new icn messageflickr-free-ic3d pan white
Retaule de Sant Jordi, Convento de Sant Francesc, Vilafranca del Penedès | by esta_ahi
Back to photostream

Retaule de Sant Jordi, Convento de Sant Francesc, Vilafranca del Penedès

Retablo gótico de la Mare de Déu i Sant Jordi, obra de Lluís de Borrassà, Siglo XIV. Convento de Sant Francesc, Vilafranca del Penedès (Barcelona)

 

El retaule de la Mare de Déu i de Sant Jordi

 

Fa pocs dies, el dissabte passat, va ser la festivitat de sant Jordi, patró de Catalunya. Per aquest motiu, al Racó de la història d'aquest mes, us escrivim sobre el retaule de la Mare de Déu i de sant Jordi que es troba a l'església de sant Francesc de Vilafranca del Penedès.

A finals del segle XIV, el pintor gironí Lluís Borrassà va rebre l'encàrrec de pintar un retaule per a l'església del convent de sant Francesc per tal de dedicar-hi un altar lateral a l'advocació de la Verge Maria i de sant Jordi.

L'església i el convent de sant Francesc es van començar a construir, a mitjans del segle XIII, als afores de la vila, per l'orde religiós fundat per sant Francesc d'Assís. Els franciscans van residir a la nostra vila fins el 1835 en què la desamortització de Mendizábal va tancar les portes a molts dels convents i monestirs.

El retaule de la Mare de Déu i de sant Jordi té un gran format, ja què fa dos metres i mig d'ample per quatre metres d'alt. El retaule es divideix en franges verticals -dites carrers- emmarcades amb quatre marges -unes petites franges verticals- i una franja horitzontal -anomenada predel·la.

A l'espai central, es representa al bell mig la Mare de Déu, fent l'entrada al temple, i sant Jordi. Dalt d'aquestes dues imatges, hi ha la representació de la Crucifixió de Jesús, on es pot observar a l'esquerra del Crist, la Verge Maria i altres dones que eren seguidores de Jesús, i a la dreta, un grup d'homes a cavall.

A la part esquerra del retaule trobem la representació de tres moments de la història de la Verge Maria: el brodat del vel del temple; les esposalles de Maria; i l'Anunciació i la Nativitat, és a dir, el naixement de Jesús.

A la dreta del retaule, Borrassà va pintar diferents passatges de la vida de sant Jordi: la mort del drac i la salvació de la donzella; el martiri de sant Jordi en la roda i en la creu; i la mort del sant decapitat.

Hem esmentat que entre carrer i carrer hi ha unes petites franges verticals en què es representen a dotze sants i santes com sant Jaume, sant Pere i santa Eulàlia, entre d'altres.

A la predel·la, que és la franja horitzontal que es troba a l'alçada de la vista, s'hi representen cinc imatges santes: santa Maria Egipcíaca, la Verge dels Dolors, Jesucrist amb les marques de la passió, sant Joan Evangelista i sant Francesc d'Assís rebent els estigmes.

La vinculació de sant Jordi amb sant Francesc d'Assís la trobem en la seva infantesa ja què al poble d'Assís hi havia una església dedicada al sant romà mort el 303 després de Crist. En aquesta església, sant Francesc va aprendre a llegir i a escriure, i s'inicià al cristianisme.

La vida de sant Jordi és recollida en diferents tradicions arrelades arreu d'Europa i de la Mediterrània. La llegenda més coneguda té lloc a Líbia. Al país africà, hi havia un llac amb un drac que exigia a la gent el sacrifici d'una donzella i un xai. Un bon dia, la donzella escollida va ser la filla del rei. Sant Jordi va ser cridat pel rei per matar el drac i, a canvi, oferir-li la mà de la seva filla. Sant Jordi va posar com a condició la conversió al cristianisme del rei i del seu poble. Sant Jordi va matar el drac i es va complir l'acordat per les dues parts. La versió catalana té lloc a Montblanc i de la sang que es vessa del drac sorgeix una rosa que lliurà sant Jordi a la princesa.

El retaule ha estat restaurat dues vegades en els darrers vint anys. L'any 1989 va rebre la primera restauració perquè el retaule de Borrassà va formar part de l'exposició sobre el mil·lenari de Catalunya. Nou anys més tard, el 1998, aprofitant unes obres de condicionament del retaule consistents en la instal·lació del quadre sobre una estructura de ferro separada gairebé mig metre de la paret per millorar les condicions climàtiques, es va fer una petita restauració per al manteniment de tan bell retaule. També es va col·locar un vidre de protecció per prevenció.

 

www.elcargol.com/index.php/component/content/category/28-...

 

L'any 1283 es funda el convent dels frares franciscans. Es comença la construcció de l'església a principis del segle XIV

Església d'una sola nau amb capelles laterals i campanar de planta quadrada, ubicada entre mitgeres amb claustre lateral i espai lliure davanter. Nau de planta rectangular de sis trams separats per arcs torals apuntats que descansen sobre mènsules. Les voltes són de creueria entregades i separades per sobre les mènsules. Disposa de sis capelles laterals a una banda, cobertes amb voltes de creueria, comunicades entre elles, i amb la nau central per una arqueria apuntada. A l'altra banda, hi ha una capella lateral de dos trams separats per arcs torals apuntats i voltes de creueria.

Cobertes de teula àrab sobre estructura de bigues de fusta a dues vessants a la nau, i a tres vessants a l'absis. Façana principal amb portalada de mig punt i quatre arquivoltes, flanquejada per dos contraforts que suporten una cornisa amb mènsules. Coronament de pinyó i rosassa central amb calats radials i arqueria ojival. Les façanes posterior i laterals tenen contraforts, finestrals ojivals i rosetons amb traceries de motius circulars o triangles curvilinis amb nervis polibulars.

Observacions: A l'interior destaca el retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi i una sèrie de sarcòfags.

patrimonicultural.diba.cat/#

443 views
2 faves
4 comments
Taken on April 23, 2015