un inmenso mar de niebla bajo mis pies digno de recordar, alrededor, la sinfonía continuaba con diferentes músicos y novedosos instrumentos, se les habían unido los cuervos y las calandrias y los alimoches, en silencio, permanecían en lo alto como cometas, esperando a que los primeros rayos de sol formasen las térmicas que les harían ascender con comodidad, lamentablemente no recuerdo mas detalles excepto una sensación de bienestar.

 

A lo largo de los años después de haber leído los trabajos de Murray, percibí que tomaba otra conciencia de lo oido, desde entonces he escuchado cosas insólitas que resultarían dificiles de creer, y me he sentido en ocasiones un ser privilegiado. Fue como poner gafas a alguien que no ve bien, todo es diferente cuando alguien te muestra hacía donde mirar u oir. La vida es un conjunto de pequeñas cosas, nuestros recuerdos estan formados de vivencias, imágenes, olores y por supuesto de sonidos.. son el conjunto de nuestras experiencias vividas.

 

Agradezco la oportunidad de haber escuchado los sonidos de los Bosques de Asturias, en el Reino del Busgosu de Díaz-Formentí, un mapa sonoro de un bosque Asturiano a lo largo de todas las estaciones.

José María Fernández Díaz-Formentí

 

Mi reconocimiento a los trabajos de Carlos de Hita y a tantos otros especialistas que hacen grabaciones del sonido natural de nuestra tierra y permiten con ello que lo disfrutemos desde la comodidad de nuestras casas, lo que provoca que mi perra acabe mirando en toda dirección buscando la procedencia del sonido, acaba oliendo los altavoces, y a veces se sienta a oirlos, sabio animal..

www.elmundo.es/especiales/2008/05/ciencia/sonido_naturale...

www.elmundo.es/especiales/2008/05/ciencia/sonido_naturale... Directorio de sonidos

www.elmundo.es/especiales/2008/05/ciencia/sonido_naturale...

ante ésta última grabación mi perra ladró una vez, gruñó varias veces y mordió el mueble del altavoz..

 

La información que hay en Internet sobre éste tema es mas que abrumadora, pero de lo mas interesante..

 

Podría parecer que tengo una buena memoria, la tuve, ahora ya no.. utilizo apuntes que en su día tomé en agendas, recortes de periódicos y la inmensa biblioteca de internet, el dar una cierta coherencia a éste escrito me ha llevado mucho tiempo, al final escogí la foto de un Raitan, es un viejo conocido con el que voy a desayunar a menudo. No solemos hablar mucho, solo compartimos un crujiente bollo de cuernos..

 

Ayer me avisaron para que tomase una foto, una Raitana estaba incubando en una cristalería, en un armario entre cajas de cerraduras con cristales de corredera, mientras las máquinas cortaban ruidosamente aluminio, en silencio con solo sus ojos fuera del nido la raitana pasaba inadvertida, un pájaro social por el que profeso gran admiración..

 

Siento la longitud excesiva del texto, reconozco que puede resultar pesado a quién solo le interesa ver una imagen..

 

...o...

 

"A la fin -primero que muerran los ecos de los montes- pue que deseyemos escuchar atentamente los paisaxes naturales qu'inda esisten. Cuando lo faigamos vamos afayar que nun tamos aisllaos, sinón que somos una parte esencial d'un fráxil espaciu biolóxicu. ¿Cuántos escuchemos el mensaxe del Xardín del Edén a tiempu? El bisbiso de cada fueya y de cada criatura nos implora que protexamos l'aniciu natural de les nueses vides, que, n'efectu, puede allugar secretos d'amor pa tolos seres vivientes, especialmente para nuesa mesma humanidá. Esta música divina ta sumiendo a gran velocidá; avérase'l momentu en que quiciabes tengamos que testificar mientres los espíritos de los animales tornen pa una caza final."

 

Fotografía seleccionada entre las 25 mejores presentadas del concurso Huella-Astur 2013 (Tierra Astur-Colloto). Las manos...de mi abuela.

Tipus Art Públic Període 1911-1929 Autor Venanci Vallmitjana Situació Gran Via de les Corts Catalanes / Roger de Llúria

Monument dedicat a la deesa Diana, identificable pel seu característic arc, inaugurat l'any 1919. Inicialment, Venanci Vallmitjana va aprofitar una imatge presentada a l'Exposició de Belles Arts de 1898, la qual, per la seva nuesa, l'Ajuntament va fer substituir per l'actual, coberta amb una túnica. El parterre original era més ampla, però es va haver de reduir per raons el trànsit. Va ser restaurat l'any 1987.

