Retablo gótico de la Mare de Déu i Sant Jordi, obra de Lluís de Borrassà, Siglo XIV. Convento de Sant Francesc, Vilafranca del Penedès (Barcelona)
El retaule de la Mare de Déu i de Sant Jordi
Fa pocs dies, el dissabte passat, va ser la festivitat de sant Jordi,
patró de Catalunya. Per aquest motiu, al Racó de la història d'aquest
mes, us escrivim sobre el retaule de la Mare de Déu i de sant Jordi
que es troba a l'església de sant Francesc de Vilafranca del Penedès.
A finals del segle XIV, el pintor gironí Lluís Borrassà va rebre
l'encàrrec de pintar un retaule per a l'església del convent de sant
Francesc per tal de dedicar-hi un altar lateral a l'advocació de la
Verge Maria i de sant Jordi.
L'església i el convent de sant Francesc es van començar a construir,
a mitjans del segle XIII, als afores de la vila, per l'orde religiós
fundat per sant Francesc d'Assís. Els franciscans van residir a la
nostra vila fins el 1835 en què la desamortització de Mendizábal va
tancar les portes a molts dels convents i monestirs.
El retaule de la Mare de Déu i de sant Jordi té un gran format, ja què
fa dos metres i mig d'ample per quatre metres d'alt. El retaule es
divideix en franges verticals -dites carrers- emmarcades amb quatre
marges -unes petites franges verticals- i una franja horitzontal
-anomenada predel·la.
A l'espai central, es representa al bell mig la Mare de Déu, fent
l'entrada al temple, i sant Jordi. Dalt d'aquestes dues imatges, hi ha
la representació de la Crucifixió de Jesús, on es pot observar a
l'esquerra del Crist, la Verge Maria i altres dones que eren
seguidores de Jesús, i a la dreta, un grup d'homes a cavall.
A la part esquerra del retaule trobem la representació de tres moments
de la història de la Verge Maria: el brodat del vel del temple; les
esposalles de Maria; i l'Anunciació i la Nativitat, és a dir, el
naixement de Jesús.
A la dreta del retaule, Borrassà va pintar diferents passatges de la
vida de sant Jordi: la mort del drac i la salvació de la donzella; el
martiri de sant Jordi en la roda i en la creu; i la mort del sant
decapitat.
Hem esmentat que entre carrer i carrer hi ha unes petites franges
verticals en què es representen a dotze sants i santes com sant Jaume,
sant Pere i santa Eulàlia, entre d'altres.
A la predel·la, que és la franja horitzontal que es troba a l'alçada
de la vista, s'hi representen cinc imatges santes: santa Maria
Egipcíaca, la Verge dels Dolors, Jesucrist amb les marques de la
passió, sant Joan Evangelista i sant Francesc d'Assís rebent els
estigmes.
La vinculació de sant Jordi amb sant Francesc d'Assís la trobem en la
seva infantesa ja què al poble d'Assís hi havia una església dedicada
al sant romà mort el 303 després de Crist. En aquesta església, sant
Francesc va aprendre a llegir i a escriure, i s'inicià al
cristianisme.
La vida de sant Jordi és recollida en diferents tradicions arrelades
arreu d'Europa i de la Mediterrània. La llegenda més coneguda té lloc
a Líbia. Al país africà, hi havia un llac amb un drac que exigia a la
gent el sacrifici d'una donzella i un xai. Un bon dia, la donzella
escollida va ser la filla del rei. Sant Jordi va ser cridat pel rei
per matar el drac i, a canvi, oferir-li la mà de la seva filla. Sant
Jordi va posar com a condició la conversió al cristianisme del rei i
del seu poble. Sant Jordi va matar el drac i es va complir l'acordat
per les dues parts. La versió catalana té lloc a Montblanc i de la
sang que es vessa del drac sorgeix una rosa que lliurà sant Jordi a la
princesa.
El retaule ha estat restaurat dues vegades en els darrers vint anys.
L'any 1989 va rebre la primera restauració perquè el retaule de
Borrassà va formar part de l'exposició sobre el mil·lenari de
Catalunya. Nou anys més tard, el 1998, aprofitant unes obres de
condicionament del retaule consistents en la instal·lació del quadre
sobre una estructura de ferro separada gairebé mig metre de la paret
per millorar les condicions climàtiques, es va fer una petita
restauració per al manteniment de tan bell retaule. També es va
col·locar un vidre de protecció per prevenció.
www.elcargol.com/index.php/component/content/category/28-...
L'any 1283 es funda el convent dels frares franciscans. Es comença la
construcció de l'església a principis del segle XIV
Església d'una sola nau amb capelles laterals i campanar de planta
quadrada, ubicada entre mitgeres amb claustre lateral i espai lliure
davanter. Nau de planta rectangular de sis trams separats per arcs
torals apuntats que descansen sobre mènsules. Les voltes són de
creueria entregades i separades per sobre les mènsules. Disposa de sis
capelles laterals a una banda, cobertes amb voltes de creueria,
comunicades entre elles, i amb la nau central per una arqueria
apuntada. A l'altra banda, hi ha una capella lateral de dos trams
separats per arcs torals apuntats i voltes de creueria.
Cobertes de teula àrab sobre estructura de bigues de fusta a dues
vessants a la nau, i a tres vessants a l'absis. Façana principal amb
portalada de mig punt i quatre arquivoltes, flanquejada per dos
contraforts que suporten una cornisa amb mènsules. Coronament de pinyó
i rosassa central amb calats radials i arqueria ojival. Les façanes
posterior i laterals tenen contraforts, finestrals ojivals i rosetons
amb traceries de motius circulars o triangles curvilinis amb nervis
polibulars.
Observacions: A l'interior destaca el retaule de la Mare de Déu i Sant
Jordi i una sèrie de sarcòfags.
patrimonicultural.diba.cat/#
esta_ahi 39 months ago | reply
caballerosyarte.blogspot.com.es/2015/05/el-retaule-de-la-...