I ara és quan la por i la il·lusió es fonen en un sol camí, que té com a destí i origen a tu. La por a que no funcioni, a no fer-ho bé, a no encaixar, a no existir... I evidentment la il·lusió. La il·lusió de sentir-me part d'alguna cosa, d'estar a prop de tu, de sentir-me còmoda, de fer el que m'agrada, de gaudir, de viure... Però hi ha tants aspectes positius en això que temo que no sigui real, que finalment no es porti a terme, que surti malament... No em vull fer il·lusions, he d'evitar-ho... Però com es fa, si és el millor que em podria haver passat mai?
๑Model: jo