Toda mujer y toda curva es bella, por mucho que digan.

Falla carrer Lepant. 1er premi de Falles experimentals. València.

My Facebook

 

500px

 

My Website

 

Instagram

   

Today I had the deep need to shoot something. I remembered the days of the 366, when I was shooting something at home, late ;)

I decided to edit and upload today, to remember those days.

By the way, tomorrow I will release on my Facebook page a downloadable file of one of my PSD's to celebrate I have 200 followers on Facebook

 

---

Avui tenia la profunda necessitat de fer una foto. He recordat els dies del 366, quan feia fotografies ben tard, a casa, i he decidit editar-la i pujar-la avui, en honor a aquells dies.

Per altra banda, dir-vos que demà compartiré a la meva plana de Facebook un dels meus PSD's per celebrar que tinc 200 seguidors a Facebook

 

---

Hoy tenía necesidad de hacer una foto. He recordado los días del 366, cuando hacía fotos muy tarde, en casa, y en honor a aquellos días, la he editado y colgado hoy.

Por otra parte, comentaros que mañana compartiré en mi página de Facebook uno de mis PSD's para celebrar que tengo 200 seguidores en Facebook

AutorretraSto. Que conste que se me ha colado la S al escribirla, pero me ha parecido gracioso el resultado... ¡Y muy revelador!.

 

Esti ye un exemplu de la rica arquitectura tradicional de La Cabreira nes vecines tierres llioneses.

Ye esta una tierra que tolos asturianos esmolecios pola nuesa cultura teniemos que conocer, una tierra harmana culturalmente onde la llingua sigue enforma viva y nun te sientes estranxeru.

Manfred

Novembre obria els seus braços

i tu nu, com cada matí,

cercaves per entre les roques

el rastre del teu paradís.

 

On són els ocells d'ales blanques,

on és la salvatge remor,

on és la memòria marina

de escuma i elisi del nord.

 

I mut contemplant la tragèdia

recordes quan vares fugir

d'aquella Alemania boirosa

on res no tenia sentit.

 

Però Manfred què li han fet al mar?

que l'aigua s'ha tenyit de mort,

que arriben a la platja onades de vergonya

que ho embruitexen tot.

 

Pero Manfred que li han fet al mar?

que t'han atravessat el cor

amb llances de misèria

l'atlàntica bellesa que ho inundava tot.

 

Novembre obria els seus braços

i tu nu, com cada matí,

cercaves per entre les roques

el rastre del teu paradís.

 

Però qui ha estat capaç de robar-te

un somni de mar infinit,

la vida banyant-se a la platja

i el crit abissal dels dofins.

 

I diuen les bruixes marines

que et veuen badar pels esculls,

una ombra en tenebres, vestit de nuesa

i mar de tristesa al teus ulls.

 

Joan Isaac

 

Y la misma canción en castellano:

 

Manfred

Noviembre abría sus brazos

y tú desnudo como cada mañana,

buscabas entre las rocas,

el rastro de tu paraíso.

 

¿Dónde están los pájaros de alas blancas?

¿Dónde el salvaje rumor...?

¿Dónde la memoria marina...

de espuma y alisios del norte?

 

Y mudo, contemplando la tragedia,

recuerdas cuando decides huir

de aquella Alemania brumosa,

donde tú no tenías sentido...

 

Pero Manfred, ¿qué le han hecho al mar...?

Que el agua se ha teñido de muerte,

que llegan a la playa olas de vergüenza

que lo embrutecen todo...

 

Pero Manfred, ¿qué le han hecho al mar...?

Que te han arrancado del corazón,

Con lanzas de miseria, la atlántica belleza,

que lo inundaba todo.

 

Noviembre abría sus brazos

y tú desnudo como cada mañana,

buscabas entre las rocas,

el rastro de tu paraíso.

 

Pero quién ha sido capaz de robarte

un sueño de mar infinito,

la vida bañándose en la playa

y el grito abisal de los delfines.

 

Y dicen las brujas marinas

que te ven vagar por los arrecifes.

