GIF xavier vendrell

Comments and faves

1. 

   commanipulen (73 months ago | reply)

   

2. 

   commanipulen (73 months ago | reply)

   Avui he assistit a una conferència propagandística de l’ex conseller Vendrell per a demanar un NO a l’estatut pactat per Artur Mas i José L. R. Zapatero.

   Perquè he anat a la conferència? Perquè mai hi havia estat a cap, i crèia interessant, amb aquest projecte en marxa, analitzar la retòrica política i també la argumentació que es donava, i la forma de donar-la, en un tema que conec mitjanament.

   Una sensació clara ha estat la d’estrès. Abans de la conferència, parlava amb un membre del partit de Santa Coloma, el qual deia que el problema que tenien és que els hi costava fer-se veure a nivell local. Que anaven veient que fent accions puntuals que cridessin l’atenció, s’aconseguia ser vist. Aquest és un problema que m’agradaria analitzar.

   Avui dia, societat de l’espectacle, fins i tot política espectacle, no cal anar massa lluny, Berlusconi, últim debat sobre l’esta de la nació, no té més èxit (amb la seva relació amb el poder) qui dona uns arguments més convinvents, sinó qui, com Goebbles bé preveia, té uns bons eslógans que repeteix més sovint, amb els quals es guanyarà a la gent, en aquest cas, als votants. No es guanyaran a les persones, ja que no han permès, donant una sèrie d’arguments a favor i en contra, aconseguint persuadir, no manipular, al que desitjen votant seu per donar bons arguments.
   Xavier Vendrell comentava, en resposta a una pregunta d’un home que dèia que a la ràdio només s’escoltava demanar el si, que les cadenes privades dels medis de desinformació publiquen els anuncis de qui pot pagar-los. Les públiques, en la situació actual, on el 70% de votants pertanyen a partits que demanen el SI, i 30% el NO

   En un principi, tot i que he de confessar que no conec massa bé el tema, esquerra republicana es mantè amb els calers que proporcionen els seus membres, tot i que se’m fa difícil pensar que no hi ha cap altra influència econòmica de tipus empresarial, és a dir, influent, tot i que les seves accions així ho hauríen de denotar.
   ( en aquest link es troba una declaració del propi Xavier on posa a disposició de tothom els comptes del grup, fet del qual no es va fer el mateix ressó que de les cartes www.libertaddigital.com:83/php3/noticia.php3? fecha_edi_on... )
   Aquesta és la diferència que la separa de la resta de partits, els quals, a la espera de reformar la legislació sobre aquest tema, bàsicament conformen aliances d’interessos relacionades amb el poder i a treure un profit econòmic, com serien els casos de Telefónica, Prisa, etc..
   De tota manera, sigui cert o no, crec que és quelcom habitual, per la permissivitat i passivitat que com en altres coses demostrem a diari.

   Llavors, i aqui anem a l’anàlisi manipulatiu del dia, arribem a la conclusió que, com és molt freqüent, qui finalment convenç no és qui té millors arguments, sinó qui més sobresatura l’ambient d’eslògans raonats poc o de forma falaç (generalment) que porten a persuadir i manipular els votants per a aconseguir un fi determinat. Aquesta seria una PERSUASIÓ PER SOBRESATURACIÓ.

   “Ya hablamos del control de los estímulos que son dos formas extremas de intervención, una por defecto y otra por exceso, que son: la privación sensorial y la sobresaturación sensorial.” www.alcmeon.com.ar/9/34/Musacchio.htm

   --

   Com a comentaris sobre el tema, que crec també és interessant parlar-ne.
   Primer, dir que Xavier Vendrell confesava el seu activisme polític des de fa 20 anys, i la seva determinació independentista, però afirmava que, com que també és demòcrata, va intentar demostrar, amb aquest projecte d’estatut, que la idea que té Pasqual Maragall de fer una catalunya Federal no és viable amb el contexte espanyol actual.

   Bàsicament es demana el NO (tot i que ell afirma que era partidari del vot en blanc) per a demanar més calers, i sobretot, per a fer-se respectar. Com diuen tots els polítics, perquè volen el millor per als ciutadans. En aquest cas, el rebre més calers si que podria estar a prop de ser el millor per als ciutadans.

   En resposta a la meva pregunta demanant que potser no quedaria massa clar d’on provè el No, ell afirmava que el no es sabria que ve de posicions esquerranes, i que provocaria replantejar-se l’estatut. El primer ho puc trobar més o menys dubtós, siguent de Santaco, però el segon, desprès de reflexionar-ho, trobo que pot ser veritat. La única contradicció que se’m podria fer vindria des de la por a que desprès es rebutgi totes les millores que s’han aconseguit. Es com un “millor agafar el que hi ha que no agafar-ne res.” Llavors, ens hauriem de plantejar qui té la potestad de redistibuir els diners que cadascú genera, com ho fa, i perquè. En resum, el No, vui més, seria un No, això no és el que vam aprovar, i un no, no tinc por a fer la negociació de nou per a demanar el que realment crec que hauria de tenir. Al menys això és el que Xavier Vendrell intentava transmetre.

   Crec que racionalment té sentit, i, siguent un argument que provè d’un grup que va sortir del govern per recolzar el que havien aprovat i mantenir unes conviccions, crec que, al menys, és un argument sostenible per sí mateix.

   --

   A qui pugui pensar: oh, ja s’ha ficat en política, li recordaré que tota decisió que prenem diàriament té un caire polític; polític no és només qui parla molt i, segons qui, manipula més, sinò tothom que té poder de decisió i, per tant, de canvi. El problema no és ser polític, o no, sinò ser racional, ser reflexiu, intentar ser coherent amb raonaments que portin a discernir a un mateix què vol decidir, no per influència externa i acció irracional, sinò per una reflexió meditada i una acció consequent. Potser tammbé tindria l’alternativa de no acceptar el sistema que tenim, per injust, i votant ho estic fent, però crec que aquesta acció pertany a un termini de més llarg plaç.

   WWW.COMONOSMANIPULAN.TK

Want to format your comment?