new icn messageflickr-free-ic3d pan white
Centelles des del cim del Tagamanent (el Vallès Oriental) | by Jesús Cano Sánchez
Back to album

Centelles des del cim del Tagamanent (el Vallès Oriental)

Centelles és a l'entrada sud de la plana de Vic, entre el riu Congost, que passa per l'est de la població, i la serra que tanca la plana de Vic per l'oest, serra coneguda com la Costa (que forma part dels Cingles del Bertí i és des d'on està presa aquesta imatge), i a la falda del Puigsagordi (972 m), turó que sobresurt de la serra.

 

La primera referència històrica del topònim Centelles apareix en llatí (Sentelias) l'any 898. Aquest nom és adoptat pels senyors del castell de Sant Esteve (Sant Martí) que el segle XIV esdevenen barons. El vila va néixer al voltant de la sagrera de l'església de Santa Coloma de Pujolric, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Coloma de Vinyoles.

 

El segle XV els barons traslladen la seva residència del castell a la sagrera i un segle després la baronia esdevé comtat del Castell de Centelles. El comtat tenia 85 km2 i incloïa els termes actuals de Balenyà, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze Safaja. El segle XVI, el baró Lluís I va convertir el nucli en una vila emmurallada que prenia el nom de Santa Coloma de Centelles. El recinte comptava amb tres portals: el de Sant Antoni, el d'Amunt o de Sant Martí i el Nou, l'únic que s'ha conservat.

 

Als segles XVI i XVII, la població va augmentar en part gràcies a la immigració occitana, que s'establí al carrer Estrangers i d'altres de pròxims.

 

Entre 1688 i 1690 es va produir la revolta dels Barretines, que es va iniciar a Centelles pel malestar que hi havia entre els pagesos per una devastadora plaga de llagostes, el perllongat allotjament de tropes i el pagament de censos. El moviment es va escampar pel territori i els pagesos van arribar a assetjar Barcelona. En la guerra de Successió (1705-1714), Centelles va donar suport a Felip d'Anjou i va ser assaltada per les tropes austriacistes el 28 de febrer de 1714. Per la seva adhesió, Felip V li va concedir el títol de fidelísima Villa de Centellas, atorgant-li diversos privilegis. Un segle després, les tropes franceses van ocupar la vila durant la Guerra del Francès (1808-1812) i van devastar part del nucli urbà.

 

Ja en el segle XX, tot i continuar essent una vila eminentment agrícola, té un considerable desenvolupament comercial i industrial, sobretot en els sectors d'alimentació i tèxtil, i també d'estiueig gràcies al ferrocarril. L'augment de la població, tant per la natalitat com per la immigració; l'expansió i la diversificació de la indústria (tèxtil, filatura, embotits, construcció, pells adobades, avicultura...); l'expansió urbanística i la revifalla de la vida cultural són alguns trets d'aquest desenvolupament.

 

Aquesta imatge juga a Pels camins dels Països Catalans.

 

A Google Maps.

1,114 views
2 faves
16 comments
Taken on May 23, 2010