Una sombra entre tinieblas. Vestido de desnudez,

y mares de tristeza en tus ojos

 

Joan Isaac

(Traducción: José Manuel García Gil)

 

Tipus Art Públic Període 1911-1929 Autor Venanci Vallmitjana Situació Gran Via de les Corts Catalanes / Roger de Llúria

Monument dedicat a la deesa Diana, identificable pel seu característic arc, inaugurat l'any 1919. Inicialment, Venanci Vallmitjana va aprofitar una imatge presentada a l'Exposició de Belles Arts de 1898, la qual, per la seva nuesa, l'Ajuntament va fer substituir per l'actual, coberta amb una túnica. El parterre original era més ampla, però es va haver de reduir per raons el trànsit. Va ser restaurat l'any 1987.

Pel.lícula Ilford HP5 PLUS 400 ASA, forçada a 1600 ASA.

 

Càmera Hasselblad 500 C/M, objectiu Carl Zeiss Sonnar CF 4/150 T*, f4, 1/15 s.

 

Revelat negatiu:

Tonal Plus, 25º, 49+1, 17,30 minuts

Rentat amb aigua, 2 minuts

Fixat amb Fomafix, 4 minuts

Rentat final amb aigua i una gota de Fairy, 8 minuts

 

Positivat:

Paper Kodak AG Polymax II RC F, 30x40 cms., d'uns 30 anys d'antiguetat. Està completament velat i fet malbé, però tractat amb cura, dóna resultats estranys i imprevisibles, però no necessàriament desagradables.

15 segons d'exposició a l'ampliadora.

Positivat Lith (Moersch) més una barreja de sulfit sòdic, bromur potàssic i hidroquinona, 2 minuts

Fixat 3 minuts

Rentat 15 minuts.

8 hores d'assecat.

 

Sense cap retoc digital, a banda de la firma, insertada amb Lightroom després de l'escanejat de la foto positivada.

 

Girona, maig 2017

No voldria semblar presumptuós... però em sembla que té un punt Mapplethorpe... O com a mínim pot ser un humil homenatge a un tremendíssim fotògraf com ell.

 

Pel.lícula Ilford HP5 Plus 400 ASA, forçada a 1600 ASA.

Càmera Hasselblad 500 C/M, objectiu Carl Zeiss Sonnar CF 4/150 T*, f4, 1/30s.

 

Revelat negatiu:

Tonal Plus, 25º, 49+1, 17,30 minuts

Rentat amb aigua, 2 minuts

Fixat amb Fomafix, 4 minuts

Rentat final amb aigua i una gota de Fairy, 8 minuts

 

Positivat:

Paper Kodak Kodabrome II RC, grau 2, semi-mate, N2M, 25,4x25,4 cms., fabricat fa uns 30 anys.

30 segons d'exposició a l'ampliadora.

Positivat Lith (Moersch), més una quantitat addicional de sulfit sòdic, bromur potàssic i d'hidroquinona, 5 minuts.

Fixat 3 minuts

Rentat 10 minuts.

8 hores d'assecat.

 

Sense cap retoc digital, a banda de la firma, insertada amb Lightroom després de l'escanejat de la fotografia.

 

Girona, setembre 2017

Buscant ...........

 

Buscant fem camí, fem amics, construïm famílies, però buscant et deixes la pell, et deixes la vida. Buscant estas sol, no tens a ningú mes que a tu mateix amb la teva nuesa i la teva pell de xai.

El patiment t'arranca l'anima a tiras talment com un filferro, i ja no importa ni el camí que has fet, ni els amics ni la família, solament importa la duresa de la teva anima, la duresa del teu cor.

Solament et queda canviar de pell, com un camaleó. Deixà la teva anima ferida, abandonar-la per sempre i construir-te una nova pell amb noves il·lusions i nous camins.

 

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Buscando ...........

 

Buscando hacemos camino, hacemos amigos, construimos familias, pero buscando te dejas la piel, te dejas la vida. Buscando estas solo, no tienes a nadie mas que a ti mismo con tu desnudez y tu piel de cordero.

El sufrimiento te arranca el alma a tiras como un alambre, y ya no importa ni el camino que has hecho, ni los amigos ni la familia, solamente importa la dureza de tu alma, la dureza de tu corazón.

Solamente te queda cambiar de piel, como un camaleón. Dejar tu alma herida, abandonarla para siempre y construirte una nueva piel con nuevas ilusiones y nuevos caminos.

