Ona. Sergio Prego
A cura de Julia Morandeira.

La referència de la instal·lació específica que Sergio Prego ha construït per al Centre d’Art la Panera ve de la imatge de l’acció Skyscraper Skin, realitzada, el 1980, pel col·lectiu d’artistes xicans Asco, actiu a Los Ángeles entre 1972 i 1987. En aquesta, es veuen dues persones estirant una banda de plàstic transparent en mig d’un creuament de carrers buit entre gratacels. La fotografia correspon a una sèrie d’accions que el col·lectiu va dur a terme entorn del canvi de dècada, prenent el centre de la ciutat buidada com a teló de fons, sobre el qual representar la distòpia urbana de gentrificació i arquitectura vertical que s’hi estava vivint. El plàstic, inflat i corbat per la resistència de l’aire al gest d’estirar, semblava haver caigut de l’edifici que s’eleva darrere, com si es tractés d’una muda de serp; la pell és tan lleugera i transparent que la vora inferior ni tan sols es detecta i es fon amb les línies de trànsit pintades a l’asfalt. Si ens hi fixem bé, observarem que les dues figures de la fotografia duen mascaretes, com si es protegissin de la toxicitat del material que manipulen o de l’aire que respiren en aquell ambient.

En Ona, el gest és lleuger i mínim en aparença. Com una vela inflada, l’aire dibuixa una corba vertical del sostre al terra i una corba longitudinal que abraça les columnes de la sala. De manera similar a la imatge d’Asco, l’artista ha cercat depurar al màxim el dispositiu de la instal·lació, fent servir el mínim material necessari. A causa de la consistència del plàstic, la transparència de la instal·lació varia segons la perspectiva des d’on l’observem —translúcida quan es mira de cara, opaca si la mirem en diagonal—, i ens fa conscients de la posició des de la qual mirem, així com de la resistència del material a la nostra mirada i a la nostra penetració.
51 photos · 71 views