flickr-free-ic3d pan white

MIrant-me de fit a fit

Algunes vegades, cada cop menys, m'agradaria ser petit, com aquest cabussonet, i poder-me amagar al mig de les canyes, però no és possible, sóc gran i tinc molt d'envolum, poc hi puc fer.

M'ha costat, però cada dia que passa m'accepto més com sóc, vosaltres m'hi heu ajudat.

Teniu raó haig de seguir endavant i fer el que cregui que he de fer, ja que és allò que em satisfà o em fa senti bé.

Miro a aquest petit i el veig orgullós de ser com és i de la funció que fa en la biodiversitat, per això em mira fit a fit, com diguent-me : que en sóc de ben fet, I la veritat és que sí.

Avui, tornaré el curs, la setmana passada és va sospendre pel fred i la neu, i no potser trobo a faltar poder sortir, xerrar, fins que el profe em mira malament i possar-me a fer fotos ... a sentir que estic fent fotos que són meves i que m'agraden, encara que potser no siguin bones.

Moltes gràcies a tots pels ànims que he rebut i per seguir fent-me companyonia, Moltes gràcies

883 views
5 faves
20 comments
Taken on January 14, 2012