 

en calors d'Agost.

 

/Clara.

Pel.lícula Ilford HP5 Plus 400 ASA.

Càmera Hasselblad 500 C/M, objectiu Carl Zeiss Sonnar CF 4/150 T*, f4, 1/125s.

 

Revelat negatiu:

Tonal Plus, 25º, 49+1, 13,30 minuts

Rentat amb aigua, 2 minuts

Fixat amb Fomafix, 4 minuts

Rentat final amb aigua i una gota de Fairy, 8 minuts

 

Positivat:

Paper Kodak Kodabrome II RC F1, 18x24 cms., brillant, type 2450, fabricat fa uns 40 anys.

60 segons d'exposició a l'ampliadora.

Positivat Lith (Moersch), més una quantitat addicional de sulfit sòdic i d'hidroquinona, 8 minuts.

Fixat 3 minuts

Rentat 10 minuts.

8 hores d'assecat.

 

Sense cap retoc digital, a banda de la firma, insertada amb Lightroom després de l'escanejat de la fotografia.

 

Girona, octubre 2017

Un retrat estrany, amb molt de gra i un punt de desenfocament... però m'agrada.

 

Pel.lícula Ilford HP5 Plus 400 ASA, forçada a 1600 ASA.

Càmera Hasselblad 500 C/M, objectiu Carl Zeiss Sonnar CF 4/150 T*, f4, 1/15s.

 

Revelat negatiu:

Tonal Plus, 25º, 49+1, 17,30 minuts

Rentat amb aigua, 2 minuts

Fixat amb Fomafix, 4 minuts

Rentat final amb aigua i una gota de Fairy, 8 minuts

 

Positivat:

Paper Kodak Kodabrome II RC N1 M, semi-mate, 25,4x25,4 cms., fabricat fa uns 30 anys.

30 segons d'exposició a l'ampliadora.

Positivat Lith (Moersch), més una quantitat addicional de sulfit sòdic i d'hidroquinona, 20 minuts.

Fixat 3 minuts

Rentat 10 minuts.

8 hores d'assecat.

 

Sense cap retoc digital, a banda de la firma, insertada amb Lightroom després de l'escanejat de la fotografia.

 

Girona, juny-juliol 2017

Obra de Josep Clarà de l'any 1909 d'estil noucentista dissenyada per ser instal·lada a la Plaça Catalunya. Va ser inaugurada el 1928 però dies després va ser retirada per que els grups moralistes de l'època estaven en contra de la nuesa. Va ser novament instal·lada el 1929, dies abans de la inauguració de l'Exposició de 1929. L'escultura original va ser substituida per una còpia l'any 1982 degut al deteriorament que havia patit. L'escultura original de Clarà va ser instal·lada al vestíbul de l'Ajuntament de Barcelona. La còpia és obra de Ricard Sala.

Pel.lícula Ilford HP5 PLUS 400 ASA, forçada a 1600 ASA.

 

Càmera Hasselblad 500 C/M, objectiu Carl Zeiss Distagon 50 mm C 4/50, f4, 1/15s.

 

Revelat negatiu:

Tonal Plus, 25º, 24+1, 9,30 minuts

Rentat amb aigua, 2 minuts

Fixat amb Fomafix, 4 minuts

Rentat final amb aigua i una gota de Fairy, 8 minuts

 

Positivat:

Paper Kodak Veribrom WSG 2, brillant FB, 16,5 x 21,6 cms., fabricat a principis dels anys '80.

40 segons d'exposició a l'ampliadora.

Positivat Lith (Moersch) més una barreja de sulfit sòdic i hidroquinona, 10 minuts

Fixat 5 minuts

Rentat 15 minuts.

8 hores d'assecat.

 

Sense cap retoc digital, a banda de la firma, insertada amb Lightroom després de l'escanejat de la foto positivada.

 

Girona, gener 2017

Pel.lícula Ilford HP5 Plus 400 ASA, forçada a 800 ASA.

Càmera Hasselblad 500 C/M, objectiu Carl Zeiss Sonnar CF 4/150 T*, f4, 1/30s.

 

Revelat negatiu:

Tonal Plus, 25º, 49+1, 12,30 minuts

Rentat amb aigua, 2 minuts

Fixat amb Fomafix, 4 minuts

Rentat final amb aigua i una gota de Fairy, 8 minuts

 

Positivat:

Paper Unibrom Positiv FB slim, glossy, 24x30 cms., fabricat a Leningrad, a l'antiga URSS, l'any 1980.

