Torre romana de Les Gunyoles

    Newer Older

    Descripció:
    La Torre de Les Gunyoles es troba situada dins el recinte de la masia Can Rialb, on ocupa una part del jardí. És de planta circular, amb 9 metres de diàmetre, de pedra tallada en carreus regularment disposats. Actualment només se'n conserva el cos inferior, d'una alçada de 5'6 metres. El mur fa 1 metre de gruix. Entre els segles I i II.
    Notícies històriques:
    Hom creu que l'origen d'aquesta torre cal situar-lo en època romana. Quant a la seva funció, s'ha dit que es tractava d'una torre de vigilància o, segons altres opinions, d'un monument funerari, que en l'edat mitjana hauria estat aprofitat com a torre de guaita i de defensa. El monument va ser restaurat per la Diputació Provincial de Barcelona.
    patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...

    En Gaudí va ser soci de "l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques" d'ençà del 29 d'abril de 1879, tres anys després de la fundació de l'entitat i després d'assolir el títol de arquitecte. Entre altres excursions i visites a monuments, entre 1879 i 1889, Gaudí va participar els dies 20 i 21 de novembre de 1880 en una excursió a Vilafranca del Penedès i Olesa de Bonesvalls. Un cop a Vilafranca, els excursionistes visitaren la parròquia de Sant Joan, que aleshores estava restaurant August Font i Carreras, el professor de Gaudí que prengué part en l'afer del projecte d'hospital general. Després anaren a l'Ajuntament i Gaudí s'interessa per les masses de plata del cerimonial municipal, de les que en va fer un dibuix. L'endema, dia 21, vejeren el convent de Sant Francesc i marxaren cap a Olesa de Bonesvalls, deturant-se en el camí a Les Gunyoles, per tal d'examinar les restes de la torre romana.
    A Olesa visitaren l'hospital de Guillem de Cervelló, amb grans sales d'arcs diafragmatics de pedra i trespols de fusta, i Gaudí va fer un dibuix de la planta. A l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya no s'han pogut trobar els dibuixos de Gaudí i l'únic que resta són les actes de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques que, en unir-se amb l'Associació d'Excursions Catalana, de la que Gaudí també en va ser soci, establiren el C.E.C. el 1890. L'Hospital de clergues d'Olesa de Bonesvalls va ser instituit per Guillem de Cervelló el 1262, per acollir pelegrins i vianants. Es un edifici de dues plantes on hi ha una sala rectangular en planta baixa amb quatre arcs diafragmes i cinc tramades que suporten el trespol, mentre a la planta superior es repeteixen els arcs però la coberta es a dues vessants amb bigues de fusta. El 1541 el pintor Pere Nunyes va fer el retaule, que Gaudí pogué veure encara in situ. El 1921 passa al Museu Diocesa de Barcelona on , el 1936, destruiren la part escultòrica.

    Joan Bassegoda i Nonell, www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/viewPDFInterstit...

    A l'extrem oest de les Gunyoles, construïda sobre un morrot de penya. Dins el recinte enjardinat de Can Rialb (o Ca n'Umbert), al costat d'una casa pairal d'estil gòtic (s. XIV-XV), coneguda pel nom del Castell. És de planta circular i presenta 9 metres de diàmetre, arribant la part conservada a una alçada d'uns 11 m. El gruix dels murs, en la seva part alta, és de 1 m, amb rebliment d'"opus caementicium". És feta de pedra calcària i tosca, en "opus quadratum" amb carreus disposats regularment. En la seva part més alta, a 7,25 metres sobre el sòcol, es conserven restes, avui completats, d'una motllura. El cos situat a sobre d'aquesta, va ser en bona part utilitzat per a la construcció de l'església parroquial. En la seva part baixa presenta un sòcol de disposició irregular, part vertical, part atalussada, de 2,10 metres d'alçada i un ressalt de 0,20. A la seva excavació es van localitzar restes d'una volta de formigó de calç, que encara conservava l'empremta de l'encanyissat de la sintra (RIBÉ ET AL, 1989-1998). També és interessant la notícia del descobriment d'una sitja a 14 metres a l'oest de la torre (RIBÉ ET AL, 1989-1998).
    Observacions: L'església de Sant Salvador de les Gunyoles va ser construïda, en part, amb carreus d'aquesta construcció. IPAC Núm. 2528 ACCN Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C.
    Sembla que es tracta d'un monument funerari romà de tipus turriforme, segons es desprèn de la seva posició (sense domini efectiu sobre el territori i al costat d'una via). Amb posterioritat al seu primitiu ús, s'hauria aprofitat com a torre de guaita i de defensa a l'època medieval. Va ser utilitzada com a pedrera en el segle XVIII per a la construcció de la església parroquial (BALIL, 1976).
    Surt esmentat el 981 al Cartulari de Sant Cugat: testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111 i CARBONELL, S.D.): "in termino de Olerdola, Cegoniolas" (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testament es jurat al Kastrum Eraproniano, i en ell es parla dels alous de Ceguniolas: terres i vinyas, cultius i herms i també de la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111).
    patrimonicultural.diba.cat/

    1. esta_ahi 73 months ago | reply

      Traduzco:

      Descripción:
      La Torre de Las Gunyoles se encuentra situada dentro del recinto de la masía Can Rialb, donde ocupa una parte del jardín. Es de planta circular, con 9 metros de diámetro, de piedra tallada en sillares regularmente dispuestos. Actualmente sólo se conserva el cuerpo inferior, de una altura de 5'6 metros. El muro hace 1 metro de espesor. Entre los siglos I y II.
      Noticias históricas:
      Se cree que el origen de esta torre hay que situarlo en época romana. En cuanto a su función, se ha dicho que se trataba de una torre de vigilancia o, según otras opiniones, de un monumento funerario, que en la Edad Media habría sido aprovechado como torre de vigilancia y de defensa. El monumento fue restaurado por la Diputación Provincial de Barcelona.
      patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_2528

      Gaudí fue socio de la "Asociación Catalanista de Excursiones Científicas" desde el 29 de abril de 1879, tres años después de la fundación de la entidad y después de alcanzar el título de arquitecto. Entre otras excursiones y visitas a monumentos, entre 1879 y 1889, Gaudí participó los días 20 y 21 de noviembre de 1880 en una excursión a Vilafranca del Penedès y Olesa de Bonesvalls. Una vez en Vilafranca, los excursionistas visitaron la parroquia de San Juan , que entonces estaba restaurando August Font i Carreras, el profesor de Gaudí que tomó parte en el asunto del proyecto de hospital general. Después fueron al Ayuntamiento y Gaudí se interesó por las mazas de plata del ceremonial municipal, de las que hizo un dibujo. Al día siguiente, día 21, visitaron el convento de San Francisco y marcharon a Olesa de Bonesvalls, deteniéndose por el camino en Las Gunyoles para examinar los restos de la torre romana .
      En Olesa visitaron el hospital de Guillem de Cervelló , con grandes salas de arcos diafragmáticos de piedra y suelos de madera, y Gaudí hizo un dibujo de la planta. En el archivo del Centro Excursionista de Cataluña no se han podido encontrar los dibujos de Gaudí y lo único que queda son las actas de la Asociación Catalanista de Excursiones Científicas que, al unirse con la Asociación de Excursiones Catalana, de la que Gaudí también fue socio, establecieron el CEC en 1890. El Hospital de clérigos de Olesa de Bonesvalls fue instituido por Guillem de Cervelló en 1262, para acoger peregrinos y viandantes. Es un edificio de dos plantas donde hay una sala rectangular en planta baja con cuatro arcos diafragmas y cinco tramos que soportan el techo, mientras en la planta superior se repiten los arcos pero la cubierta es a dos vertientes con vigas de madera. En 1541 el pintor Pedro Núñez hizo el retablo, que Gaudí pudo ver todavía in situ. En 1921 pasa al Museo Diocesano de Barcelona donde, en 1936, destruyeron la parte escultórica.
      www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/viewPDFInterstit...

      En el extremo oeste de las Gunyoles, construida sobre un saliente de peña. Dentro del recinto ajardinado de Can Rialb (o Ca n'Umbert), al lado de una casa solariega de estilo gótico (s. XIV-XV), conocida por el nombre del Castillo. Es de planta circular y presenta 9 metros de diámetro, llegando la parte conservada a una altura de unos 11 m. El grueso de los muros, en su parte alta, es de 1 m, con relleno de "opus caementicium". Es hecha de piedra caliza y tosca, en "opus quadratum" con sillares dispuestos regularmente. En su parte más alta, a 7,25 metros sobre el zócalo, se conservan restos, hoy completados, de una moldura. El cuerpo situado encima de esta, fue en buena parte utilizado para la construcción de la iglesia parroquial. En su parte baja presenta un zócalo de disposición irregular, parte vertical, parte troncocónica, de 2,10 metros de altura y un resalte de 0,20. En su excavación se localizaron restos de una bóveda de hormigón de cal, que aún conservaba la huella del encañado de la sintra (RIBÉ ET AL, 1989 a 1998). También es interesante la noticia del descubrimiento de un silo a 14 metros al oeste de la torre (RIBÉ ET AL, 1989-1998).
      Observaciones: La iglesia de San Salvador de las Gunyoles fue construida, en parte, con sillares de esta construcción. IPAC N º. 2.528 ACCN Incluido en el inventario del Archivo Histórico del COAC
      Parece que se trata de un monumento funerario romano de tipo turriforme, según se desprende de su posición (sin dominio efectivo sobre el territorio y al lado de una vía) . Con posterioridad a su primitivo uso, se habría aprovechado como torre de vigía y de defensa en la época medieval. Fue utilizada como cantera en el siglo XVIII para la construcción de la iglesia parroquial (Balil, 1976).
      Sale mencionada el año 981 en el Cartulario de Sant Cugat: testamento sacramental de Galindo, fechado el 5-9-981 (RIUS SIERRA, 1981, n 136: 111 y CARBONELL, SD): "in ter de Olerdola, Cegoniolas" (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testamento se jurado en Kastrum Eraproniano, y en él se habla de los alodios de Ceguniolas: tierras y viñas, cultivos y yermos y también de su turrum e ipsum edificium, los que da a su esposa Ermengarda y sus hijos (RIUS SIERRA , 1981, núm 136: 111).
      patrimonicultural.diba.cat/

    keyboard shortcuts: previous photo next photo L view in light box F favorite < scroll film strip left > scroll film strip right ? show all shortcuts