flickr-free-ic3d pan white

Porrera

www.youtube.com/watch?v=gPkaP6X3Mno

 

Estimo aquesta terra

com un amant fidel i ardent,

aquesta terra meva

que cada jorn m’encén i em pren,

pell a pell ens compartim,

cos a cos ens aprenem

i el desig ens manté vius els somnis.

 

Aquesta terra adusta,

mirada bruna i llavis plens,

la sento en el meu ventre

com si dins meu hi fes arrels,

tornàveu del solituds,

pas a pas la reconec

i en l’amor la sento altiva i tendra.

 

La meva terra em porta

camins enllà de mi mateix,

reposo quan la miro,

quan en sóc lluny tot m’entristeix,

solc a solc la sento endins,

pel desig se’m fa present

que el meu cor sense ella no batega.

 

El Molló ens du la vida,

la Teixeta l’amor

i les Marrades l’oblit, l’oblit del Nord;

 

la Sentiu crida a un somni

amarat de claror,

però les Marrades l’oblit, l’oblit del Nord.

 

Marxaré d’aquí

quan m’ompli el cor un matí frondós i clar,

deixaré aquest lloc,

hi ha tanta vida que espera món enllà,

pels sentits encara vius

l’horitzó serà un reclam

on trobar la força per alçar-me,

 

no podrà l’enyor

vinclar l’anhel que m’empeny i em fa vibrar,

oblidar el retorn

serà un espai de silenci i llibertat,

no hi haurà gest ni desig

ni un camí ni cap afany

prou intens per fer-me tornar enrera.

 

El Molló ens du la vida,

la Teixeta l’amor

i les Marrades l’oblit, l’oblit del Nord.

 

Lluís Llach

438 views
2 faves
11 comments
Taken on August 11, 2009