Ramon Oromi Farre [calBenido]'s photostream  

Des de l'equip de a Sageta Solidària, hem assumit el repte de la Intermón TrailWalker 2012.

Amb el suport de l'Editorial El País-Aguilar, sortegem 4 exemplars de la Guia El Camino de Santiago de l'editorial El País - Aguilar.

2 exemplars entre les persones seguidores de la nostra pàgina a Facebook. Fes clic a M'agrada i convida als teus amics!

2 exemplars entre les persones que hagin fet un donatiu a Intermón Oxfam, a través de l'equip de la Sageta Solidària.

Afanyat: Tens temps fins el 24 de desembre, a les 12 del migdia.

________________________________
Podeu veure el projecte i seguir la nostra aventura al nostre web
lasagetasolidaria.calbenido.cat/

També des de la nostra pàgina al Facebook
facebok.com/lasagetasolidaria

I si voleu, podeu fer un donatiu -tot suma!- a la nostra pàgina a Intermón Oxfam.
trailwalker.intermonoxfam.org/ca/equipos/ficha/La-Sageta-...

Moltes gràcies
Us desitgem un millor any nou. Voleu ajudar-nos a fer-lo millor als altres?

Al pla d'Almatà de Balaguer, des de l'època califal hi hagué la mesquita major de la ciutat i, ensems, una comunitat cristiana o mossàrab. L'antiga mesquita fou posteriorment (1106) convertida en església sota el nom de Santa Maria d'Almatà, que fou la primera parròquia de la ciutat. El 1351, en alçar-se el nou temple parroquial de Santa Maria Major a l'altra banda del barranc de la Suda d'Almatà, esdevingué capella d'un monestir de clarisses, sembla que a requeriment del comte Jaume I fill del Cerimoniós. El 1626, després de dos segles de decadència, el monestir fou repoblat de clarisses de l'Observança; hom va ampliar l'antiga església i traslladà a l'altar major una imatge de talla dita el Sant Crist de Balaguer, molt venerada.

Des d'aleshores, l'església es convertí en santuari del Sant Crist de Balaguer. L'església, que sofrí danys el 1711, fou refeta el 1787 i, si bé les religioses hagueren d'abandonar el convent el 1835, hi retornaren el 1867. Al segon decenni del segle XX es reconstruí el santuari en la forma actual i el Crist també ha estat restaurat. Francisco de Zamora, que visità la ciutat a la segona meitat del segle XVIII, explica que a l'església també es venerava la Mare de Déu d'Almatà, “que se supone la llevaban los condes (de Urgel) cuando iban a la guerra”.

De les restes d’època romànica que ens han pervingut cal destacar la façana occidental d’aquell edifici, amb el portal i la rosassa, tapiats, que veiem en aquesta imatge.

________________________________
Esta foto participó en el juego En un lugar de Flickr

La plaça Major de Tàrrega ha acollit aquesta tarda una concentració convocada per la plataforma Somescola.cat per expressar el suport del professorat a l’ús del català com a llengua vehicular a les aules. La convocatòria ha estat secundada per tots els centres d’ensenyament de la capital de l’Urgell, a més de pares i mares de l’alumnat, entitats culturals, partits polítics i sindicats.

La portaveu de Somescola.cat, Núria Elias, ha llegit el manifest en què es rebutja la interlocutòria del TSJC contra la immersió lingüística en català a les escoles.

El manifest també defineix l’actual model educatiu de Catalunya com “exemplar per afavorir la inclusió i la cohesió social”.

Els assistents a la concentració de Tàrrega han desplegat al mig de la plaça una pancarta amb el lema “L'escola, en català” i una gran estelada. Els Grallers de la Barra han interpretat l’himne d’Els Segadors.

Font: Ajuntament de Tàrrega