90 segons d'exposició a l'ampliadora.

Positivat amb Tetenal Eukobrom, 1 minut

Fixat 3 minuts

Rentat 10 minuts.

8 hores d'assecat.

 

Sense cap retoc digital, a banda de la firma, insertada amb Lightroom després de l'escanejat de la fotografia.

 

Barcelona - Girona, abril 2018

Pel.lícula Ilford HP5 Plus 400 ASA, forçada a 800 ASA.

Càmera Hasselblad 500 C/M, objectiu Carl Zeiss Sonnar CF 4/150 T*, f4, 1/30s.

 

Revelat negatiu:

Tonal Plus, 25º, 49+1, 12,30 minuts

Rentat amb aigua, 2 minuts

Fixat amb Fomafix, 4 minuts

Rentat final amb aigua i una gota de Fairy, 8 minuts

 

Positivat:

Paper Ilford Multigrade IV, semimate, 30x40 cms.

90 segons d'exposició a l'ampliadora.

Positivat amb Argenti Max Black més Neutol i hidroquinona, 1 minut

Fixat 3 minuts

Rentat 10 minuts.

8 hores d'assecat.

 

Sense cap retoc digital, a banda de la firma, insertada amb Lightroom després de l'escanejat de la fotografia.

 

Girona, gener-març 2018

Pel.lícula Ilford HP5 Plus 400 ASA, forçada a 1600 ASA.

Càmera Hasselblad 500 C/M, objectiu Carl Zeiss Sonnar CF 4/150 T*, f4, 1/15s.

 

Revelat negatiu:

Tonal Plus, 25º, 49+1, 17,30 minuts

Rentat amb aigua, 2 minuts

Fixat amb Fomafix, 4 minuts

Rentat final amb aigua i una gota de Fairy, 8 minuts

 

Positivat:

Paper Fotoimpex Classic Arts Polywarmtone PW 15, mate FB, extragruix, 24x30 cms.

20 segons d'exposició a l'ampliadora.

Positivat Lith (Moersch), més una quantitat addicional de sulfit sòdic i d'hidroquinona, 3 minuts.

Fixat 3 minuts

Rentat 10 minuts.

8 hores d'assecat.

 

Sense cap retoc digital, a banda de la firma, insertada amb Lightroom després de l'escanejat de la foto positivada.

 

Girona, gener-març 2017

Una model anglesa desconeguda, fotografiada a principis dels anys '70.

 

La foto està feta amb pel.lícula de 35 mm., Ilford Panchromatic, en blanc i negre. Ignoro amb quina càmera es va fer ni com es va revelar.

 

Positivat:

Paper Oriental New Seagull Portrait Warm Tone, Semi-Mate, FB, Medium Contrast, 18x24 cms.

90 segons d'exposició a l'ampliadora.

Positivat Lith (Moersch) més uns decímetres cubics de sulfit sòdic i d'hidroquinona, 20 minuts

Fixat 5 minuts

Rentat 25 minuts.

8 hores d'assecat.

 

Virat a l'or, 10 minuts

Virat al Seleni, 7 minuts.

 

Sense cap retoc digital, a banda de la firma, insertada amb Lightroom després de l'escanejat de la foto positivada.

 

Regne Unit (o potser no tant), aprox. 1970 - Girona, març 2017

  

Pel.lícula Ilford HP5 Plus 400 ASA, forçada a 800 ASA.

Càmera Hasselblad 500 C/M, objectiu Carl Zeiss Sonnar CF 4/150 T*, f4, 1/125s.

 

Revelat negatiu:

Tonal Plus, 25º, 49+1, 12,30 minuts

Rentat amb aigua, 2 minuts

Fixat amb Fomafix, 4 minuts

Rentat final amb aigua i una gota de Fairy, 8 minuts

 

Positivat:

Paper Unibrom Positiv FB slim, glossy, 24x30 cms., fabricat a Leningrad, a l'antiga URSS, l'any 1980.

90 segons d'exposició a l'ampliadora.

Positivat amb Tetenal Eukobrom, 1 minut

Fixat 3 minuts

Rentat 10 minuts.

8 hores d'assecat.

