Pere Huerta's photostream

Partim. En una estona iniciem el viatge. Escorcollar la veritat oculta. Dins de nosaltres. Viatge interior. Descobrir els plecs eterns on et manifestes, Amic. Amiga. Vull descobrir-te sabent-me tu. Sabent-nos tot. Als llençols que aixopluguen l’Amistat no hi ha lloc al dubte, mirem endavant. Passen les tempestes. Temor de nit. Nit disfressada de nit disfressada de mi. Et vull conèixer. Tot. Sense tenebres. Saber-me dintre teu. Ets la meua veritat fraccionada, complementària. Amiga, Amic. Amistat. Partim ara, inciem aqueix viatge a dins de nosaltres. Fugim. De nosaltres mateixos? És la pensa qui ens traiciona? Vull abraçar el teu somriure amb la veritat de les mans nues, Amic. Amiga. Besar-te plenament amb una abraçada callada, en silenci. Vull rebre la càlida veritat de l’experiència dels teus llavis. Vull niuar a dintre teu. Trencar amb les meues mans la por. A la llum del dia. Vull plantar-li cara a la llum del sol, vidrenc, amable. Llum superficial de traició de nit de tenebra disfressada de mi. Ets a l’estació? Partim. Vinga acosta’t-hi. Anem-nos-en. A ofegar la tenebra eixuta que se’n fuig. Por de la Nit poregosa. Terror de nit. Terror de mi. No em sé si tu no hi ets. Amiga. Amic. A dins de tu he vist la veritable amistat: la veritat. T’estime Amiga, Amic. I els teus ulls. Aigües de cristall blavós de mar. El teu cor immens. De conversa tendra i amable. L’Amistat. L’Amor. La mà estesa. El somriure càlid. Viatgem. Com més a dins millor. De nosaltres. A descobrir-nos en la veritat descoberta i nua i nostra de l’Amistat, Amiga,Amic.