new icn messageflickr-free-ic3d pan white
Col·legi de les Teresianes, Sant Gervasi (Barcelona, el Barcelonès) | by Jesús Cano Sánchez
Back to photostream

Col·legi de les Teresianes, Sant Gervasi (Barcelona, el Barcelonès)

Projectat mentre Antoni Gaudí feia el Palau Güell i en contrast amb aquell, el convent-col·legi de les Teresianes representa un repte per a l'arquitecte quant a les estretors econòmiques i temporals que condicionaven l'obra impulsada per Enric d'Ossó. Gaudí reprèn el 1888 la construcció iniciada per l'arquitecte Joan Baptista Pons Trabal l'any anterior, tot i que Bassegoda apunta com a autor d'aquest primer projecte el mestre d'obres Joaquim Codina Matalí. S'alça en terrenys de Can Ganduxer, aleshores al terme independent de Sant Gervasi de Cassoles, actualment Barcelona.

 

Gaudí pensa un volum prismàtic rectangular i tancat, una caixa de quatre pisos, de murs llisos on les nombroses obertures, amb discretes persianes, col·laboren a reforçar tal efecte. A baix, paredat i maó; dalt, vans cecs apuntats alternats amb finestres en un joc de clarobscurs. Al cim, una cresteria remarcada als angles per pinacles amb creus de quatre braços amb unes formes que recorden el fruit del xiprer, símbol de resistència. Els noranta-un birrets vermells situats sobre les crestes van ser destruïts (així com algun escut carmelità) el 1936 i restaurats després en color blau.

 

La mínima decoració ve donada pel treball amb el maó, la ceràmica i la forja de les reixes (porta d'entrada, finestres planta baixa), amb motius geomètrics, vegetals i religiosos, uns, genèrics, i altres, més concrets, com els que fan al·lusió a l'orde i a la seva inspiradora, Santa Teresa: birrets doctorals -la santa, com a doctora de l'Església-, el Mont Carmel amb la creu, el cor de la Mare de Déu coronat d'espines i el cor de Santa Teresa travessat per fletxes...i les crestes a la manera de merlets i la concepció hermètica del conjunt, que lliguen amb el "castell interior" descrit per Santa Teresa; així com l'ús de materials senzills i la sobrietat ornamental, d'acord al vot de pobresa. Malgrat tot, el resultat és un conjunt molt més ric i magnificent que altres institucions germanes o similars.

 

L'interior s'estructura a partir d'un pati envoltat per passadissos al centre i aules i dependències diverses a les crugies exteriors. A la segona, substitueix el mur de càrrega per arcs parabòlics peraltats, que ofereixen llum i ventilació tal com ho faria un claustre. A les superiors, els murs recuperen la seva presència, delimitant aquest espai central. Particions i accessos en fusta i vidre amb dissenys geomètrics, maons disposats en ventall... i altres subtileses, es combinen amb la repetició d'aquells arcs alts i estrets, clau compositiva de tot l'edifici.

 

Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.

 

A Google Maps.

603 views
7 faves
8 comments
Taken on December 17, 2019