 

Sense cap retoc digital, a banda de la firma, insertada amb Lightroom després de l'escanejat de la fotografia.

 

Barcelona - Girona, abril 2018

Un retrat que vaig fer sense ser conscient que té una retirada (o m'ho sembla) al Pensador de Rodin... i potser té un punt Mapplethorpe... En fi, que m'agrada la foto. Molt.

 

Pel.lícula Ilford HP5 Plus 400 ASA, forçada a 1600 ASA.

Càmera Hasselblad 500 C/M, objectiu Carl Zeiss Sonnar CF 4/150 T*, f4, 1/30s.

 

Revelat negatiu:

Tonal Plus, 25º, 49+1, 17,30 minuts

Rentat amb aigua, 2 minuts

Fixat amb Fomafix, 4 minuts

Rentat final amb aigua i una gota de Fairy, 8 minuts

 

Positivat:

Paper Kodak Kodabrome II RC, grau 2, semi-mate, N2M, 25,4x25,4 cms., fabricat fa uns 30 anys.

30 segons d'exposició a l'ampliadora.

Positivat Lith (Moersch), més una quantitat addicional de sulfit sòdic, bromur potàssic i d'hidroquinona, 5 minuts.

Fixat 3 minuts

Rentat 10 minuts.

8 hores d'assecat.

 

Sense cap retoc digital, a banda de la firma, insertada amb Lightroom després de l'escanejat de la fotografia.

 

Girona, setembre 2017

Una silueta femenina amb una il.luminació molt pobra.

 

Pel.lícula Ilford HP5 Plus 400 ASA, forçada a 1600 ASA.

Càmera Hasselblad 500 C/M, objectiu Carl Zeiss Sonnar CF 4/150 T*, f4, 1/15s.

 

Revelat negatiu:

Tonal Plus, 25º, 49+1, 17,30 minuts

Rentat amb aigua, 2 minuts

Fixat amb Fomafix, 4 minuts

Rentat final amb aigua i una gota de Fairy, 8 minuts

 

Positivat:

Paper Orwo BN 116 FB semimate, 18x24 cms., fabricat a l'antiga Alemanya Oriental cap a l'any 1980.

50 segons d'exposició a l'ampliadora.

Positivat Lith (Moersch), més una quantitat addicional de sulfit sòdic i d'hidroquinona, 10 minuts

Fixat 3 minuts

Rentat 10 minuts.

8 hores d'assecat.

 

Sense cap retoc digital, a banda de la firma, insertada amb Lightroom després de l'escanejat de la foto positivada.

 

Girona, gener-febrer 2017

Selfportrait

Obra de Josep Clarà de l'any 1909 d'estil noucentista dissenyada per ser instal·lada a la Plaça Catalunya. Va ser inaugurada el 1928 però dies després va ser retirada per que els grups moralistes de l'època estaven en contra de la nuesa. Va ser novament instal·lada el 1929, dies abans de la inauguració de l'Exposició de 1929. L'escultura original va ser substituida per una còpia l'any 1982 degut al deteriorament que havia patit. L'escultura original de Clarà va ser instal·lada al vestíbul de l'Ajuntament de Barcelona. La còpia és obra de Ricard Sala.

Obra de Josep Clarà de l'any 1909 d'estil noucentista dissenyada per ser instal·lada a la Plaça Catalunya. Va ser inaugurada el 1928 però dies després va ser retirada per que els grups moralistes de l'època estaven en contra de la nuesa. Va ser novament instal·lada el 1929, dies abans de la inauguració de l'Exposició de 1929. L'escultura original va ser substituida per una còpia l'any 1982 degut al deteriorament que havia patit. L'escultura original de Clarà va ser instal·lada al vestíbul de l'Ajuntament de Barcelona. La còpia és obra de Ricard Sala.

La model darrera un porex fosc, amb una roba vermella a les mans.

Pel.lícula Ilford HP5 Plus 400 ASA, forçada a 1600 ASA.

Càmera Hasselblad 500 C/M, objectiu Carl Zeiss Sonnar CF 4/150 T*, f4, 1/15s.

 

Revelat negatiu:

Tonal Plus, 25º, 49+1, 17,30 minuts

Rentat amb aigua, 2 minuts

Fixat amb Fomafix, 4 minuts

Rentat final amb aigua i una gota de Fairy, 8 minuts

 

Positivat:

Paper Agfa Portriga Rapid PRW 118, FB, mate, grau 1, 24x30 cms., fabricat fa uns 40 anys.

90 segons d'exposició a l'ampliadora.

Positivat Lith (Moersch), més una quantitat addicional de sulfit sòdic i d'hidroquinona, 30 minuts.

Fixat 3 minuts

Rentat 10 minuts.

8 hores d'assecat.

 

Sense cap retoc digital, a banda de la firma, insertada amb Lightroom després de l'escanejat de la fotografia.

 

Barcelona-Girona, març 2017

La Deessa és una escultura en marbre blanc de l'escultor Josep Clarà i Ayats, que es troba al vestíbul de la Casa de la Ciutat de Barcelona i una còpia a la plaça Catalunya de la mateixa ciutat.

 

Realitzada durant l'estada a París de l'escultor, l'any 1909, sent un esbós, amb el nom de Enigma va aconseguir per a Josep Clarà el títol de Soci d'honor de la National de Beaux Arts de França.

 

L'any 1910 participa a l'Exposició Nacional de Madrid amb l'escultura portant el nou nom de La Deessa i és premiat amb la primera medalla d'escultura, a l'any següent el 10 d'abril de 1911 aconsegueix la medalla d'or a l'Exposició Internacional d'Amsterdam amb la presentació de la Deessa.

 

Juntament amb altres escultors l'any 1927, rep la invitació de l'ajuntament de Barcelona per al projecte d'escultures a la nova urbanització de la plaça Catalunya, rep l'encàrrec de dues estàtues: la Joventut i La Deessa, la qual a causa de la seva nuesa i per les pressions moralistes del moment és retirada, però la nit anterior a la inauguració de l'Exposició Internacional de 1929, va ser novament col·locada, aconseguint un gran èxit entre el públic.

 

L'any 1931 realitza una nova versió de l'escultura que és adquirida pel Museu dels Agustinians de Tolosa.

 

Per evitar la seva deterioració en estar exposada a l'aire lliure, l'any 1982 es trasllada l'escultura de la plaça Catalunya al vestíbul de la Casa de la Ciutat de Barcelona i es col·loca en lloc seu una còpia de l'original realitzada per l'escultor Ricard Sala.

   

Pel.lícula Kodak TMAX 400 ASA, caducada l'any 2001.

Hasselblad 500 C/M, Objectiu Carl Zeiss Sonnar T* 4/150, f4, 1/80s

 

Revelat pel.lícula:

Rodinal 25+1, 20º, 8 min.

2 minuts de rentat amb aigua

5 minuts de fixador (Ilford Hypam)

8 minuts de rentat amb aigua més unes gotes de Fairy

9 hores d'assecat

 

Positivat:

Paper Agfa Mcc 111 FB, caducadíssim. Positivat Lith, 40 minuts. Fixat amb Ilford Hypam, 5 min

Rentat, 8 min

Assecat, 8 hores

 

Sense cap afegit ni retoc digital, a banda de la firma, afegida amb Lightroom després d'escanejar la imatge.

 

Girona, novembre 2013 - gener 2016

Obra de Josep Clarà de l'any 1909 d'estil noucentista dissenyada per ser instal·lada a la Plaça Catalunya. Va ser inaugurada el 1928 però dies després va ser retirada per que els grups moralistes de l'època estaven en contra de la nuesa. Va ser novament instal·lada el 1929, dies abans de la inauguració de l'Exposició de 1929. L'escultura original va ser substituida per una còpia l'any 1982 degut al deteriorament que havia patit. L'escultura original de Clarà va ser instal·lada al vestíbul de l'Ajuntament de Barcelona. La còpia és obra de Ricard Sala.

Obra de Josep Clarà de l'any 1909 d'estil noucentista dissenyada per ser instal·lada a la Plaça Catalunya. Va ser inaugurada el 1928 però dies després va ser retirada per que els grups moralistes de l'època estaven en contra de la nuesa. Va ser novament instal·lada el 1929, dies abans de la inauguració de l'Exposició de 1929. L'escultura original va ser substituida per una còpia l'any 1982 degut al deteriorament que havia patit. L'escultura original de Clarà va ser instal·lada al vestíbul de l'Ajuntament de Barcelona. La còpia és obra de Ricard Sala.

1 3 4 5 6 7 ••• 10 11